catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Agustí Cortés Soriano

Mons. Agustí Cortés Soriano

26 de febrer de 2017

Fa uns dies que em parlava una àvia jove, entre satisfeta i sorpresa, dient-me com la seva néta, amb tan sols cinc anys coneixia passatges de la història de Jesús, resava el Parenostre, identificava imatges del culte i gaudia cantant les cançons infantils d’Església. La nena feia aquestes manifestacions en el tracte amb els seus cosins, de la mateixa edat que ella. Algú, que assistia a la conversa, no deixava de manifestar una certa preocupació pel fet que els pares dels cosins no eren creients i podrien restar molestos per aquesta fe tan espontània i innocent...

Així estem. Res no passaria si els entusiasmes de la petita haguessin estat motivats per un personatge de dibuixos animats, un cantant, o un equip de futbol.

No hi havia cap secret. Aquesta nena ha tingut la sort de trobar al seu col·legi una religiosa, que, a més de ser una gran pedagoga, amb les seves paraules i la seva manera de fer, encomana als infants l’alegria de creure. Sembla que ho feia sense complexos i amb tota naturalitat, ben identificada amb la seva tasca com a mestra i educadora. El més sorprenent és que arribava al cor dels alumnes sense cap coacció, amb una eficàcia major que la influència del silenci (o els missatges negatius) sobre Déu o l’Església, que els envolta en el seu medi familiar o social.

Vaig compartir la satisfacció d’aquella àvia, tot fent-li l’observació que altres vegades hem recordat: un dels grans favors que ha fet aquesta religiosa a l’educació de la seva néta és que li ha permès omplir un buit que ningú no omplirà o que omplirà amb succedanis de Déu (aficions, mites, hedonisme, ídols de tot tipus...).

Anava recordant motius i arguments que defensen la presència de la formació religiosa a totes les escoles, siguin estatals o públiques, siguin concertades o privades.

- La formació religiosa a l’escola és un dret i un deure primari dels pares, responsables que els seus fills siguin educats segons les pròpies conviccions.

- La fe cristiana il·lumina radicalment la manera d’entendre tota la vida humana: la persona, la natura, el sofriment, els diners, la societat, la convivència, la sexualitat, el treball, la família, la mort, la felicitat, etc.

- No podem deixar que els nostres fills siguin educats segons els criteris que inculquen els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els polítics de torn, l’ambient de moda, etc.

- La formació religiosa cristiana a l’escola no és catequesi. És l’ensenyament de la idea de món i de vida humana, que es desprèn del missatge de Jesucrist, en diàleg amb la cultura que els alumnes van assimilant.

- El coneixement d’aquest missatge de Jesucrist humanitza: fa possible el creixement en humanitat, ser més persones, millors ciutadans, millors professionals, canviar el món des de la persona.

-  La formació religiosa cristiana aporta el gran servei de poder entendre una gran part de la nostra història i la nostra cultura (pensament, art, fets, identitat, folklore), on la fe cristiana ha estat un factor absolutament determinant, del qual no es pot prescindir.

Hem pogut visionar un interessant documental, titulat “Hem perdut ‘l’oremus’”. La pèrdua de la formació cristiana de les noves generacions, no només seria pèrdua per les nostres famílies i l’Església, sinó per tota la societat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +