catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

18 de novembre de 2018

Som convidats a mirar i escoltar els pobres. No de qualsevol manera, sinó amb els ulls i les orelles de Déu.

Molts han vist realitats de pobresa, sigui en estadístiques, al carrer, a la televisió o la premsa o altres mitjans informatius. Però allò important no és tenir notícia de la pobresa, sinó la mirada que la veu. Perquè en la mirada es revela el moviment intern del cor, i aquest és l’efecte, tant de la impressió que ens produeix la visió de la pobresa encarnada, com la disposició prèvia de cadascun, segons la seva sensibilitat… La mirada de Déu en els nostres ulls descobreix que la pobresa té rostre humà, és viscuda per persones ben determinades, amb la seva història, la seva consciència i els seus sentiments. La pobresa, davant els ulls de Déu, no és una simple dada, una «cosa», «una realitat abstracta».

¿Hem tingut ocasió de veure la pobresa en persones i situacions concretes? Com hi hem reaccionat? En aquest moment faig un esforç, portant a la memòria experiències viscudes en primera persona, contactant directament amb realitats de pobresa extrema: «favelas» de Sao Paolo, Guayaquil, Guinea Equatorial, Camerun… i també aquí a prop, com quelcom dissimulat, amagat i vergonyant. Em ve al cap sovint l’ànsia amb què una persona, que sobrevivia amb l’aliment mínim per no disposar de diners per comprar, engolia i s’aferrava a un àpat més aviat frugal, almenys per sadollar momentàniament la seva gana.

Quan som testimonis d’escenes com aquesta, busquem responsables de la situació i tendim a analitzar les seves causes, fent ús del nostre coneixement del cas concret, de la nostra ideologia, dels nostres valors, etc. El més comú és donar la culpa al «sistema», a les estructures econòmiques o polítiques. De vegades ens decidim a actuar, fer alguna cosa, per alleujar d’alguna manera el sofriment del pobre.

Però abans, hem d’escoltar el pobre. El missatge del Papa per a aquest dia comença amb la cita del Salm 33(34),7: el pobre crida el Senyor i el Senyor l’escolta. Sovint la paraula del pobre és tènue, potser silenciosa, potser passada per alt, però també en ocasions és un autèntic crit, i aquest crit s’aboca a l’oració. El Senyor va escoltar i escolta el pobre: la seva gran resposta és Jesucrist, la seva persona, tot el que va dir i va fer, fins a la seva Mort i Resurrecció.

Gràcies a la Mort i Resurrecció de Crist, les Benaurances que va proclamar el mateix Jesús són veritat. Si no ressuscités la justícia…

Davant els pobres i amb ells hem de proclamar i viure l’esperit de les Benaurances. Aquest esperit requereix molta fe, una sincera pregària, un amor concret i intens, una acció i una vida esperançada en el seguiment de Crist.

Parlem de drets humans, de justícia, d’igualtat, de solidaritat. Però no oblidem que els pobres, abans de res, són els nostres germans en Crist.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +