catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Agustí Cortés Soriano

Mons. Agustí Cortés Soriano

21 de maig de 2017

El trencament que va propiciar l’Esperit Sant, la novetat revolucionària del cristianisme, va consistir en l’enderrocament de les barreres que limitaven la fraternitat a les fronteres d’Israel, com a privilegi nacional.

Amb això no s’establia una mena de fraternitat universal (tots som germans) com proclamava la Il·lustració, la Revolució Francesa o altres ideals polítics. El que naixia era una nova humanitat, a la qual s’accedia  mitjançant un “nou naixement” (com diu l’Evangeli de sant Joan: Jn 3,3), la transformació en “un home nou” (com diu sant Pau: cf. 1Co 15; Rm 5). Aquest accés a la nova humanitat es produïa per mitjà de la fe, l’aigua i l’Esperit (la fe i el baptisme): el resultat era una nova família, un nou parentiu, entre germans que ho eren perquè tenien un mateix Pare. Qui ens havia atorgat aquesta possibilitat fou Jesucrist, el Fill, regalant-nos el seu propi Esperit (cf. Rm 14,17).

És com si un fill, obrís la porta de casa seva, sortís pels carrers i, donant-los la mà, convidés a entrar-hi tots els que anava trobant malmesos, abatuts, solitaris, perduts, abandonats, per tal que gaudissin de l’escalfor de la seva mateixa llar. Això pròpiament és el que vol dir l’expressió “som fills en el Fill”. En el cas de la nostra reflexió haurem de dir “som germans en el Germà”.

És el cas de la Carta als Hebreus, on hi ha una observació, ben il·luminadora per a l’assumpte que tractem. Després de recordar que, per mitjà dels seus sofriments, Jesús va portar molts fills a la glòria, diu:

“Tant el qui santifica, com els qui són santificats, tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no se n’avergonyeix d’anomenar-los germans” (He 2,11)

Sempre que escolto aquesta paraula em ve a la memòria una noia, coneguda de fa molts anys, que tota la seva vida va haver de patir un profund trauma. Havia nascut amb una deficiència física, que en determinats ambients, davant molta gent, provocaria burla, com de fet li havia passat més d’una vagada. Fins i tot l’havien privada d’estudis i ensenyament (inclòs l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura), segons la convicció que no era capaç d’assimilar cap formació o que no li serviria de res. El pitjor era que aquesta mentalitat regia a la seva família: talment, el pare i dos germans s’avergonyien d’ella i la tenien “amagada” a casa la major part del temps. La integració a la comunitat cristiana de la parròquia fou per a ella un veritable alliberament, encara que el sofriment seguia tenint-lo a casa seva.

Jesús no va sentir cap vergonya de les nostres profundes deficiències, aquelles que mereixerien menyspreu i burla. Va compartir-les amb nosaltres “fent-nos germans seus”.

La comunitat cristiana, que neix de la fe i del baptisme, és una comunió salvadora, també en un sentit ple: qui se sent integrat i tractat com a germà, experimenta un amor concret que el rehabilita i l’omple de llum. Però això només es possible en una comunitat de germans absolutament oberta, és a dir, que no posa condicions per estimar.

La nova fraternitat té vocació d’universalitat. Tot i que encara no ho és, posseeix dintre seu el germen de l’amor, que apunta per ell mateix a abraçar tothom. Vol ser la llar de tot ésser humà, particularment dels més abandonats i desvalguts.

Per molt que la humanitat ens mostri de vegades un rostre realment inhumà, no ens avergonyirem d’estimar tothom com a germans. Per això hem nascut de nou.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +