catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

8 de desembre de 2019

Aquest diumenge, en ple temps d’advent, celebrem la festa de la Immaculada Concepció de Maria, la plena de gràcia.

Per comprendre d’alguna manera i per viure que Maria, mare de Jesús i mare nostra, és la Immaculada, cal parlar del pecat, i molt especialment del que l’Església, seguint la tradició bíblica, ha anomenat el pecat original. Es tracta de reflexionar sobre «el pecat des dels orígens», malgrat que sovint hi passem de puntetes perquè no sabem com parlar-ne o com explicar-ho, per allò de la poma i dels primers pares, pensant que quina culpa en tenim nosaltres.

Si pensem que «avui ja no hi ha pecats perquè és un discurs passat de moda i que abans es deia per fer por», difícilment podem captar el que significa la Immaculada.

Però si som conscients del que realment succeeix en el nostre món, en el nostre entorn i sobretot en nosaltres mateixos, podem entendre el sentit de la festa. Per això ens cal entendre el que significa «el pecat original», i per això hem d’obrir els primers capítols de la Bíblia.

Què ens vol ensenyar l’autor del Gènesi –el primer llibre de la Bíblia– quan parla del paradís, d’Adam i Eva, i del fet de no fer cas a Déu i menjar-se una fruita que pensen que els farà més lliures i més feliços?

És una catequesi per explicar, com deia Benet XVI, que «tots portem un verí a dintre... Som temptats de creure que Déu és un competidor que limita la nostra llibertat i que nosaltres serem plenament éssers humans quan l’haurem arraconat». Som temptats a creure que la plenitud de la vida i de la realització no ve de Déu, sinó del voler «ser com déus».

Déu no vol la mort ni el sofriment. La seva idea original era «el paradís», és a dir, una vida d’harmonia i pau amb Ell, amb els altres –home i dona–, i amb l’entorn. La nostra condició humana manifesta que no vivim en aquest paradís. El pecat «original» no indica un pecat personal, sinó la condició humana i la fragilitat de la nostra llibertat ferida i temptada a substituir el veritable Déu per convertir-nos nosaltres en els senyors absoluts.

Per viure la festa d’avui cal contemplar la situació de pecat de la humanitat i la gràcia de Déu; el do de Déu concedit plenament a Maria, i a nosaltres en la mesura que l’acceptem. És a dir, contemplem l’acció de Déu i la llibertat humana en Maria, però alhora també en nosaltres.

La Immaculada revela que Déu va escollir Maria com a mare del seu Fill i la va preservar del pecat original, de la inclinació a prescindir d’Ell i rebutjar-lo. Per això Maria és plena de gràcia.

I nosaltres? Déu no ens ha deixat sotmesos a la nostra condició. Ens ha enviat Jesús com a Salvador. Per aquest motiu el pecat original és anomenat, en la litúrgia de la nit de Pasqua, «felix culpa», és a dir, «feliç culpa, culpa sortosa», que ens ha merescut un Salvador tan gran.

Preparem-nos, doncs, en aquest temps d’advent per celebrar el naixement del Salvador i la seva vinguda a la nostra vida i a la nostra història humana, per alliberar-nos del pecat i de la temptació de rebutjar i prescindir de Déu.

Demanem-ho per intercessió de Maria Immaculada!

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +