catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

15 de setembre de 2019

Es tracta ara de posar en marxa de nou la màquina? ¿És tan senzill com engegar una altra vegada el motor, perquè la vida funcioni?

No ha de ser així. Encara que en realitat el començament de curs és tornar a començar, tot inici és molt important i ha de fer-nos pensar. Cal aturar-se i pensar, si no ho hem fet aprofitant les vacances. Abans d’entrar en aquesta rutina diària, aquesta rutina que esmussa la ment amb les urgències immediates, horaris i ritmes mecànics, aturem-nos un moment a reflexionar. I qui desitgi viure animat per la fe, que s’aturi a pregar, deixant que l’experiència de l’inici de curs resti il·luminada per Déu que ens estima.

Perquè la vida no pot ser simplement una màquina en marxa. Fins i tot els grans processos mecànics de producció, com ara els alts forns o les centrals nuclears, necessiten programar parades i reinicis per a assegurar-ne el bon funcionament.

Es pot respondre que això no és un perill, perquè estem convençuts que no funcionem com una màquina: existeix el canvi i el progrés, es dirà, avancem socialment i personalment. Ningú no es conforma amb el de sempre, tots busquem créixer i, de fet, tot va canviant. Què fa canviar el món i la vida? Què fa que la vida progressi, de manera que tinguem la impressió de no ser màquines?

Sembla ser que les il·lusions, per exemple en iniciar el curs, continuen inspirant el treball i la lluita diària. A qui li falten les il·lusions se li diagnostica una perillosa depressió. No hi ha res pitjor que veure el futur tancat. Però, quines il·lusions ens mouen? Són els nostres somnis, aquestes forces misterioses que ens mouen a l’acció i determinen les nostres decisions cada dia. Somiem amb tenir més recursos, més poder adquisitiu, més coneixements, més poder tecnològic, més possibilitats, millor valoració en l’escala professional... Són somnis que reafirmen el «jo personal» (o el «jo col·lectiu», del grup, del poble, de la nació, on el jo de cadascun creixi i se senti valorat): podem dir que el somni més poderós és progressar.

Una altra cosa diferent és aclarir el que entenem per «progressar». De vegades significa disposar dels mitjans per a solucionar un problema que ens atabala. Gairebé sempre significa créixer, ser més lliure i poderós. Però aquí radica el gran engany: les il·lusions que aparentment ens fan avançar, en realitat es refereixen als mitjans, a les eines, els sistemes, que ens permeten aconseguir les metes somiades. Posem la il·lusió a acumular recursos, pensant que aquests recursos ens proporcionaran el progrés i el creixement desitjat.

És un tremend miratge. Continuem sent màquines, només que les màquines són més perfectes, més poderoses. Tornem a la feina potser animats per novetats reals o somiades, però en el fons fem el mateix: màquines més potents, invents, anomenats així, «avanços», millors recursos, més poder… Però la persona, el jo íntim, continua sent el mateix. No progressem.

Perquè el progrés, posats davant de Déu, és ser més, segons la seva vocació i destinació (cf. Ef 1, 4-5). No només perfeccionar la màquina, l’instrument, sinó saber on ens condueix, amb quina energia comptem, quin és el camí. Avançar per aquí. Això és l’únic que importa.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +