catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Francesc Pardo Artigas

Mons. Francesc Pardo Artigas

24 de setembre de 2017

Aquesta reflexió és fruit de converses amb capellans i voluntaris de les presons.

Les paraules «hospital», «escola», «cementiri» no ens fan gaire esgarrifança. Però la paraula «presó» ens sona distant, desconeguda. Ni tan sols ens hi hem apropat i no voldríem haver d’anar mai a veure-hi ningú. I si ho haguéssim de fer no ho diríem tampoc a ningú. I és que el món de la presó, tot el que l’envolta, ens és molt desconegut. Però a dins de la presó hi ha persones privades de llibertat per uns fets i una sentència d’un jutge. No assaborir la llibertat, si ens aturem a pensar-ho, és una situació molt trista, angoixosa... i pot ser deshumanitzadora. Perquè ser persona és sinònim de llibertat.

Des dels inicis de les presons, tal com les entenem actualment, l’Església catòlica i les esglésies cristianes han estat a prop d’aquell món. Els capellans amb una vocació específica o encomanats per a aquest àmbit pastoral han estat al costat dels presos per oferir-los una vessant més humana i espiritual que a la presó sovint no es troba. El diàleg personal i íntim és quelcom que el pres agraeix. Que se’l comprengui, que se l’estimi, que se’l valori. Que no se li tingui en compte la seva culpa ni amb la mirada ni amb el llenguatge emprat. Encara més: que se’l perdoni. Celebrar el Sagrament de la Confessió a dins d’una presó és el que un sacerdot més pot agrair al Senyor. I també celebrar l’eucaristia.

I després hi ha els voluntaris. Cristians que van a la perifèria de l’evangelització. Cristians amb coratge i sense por. Valents. Que s’han preparat abans amb una formació específica. Però que des del primer dia mostren ja una sensibilitat especial per aquest món tan allunyat de tot. Cristians amb compromís: el pres espera setmana rere setmana, o dia a dia, la visita del voluntari, del capellà. Són persones de confiança. Que no traeixen ni menteixen. Que no enganyen. Que diuen la veritat de les coses. Persones honestes que no cauran en els enganys del pres. Perquè els interns sempre estan a punt pel que calgui. I de vegades s’ha de saber dir «no» al pres: «En això que em demanes no et puc ajudar».

L’Església està al costat dels infants, adolescents i joves en situació de risc social, i també al costat dels presos. Els acompanya quan entren a la presó, i els acull quan ningú els espera. Arreu de casa nostra també hi ha alguns habitatges on els presos als quals ningú espera troben «una família» que sí ho fa.

Al nostre Bisbat de Girona tenim el Centre Penitenciari Puig de les Basses, al terme municipal de Figueres. Tenim preveres i laics i laiques que hi van sovint. I tot plegat forma part de la pastoral penitenciària a la nostra Diòcesi.

Enguany, la Patrona dels empresonats, la Mare de Déu de la Mercè, s’escau en diumenge, que és el Dia del Senyor. Però aquest 24 de setembre té aquesta especial significació d’ajudar-nos perquè totes les eucaristies que se celebrin a totes les presons i a totes les comunitats cristianes traspassin a través de la infinita riquesa que és la pregària personal, universal i eucarística, els barrots i les distàncies.

Donem-ne gràcies a Déu i siguem sempre més conscients d’aquesta realitat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +