catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Salvador Giménez Valls

Mons. Salvador Giménez Valls

23 de juliol de 2017

És molt significativa la tradició que viu la nostra ciutat amb la festa dels fanalets i que recorda el pas de l’apòstol Sant Jaume en direcció a Saragossa on comença l’evangelització de les nostres terres, després dels ànims de la mateixa Mare de Déu al silenci i al cansament del mateix Apòstol. Molts lleidatans, sobretot nens i nenes, participen en aquesta manifestació popular. És una festa molt estimada per tots.

Hi ha també constància arquitectònica d’aquesta tradició. Al carrer Major s’aixeca un petit edifici que recorda el lloc on el peu de Sant Jaume va ser danyat per una punxa, amb la consegüent ajuda dels àngels per continuar el seu camí. Molts vianants pregunten per l’edifici i per la tradició que s’hi amaga, i tots reben una explicació adequada per part dels ciutadans.

Arran d’aquesta festa popular m’he preguntat pel manteniment de les nostres tradicions. M’ha fet pensar en la gran quantitat d’associacions culturals, socials, artístiques o esportives que abunden en la nostra societat. Incloses, per descomptat, les polítiques i sindicals que presten una obligada atenció a la nostra convivència. En totes aquestes organitzacions, s’aixequen veus en les seves assemblees anuals demanant més participació ciutadana per mantenir i potenciar la finalitat per la qual van ser creades. D’això últim no estan exemptes les associacions de l’Església. Sempre hi ha algú que ens recorda la importància de la renovació dels càrrecs directius per donar més agilitat i impuls a aquesta activitat. Amb sorprenent reiteració, la sol·licitud de la participació es dirigeix ​​als joves a qui se’ls demana major implicació en la vida associativa.

Les organitzacions, amb diferents finalitats, que existeixen en el nostre àmbit constitueixen l’entramat de l’anomenada societat civil, de vital importància per a l’atenció de determinats problemes o de certes realitats. Associacions de veïns, associacions de pares d’alumnes, agrupacions per atendre malalties diverses, associacions preocupades pel patrimoni immobiliari, organitzacions esportives o culturals... són una riquesa social que estem obligats a mantenir i a recolzar amb el nostre temps i esforç.  

Sembla certa l’anàlisi que es fa de la societat emergent quan és qualificada d’individualista i particularment bolcada en els nous artefactes tecnològics, aquells que, si bé ens faciliten comunicar-nos amb persones llunyanes, massa sovint ens fan oblidar les que tenim més a prop. Una de les conseqüències és justament la falta de temps i dedicació cap a les organitzacions socials que tenim al nostre costat. Des d’un punt de vista cristià no és acceptable el tancar-se en un mateix i oblidar la col·laboració amb els altres. A l’evangeli, les paraules i els gestos del Senyor tenen sempre una referència a "l’altre", a dedicar-li el temps, el somriure i l’atenció que necessita.

Demano a tots els cristians, especialment als joves, que participin en les institucions i organitzacions que enalteixen la dignitat de la persona i afavoreixen el dret a la família i a la vida, que col·laboren en l’educació de nens i adolescents, que tracten d’ajudar al proïsme davant de situacions difícils, com la malaltia, la pobresa, la desocupació, l’aïllament, la necessitat d’emigrar del propi país... i tantes altres, que ens permeten apropar-nos a les necessitats reals del nostre món.

Per situar-se en aquesta línia col·laborativa es necessita assumir un alt grau de llibertat i d’oblit d’un mateix, de solidaritat i d’afecte preocupat per totes aquelles persones i coses del nostre voltant. Tot per una societat més justa i fraterna.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +