catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

24 de març de 2019

Jesús, per ensenyar als seus deixebles, se serveix de fets reals, que són recollits per l’Evangeli per estimular la nostra conversió en aquest temps quaresmal. Concretament, l’Evangeli d’aquest diumenge que es proclamarà a les celebracions de l’Eucaristia n’és un exemple.

Jesús parteix de dos fets desgraciats: la mort d’uns galileus ordenada pel governador romà, segurament per considerar-los terroristes contra l’imperi, i la mort de 18 homes en desplomar-se una torre a Siloè. Un fet provocat per una decisió humana del poder polític, i l’altre per un accident fortuït com és l’ensorrament d’un edifici.

El Senyor se serveix d’aquests dos fets per «anar a fons» en la seva interpretació i convidar a la conversió. En els fets que vivim personalment, en relació amb els altres, i en els que succeeixen en el món, anem a fons o ens quedem amb la constatació sense treure’n les conseqüències per a la nostra vida?

Anar a fons amb mi mateix. És molt important exercitar-se en el propi coneixement: qui sóc, quin és el meu comportament, quins són els meus sentiments i quines les meves actituds? Cal traspassar la figura del mirall i la que altres puguin tenir de nosaltres. També cal ser molt conscients que portem amb nosaltres sempre la pròpia història, i certament els moments de goig i de plenitud humana, però també els de sofriment. Sense oblidar el mal que hem pogut fer –fins i tot inconscientment– i que hem sofert, les nostres faltes i pecats; així com les diverses obres de misericòrdia, d’amor i de servei. Amb quina finalitat o per què cal aquest despullament personal? No per flagel·lar-se o afligir-se, sinó per ser molt conscients que necessitem «salvació» i per experimentar l’amor i la misericòrdia de Déu i la invitació de Jesús a canviar el que calgui, el que en diem «conversió».

Anar a fons en la vida cristiana. Certament ens cal anar a fons en la nostra comprensió i relació amb Jesucrist, no quedar-nos en la seva dimensió més humana i creure en la seva divinitat i en la seva missió salvadora de la humanitat.

Cal fer nostre el desig de sant Efrem, diaca: «Fes, Jesús, que jo et conegui, que si et conec t’estimaré, i si t’estimo et seguiré». Cal conèixer Jesús cada dia més. No ens pensem que ja el coneixem suficientment, perquè ens enganyaríem nosaltres mateixos.

Anar a fons en relació amb les persones, sobretot les més properes. Si no estem atents i ens deixem portar, normalment valorem i judiquem les persones per la seva «figura externa», per tot allò que ens arriba pels diversos sentits. Cal fer un esforç per estar atents a les situacions que viu cada persona, als seus sentiments d’alegria i de dolor, a les seves actituds més profundes. Però, sobretot, cal reconèixer el valor de «ser persona» amb tota la seva dignitat.

Anar a fons en els fets socials. Som testimonis de tants de fets que succeeixen en el poble, barri, ciutat, país i, globalment, al món, que el perill és no deixar-nos interpel·lar per cap. Els fets, sobretot els que porten sofriment a les persones, ens conviden a reflexionar sobre nosaltres mateixos des del missatge que manifesten.

Deixem-nos interpel·lar per convertir-nos a l’Evangeli. Cada dia cal estar disposats a reconèixer Jesús mitjançant l’Eucaristia, la pregària, la lectura del Nou Testament, la vida de les persones i els fets que vivim.

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +