catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Joan Enric Vives Sicília

Joan Enric Vives Sicília

23 de setembre de 2018

La festa de la Mare de Déu de la Mercè, o, com també l’anomenen, del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora de captius, que demà dia 24 celebrem amb joia, ens ajuda a redescobrir els grans ideals cristians en aquests dies de recomençament del nou curs pastoral. Necessitem que la Mare del cel inspiri la nostra vida per posar-la totalment al servei dels altres, i que la seva inspiració ens endinsi en totes les dimensions de la virtut de la caritat. “Ella és mestra de consagració a Déu i al poble, en la disponibilitat i el servei, en la humilitat i la senzillesa d’una vida oculta, totalment entregada a Déu, en el silenci i en la pregària”, escriu el Papa Francesc als Mercedaris (2017).

El “descens” de la Mare de Déu a Barcelona fa 800 anys, per inspirar un ideal de redempció als cristians del segle XIII, és font de la nostra alegria i del nostre consol. St. Pere Nolasc, un laic que canvia el comerç per la preocupació pels germans durament empresonats pels turcs i que podien perdre la seva fe, és qui inicia pròpiament el nou Orde religiós, l’Orde de la Mercè, ajudat pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i el Capítol canonical, i pel dominic St. Ramon de Penyafort, amb el mateix rei de Catalunya i Aragó Jaume I, que els presta tota la seva protecció. La Verge Maria els va inspirar una vivència real i concreta de les paraules de Crist: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”, on revela que només l’amor tingut als més petits serà el que haurà arribat fins al mateix Fill de Déu: “M’ho fèieu a mi!” (Mt 25,36.40). L’amor no passa mai!

L’”ideal de la Mercè” que Maria impulsa consisteix a redimir captius no amb les armes sinó amb l’amor, la pregària, les almoines, la negociació i, si convé, oferint-se un mateix a canvi de la llibertat dels empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix o del qui ha delinquit. Hem de saber traduir aquest ideal amb noves i concretes accions pastorals.

És bo que aquests dies, amb tots els qui treballen en la pastoral penitenciària, li presentem els nostres germans afligits per la privació de llibertat arreu del món. La presó sempre és un càstig molt dur per a ells i les seves famílies. Maria és la Mare pobra del Magnificat, que sap què és viure en el desarrelament, no trobar casa, ser rebutjada, viure refugiada a Egipte, i haver de tirar endavant amb l’ànima en suspens. Maria coneix bé els qui ara malviuen a les presons, les seves famílies -que pateixen tant-, i en té gran pietat. Maria comprèn bé el dolor de les víctimes i les immenses conseqüències negatives que els delictes han originat. Però segur que, trencant aïllaments severs i reixes, deixarà passar a mans plenes i sense distincions la gràcia amorosa i guaridora del seu Fill, i ens ensenyarà a tenir amb tothom entranyes de misericòrdia.

La Mare de la Mercè acompanyi els funcionaris de presons, il·lumini els cossos legislatius de les nacions, i inspiri els governants i els responsables de les institucions penitenciàries perquè legislin i actuïn amb humanitat i amb prudència, apostin per alternatives menys doloroses que la presó, i no abdiquin de l’ideal de restauració personal i de reinserció social. Que puguem avançar pel camí de la justícia restaurativa i perquè finalment, pel poder de Déu, el perdó venci a l’odi i la indulgència a la venjança. Santa Maria, Mare de la Mercè, doneu-nos amor, coratge, misericòrdia i esperança!

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +