catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

23 de setembre de 2018

«El Sínode Diocesà és l’instrument per excel·lència per donar ajut al bisbe diocesà en la determinació de l’ordenament canònic de l’Església diocesana.» (Apostolorum successores, 67), es llegeix en un document eclesial que tracta sobre la vida i el ministeri dels bisbes en l’Església. I llegim en un altre: «Segons una norma d’activitat pastoral transmesa pels segles i després codificada pel Concili de Trento, represa pel Concili Vaticà II i prevista pel Codi de Dret Canònic, en el govern pastoral del bisbe, en el vèrtex de les estructures de participació de la diòcesi, el sínode diocesà ocupa un lloc primari. Es configura com un acte de govern episcopal i com esdeveniment de comunió que expressa l’índole de la comunió jeràrquica que pertany a la naturalesa de l’Església» (cf. S. Joan Pau II, Pastores gregis,44). El Sínode Diocesà, doncs, és una institució al servei de la comunió eclesial, per legislar normativa pròpia per a l’Església diocesana, en comunió amb l’Església universal.

El Sínode Diocesà pot ésser molt útil en aquests moments en què hi ha un profund canvi social, que afecta a la fe cristiana de les persones; i tinc el convenciment que n’és una necessitat per a la nostra Església, en aquest tombant de la història de la nostra terra. Hi ha moments claus que demanen una presa de consciència de qui som i quina és la nostra missió enmig de la societat. Sincerament penso que, si aquest no és el moment de convocar el Sínode Diocesà, quan ho serà? Perquè amb la descristianització galopant, amb la defallença de la fe en molts, amb la manca de preveres i persones consagrades, amb una crisi de cultura cristiana profunda; davant de tot això no podem mirar a un altre lloc, ni pensar que el temps ja passarà. El Senyor ens demana, amb força i urgència: «Aixeca’t i camina, Església de Vic.»

El Sínode Diocesà és un exercici de comunió, al qual som tots convocats, en les diferents fases del seu desenvolupament, en la recerca de la voluntat de Déu per a nosaltres aquí i ara. Això ens demana a tots pregària, estudi, escolta mútua; i tot això immers en el discerniment de la voluntat de Déu. «Necessitem caminar més junt, fressar els camins de l’Evangeli sempre nou. Necessitem escoltar-nos els uns als altres, perquè el que és de tots, per tots ha de ser acollit, pensat, resat, programat. El que a tots afecta, per tots ha de ser tractat» (Homilia Missa Crismal, 2017).

 

 

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +