catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

21 de gener de 2018

Un dels fruits més valuosos i guaridors de la fe cristiana – i per tant d’una veritable Església – és la unitat.

Els cristians som hereus d’aquell somni que en la tradició jueva es va plasmar en el relat de la Torre de Babel: la divisió de la humanitat en races, nacions i llengües, era vista com un fracàs, fruit de l’ambició i l’orgull que va portar l’ésser humà a voler “conquerir el cel” (mitjançant la tècnica i la força autònoma). Des de sempre, els deixebles de Jesucrist han contraposat la Torre de Babel a la Pentecosta, on es veu restablerta la unitat en la pluralitat.

Però també els cristians han hagut d’afrontar al llarg de més de dos mil anys un sofriment decebedor, en comprovar que aquesta unitat ha estat de vegades amenaçada i trencada efectivament… I que segueix avui sense estar restablerta plenament. Un filòsof creient i particularment sensible a aquest problema, escrigué un llibre que va titular, amb tot encert, “El Crist esqueixat”.

Aquest és un sofriment que es desperta particularment cada any quan mirem aquests dies els nostres germans separats i ens reunim per bastir possibles ponts i pregar per la unitat. ¿Com podem viure tranquils els cristians, veient que Jesucrist està trencat? Recordem que, segons Ell ens va prometre, avui Jesucrist viu en els cristians, és a dir, a la seva Església, en els seus deixebles. Per això, de fet Jesucrist perviu en els seus deixebles patint ruptures i divisions. És cert que per alguns això no suposa un problema, perquè pensen que ja ens està bé així: cadascú amb la seva “manera de viure la fe cristiana” no s’ha de preocupar de res més…

Però nosaltres no ens hi conformem. No podem deixar d’escoltar en el cor les paraules de Jesucrist: “Pare, que tots siguin u, com tu i jo som u” (Jn 17,11). No ens podem conformar amb la situació actual, de cap manera, perquè sabem que el que desitjava Jesucrist no era qualsevol “unitat”, com per exemple, la unitat d’un equip d’acció (empresarial o política, per exemple), o la dels amics que s’ajunten per l’afecte, o la unitat d’interessos de qualsevol tipus… El que va voler i va implantar Jesucrist és una autèntica comunió de germans, comunió concreta de fe, de vida, d’amor, d’esperança.

El problema és que aquesta comunió, sense deixar de constituir un do de l’Esperit, “ha de ser treballada”. La comunió entre germans en la fe, és un veritable fruit de vida treballada, com els fruits de la collita, esperats pel pagès, després dels seus esforços conreant el camp.

Avui ens prometem treballar la comunió. És treball de comunió fraterna l’aprofundiment constant en la fe de Jesucrist, aquesta fe que

- neix de l’escolta de la Paraula, que també ressona en l’altre.

- s’arrisca a viure un demà sorprenent, sempre en mans de l’Esperit.

- mira l’altre com a germà, acceptant les diferències.

No sabem quan seran acomplerts els nostres somnis. Però sí que estem segurs que l’Esperit compta amb nosaltres per a portar-los a terme.

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +