catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Jaume Pujol Balcells

Jaume Pujol Balcells

23 de setembre de 2018

Són moltes les esglésies i ermites escampades per la nostra arxidiòcesi, però n’hi ha dues d’especialment simbòliques: una és la Catedral de Tarragona, seu primada, que recorda la condició episcopal de la ciutat des de temps antics; l’altra és el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, igualment un lloc sagrat, també amb profundes arrels històriques i emocionals.

Dues devocions estan lligades a aquests edificis religiosos: la de la Catedral amb santa Tecla, i la del santuari reusenc amb la Mare de Déu de Misericòrdia. Les respectives ciutats celebren festes en el seu honor cada mes de setembre només amb dos dies de diferència, els dies 23 i 25.

Havent volgut, la Providència, que la meva presa de possessió com a arquebisbe de Tarragona fos un dia 19 del mes de setembre (2004), s’entendrà que les meves primeres experiències pastorals fossin presidir les celebracions litúrgiques en aquests dos enclavaments tan estimats. Recordo la solemnitat de la missa catedralícia i l’ambient únic del Santuari de Misericòrdia durant l’Eucaristia, celebrada en aquella ocasió a l’esplanada adjunta.

Tarragona té esglésies sota el patronatge de santa Tecla, però avui vull fixar-me en el retaule dedicat a la santa màrtir al frontal de l’altar catedralici i en la bella i àmplia capella que té en el nostre primer temple. En el primer cas la llegenda de les seves diverses tortures ens mostra que res no s’oposa a la força de la fe. A la capella, la darrera que es va construir a la Catedral, destaca la composició en marbre blanc de la glorificació de santa Tecla i quatre estàtues representatives de les quatre virtuts cardinals. També m’agrada contemplar el relleu en el qual la Santa visita sant Pau a la presó.

Tinc un record inesborrable del viatge que vam fer a Turquia amb un grup de pelegrins i periodistes seguint les petjades de Pau i Tecla a Tars i a Iconi —avui Konia—, els llocs on tots dos sants van néixer, van viure i van evangelitzar.

També resulta especialment emotiu visitar la Mare de Déu de Misericòrdia en el seu santuari, a les portes del qual es troba una capelleta que marca el punt on, segons la tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta Isabel Besora i li va estampar una rosa a la galta com a senyal que confirmés la seva presència.

Les festes populars tenen en general un origen religiós. Convé no oblidar aquesta realitat, compatible amb totes les manifestacions i espectacles possibles. L’arrel de la festa és l’alegria i gratitud transmeses durant generacions, en aquest cas celebrant l’exemple de santa Tecla a la primera cristiandat i l’assistència misericordiosa de la Mare de Déu a tota una ciutat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +