catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

LLEIDA. 150 anys del Certamen Marià, els jocs florals de Maria

LLEIDA. 150 anys del Certamen Marià, els jocs florals de Maria

Data: 1 de desembre de 2017

L’Acadèmia Mariana de Lleida, dirigida pel doctor Joan Viñas, ha celebrat enguany la cent cinquantena edició del Certamen Marià. A fi de commemorar aquesta efemèride, i de posar-la en valor, s’ha organitzat una Taula Rodona que ha comptat amb la participació

de Quintí Casals, Josep Borrell i Manuel Lladonosa, rellevants especialistes sobre el tema. Javier Terrado, catedràtic de la UdL i membre de la junta de l’Acadèmia Mariana, ha actuat com a moderador. La taula rodona va tindre lloc el passat 28 de novembre.

Quintí Casals, investigador de prestigi de la UdL ha presentat una visió de la Renaixença des del punt de vista polític, relacionant-la amb l’obertura política i l’impuls cultural i educatiu de progressistes, demòcrates i republicans. Així ha situat una primera fase de la Renaixença durant els anys del Trienni Progressista (1840-43), i una segona fase "d’explosió cultural a Lleida associada amb la segona alcaldia de Manuel Fuster (1859-63) i el procés de modernització de la ciutat." Casals ha insinuat una possible afinitat ideològica del cofundador i secretari de l’Acadèmia Bibliogràfico Mariana (1862), Lluis Roca i Florejachs, un dels intel·lectuals més destacats de Lleida, amb el carlisme en connexió amb el catalanisme conservador.

Josep Borrell, gran poeta i director dels SSTT de Cultura a Lleida, ha parlat de l’origen dels Jocs Florals, instituïts l’any 1323 a Tolosa del Llenguadoc, establerts al Principat de Catalunya el segle XV ja amb aquest nom, i recuperats a Barcelona (1859) com un indicador de la Renaixença historicista sota el lema "Pàtria, Fe i Amor". Borrell ha ressaltat que, a Lleida, Lluís Roca i Florejacs fou l’ideòleg del certamen poètic de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana, convocat des de 1863 seguint el model dels Jocs Florals donant primacia de la Fe. I ha afegit que el certamen tingué el reconeixement dels impulsors dels Jocs Florals de Barcelona i fou una plataforma per escriptors ponentins com J. Pleyan de Porta, E. Llorach i M. Morera.

També s’ha referit a l’Associació Catalanista, promotora del certamen celebrat entre 1895 i 1923, els Jocs Florals de Lleida des de 1906. "Tot amb tot, el certamen de l’Acadèmia Mariana ha superat tots els temps i continua viu i molt viu."

Manuel Lladonosa, catedràtic emèrit de la UdL i implicat en la relació entre fe cristiana i cultura contemporània a través de l’IREL, ha fet esment de les circumstàncies de la fundació de l’Acadèmia Mariana per mossèn Josep Maria Escolà, esperonat per la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció, com un projecte que unia la devoció a Maria amb la cultura, afavorint l’apropament a Jesús. Lladonosa ha explicat que els certàmens reunien els amants de les lletres i els devots de Maria, conformant un apostolat d’abast espanyol, llatinoamericà i filipí a la vegada que foren un estímul per a la Renaixença literària catalana.

En aquest sentit, ha destacat la incorporació de la llengua catalana als certàmens (1868) i la participació femenina, sempre minoritària. També s’ha referit a la continuïtat dels premis literaris en contrast amb els d’escultura, pintura i música. Finalment s’ha centrat l’espiritualitat mariana que es transmetia des de l’Acadèmia Mariana i des de l’Església "en una societat cada cop més plural i amb una diversitat de respostes religioses als desafiaments seculars del segle XIX."

Les intervencions dels ponents han continuat amb un interessant col·loqui on s’ha posat de manifest la conveniència d’aprofitar la reserva bibliogràfica i espiritual consolidades de l’Acadèmia Mariana per a reformular els seus objectius i obrir-se més al territori i a un públic més divers.

El Bisbe Salvador ha tancat aquest acte que ha tingut lloc al Paranimf de l’Acadèmia Mariana, una magnífica sala d’actes modernista inaugurada l’any 1897 al Palau de Maria per acollir el Certamen Marià o Jocs Florals marians. La interpretació de l’Ave Maria de Schubert i l’Al·leluia de Leonard Cohen ha emmarcat musicalment la commemoració del seu 150è aniversari.

Text: Anna Maria Gaya. 

Fotografies: Acadèmia Mariana / Josep Maria Currià

 

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +