catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Romà Casanova Casanova

Mons. Romà Casanova Casanova

12 de març de 2017

Hi ha un aspecte important de la Quaresma que no podem pas oblidar. La crida a la conversió, pròpia d’aquest temps, té un aspecte clarament personal, però també té un aspecte comunitari. La família és anomenada amb tota veritat «Església domèstica». I ho és perquè en el seu si la fe és comunicada, viscuda i celebrada. Per això goso enumerar algunes indicacions per a viure el temps fort de la Quaresma en família. La fe s’ha de fer expressió, vida. Sense visibilitat la fe no es pot transmetre. Necessitem redescobrir aquest aspecte, començant per la vida familiar.

Hi ha una pràctica que, per raó de la seva inserció en la gran família que és l’Església, té gran significació. Ja sabem el manament de l’abstinència de menjar carn, tant el Dimecres de Cendra, com el Divendres Sant i tots els divendres de Quaresma que no coincideixin amb una solemnitat de l’Església. Aquesta norma obliga a partir dels catorze anys, sense cap límit d’edat, a excepció, evidentment, de motius de salut. Educar en el si de la família en aquesta pràctica ajuda a entrar en l’aspecte penitencial de la vida, necessari, donada la nostra condició pecadora. L’abstinència, el dejuni i altres pràctiques semblants ens ajuden a prendre consciència que tots som pobres i ens faciliten el reconeixement de Déu com a font de tot el que tenim i el som.

També per Quaresma en el si de la família hauríem d’insistir en la importància de la pregària comuna. És un temps oportú per a llegir l’Escriptura i pregar junts, preguntant-nos què ens demana el Senyor com a família. També seria bo de fer la pregària del sant rosari, així com participar en família, evidentment en la missa dominical, però també en aquelles pràctiques de pietat que es fan en aquest temps litúrgic, com el viacrucis, les vint-i-quatre hores per al Senyor, en les parròquies i institucions catòliques.

L’almoina penitencial, pràctica usual en altres temps, és també una bona pedagoga. En família hem de saber compartir amb els més pobres i aprendre a abstenir-nos de coses supèrflues, per tal d’ajudar els necessitats que hi ha en el nostre entorn o en els llocs de gran penúria. També en família hem de viure les obres de misericòrdia, com visitar els malalts i viure el perdó. La família és escola de misericòrdia amb el perdó ofert i rebut. La pràctica de la confessió sacramental ha de ser també fomentada en la família. El testimoniatge dels pares és essencial per a la descoberta d’aquest sagrament.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +