catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Joan Enric Vives Sicília

Joan Enric Vives Sicília

24 de març de 2019

El Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma 2019 mostra el camí de conversió en un aspecte nuclear: la relació que la mateixa creació té amb la humanitat que pel pecat tendeix a destruir-la i que per la gràcia de la Pasqua de Resurrecció, camina ja cap al cel nou i la terra nova (cf. Ap 21,1). La celebració del Tridu Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Crist, cimal de l’any litúrgic, ens crida a viure un itinerari de preparació, el camí quaresmal, conscients que ser imatge de Crist és un do immens de la misericòrdia de Déu.

Si l’home viu com a fill de Déu, si viu com a persona redimida, que es deixa guiar per l’Esperit Sant (cf. Rm 8,14), i sap reconèixer i posar en pràctica la llei de Déu, començant per la que està inscrita en el seu cor i en la naturalesa, això beneficia també la creació, cooperant en la seva redempció, diu el Sant Pare. Per això, la creació desitja ardentment que es manifestin els fills de Déu, és a dir, que aquells que gaudeixen de la gràcia del misteri pasqual de Jesús gaudeixin plenament dels seus fruits, destinats a assolir la seva maduresa completa en la redempció del mateix cos humà. Quan la caritat de Crist transfigura la nostra vida -esperit, ànima i cos-, lloem Déu i, amb la pregària, la contemplació i l’art fem partícips d’això també totes les criatures. En aquest món, l’harmonia generada per la redempció està amenaçada, avui i sempre, per la força negativa del pecat i de la mort. Certament, quan no vivim com a fills de Déu, sovint tenim comportaments destructius vers el proïsme i les altres criatures. Violem els límits que la nostra condició humana i la naturalesa, ens demanen respectar. El Papa Francesc afirma que si no anhelem contínuament la Pasqua, si no vivim en l’horitzó de la Resurrecció, és clar que la lògica del “tot i a l’instant”, del “tenir cada vegada més en comptes del ser”, acaba per imposar-se. I el fet que s’hagi trencat la comunió amb Déu, també ha danyat la relació harmoniosa dels éssers humans amb l’ambient en què estan cridats a viure. La llei de Déu, la llei de l’amor, acaba cedint a la llei del més fort sobre el més dèbil. El pecat que es troba dintre del cor de l’home (cf. Mc 7,20-23) i que es manifesta com a acaparament, afany per un benestar desmesurat, desinterès pel bé dels altres i sovint també pel propi interès, duu a l’explotació de la creació, de les persones i del medi ambient.

Amb tot, existeix la força regeneradora del penediment i del perdó. «Els qui estan en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat; ha començat un món nou» (2Co 5,17). En efecte, també la creació pot “celebrar la Pasqua”: obrir-se al cel nou i a la terra nova. I el camí vers la Pasqua ens crida precisament a restaurar el nostre rostre i el nostre cor de cristians, mitjançant el penediment, la conversió i el perdó, per a poder viure tota la riquesa de la gràcia del misteri pasqual. La creació està cridada a sortir, juntament amb nosaltres, «de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada per obtenir la llibertat que és la glorificació dels fills de Déu» (Rm 8,21). La Quaresma és signe sacramental d’aquesta conversió, és una crida feta als cristians perquè encarnin més intensament i concretament el misteri pasqual en la seva vida personal, familiar i social; en particular, mitjançant el dejuni, la pregària i l’almoina. Abandonem l’egoisme, la mirada fixa en nosaltres mateixos, i dirigim-nos a la Pasqua de Jesús. Fem-nos proïsme dels nostres germans, compartint amb ells els nostres béns espirituals i materials. Així, acollint en allò concret de la nostra vida la victòria de Crist sobre el pecat i la mort, atraurem la seva força transformadora també sobre la creació.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +