catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Francesc Pardo Artigas

Mons. Francesc Pardo Artigas

23 de juliol de 2017

Desitjo actualitzar, durant algunes setmanes, les paràboles del sembrador, que aquests diumenges proclamarem a totes les Misses. Per copsar la reflexió cal recordar les paràboles.

Cada plana de l’evangeli s’ha de llegir des d’una doble perspectiva: la situació en temps de Crist i la seva actualització en el nostre temps.

Les paràboles, primer, fan referència al sembrador, al seu treball, a les seves actituds, a la llavor, al terreny on cal sembrar. En un segon moment recullen sentències de Jesús en relació amb la fe i amb la incredulitat. Finalment, es posa l’accent en les actituds dels qui rebem la llavor.

El sembrador és la fotografia del mateix Jesús i de la seva experiència. Servint-se d’una figura familiar, ens parla de la seva missió i alhora de l’experiència que té d’aquesta tasca. Recordem que, sembrant la llavor de l’evangeli, Jesús ha tingut èxit amb els petits i senzills, i ha fracassat amb els poderosos i amb els savis i dirigents del seu poble.

Llegeixo les paràboles com a revisió que fa el Jesús de la seva missió i, sobretot, com a resposta a unes preguntes que sovint ens fem:

- Si la llavor és bona, si la llavor de l’Evangeli és bona, per què no és molt escoltada i acceptada, i per què alhora ens trobem amb fruits bons i dolents (blat i jull)?

- Quines han de ser les actituds del Sembrador i dels sembradors?

- En quins terrenys cal sembrar avui? En quines situacions o experiències humanes cal sembrar l’Evangeli, i com fer-ho?

- Quines disposicions cal viure perquè certament la llavor arreli i doni fruit?

Una constatació:

Hem acabat un nou curs pastoral, escolar... i segur que tots hem fet una revisió o una valoració. Sovint, pels comentaris, es nota que hi ha una sensació de malestar, de fracàs, de feina inútil. Molts de nosaltres –també sembradors de la llavor de l’evangeli com a pares, avis, catequistes, animadors de joves, educadors, religiosos i religioses, capellans...– estem desconcertats, perquè ens hem esforçat per sembrar la bona llavor i aparentment sembla que molta d’aquesta llavor s’ha perdut del tot. Ho constatem amb els infants, joves, amb moltes persones que vénen a l’Església per fets puntuals; però també ho constatem amb nosaltres mateixos. La llavor evangèlica no creix al ritme desitjat, ni dóna el fruit que voldríem.

Pensem, doncs, en les actituds que tenim aquells que escoltem la Paraula i en els obstacles i les distraccions que segons Jesús mateix impedeixen que doni fruit:

- No entendre la Paraula, és a dir, no fer cap esforç per entendre-la.

- Les dificultats o les persecucions, que aquí i avui consisteixen en por de ser senyalats, de fer el ridícul per actuar, de ser considerats «carques» o «de dretes».

- Les seduccions del món present i de la riquesa. Tenir com a úniques finalitats de la vida el màxim guany, el màxim plaer per sobre de tot, el culte al propi jo.

Davant de la constatació de la realitat, dels resultats, és fàcil caure en la temptació del pessimisme: no cal sembrar; o dediquem-nos només a uns pocs escollits i privilegiats que, pensem, donaran fruit segur; o esperem temps millors.

I Jesús, amb el seu ensenyament, ens diu que d’això, res. Que el treball del sembrador ha de ser abundant, sense mesura, sense distincions, sense valorar prèviament el terreny on escampar la llavor, amb paciència.

I cal també continuar sembrant durant l’estiu i esdevenir bona terra.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +