catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

TORTOSA. Ordenació sacerdotal de Gerard Reverté Escrihuela

TORTOSA. Ordenació sacerdotal de Gerard Reverté Escrihuela

El dia 19 de febrer, la nostra diòcesi va estar de festa. Amb gran goig el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, a les 17’30 h. a la Catedral de Tortosa, ordenà prevere al diaca Gerard Reverté Escrihuela de la parròquia “Sant Josep Obrer” de Sant Carles de la Ràpita Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, Mn. Norbert Miracle, Rector del Seminari Interdiocesà de Barcelona i el Vice-rector, Mn. Jaume Casamitjana i més de seixanta sacerdots del nostre presbiteri diocesà. Hi eren presents dos diaques permanents, i seminaristes de Tortosa i Barcelona, companys de Gerard. Els fidels omplien la nau central de la Catedral.. Els cants foren a càrrec d’un grup de joves de les parròquies de La Ràpita, Benicarló i Tortosa i va portar la direcció dels cants, Glòria Vilarroya, de Benicarló.

Amb el cant: “Glòria, glòria, sempre seràs nostre Senyor” s’inicià la celebració. Tot seguit una jove va fer la monició d’entrada: Avui tenim el goig que un membre del nostre Seminari, Gerard Reverté,  serà ordenat sacerdot. Ha estat col·laborant fins ara com a diaca, a la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, també al col·legi de la Sagrada Família i a l’hospital Verge de la Cinta. Continuarà amb el seu treball pastoral servint els germans, on el Sr. Bisbe li encomane.

Després de l’acte penitencial i del cant “Gloria in excelsis Deo”, es proclamà la 1ª lectura del llibre del Levític (Lv 19, 1-2. 17-18): “… Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant…  Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor”.  El Salm responsorial, fou tot cantat: “Beneeix el Senyor ànima meva, no t’oblides mai dels seus favors”. La 2ª lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1 Co 3, 16-23): “Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?. Després de l’ Al·leluia, un diaca permanent proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 5, 38-48): “…Jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel…”

Arribà el moment de la presentació del candidat. Que s’acosti el qui ha de ser ordenat prevere, digué el diaca permanent i, tot seguit Mn. Javier Vilanova, Rector del Seminari Diocesà, demanà al Sr. Bisbe l’ordenació de Gerard i respongué: Escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat. Tots vam cantar: “Donem gràcies a Déu”

Tot seguit el Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant el Vicari General, membres del Capítol Catedral, rectors del Seminari Diocesà i Interdiocesà, professors, diaques, seminaristes, pares i germà de Gerard i tots fills de Déu. Adreçant-se al qui havia de ser ordenat li digué: Benvolgut Gerard, des de que sent un xiquet vas participar de l’Eucaristia en el teu poble, vas escoltar que hem de donar gràcies a Déu sempre i en tot lloc.  Cada vegada que celebres l’Eucaristia, ho has de viure d’una manera especial. Has de tenir una actitud d’agraïment per les persones que el Senyor ha posat a la teua vida i per tots els qui t’han ajudat en la teua formació. Avui rebràs el do del sacerdoci del qual no en som mereixedors i des d’aquestes actituds dóna gràcies a Déu. No per a que t’estimen a tú, sinó per a que estimen Déu. L’Església és quelcom sagrat i la nostra missió és tenir-ne cura. Estem cridats a ser sants. El beat Domingo i Sol no entenia el ministeri de prevere, sinó era per a ser sant. Si vius així el teu sacerdoci, no serà només una alegria per a tú, sinó per a tota l’Església. Viu des del primer dia la humilitat. Diu sant Pau: “Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància”.  No busques en el teu ministeri estar ben considerat, perquè això seria edificar sobre sorra. Quan visites un malalt, quan acompanyes una família que sofreix perquè ha perdut un ésser estimat, quan fas catequesi… fem coses petites als ulls del món, però molt importants per al Senyor.

Som gerros de terrissa, però no tingues por. Déu ha començat la seua obra i per part teua, que sigue un lliurament total de la teua persona, dient-li: Aquí estic Déu meu, vull fer la vostra voluntat . Avui tots agraïm al Senyor que vulgue continuar el seu sacerdoci en tú. Sant Tomàs de Villanueva, en una ordenació li va dir al prevere: Reps tú el sacerdoci, però no el reps tú; l’Església veu en el teu sacerdoci un regal. Quan administres el sagraments i proclames en fidelitat l’Evangeli, estem escoltant el mateix Jesucrist. És la teua actuació pastoral enmig del poble de Déu i l’Església et mira avui amb ulls de fe. La Paraula de Déu ens porta a unes reflexions sobre les exigències de vida i tenim una gran responsabilitat. Sant Pau ens diu que el temple de Déu som nosaltres i aquest  temple de Déu  és sagrat perquè hi viu l’Esperit Sant.  Gerard, estaràs davant la comunitat cristiana representant Crist, però no és propietat nostra. Diu sant Pau:  “Vosaltres sou de Crist i Crist és de Déu”. És a Crist a qui pertany la comunitat i és a Crist a qui hem de servir. Jesucrist va estimar els seus enemics fins donar la vida per ells. Estàs cridat a ser signe de l’amor de Crist en el nostre món. Hi ha actituds que no es corresponen amb la santedat a la que estem cridats, però no mai hem de condemnar ningú. Benvolgut Gerard, avui estàs content. Quan un prevere rep el ministeri sacerdotal es pensa que ja ha arribat a la meta. Però l’important no és arribar al sacerdoci, sinó perseverar en el ministeri. Posa’t en les mans de Maria, qui no va dubtar mai de la seua entrega a Déu. Demana-li que t’ajude cada dia a que el teu sí, sigue com el seu, per arribar on Jesús, Senyor nostre, et crida. Amén.

A continuació el ritus d’ordenació presbiteral. Estimat fill, abans de ser ordenat, és necessari manifestar davant el poble la teua voluntat de rebre el presbiterat.  …Vols celebrar amb pietat i fe els misteris de Crist? Sí, ho vull.  Vols unir-te cada dia més a Crist el Gran Sacerdot, víctima pura i consagrar-te a Ell per ajudar els homes? Sí, ho vull per la gràcia de Déu. Em promets obediència a mi i als meus successors? Si, ho prometo. Que Déu dugui a terme esta obra bona que ha començat en tu.

Després de les Lletanies dels Sants, el Sr. Bisbe imposà les mans sobre l’ordenant i a continuació, tots els sacerdots  concelebrants. Tot seguit la pregària consacratòria i li fou imposada l’estola i la casulla. Després la unció de les mans amb el crisma. Els pares de Gerard van portar les ofrenes de pa i vi, les quals foren lliurades a Gerard. A continuació el gest de pau als preveres, mentre cantàvem: “Pau a la terra”. Els cants de comunió foren: “Les benaurances” i “Som testimonis de resurrecció”.

Abans de la benedicció final, Gerard en adreçà unes paraules: L’altre dia pensant com faria aquesta acció de gràcies, vaig decidir fer-la a partir del veure, jutjar i actuar. Als exercicis espirituals vaig examinar com Déu ha anat guiant la meua vida. Un pare, una mare i un germà. També una colla d’amics. També com vaig anar caminant per la parròquia “Sant Josep Obrer” de La Ràpita. Ser catequista era per a mi una de les coses més grans. Després volia ser rector.  Mn. Carlos París m’anava acompanyant. Un dia vam decidir parlar a Mn. Javier Vilanova. Ell començava com a rector i jo com a seminarista. Mn. Tomàs Biarnés, serà sempre per a mi un referent. Després el Seminari Interdiocesà. Déu a poc a poc ha anat emmotllant la meua vocació. He trobat persones com Mn. Norbert, que m’han ajudat molt. Des de fa tres anys també m’ha ajudat molt el Sr. Bisbe. Van decidir que havia d’anar a la parròquia dels Dolors, primer amb Mn. Insa i ara amb Mn. Arín. També m’han ajudat el matrimoni Maria i Roger. Actualment vaig al col·legi de la Sagrada Família i a l’hospital Verge de la Cinta.

Després del veure, el jutjar. “No us preocupeu pel demà, que cada dia en té prou amb els seus maldecaps”. Quant a l’actuar, penso que Déu m’ha donat tant en la meua vida, que el meu cap, les meues mans, els meus peus, tot el meu cos, confia en Ell i no he de tenir por. Recordo les paraules de sant Agustí: “Ama y haz lo que quieras” i també les paraules de sant Pau: “Hem veig capaç de tot gràcies a Aquell qui em fa fort” (Fl 4, 13). Gràcies a tots els qui m’heu ajudat i als seminaristes i companys que m’heu acompanyat.  Moltes gràcies a tots. Un fort aplaudiment ens brollà del cor, trencant  el silenci que s’havia respirat al llarg de tota la celebració. Abans d’acomiadar-nos, fórem tots invitats a un piscolabis al Patronat

Finalment el Sr. Bisbe adreçà unes paraules als joves. Us ho dic als joves que esteu presents; si algú sent que el Senyor el crida per servir l’Església, que no pense que és a l’altre. Cadascú s’ha de preguntar: no seré jo? Si és així, contesteu-li: Aquí estic Senyor per complir la teua voluntat. Ens donà la benedicció solemne i el diaca permanent digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Com a final el cant a la Mare de Déu: “Ave Maria, Ave Maria”.

Mn. Gerard, felicitats! Un dia vas sentir la veu de Jesús que et deia: Segueix-me!  Que aquesta veu ressone  sempre en la teua vida sacerdotal per pasturar les ovelles del ramat que  el Senyor posarà al teu abast i que ens concedeixi la gràcia de seguir cridant alguns joves de la nostra diòcesi de Tortosa per servir-lo mitjançant el ministeri sacerdotal.

                                                               Maria Joana Querol Beltrán

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +