catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

TORTOSA. Celebració de l’Eucaristia el Diumenge de Pasqua a la Catedral

TORTOSA. Celebració de l’Eucaristia el Diumenge de Pasqua a la Catedral

El dia 16 d’abril, a les 12 h. el Sr. Bisbe Mons. Enrique Benavent Vidal, presidí a la Catedral l’Eucaristia del Diumenge de Pasqua, concelebrada pel Sr. Vicari General, membres del Capítol Catedral i alguns sacerdots de les parròquies de Tortosa. S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Este es el día en que actuó el Señor”. Tot seguit el Sr. Bisbe va fer una pregària invocant la benedicció de Déu el nostre Pare, per participar de la gràcia del baptisme pel qual hem ressuscitat a una vida nova. Tot seguit l’aspersió de l’aigua a tots els fidels, durant la qual vam cantar: “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme,  un sol Déu i Pare”.

Després del cant: “Glòria a Déu a dalt del cel” foren proclamades les lectures. La 1ª  dels Fets dels Apòstols (Ac 10, 34a. 37-43). El Salm responsorial 117 cantat per Joan Redó, qui dirigí els cants de la celebració; tots els fidels anàvem repetint:”Ha ressuscitat el Crist, Senyor nostre. Al·leluia “. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3, 1-4).  Mn. Arín donà lectura a la Seqüència i després de cantar l’Al·leluia, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli  segons sant Joan (Jn 20, 1-9).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant el Sr. Vicari General, membres del Capítol Catedral, germans en el sacerdoci, autoritats, presidenta i membres de l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa i germans tots. Hem passat moments d’il·lusió en la nostra vida que després s’han esvaït. Llavors podem arribar a pensar que no val la pena posar massa il·lusions ni tenir cap compromís perquè tot s’acaba. Això passà als apòstols i a les dones qui havien conegut el Senyor, s’havien il·lusionat per ell i tot s’havia acabat. Van experimentar una gran decepció i un gran buit. Els gran sacerdots i el poder del poble havien aconseguit acabar amb ell. Únicament els podia consolar tot el que havien vist en el Senyor.

Però el matí del dia de Pasqua, tot es convertí en joia amb la trobada de Jesús. La por de les dones es transformà en alegria, els deixebles tancats per por als jueus, en valentia, la incredulitat de Tomàs es transformà en esperança… Era una seguretat i certesa que ningú els ho podria treure mai més. L’alegria dels apòstols i les dones els arribà amb la Resurrecció del Senyor.  Des de la desil·lusió més gran, van passar a l’alegria més forta, perquè quan el Senyor es fa present, tota la persona és renovada. Viure en la Pasqua del Senyor és la seguretat de viure la Resurrecció de Crist sobre la mort. Quan vivim en la certesa del Ressuscitat, estem vivint la Pasqua del Senyor.

Una segona línia de reflexió és quan els deixebles, les dones i Maria Magdalena viuen la Pasqua. Quan els apòstols van per tot el món, el misteri pasqual es fa present. Quan Pere pren la paraula per anunciar que Jesús ha ressuscitat, es fa present en el món la Resurrecció del Senyor.  Els apòstols a partir de la Pasqua donaran la seua vida per Crist i posaran de manifest en profunditat el seu testimoni. Quan un testimoni falla, és reflex d’una fe que defalleix. El testimoni dels apòstols era més gran, a mesura que es trobaven amb més dificultats. Avui el testimoni dels cristians ha de ser més clar que mai, fent visible l’alegria de la Resurrecció del Senyor, l’alegria de la fe. El testimoni de qui se sent sant i millor que els demés, no és un testimoni de la Pasqua.  Ni la feblesa de la confessió de la fe, ni la por del qui s’amaga, poden ser testimonis. Viurem l’alegria de la Pasqua si comuniquem l’alegria cristiana, perquè les nostres paraules despertaran en els altres la il·lusió de seguir Crist.

Demanem-li al Senyor que ens concedeixi la il·lusió de la fe i ens face bons missatgers. Bona Pasqua a tots.

Mn. Ripollés va fer les pregàries i a cada petició contestàvem: “Oh Crist, escolteu i tingueu pietat”. Van portar les ofrenes quatre membres de l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa. En el moment de la Comunió vam cantar: “I jo el ressuscitaré” .

Arribat el moment final de la celebració, el Sr. Vicari General  ens digué que el nostre bisbe Enrique, ens donaria la benedicció amb indulgència plenària i acabà amb les paraules de comiat: “Aneu-vos-en en pau. Al·leluia, Al·leluia”. Tot seguit vam cantar “Regina coeli laetare. Alleluia”. I mentre el Sr. Bisbe i tots els concelebrants portaven l’aigua beneïda al Baptisteri, el cant final: “Avui és un dia gran”.

                                                             Maria Joana Querol Beltrán

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +