catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Agustí Cortés Soriano

Mons. Agustí Cortés Soriano

19 de març de 2017

Potser és el regal més valuós que Jesús ens fa des de la Creu. Més valuós fins i tot que la reconciliació i la promesa de la felicitat en el paradís. Aquest regal, en efecte, inclou els dos anteriors. És com la seva conseqüència i el seu coronament.

“Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: --Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: --Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Jn 19,25-27)

Assistim a una imatge formada per una mena de “triangle místic”, que afecta les nostres vides profundament. Formen aquest triangle les tres figures centrals: Jesús a la Creu, Maria, la seva mare, i Joan, el deixeble estimat. Per a nosaltres l’important, a més dels personatges històrics, és allò que signifiquen.

Jesús, repetim-lo, és aquí el Messies Salvador del món, encara que, com ja hem dit, el veiem com l’últim derrotat, la víctima de tot el mal existent en la història. Maria, aquí, segons l’ús que fa l’evangelista sant Joan d’aquesta expressió, és “la dona”, aquella que col·labora a refer la humanitat; en contrast amb l’altra dona, Eva, que va col·laborar a la introducció del mal, és la nova Eva, mare de la nova humanitat. Joan és el deixeble particularment estimat, però que esdevindrà apòstol, amb una missió específica, que li encarrega el mateix Jesús.

Segons aquest significat dels personatges, el triangle místic és un autèntic espai d’amor fecund. Aquí neix la nova humanitat, en el seu format més elemental, humil i petit, però amb una potència infinita, com la llavor o la petita porció de llevat. La nova humanitat és ben concreta. Tindrà el seu habitatge a la casa de l’apòstol Joan i començarà a existir en el moment en què, aquest, Joan, aculli Maria, ella el tracti com a mare i ell la rebi com a fill. La nova humanitat es verificarà en aquella comunió d’amor, que anomenem Església, on Jesús perviu perllongant la seva filiació i la seva missió.

La nostra mirada es fixa en els seminaristes de la nostra diòcesi, que es preparen per a ser ordenats sacerdots, al servei de Jesucrist i de la seva Església. Espontàniament, en la nostra imaginació se superposen els seus rostres i el rostre de Joan al peu de la Creu i al costat de Maria. Un seminarista és, primer de tot, un deixeble, que

- en el seu seguiment de Jesucrist, especialment durant el temps de la seva formació en el Seminari, ha experimentat que Jesús el tracta com a “deixeble particularment estimat”;

- veu que aquest amor de predilecció no és degut tant als seus propis mereixements, com a l’amor que mereixen a Crist les persones a les quals servirà;

- des de la Creu (i no fora d’ella) Jesús li encomana la missió de servir l’Església, acollint Maria com a mare, com la mare de Jesús.

- a partir del moment en què rebi Maria, “casa seva”, és a dir, el seu espai vital, la seva humanitat, tot el que és com a ésser humà, serà casa d’Església.

Aquell triangle místic té poc d’elevació al setè cel. Es realitza aquí a la terra cada vegada que l’Esperit enriqueix la seva Església amb noves vocacions d’apòstols, servidors com a preveres. Però això s’esdevindrà si hi ha cristians que estiguin disposats a romandre al peu de la Creu, al costat de Maria, la mare de Jesús.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +