catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

21 de gener de 2018

L’Octavari de pregària per la unitat dels cristians, del 18 al 25 de gener, és una nova crida a pregar per la restauració de la unitat visible de l’Església. La unitat dels cristians no és una qüestió baldera o reservada per a alguns que tenen aquesta dèria, sinó que és una necessitat que brolla de la nostra mateixa fe i, per això, tots l’hem de sentir com a cosa ben nostra. Recordem la pregària del mateix Jesús: Que tots siguin u, Pare  (Jn 17,21).

La divisió dels cristians, en diversitat d’Esglésies i de confessions, no ens treu la certesa, com confessem en el Credo, que l’Església és una. Ens pertoca a tots, caminar junts, reconeixent els dons que hi ha en les altres confessions i, tant en les paraules, com en els fets, veure’ns com a germans en Crist, confessant la Trinitat santíssima i vivint la salvació que brolla de la mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.

Hem de reconèixer els dons dels germans, agraint, també, els dons que hem rebut en el si de l’Església catòlica. Hem de ser ben conscients que la fe ens garanteix saber que  estem, per la gràcia de Déu, en aquella possessió dels mitjans de salvació dels qui pertanyen a la comunió de l’Església. Així ho creiem i, per això mateix, ens mantenim en el si de l’Església catòlica. El veritable ecumenisme fuig de tota aparença d’irenisme, en el sentit d’una realitat d’unitat futura, en la qual emergirà l’Església de Crist.

 El passat 21 d’octubre va fer cinc-cents anys del començament de la Reforma protestant.  Hem de ser conscients, tant del que s’ha avançant en el camí de la unitat visible, com de les oposicions que persisteixen entre l’Església catòlica i les comunitats eclesials protestants. Resta molt de camí per fer, però és més el que ens uneix que el que ens separa. Entre nosaltres, degut al fet de les migracions, també, hi ha molts cristians de les Esglésies orientals ortodoxes. Amb ells la nostra comunió en els sagraments és plena i podem reconèixer-nos com Esglésies germanes, encara que ho hem arribat a la ple na comunió en la manera comprendre l’Església universal i el primat del successor de Pere, com a servidor de la comunió universal de l’Església.  Per això, tant amb els nascut de la Reforma, com en les Esglésies ortodoxes, sense oblidar l’anglicanisme, hem d’avançar més i més en el diàleg i, sobretot, hem de demanar, amb pregària humil i confiada, la unitat que solament el Senyor pot donar-nos.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +