catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Francesc Pardo Artigas

Mons. Francesc Pardo Artigas

30 de juliol de 2017

Els sembradors de l’Evangeli d’avui també som molt conscients de les terres on cal sembrar (les persones), de les llavors que s’escauen, atenent algunes característiques del nostre temps

- Evangelitzar és sembrar la paraula de Déu, paraula vivent i salvadora: Jesús. Evangelitzar és sembrar les llavors de l’amor de Déu.

I si el sembrador és un bon pagès ha de tenir molta cura que les llavors siguin adequades a la terra. Cal fixar-se en les llavors i les terres –les diferents menes de terres–, perquè «hi ha llavors que donen cent, llavors que donen seixanta i unes altres que donen trenta per u; hi ha terrenys àrids i estèrils, amb poc gruix, amb molts cards, o de terra bona...

Com també hi ha llavors molt petites, com el gra de mostassa, que, un cop sembrades, creixen i es fan molt grans»...

- La terra on cal sembrar.

Es constata que hi ha moltes i diverses concepcions del que significa ser persona; hi ha la realitat de les grans tradicions religioses; hi ha moltes ofertes que pretenen ser salvadores, portadores de felicitat. Diverses maneres de pensar, de viure, d’entendre el món, Déu... A més, cal pensar en cada persona, la seva edat, preocupacions, història personal, experiències...

- El desprestigi de la fe cristiana i de l’Església en alguns col·lectius.

Ho formularé d’una manera gràfica. Quan la gent, i sobretot els joves, busquen salvació, pau, perdó, felicitat, ajuda per viure, estimació... sovint no pensen en l’Església, i per això no miren a Jesús, no miren l’Evangeli.

Potser alguns miraran a Jesús i l’Evangeli, però no l’Església. Aleshores també es produeix una fractura en l’evangelització. Aquest, per a mi, és el gran repte que tenim plantejat.

- Creure en l’Esperit. Contemplar l’obra de Déu en cada persona.

Cal descobrir, contemplar, estimar, agrair i celebrar la presència i l’obra de Déu en cada persona, que es dóna abans que nosaltres hi arribem. Aquest reconeixement de la iniciativa gratuïta de Déu podria apaivagar el neguit que neix del nostre protagonisme.

Una actitud prèvia del sembrador - evangelitzador és intentar llegir la «presència o l’obra de Déu» en el cor de cada persona; i, alhora, «la seva absència».

- La necessària comunicació.

L’evangelització pot brollar, es pot donar, on s’estableix la trobada entre persones, amb una relació positiva i amb una comunicació interpersonal. «On hi ha caritat i amor» s’obre la porta a la Bona Notícia que ve de Déu.

Si l’evangeli és Bona Notícia s’ha de fer notar com a «Nova» i com a «Bona», i d’una manera entenedora i comunicativa que té en compte el llenguatge –les paraules entenedores–, i alhora tot el que significa la comunicació «no verbal».

- La comunitat cristiana.

La importància decisiva de la comunitat. Entre el Crist gloriós i la gent normal i corrent hi ha la comunitat cristiana. La comunitat cristiana anuncia, celebra, verifica l’Evangeli de Jesucrist.

- Fets observats que ens indicaran llavors a sembrar-hi: recerca de felicitat, desig d’una vida saludable, el rebuig del mal, desig d’espiritualitat, en què o en qui es pot esperar trobar-la, desig de llibertat, d’igualtat i fraternitat, exaltació de la pròpia identitat, a la recerca de noves sensacions i experiències.

L’Evangeli dóna resposta a aquests fets?

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +