catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Enric Benavent Vidal

Mons. Enric Benavent Vidal

23 d’abril de 2017

Un dels elements fonamentals de la celebració de la Vetlla Pasqual és la renovació de les promeses baptismals. Al fer-ho, els cristians estem confessant que la resurrecció de Crist és l’esdeveniment que configura la nostra existència. La celebració de la Pasqua és quelcom més que un ritu o un costum que repetim cada any. Ens ha de portar a obrir-nos a la gràcia de Déu per viure d’acord amb la resurrecció de Crist i amb la nostra pròpia resurrecció baptismal. Per la nostra inserció en Crist en el baptisme, que és un morir i ressuscitar amb Ell, se’ns ha donat la possibilitat de què “portem una vida nova” (Rm 6, 4). El tret propi d’eixa nova vida és la llibertat: “la llei de l’Esperit que dóna la vida en Crist Jesús t’ha alliberar de la llei del pecat i de la mort” (Rm 8, 2). Les actituds característiques d’aquest nou mode de viure són la fe, l’esperança i la caritat.

La fe és la manifestació d’una existència lliure del pecat. Aquest no és altra cosa que la negativa per part de l’home a reconèixer Déu com a Senyor, a glorificar-lo i a donar-li gràcies. El pecat és una desobediència a Déu que acaba esclavitzant l’home a les seues pròpies passions. En canvi, la fe és obediència a Déu i és, per això, la manifestació del canvi que s’ha produït en el batejat: si l’home pel pecat ha rebutjat Déu, per la fe arriba a reconèixer-lo com el seu Senyor. I és obeint Déu com l’home s’allibera d’obeir les apetències del pecat.

La fe fructifica en l’esperança. La mort és l’horitzó amenaçador de la vida de l’home en pecat. La por a la mort domina l’home, fins al punt que tot el que fa és per alliberar-se d’ella. El drama de l’home consisteix en el fet que, malgrat el seu esforç, mai podrà alliberar-se d’aquest horitzó de mort. En la seua resurrecció, Crist ens ha obert un horitzó de vida. Gràcies al misteri pasqual la por a la mort que ens domina i esclavitza s’ha esvaït. El cristià, pel baptisme ha estat cridat a “participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu” (Rm 8, 21). Aquesta esperança confereix al creient una força que li permet afrontar les proves i els patiments del temps present, sense perdre la confiança en Déu i l’alegria de qui se sent unit Crist.

L’amor és l’expressió més evident de la llibertat cristiana. El pecat fa a l’home esclau de la llei, perquè qui no estima Déu no compleix la seua voluntat amb alegria, sinó per por al càstig etern i, a més, està dominat per “mals desigs” (Rm 7, 7) contraris a la llei de Déu. El creient, que se sap estimat i salvat per Déu, per amor a eixe Déu i amb un sentiment de gratitud viu les exigències de la llei, no per por al castic, sinó perquè arriba a experimentar que la verdadera alegria es troba quan es viu en el desig d’agradar a Déu i de créixer en la seua amistat.

La resurrecció de Crist ens omple d’alegria i d’esperança, perquè en ella hem estat alliberats d’una vida caracteritzada per la temor i l’esclavitud. Que tots els batejats siguem testimonis d’eixa llibertat que Crist ens ha regalat, vivint amb alegria i generositat amb Déu i els germans.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +