catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Agustí Cortés Soriano

Mons. Agustí Cortés Soriano

25 de juny de 2017

La imatge de la nova fraternitat que neix de la fe en Jesucrist, tal com l’hem descrita (el grup dels deixebles de Jesucrist entorn de la taula de l’Eucaristia), és totalment correcta. És una comunitat concreta i delimitada. Allí no es veuen els no creients ni, no cal dir, els qui no hi volen ser (ells mateixos protestarien si els consideréssim membres d’aquesta fraternitat).

Però ens podem preguntar: en realitat els no creients o els qui s’exclouen a si mateixos o, fins i tot tota la resta de la humanitat, ¿estan totalment absents d’aquesta fraternitat?

El Papa Benet XVI és un mestre de la fraternitat. En les seves dues encícliques “Déu és caritat” i “La caritat en la veritat”, insistia constantment en el vincle absolutament necessari entre l’amor cristià compartit a l’interior de l’Església i la seva projecció social. L’amor de Déu, que els cristians rebien com a do i que compartien com a germans, es veia immediatament projectat en les obres de justícia social, en el món de l’economia, de la política, de l’organització social i les institucions, en la cultura, en l’ecologia, en el treball: l’amor és l’ànima de la Doctrina Social de l’Església.

De fet ens recordava el cas típic que ens refereix la Carta de Sant Pau a Filèmon. Sant Pau està empresonat i troba a la presó, com a company de captivitat, a Onèsim. Aquest és un esclau que va fugir de la casa de Filèmon, no se sap per què. En el tracte quotidià sant Pau veu la possibilitat d’anunciar-li la Bon Notícia de Jesucrist. Onèsim es converteix a la fe de Crist i es bateja, i l’Esperit suscita entre tots dos un veritable amor fratern. Llavors sant Pau escriu aquesta carta tramesa a Filèmon, però també adreçada a tota la fraternitat, a l’esposa d’aquest, Àpfia, i al president de la comunitat que es reuneix per al culte en aquella casa, Arquip.

Hom, rellegint la Carta a Filèmon, no deixa d’admirar el pes que hi té la paraula “germà”, tant pel que fa a la seva freqüència, com pel seu profund significat: Onèsim s’ha convertit en germà de Pau, com ho és Filèmon i els membres de la comunitat que celebra l’Eucaristia a casa d’aquest. Onèsim ha entrat, per la fe i el baptisme en aquest cercle, en aquest corrent d’amor compartit. Llavors, sant Pau reivindica un nou estatus de relacions:

“Te l’envio de nou: tracta’l com a mi mateix. Potser Onèsim es va apartar de tu un moment perquè ara el tinguis per sempre, no ja com un esclau, sinó millor: com un germà estimat. Jo me l’estimo molt, però tu has d’estimar-lo encara més, no solament com a persona sinó també com a germà en el Senyor...  Així doncs, si em tens per germà en la fe, rep-lo com si es tractés de mi mateix” (cf. 12-18)

Passarà molt de temps fins que la nova fraternitat fructificarà, des de dins de la societat i la cultura, en l’abolició de l’esclavitud, en tant que estructura social. Llavors s’apel·larà a un dret humà fonamental. Però els cristians, no només defensarem aquest dret com fundat en la dignitat de ser creats per Déu, sinó que anirem sempre més enllà: l’amor de l’Esperit supera tota barrera i discriminació, perquè en Crist ja no hi ha ni esclau o lliure, ni jueu o pagà, ni home o dona, perquè en Ell tots som u.

La nova fraternitat viu l’amor mutu com una força expansiva. És com una energia (força, “virus”, “virtus”) que transforma per contagi. La fraternitat cristiana transforma el món.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +