catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

17 de novembre de 2019

Ens sentim compromesos a caminar amb els ulls ben oberts, vigilants, tal com correspon a la dignitat de la persona humana i a les crides concretes de Jesús. Volem així superar el que anomenem “banalització de la vida”, aquest ensopiment, aquesta evasió, aquest oblit interessat de la realitat, avui tan estès.

En concret, aspirem a tenir ulls capaços de descobrir el que és veritat i el que no ho és. Deixant de banda disquisicions sobre què significa “veritat”, simplement aquí entenem per “veritable” el que és real. El problema és greu, encara que forma part d’aquests fets que cauen en el sac de la banalització i l’oblit.

Avui, aquest propòsit no resulta gens fàcil. No és fàcil, en primer lloc precisament, per la facilitat amb què es creen mons falsos. Les famoses “falses notícies”, que embruten mons tan importants com la política, l’economia, el comerç o l’opinió pública, no són més que un signe, un símptoma, de tot un estil de viure. El falsejament de la realitat, la dissimulació interessada, la mentida, semblen envair la vida. Tot sembla legítim amb la condició d’obtenir un bon resultat.

Aquest fet és molt seriós. El veiem relacionat amb un altre, que aparentment no hi té res a veure. Ens referim a la “instal·lació” de tanta gent en mons ficticis, falsejats, creats admirablement per la tècnica informàtica. És sorprenent comprovar fins a quin punt un gran nombre de persones viuen en el món dels jocs, de la informació manipulada, de la comunicació bàsicament anònima, en definitiva de la mal anomenada “realitat virtual”. El més preocupant és que per a una gran massa de gent és més real aquesta “realitat virtual”, que la realitat mateixa, pura i dura.

Sospitem que aquesta massa de gent ja no sabria distingir entre una realitat i  l’altra. Sembla que tornem a aquella pregunta capciosa que ens feia un professor per a fer-nos pensar: “Vostè què creu: qui és més real, Cervantes o el Quixot?” Podíem respondre que eren dues formes de realitat. Però el problema avui és que no se sap fer aquesta distinció i que “allò virtual” arribi a suplantar el que és real.

Més encara: la qüestió és que allò virtual domina la realitat. La realitat és menjar, beure, pensar, emmalaltir, prendre decisions, parlar amb el veí, sentir emocions, pagar la hipoteca, votar, netejar, cobrar el sou, etc. Però res no s’escapa de la influència de la realitat virtual.

Com que aquesta realitat virtual és fruit de la tècnica, i aquesta alhora, amb tota la seva complexitat, es troba en mans del poder econòmic – ideològic, resulta que el poble pla i senzill està de fet sotmès a un règim d’esclavatge endormiscat i enganyat. No va trobar Jesús una altra manera de denominar l’enemic de la humanitat, sinó qualificar-lo de “pare de la mentida” (Jn 8,44).

No mana la veritat. Ja fa anys que els representants de la mentalitat postmoderna van proclamar l’anomenat “pensament feble”, segons el qual no existeix la veritat objectiva, la veritat com a realitat en si mateixa, que tots hem de reconèixer per a comunicar-nos, dialogar i construir junts.

Per què no funciona el diàleg i la cooperació? En una societat endormiscada, on qualsevol cosa pot ser veritat o no, és impossible el diàleg, i menys encara la construcció entre tots d’un món més humà… Què significa més humà realment? No esperem que ens ho dicti la realitat virtual o el qui mani sobre aquesta.

Ens ho va dir Jesús: “Només la Veritat ens farà lliures” (Jn 8,32), desperts i clarividents.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +