catala espanol
Facbook Facebook Facebook
25/05/2018

La Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus

La Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus

Diumenge 27 de maig, solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro Orantibus, dedicada a aquells homes i dones que han optat dins l’Església per la vida contemplativa. Amb motiu de l’Any Jubilar Teresià, s’ha proposat com a lema la invitació de Santa Teresa de Jesús, “Només vull que el mireu a Ell”. En aquesta jornada, l’Església convida tots els creients a prendre consciència de la valuosa aportació que realitzen aquestes comunitats a la vida de l’Església i de la mateixa societat. Així mateix, és ocasió per expressar una acció de gràcies i el recolzament als homes i dones que mantenen viu l’ideal religiós de la vida contemplativa i per incentivar la pregària per a l’augment d’aquesta vocació tan específica.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Santíssima Trinitat i de la Jornada Pro Orantibus, així com del 60è aniversari de la Fundació Pere Tarrés i del projecte “Vacances per a famílies nombroses”.

Cinc de les cartes dominicals parlen de la Jornada Pro Orantibus. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “ens fa bé tornar a escoltar després de Pasqua, en la festa de la Santíssima Trinitat, que Jesús ens promet “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20)” i que en aquesta festa “volem que Déu sigui adorat, estimat i servit, ja que Déu és l’Amor”. Recorda que els monjos i monges contemplatius, els ermitans, els qui de formes diverses es consagren a adorar i a pregar Déu en nom de tots, i per tal d’ajudar-nos a tots “cerquen el rostre de Déu i miren de viure el salm 26,8-9: «De part vostra, el cor em diu: “Busqueu la meva presència”. Arribar davant vostre és el que vull, Senyor, no us amagueu.»”. Afirma que cercar Déu “ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida” i que “no és exclusiu dels contemplatius, però ens hi ajuden i estimulen tot el Poble de Déu. Estem cridats a ser “cercadors de Déu””. Finalment, comunica que el lema de la Jornada, “Només vull que el mireu a Ell”, s’inspira en el poema de Santa Teresa de Jesús “Alma, buscarte has en Mí, y a Mí buscarme has en ti”, que acaba amb uns “bellíssims i profunds versos que ens ajuden a entendre que per a cercar el Senyor, no cal córrer enfora sinó que Ell ja habita dintre nostre mateix”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que el lema de la Jornada de la Vida Contemplativa implica una doble peregrinació: “un camí d’interioritat en el que la persona peregrina cap al seu interior on descobrirà la presència de l’amor diví i la resposta de l’amor humà al seu Déu” i “el camí ascendent del pelegrinatge espiritual. El cor que ha descobert i contemplat Déu en el seu interior, s’eleva cap a Ell”. Afirma que “el pelegrí renova i confirma la seva fe, i en el seu camí descobrirà que no està sol, que hi ha moltes altres persones que comparteixen els mateixos ideals”. Així mateix, diu que “la peregrinació més difícil és l’espiritual o interior, la que condueix al cor. Un viatge a l’interior d’un mateix per a deixar enrere el materialisme i la superficialitat i per a trobar respostes a les grans preguntes sobre el sentit de la vida”, que la peregrinació interior “és l’itinerari de l’esperit que s’eleva cap a Déu” i que Santa Teresa de Jesús “el descriu amb la imatge del castell interior, que està dividit en set mansions o estances, cadascuna de les quals representa  un graó en l’acostament a Déu, en el progrés de la vida de fe que arriba fins a la unió amb Déu”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la vida contemplativa té la seva cara més coneguda en la pregària”, però que “hi ha una perspectiva que va al fons de la vida i la missió dels homes i dones que viuen en el claustre la seva consagració cristiana: la recerca del rostre de Déu”. També diu que la diòcesi de Vic “té la gran sort de tenir monestirs de vida contemplativa femenina” i que “és una sort, una gràcia i una benedicció per a una diòcesi comptar entre els seus membres persones dedicades a la contemplació, és a dir, cridades a descobrir els signes de la presència de Déu en la vida quotidiana”. Afirma que “la vida contemplativa és la forma de consagració privilegiada per la qual tants homes i dones, deixant la vida segons el món, cerquen Déu i es dediquen amb tot el cor i tota l’ànima, no anteposant res a l’amor de Crist”. Finalment, diu que “ens pertoca confiar en la pregària de les contemplatives del nostre bisbat; però, al mateix temps, hem de pregar per elles, a fi que siguin ben fidels al carisma rebut i tinguin el do de les vocacions que faci possible el futur en les seves comunitats”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, afirma que els monjos i monges que viuen el seguiment de Crist dedicats a l’oració i la contemplació “se’n recorden constantment de nosaltres en la presència de Déu” i demana que aquesta jornada “serveixi perquè en l’Església valorem més la seua oració i el seu testimoniatge, perquè agraïm a Déu la generositat de tantes vides lliurades per la santificació del món, i perquè preguem per ells i siguem sensibles a les seues necessitats”. També diu que el lema de la Jornada “ens situa en el cor de l’espiritualitat cristiana, que és cristocèntrica: mirant a Crist és com es troba a Déu” i afegeix que “mirant a Crist aprenem també a dirigir una mirada correcta al nostre món, és a dir, a mirar-lo amb ulls d’amor”. Finalment, agraeix al Senyor “les gràcies que concedeix al món per l’oració dels monjos i les monges” i demana que “la seua vida i testimoniatge ens ensenyen a tots a descobrir que allò veritablement important no són sempre aquelles coses a les que tantes vegades donem importància”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que al llarg d’aquest curs algunes congregacions religioses han celebrat un esdeveniment propi amb especial esplendor i que  “nosaltres comptem amb la comunitat de Carmelites de la Caparrella que sempre preguen per tota la nostra diòcesi”, ens diu que “ja els he expressat la meva felicitació i el meu reconeixement a tots” i sent “el deure de mencionar alguns dels fets significatius que celebren les comunitats religioses i que serviran d’acció de gràcies per la seva implicació en els plans pastorals i per la seva tasca evangelitzadora”, com ara els 800 anys de la fundació de l’Orde de la Mercè, els 200 anys de l’existència dels germans maristes o la beatificació de màrtirs claretians. Finalment, demana a Déu “que puguem conservar aquests carismes durant molts anys entre nosaltres”, recorda “el nom dels religiosos que han mort en els últims mesos” i demana que preguem al Senyor “pel seu etern descans”.

Tres de les cartes dominicals parlen de la Santíssima Trinitat. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, diu que “entren en joc les tres divines persones”, que aquesta festa “segueix en el calendari a la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols” i que “alhora que contemplem l’ajuda de Déu, ho fem també sobre la nostra responsabilitat”. Així mateix, afirma que l’Església “està en mans de Déu, però també en les nostres, en el fet que sapiguem correspondre a la gràcia, perquè de nosaltres depèn complir el manament d’evangelitzar el món”. Finalment, constata que “celebrem en aquesta festa de la Santíssima Trinitat el misteri més profund de la nostra fe cristiana, però sembla que entreveiem la llum enmig del misteri si pensem en l’amor entre les tres Persones que es projecta en l’amor a tot el món” i demana que recordem “la nostra responsabilitat en l’extensió del Regne” ja que “Déu no té un pla B”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, reproduint un escrit original del 15 de juny de 2014, diu que guarda “el record de la impressió que em va produir el primer contacte que vaig tenir amb el testimoniatge de Sor Isabel de la Trinitat (Dijon 1880-1906). Una dona de caràcter i de gran sensibilitat, apassionada i forta, intel·ligent i afectivament rica”, una dona que “va arribar a experimentar un cimal de plenitud humana en descobrir i fer motiu central de la seva oració el Déu trinitari”. Afirma que “la seva trajectòria espiritual, com a jove creient i com a carmelita, és una autèntica cerca de la plenitud de felicitat en la relació viva amb Déu – amor” i que “l’accent de la seva vida, estava posat absolutament en l’alegria de viure el mateix amor del Pare al Fill en l’Esperit Sant“. Finalment, diu que l’Església “va néixer i neix constantment de la comunió d’amor que és la Trinitat”, es pregunta “¿com pensar que pugui existir i avançar si no viu avui del contacte amb Déu trinitari i si no el té a Ell com el seu únic somni i la seva única esperança?” i reafirma que “la Trinitat, més que explicar-la, cal viure-la”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “nosaltres no fem referència ni creiem en un Déu totalment desconegut, sinó en el Déu que se’ns ha donat a conèixer en el seu fill, Jesucrist”. Afirma que “tota la vida de Jesucrist, la seva mort i la seva resurrecció són la manifestació de Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant que ens estima i vol la nostra salvació” i que aquesta és la Bona Nova –l’Evangeli- “viscuda, anunciada i realitzada per Jesús” i “en la qual creiem, la que vivim i la que celebrem”. Afegeix que ““el nostre Déu sempre més gran” -segons expressió dels Pares de l’Església- ens sorprèn. No el podem pas comprendre del tot”, que, tanmateix, “en Jesucrist creiem en un Déu amor que es manifesta en la relació de les tres persones divines, relació de vida i amor” i que “només un Déu Trinitat, que és vida, amor i comunicació, se’ns ha manifestat creant-nos i salvant-nos, fent-nos participar de la seva mateixa vida i per restar-hi en comunió”. Finalment, demana que “donem gràcies perquè Déu ens ha comunicat la seva intimitat i ha fet possible que en poguéssim participar, per viure en comunió amb Ell i entre nosaltres”.

El cardenal Joan Josep Omella parla de la Fundació Pere Tarrés amb motiu del 60è aniversari de l’inici de la seva activitat, “que va començar amb l’organització de les colònies impulsades per Càritas Diocesana de Barcelona”. Recorda que ”aquesta fundació de l’Església catòlica treballa per la promoció de la persona des de l’acció social i des de l’educació, especialment en el lleure, tenint com a base els valors cristians” i que “la missió de la Pere Tarrés, com la de tota l’Església, és anunciar Jesús, el seu Evangeli i els seus valors al si de la nostra societat per tal de fer-la més justa, més humana i amb més esperança”. Afirma que “seixanta anys després, continua fidel a aquest compromís educatiu i social, amb l’ampliació de l’activitat a altres àmbits, però sempre amb els infants i els joves al centre, especialment aquells que viuen en risc d’exclusió social” i informa que “fa uns dies la Fundació Pere Tarrés va presentar una nova edició de la campanya «Cap infant sense colònies», amb l’objectiu de becar 3.600 infants en risc d’exclusió social per tal que puguin participar en activitats de lleure durant l’estiu, amb una inversió de més d’un milió d’euros”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, parla del projecte del bisbat de Solsona iniciat l’estiu passat “Vacances per a famílies nombroses”, un projecte “adreçat principalment a famílies nombroses que, a causa de la seva generositat, han de renunciar a les vacances que desitjarien”, que “permet i facilita que pares i fills puguin gaudir d’uns dies de descans en un entorn bonic, descansant el cos i alimentant l’esperit”. Informa que “l’estiu passat el projecte tingué tant d’èxit que el Bisbat ha disposat enguany d’una nova rectoria per a l’esmentada finalitat, passant de dos a tres”: la rectoria de Cambrils, l’Hostatgeria Santuari Lurdes de La Nou i la rectoria de Vila-sana; recorda que “el termini de preinscripció, al web del bisbat, és el dia 31 de maig” i comparteix “alguns fragments de les valoracions fetes per les famílies que van participar d’aquest projecte el curs passat”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar més informació sobre la Jornada Pro Orantibus, a la següent pàgina web:

 

Barcelona, 25 de maig de 2018

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +