catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

20 de gener de 2019

Entenem que la nostra fe resulti escandalosa per a molts “benpensants” actuals, com ho ha estat en el passat. Un escàndol que per alguns és motiu de no creure i per a uns altres una raó de creure.

Així, els cristians celebrem el fet que no tenim ulls, sinó per a un individu, un sol ésser humà, en qui reconeixem tota la Veritat, tot el Bé i tota la Bellesa, a la qual aspira qualsevol criatura en la història, en el present i en el futur. Proclamem els cristians que Jesucrist, aquella persona concreta, que va existir visiblement fa dos mil anys, és la salvació del món sencer. La salvació de tots i cadascun dels éssers humans, de qualsevol raça, cultura o religió; la salvació també del cosmos i de tota la creació.

El que anomenem “escàndol” no només es troba en gent culta que pensa aquestes qüestions. En realitat és molt comú en gairebé tots els qui diuen no creure, encara que no ho formulin expressament. Perquè està molt generalitzada la creença que no és possible una única veritat, acceptable per tothom, que salvi qualsevol criatura de qualsevol temps o lloc: cadascú té el seu camí i el que pot ser veritat i vàlid per a un no té per què ser-ho per als altres. Una veritat exclusiva, pensen, només conduirà a la dictadura del pensament i l’anul·lació de la pluralitat.

Uns altres pensen, no sense raó, que si realment qualsevol idea o pensament és veritat, encara que siguin diferents o contraris, és que no existeix tal veritat. Per a ells, que hi hagi algú que proclami una veritat per a tots és un alliberament i una salvació: aquesta veritat existeix realment!

Uns altres, des de dins del cristianisme, solucionen el problema dient que en realitat entre Jesucrist i els altres sistemes de pensament o religions no hi ha diferència: hem de saber trobar la síntesi de tots, perquè hi hagi concòrdia i pau.

Tanmateix la nostra mirada segueix fascinada per Jesucrist. Ell, havent-se alineat amb nosaltres, havent compartit la nostra vida en tot, baixa a les aigües com qualsevol penitent i damunt seu s’obre el cel, perquè s’escolti la paraula més estimulant: “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Lc 3,22)

La mirada dels cristians no hi contempla una idea, ni un líder seductor, ni un cap opressor. Descobreix una persona viva en la qual s’ha vessat  tot l’amor de Déu, perquè des d’Ell aquest amor es reparteixi a tots els racons del món. Aquella escena el va tenir a Ell com a protagonista, però es va produir perquè tot ull la contemplés; i aquella paraula estava destinada a Ell, però havia d’assolir totes les orelles del món. Així ens ho va explicar al llarg de la seva vida i en la seva mort.

Ja sabia Déu que cada mirada i cada oïda té les seves peculiaritats. Però tots els éssers humans de la terra, per diferents que siguin, poden i han de trobar-se compartint la mateixa fe i el mateix amor.

Com afirmava un gran teòleg catòlic, segons la nostra fe, la Veritat és simfònica: una bellíssima pluralitat de colors i sons, harmonitzats, des d’una única Veritat: Jesucrist.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +