catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Agustí Cortés Soriano

Mons. Agustí Cortés Soriano

26 de novembre de 2017

És clar que sense horitzó no es pot fer ni un pas. Més ben dit, sense un horitzó bo, positiu, cert, no podem caminar en el present. Si sabéssim que no hi ha final o que el final és mera destrucció, qui s’atreviria a seguir caminant?

Tanmateix, la previsió de la meta feliç ens permet afrontar les dificultats del camí. L’experiència és senzilla i quotidiana: els somnis són motor de la vida i, donat el cas d’haver aconseguit la meta, el camí es veu d’una altra manera. Un atleta dona per bo tot l’esforç realitzat fins a aconseguir al final la marca proposada; així mateix l’estudiant amb el títol sota el braç després d’uns llargs anys d’estudi; i el malalt guarit després d’un dur tractament; i, com diu el propi Jesús en l’Evangeli, la mare, en tenir als seus braços el fill nounat, considera ben emprats els esforços de l’embaràs i el part (cf. Jn 16,21).

Un poema senzill i popular en llengua alemanya descrivia l’estat ànim del típic depressiu, malhumorat i descontent amb tot: l’aigua li semblava massa humida, l’estiu massa sec i calorós, la música inútil i buida, les rialles superficials, la bona literatura pura xerrameca, el paisatge avorrit, el menjar insípid… Fins el moment que es va enamorar de la seva noia. A partir d’aleshores tot li semblava meravellós: l’aigua, l’estiu, la música… Aquest poema es titulava “Final bo, tot bé”.

En aquest cas, l’experiència de final feliç sembla que il·lumina tot el camí… i tota la vida. Encara que l’argument del poema no passa de ser una ximpleria, es pot traslladar al terreny molt més important de tota una vida: anticipar, viure d’antuvi amb anticipació, fer un tast del final feliç és el gran motor de la nostra existència.

Els cristians sabem – creiem, esperem – el final d’aquesta història nostra. Sabem a més que aquest final té aires de victòria segura del Bé, de la Veritat, de la Bellesa i, en conseqüència, de la vida humana en tota la seva plenitud. Ho celebrem a la festa de Crist Rei de l’Univers.

Molts temples d’estil romànic tenen pintada la gran figura majestuosa de Crist Rei a l’absis central, en el punt on conflueixen totes les mirades de l’assemblea, com a horitzó de totes les vides i del món sencer. La contemplació d’aquesta figura pot evocar hores de pregària i de reflexió molt importants per a la vida diària.

Si realment el final de la història del món i de la història personal és aquest Crist, tota la vida canvia. Canvia tota la vida, tant en el que té de bo i joiós, com en el que té de dolent i sofrent.

- Estem assetjats per mil preocupacions, algunes de greus. Però la contemplació del triomf final de Crist permet que afrontem els sofriments presents amb la pau de qui sap que tot és relatiu davant aquesta fi.

- Ens inquieta que moltes vegades triomfi la injustícia, la falsedat, els interessos egoistes, la desraó, l’afany de poder... Però en Crist Rei reconeixem que triomfa definitivament l’amor de Déu realitzat en la humanitat de Jesús.

- La dificultat de trobar consol en les realitats que ens envolten ens porta a la tristesa. Però la llum que projecta Crist victoriós des del final de la vida, il·lumina fins als detalls petits i quotidians, que també tenen la seva lluentor. I això ens ajuda a viure.

Jesucrist és l’última i definitiva paraula. Per això res no temem i tot ho esperem.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +