catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

19 de maig de 2019

El llibre dels Fets dels Apòstols, el diari de les primeres comunitats cristianes, ens explica aquest diumenge com Pau i Bernabé fan saber a la comunitat d’Antioquia les seves experiències en el viatge que havien fet per anunciar l’Evangeli. I ho diuen amb les següents paraules: «Anunciaven a la comunitat tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus». Era el primer viatge missioner o evangelitzador que emprenien enviats per la comunitat de Antioquia de Síria, acomplint una «moció» de l’Esperit Sant. En aquest viatge, visitant diverses ciutats, primer predicaven la Paraula de Déu només a les sinagogues, però després de viure el refús organitzat pels jueus, pels personatges principals de la ciutat i de les dones distingides a Antioquia de Pisídia, s’adrecen als pagans, als qui no eren jueus, i aconsegueixen que molts es converteixin a la fe. En aquest viatge també varen sofrir calúmnies, rebuig, amenaces, i fins i tot Pau va ser apedregat. Com a contrapunt, i després de guarir un invàlid de naixement a Listra, els varen considerar «déus baixats en forma humana», i els volien oferir culte i sacrificis. A cada comunitat ordenaren preveres o dirigents perquè en fossin responsables.

Quan retornen d’aquest primer viatge és quan expliquen a la comunitat reunida les seves experiències. He recordat breument aquesta narració perquè bé podem dir que, avui, es continua escrivint arreu el llibre dels Fets dels Apòstols, el diari de l’Església d’aquests moments.

Ho constato molt sovint en les visites pastorals quan em reuneixo amb els consells pastorals, catequistes, voluntaris de diversos serveis, homes i dones de grups o moviments eclesials.

Constato que l’Evangeli continua essent anunciat arreu per mitjà de cristians i cristianes que mostren en la vida la seva fe, esperança i caritat.

Constato que l’Evangeli de la salvació continua essent celebrat cada diumenge i molts altres dies en parròquies i comunitats religioses, la majoria de vegades en les celebracions de l’Eucaristia, i quan no és possible l’Eucaristia, per les celebracions de la Paraula en absència de prevere.

Constato que també l’Evangeli és anunciat i ensenyat per mitjà de la catequesi, la predicació, les trobades de formació, les propostes de moviments i grups d’apostolat.

Constato que l’Evangeli es converteix en Bona Notícia per a la vida de les persones més necessitades per mitjà del servei i les accions dels qui atenen els malalts, ancians, dels voluntaris de Càritas. I tanmateix, també es converteix en servei als infants i adolescents en els moviments educatius del temps lliure.

Constato el gran esforç i les dificultats per anunciar l’Evangeli als joves que constitueixen unes generacions molt desvinculades de les comunitats parroquials. Potser ens falten testimonis joves que siguin referents per als mateixos joves. Però malgrat les dificultats és una prioritat de la nostra missió.

Constato que comptem amb preveres, pocs per les necessitats i amb una mitjana d’edat alta, però exercint amb responsabilitat i fidelitat la seva missió.

Constato que molt sovint els cristians i, sobretot, els més responsables sofreixen per la manca de resultats, per algunes crítiques sense raó, perquè «personatges distingits» es mostren contraris a l’Evangeli.

I constato, alhora, que molt sovint també la vida i acció dels cristians és lloada, més des del silenci que amb paraules i escrits.

Avui es continua escrivint el llibre dels Fets dels Apòstols, és a dir, de l’Església.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +