catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

23 de setembre de 2018

Ningú no pot negar que la situació política que vivim a Catalunya és realment complicada i difícil. Una situació que, lògicament, no afecta solament la vida específicament política, sinó que té els seus efectes en tots els àmbits de la vida social, inclosa la vida interna de l’Església.

Però, tot i que no afectés directament la vida interna eclesial, aquesta no podria desentendre’s dels problemes socials i polítics que està vivint el poble. L’Església se sent cridada a compartir aquest sofriment i a col·laborar, dins de les seves possibilitats, a trobar solucions justes i pacífiques.

Tant de bo que tinguéssim solucions pràctiques als problemes concrets, que a tots fan sofrir. No tenim aquestes solucions i si les tinguéssim mancaríem d’autoritat per proposar-les, no correspondria defensar-les a l’Església com a tal. El paper de l’Església en aquest camp es concreta a:

1) Oferir la seva companyia als qui són directament responsables de la política, començant pel mateix poble i acabant pels dedicats específicament a la política. Una companyia que, naturalment, pot ser rebutjada.

2) Estimular els polítics creients, o propers a la fe, al compromís polític il·luminat per la moral evangèlica.

3) Aportar els principis i fonaments del discerniment moral, segons l’evangeli i la fe catòlica, des dels quals il·luminar qualsevol acció concreta.

4) Aquesta il·luminació des dels principis i fonaments abasta tant les idees o el contingut del projecte polític que es desitja aconseguir (ideologies, utopies, objectius més precisos), com els procediments concrets que es trien per aconseguir aquests objectius.

Aquesta tasca de l’Església no és gens fàcil. L’Església, en proclamar el manament de Jesús “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”, sap que està demanant concreció. En la mesura en què les exigències morals i socials no arriben a concretar-se, es converteixen en paraules i exhortacions buides. D’aquest esforç de concreció se’n diu discerniment polític.

I aquest és el gran repte. Hi ha molts profetes que diuen parlar en nom de l’evangeli i la moral catòlica. Ho tenen tot massa clar i s’expressen amb sorprenent nitidesa. Sembla que no els ha costat cap esforç discernir.

Però les condicions de l’autèntic discerniment moral i el seu exercici no es donen espontàniament, tret que l’Esperit hagi concedit aquest do.

El fet, estrany per a alguns, de la diversitat d’opcions polítiques entre germans que professen la mateixa fe, és prova que en aquest terreny les coses no són simples. Suposada la bona intenció de tots, un es pregunta com és possible que escoltin la mateixa Paraula de Déu i coneguin la mateixa doctrina moral i, alhora, sostinguin polítiques diferents. Evidentment fan un discerniment moral, potser veritable i legítim, però en algun moment del seu exercici hi ha hagut alguna cosa que els diferencia.

Així, sabem que el discerniment correcte demana un coneixement objectiu de la realitat social. Però en política es tendeix a mirar la realitat, seleccionant els fets que justifiquen o reforcen l’opció política particular. Els altres fets són silenciats o explicats interessadament. Cal ser honest amb la realitat, encara que reconeixem que la realitat s’interpreta…

El Senyor ens interpel·la des de la vida social. Almenys siguem fidels en el camí de conèixer i obrar la seva voluntat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +