catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Romà Casanova Casanova

Mons. Romà Casanova Casanova

21 de maig de 2017

En les lletanies del sant rosari invoquem Maria, la mare del Senyor, com a salut dels malalts. Jesús és la salvació, la salut, de tota la humanitat; i Maria, la seva mare, és, doncs, salut dels malalts. De fet, en els llocs marians sempre els malalts tenen un protagonisme especial; solament hem de pensar en els santuaris com Lurdes o Fàtima, o els santuaris i ermites més propers a nosaltres, per a poder entendre aquesta afirmació. Quantes mirades de fills confiats a la que és mare de tots en aquests llocs! Quantes llàgrimes de dolor i esperança, de joia i agraïment vessades davant la que és el consol dels afligits! I és que Maria, salut dels malalts, com ens recorda el papa Francesc en el missatge per la Jornada Mundial del Malalt d’aquest any, “és per a tots els éssers humans garant de la tendresa de l’amor de Déu i model de l’abandó a la seva voluntat”.

Mai no podem dubtar de l’amor de Déu. La malaltia és un moment de prova. Ho és per al qui la sofreix, però també per als seus familiars i persones estimades. L’amor de Déu acompanya sempre, amb la seva tendresa, el qui viu la malaltia, llarga en el temps i intensa en la feblesa. En el més íntim del cor s’hi fa present amb la pau. Les mans i el cor, la mirada i la paraula dels qui són a prop dels malalts són expressió de la tendresa de Déu. Les persones que en l’àmbit de la sanitat són a prop dels malalts i ancians –familiars, metges i infermeres, voluntaris i consagrats- i ho fan amb la dedicació del qui sap que atén persones, amb la delicadesa i la tendresa, acompanyades de l’estima i el respecte, són, sense cap mena de dubte, instruments escollits del Senyor a favor dels seus germans.

En els evangelis veiem Maria ben atenta a les necessitats dels altres, tant en la visitació a la seva cosina Elisabet, com en les noces de Canà de Galilea. I, sobretot, la veiem com a dona ferma al peu de la creu acompanyant el seu Fill en l’agonia i en la mort. Per això ella és salut dels malalts i consoladora dels afligits i model, al mateix temps, d’abandonament a la voluntat de Déu. En els moments de la feblesa necessitem alimentar la nostra fe amb la Paraula i els sagraments. La força de l’amor de Déu en els moments de malaltia ens és una necessitat vital per a no defallir en l’amor de Déu i als germans. Nosaltres som pobres i febles, però si ho abandonem tot a les mans de Maria, ella presenta la nostra feblesa amb la safata d’or de la seva caritat al qui és el seu Fill i Senyor nostre.

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +