catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

18 de novembre de 2018

 

El sant Pare Francesc convida tota l’Església a viure la segona Jornada Mundial dels Pobres. Ho ha fet en un missatge, en el qual anima, «els germans bisbes, els sacerdots i, en particular, els diaques, als quals se’ls va imposar les mans per al servei dels pobres (cf. Ac 6,1-7), juntament amb les persones consagrades i amb tants laics i laiques que, en les parròquies, en les associacions i en els moviments, fan tangible la resposta de l’Església al crit dels pobres, a fi que visquin aquest Jornada Mundial com un moment privilegiat de nova evangelització. Els pobres ens evangelitzen, ajudant-nos a descobrir cada dia la bellesa de l’Evangeli. No llancem en sac estripat aquesta oportunitat de gràcia» (núm. 10).

En el nostre bisbat hi ha una tasca ingent a favor dels necessitats. Ho encapçala Càritas, present arreu de la diòcesi, però també altres iniciatives, tant eclesials, com altres no motivades directament per la fe o sense l’empara de la comunitat cristiana. De totes ens alegrem i hem d’actuar amb lleial col·laboració, sense cap mena de protagonisme, i des de la humilitat de saber que no podem arribar a tot, i sense oblidar mai «el que ens és més propi: portar tots vers Déu i vers la santedat» (7).

Remarco algunes afirmacions del Papa, a fi que ens ajudin a viure aquesta Jornada, i, sobretot, que ens ajudin a posar-nos-hi en les venidores. «Som cridats a fer un examen de consciència per tal d’adonar-nos si realment hem estat capaços d’escoltar els pobres» (2). Tenim el perill en aquesta cultura individualista «de pensar que ja n’és suficient, un gest altruista, per a restar cofois, sense haver de comprometre’ns directament» (2).

«La Jornada Mundial dels Pobres pretén ser una petita resposta que tota l’Església, estesa pel món, dirigeix als pobres de tot tipus i de qualsevol lloc, per tal que no pensin que el seu crit no s’ha perdut en el no-res. La sol·licitud dels creients exigeix aquella “atenció amant”, que honora l’altre com a persona i cerca el seu bé» (3).

I una realitat ben concreta. En la primera Jornada el mateix Sant Pare, i en moltes diòcesis –també en la nostra molt tímidament– es va compartir un àpat amb els pobres. Fou una experiència molt enriquidora, per això, «vull també que aquest any, i en el futur, aquesta Jornada se celebri sota el signe de l’alegria en descobrir el valor d’estar junts. Pregar junts en comunitat i compartir l’àpat del diumenge» (6).  

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +