catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Jaume Pujol Balcells

Mons. Jaume Pujol Balcells

26 de febrer de 2017

«Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli», diu el sacerdot en imposar la cendra sobre els nostres fronts. La cendra simbolitza la mort i el que res no val, perquè caiguem en el compte que «pols ets i en pols et convertiràs», tal com diu la fórmula antiga.

No és que l’Església vulgui espantar-nos un cop l’any. El que vol és convidar-nos a posar ordre en les nostres preferències perquè allò que és permanent ho valorem més que allò que és caduc; l’amor etern, més que la satisfacció momentània, i anteposem la humilitat a la supèrbia i la caritat a l’orgull. En una paraula, que ens convertim.

Hi ha conversions famoses, com la de sant Agustí, arrossegat a desgrat cap a la veritat gràcies a les pregàries de la seva mare i als sermons de sant Ambròs. O la de sant Ignasi de Loiola, que postrat al llit per raó de les seves ferides de soldat, llegeix amb desgana els pocs llibres que li presten i van calant en la seva ànima les lliçons de grans sants, com Francesc i Domènec.

Però el més habitual és que les conversions es produeixin per contacte, com una grip feliç i contagiosa. Així es va expandir l’Església des dels seus començaments a partir dels Apòstols i va aconseguir arribar als límits de l’Imperi romà. I així va arribar el cristianisme a les fredes terres del nord d’Europa, a les càlides regions equatorials i a tots els continents.

Aquest any l’1 de març és Dimecres de Cendra, celebració mòbil que marca el començament de la Quaresma. És un dia en el qual està establert que es faci dejuni i abstinència, pràctiques que alguns consideren retrògrades, però que són vàlides si se les veu en el seu veritable sentit: preparar-se per a un temps de penitència i conversió, els quaranta dies que precedeixen la Setmana Santa, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

No és temps de tristesa, perquè el final d’aquest camí és un esclat d’alegria: la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist!

El novel·lista Ignasi Agustí va titular la seva sèrie narrativa La cendra va ser arbre. És cert, en l’ordre natural primer és l’arbre i després la cendra, però en la celebració que fa l’Església vam començar imposant la cendra i vam acabar adorant l’arbre de la creu, un arbre del qual estan pendents els fruits de misericòrdia que ens alimenten cada dia.

Sigui benvingut el Dimecres de Cendra, no com enterrament de les emocions del carnestoltes, sinó com gest d’humilitat en què ens traiem la careta per veure Déu i els nostres germans.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +