catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Joan Enric Vives Sicília

Mons. Joan Enric Vives Sicília

23 de juliol de 2017

El Sínode sobre "els joves, la fe i el discerniment vocacional" té a la meva manera de veure un aspecte fonamental per a la pastoral de l’Església respecte a ells i que ens afecta a tots: es tracta de saber acompanyarals joves, "caminar amb ells". I el Document preparatori del Sínode explica que acompanyar els joves exigeix ​​sortir dels propis esquemes preconfeccionats, trobant-los allà on són, adequant-se als seus temps i als seus ritmes; prendre’ls seriosament en la seva dificultat per desxifrar la realitat en què viuen i per transformar un anunci rebut en gestos i paraules, en l’esforç quotidià per construir la pròpia història i en la recerca més o menys conscient d’un sentit per a les seves vides.

Cal fer un camí, que de vegades també passa a través de vies imprevisibles i allunyades. El Papa Francesc recorda que «la pastoral vocacional és aprendre l’estil de Jesús, que passa pels llocs de la vida quotidiana, s’atura sense pressa i, mirant els germans amb misericòrdia, els porta a trobar-se amb Déu Pare». Cal valoritzar la creativitat de cada comunitat per construir propostes capaces de captar l’originalitat de cada jove i secundar el seu desenvolupament. En molts casos es tractarà també d’aprendre a donar espai real a la novetat, sense sufocar-la. «Ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats» (EG 33).

Tres verbs, que en els Evangelis connoten la manera en què Jesús troba les persones del seu temps, ajuden segons el Papa Francesc a estructurar aquest estil pastoral ampli amb els joves: sortir, veure i cridar.

Sortir.- Abandonar les rigideses que fan que sigui menys creïble l’anunci de l’alegria de l’Evangeli, sense encasellar ni presentar l’Església de forma anacrònica. Sortir és signe de llibertat interior respecte de les activitats i de les preocupacions habituals, per tal de permetre als joves de ser protagonistes. La comunitat cristiana serà atractiva com més l’experimentin acollidora.

Veure.- Mirar, sortir cap al món dels joves requereix la disponibilitat per passar temps amb ells, escoltar les seves històries, les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes, compartint-les. Aquesta és la via per inculturar l’Evangeli i evangelitzar tota cultura, també la juvenil. Aquesta és la mirada de tot autèntic pastor, la veritable mirada del discerniment, que no vol apoderar-se de la consciència de l’altre ni predeterminar el camí de la gràcia de Déu a partir dels propis esquemes.

Cridar.- La mirada d’amor de Jesús es transforma en una crida a una novetat que s’ha d’acollir, explorar i construir. Cridar vol dir despertar el desig, moure les persones del que les té bloquejades o de les comoditats en què descansen. Cridar vol dir fer preguntes per a les quals no hi ha respostes predeterminades. Això, i no la prescripció de normes que s’han de respectar, és el que estimula les persones a posar-se en camí i trobar l’alegria de l’Evangeli.

El Sínode recull el gran repte de l’acostament als joves per part de tots: famílies, escoles, parròquies, política, empresa, societat...

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +