catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

27 de maig de 2018

En quin Déu creiem? A quin Déu invoquem? Podem conèixer Déu? Són preguntes que se’ns plantegen quan ens preguntem per Déu, i més en la situació de pluralisme religiós que configura la societat actual.

Per respondre a les preguntes cal també preguntar-se si Déu d’alguna manera se’ns ha donat a conèixer, se’ns ha revelat i ens ha manifestat el seu rostre i l’ésser, o si només partim de la nostra recerca. Nosaltres no fem referència ni creiem en un Déu totalment desconegut, sinó en el Déu que se’ns ha donat a conèixer en el seu fill, Jesucrist.

Tota la vida de Jesucrist, la seva mort i la seva resurrecció són la manifestació de Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant que ens estima i vol la nostra salvació. Aquesta és la Bona Nova –l’Evangeli- viscuda, anunciada i realitzada per Jesús. Aquesta és la Bona Nova en la qual creiem, la que vivim i la que celebrem.

Déu, un sol Déu amb tres persones, té nom: Pare, Fill i Esperit Sant.

Encara que sovint no ho sembli, la gran qüestió d’avui i de sempre és la qüestió de Déu, perquè és la pregunta pel veritable sentit de la vida, per l’origen, pel destí i per la salvació. En definitiva, és la pregunta per la humanitat, per la seva existència i pel seu futur. Tanmateix, la gran qüestió és com el misteri de Déu–Trinitat pot arribar a ser Bona Notícia –Evangeli- per a la nostra societat, és a dir, quelcom nou i bo per als homes i dones d’avui i de tots els temps. Què ha de passar perquè Déu pugui ser experimentat com a Bona Notícia?

Pensem que, a Europa, l’ambient des d’on es planteja la qüestió de Déu no és el d’una societat pagana, sinó d’una societat que està de retorn del cristianisme. La indiferència religiosa actual s’ha produït després de tenir contacte amb el cristianisme. Per a un gran grup de persones, Déu ja no és cap novetat, sinó un discurs que no té cap incidència en la seva vida. Més encara, potser alguns no guarden un bon record de la seva experiència religiosa: el Déu que han conegut no ha estat alliberador, força i alegria per viure, font de sentit i d’esperança, sinó algú que fa la vida més dura i difícil del que ja és. Però aquest no és el nostre Déu.

Certament, “el nostre Déu sempre més gran” -segons expressió dels Pares de l’Església- ens sorprèn. No el podem pas comprendre del tot. Tanmateix, en Jesucrist creiem en un Déu amor que es manifesta en la relació de les tres persones divines, relació de vida i amor. Déu -podem dir- és comunió i família, perquè el Pare, el Fill i l’Esperit Sant són idèntics i alhora diferents en el seu ésser i actuar. I aquest Déu que és Amor ens estima fins al punt de donar-nos el seu propi Fill, gràcies al do de l’Esperit. Déu és, doncs, comunicació amorosa en el seu si més íntim. Només un Déu Trinitat, que és vida, amor i comunicació, se’ns ha manifestat creant-nos i salvant-nos, fent-nos participar de la seva mateixa vida i per restar-hi en comunió.

Donem gràcies perquè Déu ens ha comunicat la seva intimitat i ha fet possible que en poguéssim participar, per viure en comunió amb Ell i entre nosaltres.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +