catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

13 d’octubre de 2019

Dimarts celebrem la festa de Santa Teresa de Jesús, religiosa, reformadora del Carmel, fundadora, mística, escriptora, contemplativa i activa alhora. La seva vida i la seva experiència, explicitades en les seves grans obres, ens ajuden en la nostra vida cristiana.

Qüestions que avui són preocupació per a molts també ho foren per a santa Teresa, i és bo adonar-nos com les afrontà i visqué. Concretament, eren els obstacles per descobrir la pròpia vocació, les grans dificultats per pregar fins arribar a ser la gran mestra de pregària i trobar la confiança plena en Déu i la fortalesa per afrontar els problemes. No oblidem que fou una gran reformadora, i exemple de com realitzar una veritable reforma.

Santa Teresa, religiosa contemplativa amb un tarannà actiu. Tingué una vida consagrada a la contemplació i compromesa amb l’acció; contemplativa i activa per proposar el tresor de la vida consagrada i fundar monestirs reformats.

Dona de pregària profunda. Ella mateixa manifesta que durant 20 anys va viure una gran sequera interior quan es proposava pregar. Ella ha esdevingut la gran mestra de pregària, i així la va definir sant Pau VI quan la va proclamar doctora de l’Església.

Els capítols de l’11 al 23 del Libro de su vida són un tractat clàssic i únic, en què compara els nivells d’oració amb quatre maneres de regar un hort.

a. Regar duent l’aigua amb galledes des d’un pou. Oració mental, interior, de meditació. Recollir el pensament en el silenci i evitar les distraccions. Estar moltes vegades tractant en solitud amb el qui ens estima. Requereix esforç personal.

b. Regar per mitjà d’una sínia. Oració contemplativa, de recolliment. Cal esforç personal, però es comencen a assaborir els fruits de l’oració.

c. Regar amb canals des d’un doll. Oració d’unió. L’esforç personal és molt petit... Tot està absorbit per un intens sentiment d’amor i de pau.

d. Regar amb la pluja que ve del cel. L’èxtasi. Cal fruir sense haver d’entendre el que es frueix.

En el Libro de las moradas o Castillo interior exposa les etapes de l’oració en set passos, descrivint l’ànima com un castell de vidre o diamant al qual s’entra per mitjà de la pregària i en el qual es recorren diverses morades.

Dona forta en el sofriment. Teresa va sofrir primer per la seva família de carn i sang, per la seva primera família religiosa, per la manca de salut, per la mateixa Església i les denúncies a la Inquisició, per les dificultats dels viatges...

Dona d’una gran experiència mística. Es tracta de la unió més fonda de la persona amb Déu que es pot experimentar en aquesta terra. Podem parlar de matrimoni espiritual amb el Déu amor que tot ho inunda.

Dona d’Església. Ella mateixa manifesta: «Yo solo soy hija de la Iglesia».

Fundadora d’un gran orde religiós que recupera l’espiritualitat del Carmel. Dona reformadora perquè desitjava la conversió ferma de la vida consagrada. Va viure moltes dificultats per la reforma del Carmel.

Santa Teresa, escriptora genial i fecunda. Només dues mostres, molt conegudes, de la seva lírica mística:

Nada te turbe, / nada te espante,

Todo se pasa, / Dios no se muda.

La paciencia / todo lo alcanza;

quien a Dios tiene / nada le falta.

Sólo Dios basta.

 

Dadme riqueza o pobreza,

dad consuelo o desconsuelo,

dadme alegría o tristeza,

dadme infierno o dadme cielo,

vida dulce, sol sin velo,

pues del todo me rendí.

¿Qué mandáis hacer de mí?

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +