catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

21 de gener de 2018

Del dia 18 al 25 de gener preguem molt especialment per la unitat de tots els cristians. Durant vuit dies, d’una manera especial, som més conscients de l’escàndol de les divisions entre els qui creiem en Crist, però sobretot preguem perquè el Senyor ens concedeixi avançar cap a la unitat. Tanmateix, també durant aquests dies ens cal donar gràcies per tots els avenços que es van aconseguint amb el moviment ecumènic.

Fem ben nostra la pregària de Jesucrist que tenim a l’evangeli de Joan: «Pare sant, amb el vostre poder, guardeu els que vós m’heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres... prego pels qui creuran en mi... que tots siguin u; que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m’heu enviat» (Jn 17,20.21).

El papa Francesc, a l’exhortació «l’alegria de l’Evangeli», ens recorda que la credibilitat de l’anunci cristià seria molt més gran si els cristians superéssim les nostres divisions i l’Església realitzés «la plenitud de la catolicitat que li és pròpia, amb aquests fills que, incorporats a ella certament pel Baptisme, estan, tanmateix, separats de la seva plena comunió». El compromís per una unitat que faciliti l’acolliment de Jesucrist es converteix en un gran senyal de l’Evangeli com a Bona Nova per a tota la humanitat.

Cal esmentar que en el camí vers la unitat, l’ecumenisme, s’han aconseguit avenços molt notables, tant en els signes com en les declaracions conjuntes. Els resultats que s’han aconseguit amb les esglésies ortodoxes i amb les comunitats eclesials sorgides de la reforma de Luter són notables: valorar les riqueses dels altres per un millor coneixement mutu, més fraternitat i solidaritat, convergència amb reflexions teològiques, i treballar conjuntament per la justícia i la pau.

Certament que el desig de retrobar la unitat de tots els cristians és un do del Crist i una crida de l’Esperit Sant; però alhora és una recerca o camí que s’ha de recórrer amb fermesa i esperança.

Per això ens cal:

➢ Una renovació permanent de les esglésies i comunitats, una fidelitat més gran a la seva vocació i la conversió del cor de tots els batejats. Com més l’Evangeli sigui viscut de veritat, i no només proclamat, més a prop estarem de la unitat. És del tot necessària la conversió del cor, perquè és la infidelitat a l’Evangeli allò que ha causat les divisions i les manté.

Si tu, jo i nosaltres som més fidels a l’Evangeli fem camí cap a la unitat.

➢ La pregària en comú i la pregària personal. Cal pregar constantment i sense defallir. Com diu el Vaticà II, «les pregàries públiques i privades per la unitat dels cristians s’han de mirar com l’ànima de tot ecumenisme, i amb tot dret es poden anomenar ecumenisme espiritual».

➢ La coneixença recíproca i fraterna. Són moltes les coses que ens uneixen i que podem aprendre els uns dels altres. Som pelegrins i pelegrinem junts.

➢ El diàleg entre els teòlegs i també les trobades entre els cristians de diferents esglésies i comunitats.

➢ La col·laboració entre els cristians de les diverses confessions en tot allò que sigui un veritable servei a la humanitat: treball per la pau, la no violència, la justícia entre els pobles i en els serveis que cal oferir a les persones més fràgils i necessitades.

Continuem fent camí amb esperança.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +