catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

14 de juliol de 2019

Sigui benvinguda la “nova” sensibilitat ecològica. I felicitats als qui tinguin la sort de viure durant les vacances un contacte directe amb la natura.

No és que la sensibilitat ecològica sigui nova. Com a assumpte específic, que mereixi i necessiti ser tractat expressament en l’àmbit social i polític, ja es considerava fa cent cinquanta anys, en plena revolució industrial. La qüestió ecològica, en les seves diferents versions, s’ha vist sempre vinculada al desenvolupament humà científic – tècnic – industrial. És, per tant, assumpte polític de primer ordre, tot i que avui encara no té resposta en l’àmbit internacional. Recordem que, fa uns dies, l’última Cimera del G 20, a Kyoto, ha conclòs sense acord satisfactori sobre la restricció de les emissions de gasos contaminants… Ja el famós informe del Club de Roma “Els límits del desenvolupament” (1972), encara que proposava limitar també el creixement poblacional, amb mesures que no acceptem, va encertar en el fet de vincular la qüestió ecològica amb el desenvolupament tècnic i econòmic incontrolat i il·limitat. És curiós que els països amb règims més col·lectivistes, com ara la Xina i l’antiga URSS, hagin sofert els desastres ecològics més greus, i que el país on més s’ha desenvolupat el moviment ecològic sigui el major emissor a l’atmosfera de Co2, els EEUU, i es negui a signar protocols per a la seva reducció… Tots els polítics ens parlen de desenvolupament sostenible, però les propostes concretes no passen de mesures superficials, encara que cridaneres.

Aquest és un exemple de les diverses contradiccions que presenta el moviment ecològic. Entenem que el fonament, la raó i el motiu del moviment ecològic no pot ser una simple “sensibilitat” o un mer instint de supervivència, ni un pur desig de denunciar els poderosos. Sens dubte no pot ser una moda.

Hom ha de ser ecologista en tots els aspectes de la seva vida. No es pot ser ecologista en la protesta i alhora caure en les xarxes del consum: degradar el terreny amb una festa sense límit, o comprar roba convulsivament, o adquirir i usar aparells electrònics, ordinadors, mòbils, etc., sense necessitat real, o no aplicar la mateixa sensibilitat ecològica referida a animals en perill d’extinció, i a la vida humana de l’embrió gestat en el ventre matern, o al consum de drogues que maten, o a la vida humana d’un malalt terminal…

Tot indica que els ecologistes en general s’han de plantejar la qüestió primera: per què sóc ecologista? I aquestes altres preguntes vinculades a ella: com entenc la natura i la vida de l’ésser humà enmig del cosmos?; quin sentit té la natura?, per a què hi és?; què és per a mi?; quina és la raó de ser de l’activitat humana en contacte, en relació amb ella (treball, recerca, diversió, explotació, desenvolupament, contemplació, ocupació, etc.)?

Aquestes qüestions són decisives, no només per a la política, sinó també per a la vida més concreta i quotidiana. Les contradiccions que presenten la nova sensibilitat ecològica i el moviment que l’encarrila i dona sortida pública, s’han de solucionar necessàriament en el terreny d’aquestes preguntes. Aquestes qüestions apunten a conviccions profundes i a actituds personals, que comprometen tota la vida.

Les veus que venen de mirades més clarividents parlen d’“ecologia integral” i de “conversió ecològica”. Però això s’ha d’explicar. Es tracta de convertir-se a la terra com si fos una deessa? Quina conversió farà possible una veritable i eficaç ecologia?

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +