catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

18 de novembre de 2018

«Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (salm 34). Aquesta expressió del salm és l’inici del missatge del papa Francesc per a aquesta segona Jornada Mundial dels Pobres.

Remarco algunes afirmacions del missatge, perquè ens ajudin a viure el sentit d’aquesta jornada i ens serveixin per revisar les nostres actituds.

Tres verbs del salm expressen l’experiència del pobre i la seva relació amb Déu: cridar, respondre, alliberar.

Cridar

La condició de pobres es transforma en un crit que travessa el cel i arriba fins a Déu. Aquest crit expressa el seu sofriment i solitud, la seva desil·lusió i esperança.

Ens hem de preguntar si aquest crit que arriba a la presència de Déu arriba també a les nostres oïdes. També cal adonar-nos si aquest crit ens deixa indiferents i impassibles.

La jornada ens convida a fer examen de consciència de si veritablement escoltem els pobres.

El Papa suggereix que si som nosaltres els qui parlem molt, no aconseguirem escoltar-los. Perquè pot succeir que tantes iniciatives meritòries i necessàries per als pobres serveixin més per complaure’ns a nosaltres mateixos que per acollir el seu crit.

Podem pensar que amb un gest d’altruisme, de solidaritat, ja n’hi ha prou per quedar satisfets, sense cap necessitat de comprometre’s directament.

Aquesta reacció no sintonitza amb la seva condició.

Respondre

El salmista diu que el Senyor no només escolta sinó que respon, tal com ho testimonia tota la història de la salvació.

La resposta de Déu és sempre una resposta per guarir les ferides de l’ànima i del cos, per restituir la justícia i per ajudar a reprendre la vida amb dignitat.

La resposta de Déu és una invitació als qui creiem perquè també responguem amb les nostres possibilitats. La Jornada Mundial dels Pobres té aquesta pretensió: ser una petita resposta que l’Església sencera, estesa pel món, dirigeix als pobres de tot tipus i d’arreu, perquè no pensin que el seu crit s’ha perdut en el buit. Pot ser com una gota d’aigua en el desert de la pobresa, però pot esdevenir un signe que fa sentir la presència d’un germà o germana a aquells que passen necessitat.

Els pobres necessiten el compromís personal dels qui escolten el seu clam, que no es limita només a una forma d’assistència –necessària– sinó que exigeix una atenció que honra l’altre com a persona i busca el seu bé.

Alliberar

El pobre, en la Bíblia, viu en la certesa que Déu intervé a favor seu per oferir-li dignitat. La pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia. Mals antics com l’home, però que sempre són pecats que produeixen conseqüències socials dramàtiques.

La salvació de Déu és una mà estesa vers el pobre, que ofereix acollida, protegeix i fa possible l’amistat de la qual té necessitat. A partir de la proximitat comença un itinerari genuí d’alliberament: «Cada cristià i cada comunitat són cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres, perquè s’integrin en la societat» (La joia de l’Evangeli, 187). Concretament:

- No considerem els indigents com a portadors d’inseguretat i mereixedors de rebuig i apartament.

- Cal que els pobres percebin la presència dels germans que es preocupen per ells i els fan sentir amics i familiars.

- Pregar junts i compartir l’àpat del diumenge i altres iniciatives.

Els pobres ens evangelitzen perquè ens ajuden a descobrir la bellesa de l’Evangeli.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +