catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Romà Casanova Casanova

Mons. Romà Casanova Casanova

17 de setembre de 2017

En el context de nova evangelització és bo que ens preguntem quina relació hi ha entre la fe cristiana i la cultura. La nostra societat, en els inicis del segle XXI, es troba en una profunda transformació. Els valors, els costums, l’ètica han canviat i el paper de la religió cristiana com a inspiradora d’una manera concreta de viure s’ha perdut en moltes famílies i en el conjunt de la societat. Una societat cristiana en altres temps, no pas tan llunyans, s’ha desdibuixat i va prenent aire d’una societat pagana.

Entenc per societat pagana aquella que no té Déu o que té molts déus. La meva opinió és que l’home, que és naturalment un ésser religiós, si no creu en el veritable Déu cau, per si mateix, en l’adoració, pensant que viu en la llibertat, quan en realitat cau en esclavatges subtils. De fet, en l’antiguitat greco-romana, les ciutats o Estats tenien els seus déus que eren escollits i posats pel mateix Estat. La forma de la religió, el nombre i el nom dels déus, el culte, eren administrats per la mateixa ciutat, de cara a assegurar un comportament adequat dels ciutadans. De tal manera que els déus no eren el centre, sinó que l’autèntic centre de la religió pagana era la «ciutat», el déu secret.

L’Església, la qual podem anomenar «ciutat de Déu», ja no té com a centre ella mateixa; el seu centre és Crist, el rostre del Pare. Dient-ho d’una altra manera: els qui formem l’Església sabem que no som nosaltres els qui hem escollit Jesús; ha estat ell el qui ens ha escollit a ser el seu poble. No és l’Església qui ha fundat una religió i uns déus; sinó que l’Església, el Poble de Déu, ha sorgit perquè Crist és el Fill de Déu, fet home, que per nosaltres i per la nostra salvació ha mort en la creu i el tercer dia ha ressuscitat d’entre els morts. D’aquest misteri d’amor misericordiós ha brollat l’Església, la gran família dels fills de Déu.

Els qui creuen en Crist, els qui s’han deixat captivar per Crist i formen la seva Església, allà on són fan brollar, de manera quasi imperceptible, talment un bosc que va creixent, sense fer soroll, una cultura cristiana. És així com Crist és la llum dels pobles. El concepte d’una societat cristiana, per moltes arrels cristianes que tingui, és falsa. Solament el qui s’ha trobat amb Crist com el seu únic Salvador i Senyor fa possible una cultura cristiana: en ell mateix, en la seva família, en la seva colla, en el seu lleure, en...

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +