catala espanol
Facbook Facebook Facebook
28/03/2018

Pasqua

Pasqua

Dijous Sant comença el Tridu Pasqual, el període comprès des de la tarda del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, en el qual l’Església celebra els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Són dies de fe i d’estimació, de guardar-se alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església i per gaudir de les tradicions ben arrelades (processons, viacrucis, caramelles, mones, aplecs...), de reviure la institució de l’Eucaristia i el manament de l’amor, de silenci i contemplació de la creu, que culminaran amb la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla del conte L’estudiant, d’Anton Txèkhov, en el qual l’acció transcorre durant un Divendres Sant, i expressa com l’autor va fer experimentar al seu personatge l’alegria del misteri de la Resurrecció de Jesucrist ja que “amb el Divendres Sant no acaba tot. La Pasqua jueva, portada a la seva plenitud, és bestreta de la nostra resurrecció”. A més, recorda unes paraules del papa Francesc, en un missatge de Pasqua, en què ens encoratja dient que “no ens tanquem a la novetat que Déu vol portar a les nostres vides” i que acceptem que Jesús ressuscitat entri en la nostra vida i l’acollim, com a amic, amb confiança, perquè “Ell és la vida!”. Finalment, afirma que “hem de donar gràcies a Déu per la vida, demanant que en ella floreixi la primavera de l’Esperit” i que “la nostra felicitat, per a ser veritable, ha de ser expansiva i portar-la a altres que estiguin al nostre costat”.

El cardenal Joan Josep Omella diu que per Pasqua “cantem a plena veu Al·leluia!”, explica la narració d’un savi alemany que va llogar una casa al costat d’un convent de carmelites, pensant que tindria un silenci permanent, però que a l’hora d’esbarjo sentia riallades i es preguntava de què reien i per què eren felices aquelles dones. Ho eren perquè eren testimonis de la resurrecció de Crist. El cardenal es pregunta “quants cristians s’adonen que aquest és el seu ofici, que aquesta és la tasca que els van encomanar el dia del baptisme: ser testimonis de la resurrecció”. I diu que aquest temps de Pasqua hauria de ser “el temps de descobrir, i d’assaborir internament, que som feliços perquè hem estat cridats a la vida, perquè hem estat cridats a la fe, perquè Déu ens ha estimat el primer, perquè nosaltres també l’estimem, perquè el dolor és camí de resurrecció, perquè Déu perdona els nostres pecats, perquè els nostres noms estan escrits al Regne del cel, perquè el Regne és ja dins nostre, perquè som tots germans i perquè Ell ens ha nomenat testimonis de la seva joia”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ens convida a sortir a anunciar que Crist ha ressuscitat d’entre els morts i ha omplert el món amb la seva vida nova; diu que la Pasqua “és l’inici d’una història nova per a tota la humanitat. Han estat perdonats els pecats i la misericòrdia és l’única llei i mesura; ha vençut l’amor sobre l’odi, ha vençut la humilitat a l’orgull, la caritat a l’egoisme, la comunió fraterna a l’individualisme, l’alegria a la tristesa i la mort” i diu també que “hem d’anunciar aquesta Bona Notícia. Tenim una missió i som una missió. Hem de sortir a trobar els germans per dir-los que val la pena estimar com Crist estima i donar la vida com Ell la va entregar”. Finalment, ens encoratja a celebrar plens d’alegria el jorn de la victòria del Senyor i ens desitja una “Santa i joiosa Pasqua”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “assumir “l’Església de la resta” pot ser (ha de ser) tot un programa de vida per a l’Església”, “és el resultat d’un discerniment en l’Esperit sobre el moment actual del món i de l’Església”; afegeix que, abans de concretar les seves vies d’acció i compromís, cal “accedir a un espai fonamental de llum i llibertat”, que és la vida ressuscitada, l’estat al qual s’entra per la resurrecció, i que “no s’accedeix al Diumenge de Resurrecció, si no és a través del Dissabte Sant i la Gran Vetlla Pasqual”. Afirma que “l’Església que espera ressuscitar ha de passar per la mort en Crist, concretament pel “descens als inferns” que va realitzar Crist tal com celebrem el Dissabte Sant” i que ”l’Església de la resta fa el pas decisiu per a la seva rehabilitació, la seva resurrecció, quan en plena nit canta, amb tota la creació, l’“Al·leluia” del seu Senyor i Espòs, la victòria del Crist sobre la mort”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, desitja una “Santa Pasqua a tots: que en tots els cors i a totes les llars ressoni l’anunci joiós que Crist ha ressuscitat, que reneixi l’esperança, que revisqui l’alegria”. Afirma que “Jesús ressuscitat, esperança i consol per a l’ésser humà, és present com a força d’esperança a través de la seva Església, i es fa proper a cada situació humana de sofriment i d’injustícia, de lluita i de superació”, que “proclamem que el Senyor ha ressuscitat, que viu present en la seva Església”, que “l’encontre amb Crist canvia l’existència de les persones i els obre un futur d’esperança” i que “la resurrecció del Senyor és llum que il·lumina la vida de tot ésser humà, que dona sentit a la seva existència, que dissipa les seves zones d’incertesa”. Finalment, ens mou a viure “l’alegria pasqual de saber-nos estimats per Déu Pare, redimits per Crist, cridats a viure una vida nova des del nostre baptisme” i a ser “missatgers d’alegria, que transmetin als altres l’alegria d’haver trobat Crist”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la Vetlla pasqual és la gran celebració cristiana, en què l’Església experimenta el que diu el profeta Isaïes, en boca del Senyor: En una flamarada d’indignació t’havia amagat la meva mirada, però ara t’estimo amb un amor etern (Is 54,7)”, que aquest anunci de Pasqua ressona en tot el món i que sempre és nou, i que el repte que tenim tots els creients en Jesús en sortir de la Vetlla pasqual o de la missa de Pasqua és expressar amb paraules entenedores als nostres coetanis aquest anunci i viure’l, perquè “no hi ha pasqua autèntica sense que hi hagi l’anunci de Jesús ressuscitat, viu entre nosaltres”. Expressa també que “en Jesús ressuscitat ens és donada la paraula més esperada per tot cor humà: l’amor és més fort que la mort”, que “hi ha un Amor, l’únic amor, font de tot amor, que té la característica de l’eternitat” i que aquest és l’amor misericordiós de Déu i “té un rostre humà: el de Jesús, mort i ressuscitat”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, ens fa notar que el primer que van escoltar, tant les dones que havien anat a visitar el sepulcre, com els deixebles, va ser l’anunci de la resurrecció fet per uns personatges amb vestits refulgents, i que “a mesura que va difonent-se la notícia el cor de tots es va preparant per a l’encontre amb el Senyor”. Afirma que és sorprenent “que al llarg de tants segles, l’anunci pasqual haja tocat el cor de tants creients que s’han trobat amb Jesucrist i han vist com en la seua vida s’obrien nous horitzons d’esperança”, així com “pensar que la força d’aquest anunci no es fonamentava en la saviesa humana, ni en el poder o la influència social que pogueren tenir aquells primers testimonis. La força transformadora està en l’anunci mateix”. Finalment, diu que “a nosaltres ens correspon seguir anunciant-lo, seguir sent testimonis del Ressuscitat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “el Senyor ens regala amb la seva Pasqua una nova vida” i que aquesta frase “conté tots els elements que configuren la nostra existència cristiana”: “la crida a la vida eterna, després de la nostra mort, i el compromís amb la vida terrestre al costat dels nostres germans”. Diu també que “la nostra vida ha de fonamentar-se en els paràmetres que ens recorden la paraula i els fets de Jesús”, que “afirmem posseir una nova vida i treballem perquè sigui una realitat constant i exigent en tots els ordres i en qualsevol circumstància”. Recorre a “algunes frases dels escrits apostòlics que entrellacen la vida personal amb la comunitària i que es basen en aquella contundent afirmació de Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida” (Jn 11, 25)” i anuncia amb aquestes cites “la nova vida que ens porta Jesucrist aquest diumenge”. Finalment, afirma que diàriament demana a Jesucrist “ser capaç de fer realitat el que Ell em diu i tenir els seus mateixos sentiments” i també “tenir la valentia de dir-ho a tothom, als creients i als qui no acabeu d’acceptar el seu estil de vida”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, anota alguns fragments del pregó pasqual (l’anunci de la Pasqua), un càntic “d’una gran bellesa i profunditat que amb imatges eloqüents i continguts bíblics proclama la resurrecció de Crist i les conseqüències d’aquest fet per a cada persona i per a la humanitat”, perquè serveixin com a “tast del que celebrem per Pasqua i, d’una manera intensa, durant la celebració de la vigília pasqual”; recorda com comença el pregó amb l’expressió “Exultin de joia tots els àngels del cel” i actualitza aquesta exultació demanant que “exultin de joia les persones grans que han viscut intensament molts moments d’alegria i de dolor, d’il·lusions i de fracassos”, “que exultin de joia els pares i mares de família”, “que exultin els joves”, “els preveres, els diaques, els qui heu consagrat la vida a Déu; els agents de pastoral, els cristians, testimonis avui de la Resurrecció”, perquè “Crist ha ressuscitat! Ho creiem, ho celebrem i ho vivim”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, torna a aprofitar “la reflexió que el bisbe Toni Vadell va fer-nos durant la Quaresma per compartir amb vosaltres un dels efectes d’una vida transformada per la resurrecció de Crist”. Comentant la paràbola del sembrador, els deia que un dia a l’oració “va interrogar-se sobre el fet que el sembrador llencés llavor en terrenys que sabia que no donarien fruit”, va preguntar-li per què ho feia i el sembrador va respondre: “Mira, saps què em passa,  tinc un defecte en la mirada, resulta que veig terra bona per tot arreu!”. El bisbe Novell diu que “un dels efectes de la Pasqua és el canvi de mirada”, que “un dels canvis que la gràcia pasqual procura és una mirada nova, una mirada que pateix del defecte que tenia aquell sembrador”, que “la mirada del qui coneix i s’ha enamorat de Jesús disculpa, comprèn, es lliura, respecta, perdona... És una mirada que reconeix la realitat, sovint imperfecta i fràgil de l’altre, però cerca el seu bé i per això es vesteix de bondat i misericòrdia” i que “una mirada ressuscitada veu més enllà: no es queda en allò que l’altre fa, sinó en allò que l’altre és”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar les lectures d’aquests dies sants i els actes de Setmana Santa (celebracions litúrgiques, processons, viacrucis, passions i celebracions de la Pasqua), a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 28 de març de 2018

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +