catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

20 de gener de 2019

La unitat com a desig el porten tots en el nostre cor. Tenim, en el més pregon del nostre cor, com un instint que ens porta a la unitat. Tot i això, també hem de reconèixer que la divisió també és present en els nostres cors, en el nostres ambients, en el nostre món. Per això, la unitat com a desig, ens demana també la consciència de la lluita per aconseguir-la. Perquè la unitat és necessària, molt necessària, per a una vida digna, justa i pacífica.

Els interessos egoistes, les ànsies de plaer, l’afany de domini, els orgulls excloents, les intransigències mantingudes, les mitges veritats, l’amor al diner, entre d’altres realitats, fan que la mirada vers l’altre no sigui la d’un germà, amb el qual comparteixo el camí de la vida, sinó la d’un rival, la d’un enemic que s’hi interposa. Llavors no miro tant el que m’uneix a ell, sinó el que em divideix. I a més, aquesta diversitat, que el fa diferent, en el fons, mou en mi una autoafirmació més contundent, que m’allunya més i més del germà. La divisió té la seva font en el nostre cor, malaltís i ofuscat per unes raons, que, ben mirades, són no-res, comparat, amb el do dels germà.

Les Esglésies i confessions cristianes, que hem rebut el do de la unitat, la qual té la seva font en Crist, vivim, però, en la divisió que no ens porta a celebrar tots junts l’Eucaristia. Aquesta manca d’unitat visible és viscuda amb dolor, perquè hi ha en nosaltres un desig d’unitat, volguda i demanada pel mateix Crist al Pare: Que tots siguin u, com vós, Pare, sou en mi i jo en vós (Jn 17, 21). I a més, aquest desig el vivim com una necessitat, per al testimoniatge creïble de Crist en el nostre món: Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que vós m’heu enviat (ibídem).

L’octavari de pregària per la unitat dels cristians és una bona ocasió per a recordar-nos la necessitat de la pregària. Perquè som ben conscients que solament l’Esperit Sant és l’autor de la unitat. La pregària humil i confiada té molta força. Però també és evident que els lligams entre els germans cristians de diferents confessions –cada vegada més presents entre nosaltres– és una necessitat, no pas exempta de dificultats i d’oportunitats. Davant el repte de la nova evangelització la unitat dels cristians no és pas un tema menor. El desig d’unitat s’ha d’anar fent realitat amb accions, que encara que humils, han d’anar guarint la divisió, cosint el que s’ha trencat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +