catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook
17/10/2016

Càritas Catalunya, en el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, denuncia la manca de solucions per reduir la pobresa dels més dèbils

Càritas Catalunya, en el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, denuncia la manca de solucions per reduir la pobresa dels més dèbils

Aquest 11 d’octubre Càritas Catalunya va presentar la seva memòria social del 2015, que recull els programes i projectes de l’acció social de les deu Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya al llarg de tot aquell any.

Ha estat aquesta la segona memòria social de Càritas Catalunya i ens permet comparar la radiografia social de les persones acompanyades per Càritas els anys 2014 i 2015. No hi trobem massa canvis en les situacions dels més pobres de la societat catalana: les Càritas diocesanes han cobert les necessitats a un nombre semblant de persones, amb una despesa econòmica quasi igual a la de l’any anterior: 40,9 milions d’euros.

Ara bé, no podem acceptar la tesi de l’Administració Pública quan defensa que estem sortint de la crisi econòmica que va esclatar el 2008. La realitat de les persones que s’apropen a Càritas està molt lluny d’haver abandonat la situació de risc de pobresa i exclusió social:

  • Es continua incrementant el nombre de persones en atur de llarga durada, a les quals cada vegada els resulta més difícil trobar una feina: han passat del 2% el 2007 al 9,9% el 2016.
  • També s’ha incrementat el nombre de treballadors pobres, que malgrat tenir una ocupació, aquesta no els permet sortir del llindar de la pobresa. L’accés al món laboral no és una garantia de sortir de la situació de risc d’exclusió, a causa de la precarietat de les condicions laborals i els baixos salaris.
  • La precarietat i temporalitat d’un percentatge molt elevat de les noves feines, moltes a temps parcial, no permeten a les persones sortir de l’exclusió social. Els ingressos dels assalariats a temps parcial estan en una gran part per sota del llindar de la pobresa.
  • El perfil més freqüent de les persones acompanyades per les Càritas és el de famílies amb fills i persones que viuen soles (unes i altres sumen el 89% de totes les persones acollides).
  • Un 30% de les persones acompanyades per les Càritas diocesanes no tenen un habitatge digne.
  • Un 31% són menors de 30 anys: l’atur juvenil va arribar al 50,2% el 2013, quatre vegades més que el 2008.
  • El 72% de les persones cobertes per les Càritas diocesanes es troben a l’atur i un altre 17% més treballen a l’economia submergida. Només un 12% treballen de les persones en edat laboral treballen amb contracte.

Les condicions de vida de les famílies que sol·liciten l’ajuda de Càritas es troben la major part de les vegades definides per dificultats econòmiques:

  • La taxa de privació material severa ha passat del 2,5% al 6,3% de les llars catalanes entre 2007-2014, segons l’IDESCAT.
  • L’atur de totes les persones actives va significar l’11% de les llars catalanes el 2015, quatre vegades més que el 2008.
  • El 16% de les llars catalanes són pobres (FOESSA). La Gran Recessió del 2008 s’ha acarnissat amb les persones més pobres, que han rebut el pitjor impacte de la crisi, convertint-los en més vulnerables.
  • A finals de 2014 hi havia 107.000 llars catalanes que sobrevivien sense cap ingrés, un 30% més que el 2008. A Catalunya 3 de cada 10 llars només disposen d’ingressos de protecció social (el 30,1%).

La crisi mundial del 2008 ha afectat en especial els més pobres, que veuen molt difícil sortir de la seva situació:

  • El risc de pobresa o exclusió continua creixent a Espanya, que ha acumulat entre 2008-2014 més de la meitat del creixement europeu de la població en risc de pobresa o exclusió (2,6 milions de persones; en tota la UE l’increment ha estat de 4,6 milions).
  • Vivim en un sistema econòmic injust, amb una redistribució desigual de la renda. Malgrat que el PIB ha crescut en els darrers anys, el 2015 ho va fer en un 2,6%, no ha suposat una reducció semblant de la taxa de pobresa, que solament s’ha reduït un 0,1%.
  • Estem molt lluny d’assolir l’objectiu europeu 2020 de reduir el nombre de pobres a Espanya en 1,4 milions: la realitat xoca frontalment contra els compromisos, ja que entre 2011 i 2014 s’ha incrementat el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social en la mateixa xifra que s’havia de reduir fins el 2020.

Finalment, hem d’exigir a les Administracions públiques que acompleixin els acords assolits, com ara el del Parlament de Catalunya del març d’aquest any, per tal de revertir la situació actual que ha expulsat a la pobresa un nombre tant elevat de persones.

 

CÀRITAS CATALUNYA

 

 

 Barcelona, 17 d’octubre de 2016

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +