catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Josep Àngel Saiz Meneses

Josep Àngel Saiz Meneses

21 de gener de 2018

Un any més celebrem del 18 al 25 de gener la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. En aquesta ocasió els materials han estat preparats per les esglésies i comunitats de la regió del Caribe, i venen impregnats per la perspectiva històrica de poblacions que varen ser en una gran mesura objecte del tràfic d’esclaus durant els segles de la colonització i que han donat com a resultat una realitat política i social complexa. La població d’aquella regió està integrada en la seva gran majoria per cristians  de diverses confessions que avui dia veuen en la fi de l’esclavatge l’actuació de la dreta de Déu, una experiència de llibertat. Per aquest motiu es va elegir el càntic de Moisès i Maria (Ex 15, 1-21), un cant d’alliberament de l’esclavatge del Faraó, com a tema per a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians d’aquest any 2018.

Aquesta apel·lació a la història de la salvació és fonamental per a ells i des d’aquest plantejament ens inviten a veure en aquesta setmana de pregària per  la unitat un temps de gràcia en el que, inspirats per l’obra salvadora de Déu, que alliberà  el seu poble de l’esclavitud per a dur-lo ala terra promesa, no defallim en les proves que ens toca superar per a poder viure com a cristians en el món actual i també per a seguir avançant en el camí de la unitat de l’Església. Els israelites varen experimentar i reconèixer que el veritable protagonista de la seva llibertat va ser Déu, i per això el càntic de maria, la germana de Moisès, un cop passat el Mar Roig, el celebra exultant de goig: “La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic, la vostra dreta, Senyor, ha desfet l’enemic” (Ex 15,6).

També nosaltres som conscients que el fet d’arribar a la unitat de l’Església és obra de Déu; no pot ser obra nostra, encara que es requereixi la nostra aportació, perquè Déu vol la nostra col·laboració en aquest afer. Només si ens mantenim units a Jesús podem arribar a viure la unitat. Perquè la unitat no és un consens acordat per nosaltres, sinó que enfonsa les seves arrels i es nodreix de la comunió trinitària del Pare, Fill i Esperit Sant. El passat 21 d’octubre de 2017 s’acomplien 500 anys del començament de la Reforma protestant. Cinc segles després constatem que s’ha avançat en una gran mesura cap a la unitat, i al mateix temps, que persisteixen encara no poques dificultats. En qualsevol cas, estem convençuts que és molt més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa i que l’acostament amb els nostres germans  anglicans i protestants ha estat molt gran.

Pel que fa als cristians orientals ortodoxes, la nostra comunió en els sagraments és plena i ens reconeixem com a Esglésies germanes, però encara hem d’arribar a la plena comunió en la manera de comprendre l’Església universal i el primat del successor de Pere, com a servidor de la comunió universal de l’Església. La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians és una ocasió propícia per a conèixer-nos millor i per a reconèixer-nos, perquè els cristians hem d’afrontar junts el repte d’aquesta societat nostra que, essent cristiana en els seus orígens, s’allunya de la fe cristiana. És, en primer lloc, una ocasió propícia per a intensificar l’oració per la unitat visible de l’Església, que hem de construir però que és sobretot do de Déu. Ens queda encara molt de camí per recórrer. Però això no ha de ser motiu per al desànim sinó per a l’estímul. Posem la confiança en el Senyor i en tantes persones de bona voluntat amb les que compartim aquest camí de la unitat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +