catala espanol
Facbook Facebook Facebook
29/06/2018

Els bisbes parlen de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit

Els bisbes parlen de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit

El primer diumenge de juliol, en la proximitat de la festa de sant Cristòfol, patró dels automobilistes, que se celebra el proper dia 10, l’Església catòlica promou la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, enguany amb el lema “Recordeu que sempre estaré amb vosaltres”, inspirat en la frase final de l’evangeli de sant Mateu que diu Jesús ressuscitat als deixebles a Galilea, abans de tornar al Pare: “Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). És una jornada en la qual el departament de Pastoral de la Carretera, de la Comissió Episcopal de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola i creat fa cinquanta anys, convida tots els ciutadans, vianants i conductors de qualsevol vehicle, a la responsabilitat en el trànsit, ja que, com diu el papa Francesc: “Per incrementar la seguretat no n’hi ha prou amb sancions, sinó que es necessita una acció educativa que conscienciï més sobre les responsabilitats que es tenen sobre els qui viatgen al costat nostre”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquest tema, així com de les virtuts, de les famílies i l’estiu, de les oracions polítiques, de la laïcitat, del Mundial de Futbol, de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Gaudete et exsultate i d’escriptors de la diòcesi de Lleida.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit. El cardenal Joan Josep Omella comença el seu escrit amb una dada trista que afecta moltes famílies i és que “la mortalitat per accidents de trànsit va augmentar prop d’un 8% durant l’any 2017; un total de 248 persones van perdre la vida a Catalunya”. Recorda que Crist és amb nosaltres cada dia, també “en els nostres viatges” i ens convida a “iniciar qualsevol dels vostres desplaçaments amb una pregària i a fer una acció de gràcies quan arribeu a la vostra destinació”. Recorda també que “la majoria d’accidents de circulació són causats per actes imprudents” i que quan conduïm “som, responsables de la nostra vida i també de la dels altres”. Finalment, diu que “conduir bé i amb respecte és un deure cívic i d’amor”, que “és bo que invoquem la protecció de sant Cristòfol, però alhora cal que siguem conductors (i vianants!) responsables i prudents” i que “fer camí amb Jesús ens porta a respectar-nos i estimar-nos com a germans”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que al bisbat de Girona “la Delegació de Pastoral del Trànsit fa un gran treball durant tot l’any per educar en la responsabilitat que tots hi tenim”: “El treball que es demana a les escoles, l’organització dels cursos de seguretat vial, les trobades amb els familiars de les víctimes d’accident, la planificació de les jornades per a les víctimes i aquesta jornada de responsabilitat en són una mostra”. Expressa les finalitats d’aquesta Jornada: “Afirmar que el nostre Déu és un Déu de vida i que no estima la mort”. “Ajudar-nos a escoltar aquella pregunta de Déu: «Què n’has fet, del teu germà?»”. “Demanar a Déu el do de la prudència per no posar en perill la pròpia vida i la vida d’altres”. “Redescobrir que el manament de l’amor als altres s’ha de tenir present sempre, també quan conduïm un vehicle, sigui el que sigui, o quan anem pel carrer”. “La pregària i l’agraïment per a tots els responsables d’assegurar l’organització del trànsit, la seva seguretat i l’assistència, si s’escau”. “Acompanyar les famílies que viuen el sofriment d’algun mort o ferit en accidents de trànsit”. “Pregar pels accidentats i pels qui han mort, ja que és el millor record que els podem oferir”. “I vetllar perquè els nostres carrers, carreteres i autopistes no siguin camins de mort”. Finalment, demana que “siguem sempre responsables quan conduïm, anem d’acompanyants o som vianants”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla de les virtuts. Diu que “tots podem aprendre d’altres, perquè no hi ha ningú que tingui els coneixements complets o les virtuts màximes” i que “tothom té alguna cosa digna d’admiració i imitació”. Afirma que les virtuts “estan escampades entre les persones”, “són disposicions habituals i fermes per fer el bé”, “regulen el nostre enteniment i voluntat i ordenen les passions perquè estiguin sotmeses a la raó i la fe” i “permeten ser conseqüents amb uns valors que acaben definint la conducta d’una persona en establir una relació de continuïtat entre el que pensa i el que fa”. Recorda les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i les teologals (fe, esperança i caritat). Afirma que “contemplar la vida virtuosa dels sants, els canonitzats i els anònims, ens ajuda molt a créixer en la virtut a nosaltres mateixos. Són testimonis vius que prediquen amb l’exemple a un món cansat de paraules i àvid de testimonis autèntics”. Finalment, diu que “la família és la primera escola de virtuts” i anima els pares a “esmerçar-se en l’educació dels seus fills amb el seu testimoniatge irreemplaçable: ensenyar-los a ser veraços, generosos, agraïts, esforçats, alegres, solidaris...”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “arriba l’estiu i, si podem, farem alguns dies de pausa o de vacances”, que “necessitem prendre alè, reposar, revisar els llaços afectius i de responsabilitat, especialment amb els qui més estimem i valorem” i que l’estiu “es presenta com una bona oportunitat per a donar a la nostra família l’espai i el temps que es mereix”. Afirma que “deu ser important que en família es trobin els moments per a compartir vivències, sobretot, i per pregar plegats, llegir junts l’Evangeli, comentar el més rellevant del curs ja acabat o de les vacances i els estudis que vindran, de les feines i les dificultats actuals”. Finalment, ens convida a aprofitar “aquests mesos d’estiu per a cercar ocasions on la família es pugui escoltar i retrobar com a comunitat viva on es creix en l’amor i en la fe”, ens desitja un bon estiu i espera “que puguin ser autènticament dies de descans “en Crist”, i de refer els ponts entre els matrimonis i els membres de la família!”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, continua parlant del tema que va tractar els tres darrers diumenges: les oracions polítiques. Diu que tot polític cristià “ha de tenir uns ideals morals sobre la societat i el món en general, ha de lluitar per ells i ha de resar perquè es compleixin en concret” i “ha de demanar a Déu que li ensenyi la seva pròpia manera de pensar i l’ajudi a complir-la”. Comentant el salm 71, en el qual resa el rei o algú per ell “per l’èxit de la seva missió, però en el sentit que la seva acció significarà l’exercici de la justícia, i la reivindicació del pobre, de l’afligit i de l’indigent, com de tots els qui són víctimes de la violència”, el bisbe Cortés diu que el polític “més que demanar a Déu que es compleixi el seu propi projecte, pregarà sempre que ell mateix sigui fidel al Senyor: així es realitzarà la justícia amb el pobre” i, finalment, afirma que “així com el compromís i l’oració del polític començaven en Déu, així acaben en Ell, donant-li gràcies i beneint-lo”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, reflexiona sobre la sana laïcitat i el laïcisme. Amb paraules del papa emèrit Benet XVI, afirma que “la sana laïcitat per part de l’Església comporta el reconeixement que les realitats d’aquest món frueixen d’una autonomia efectiva i que en conseqüència a l’Església no li toca intervenir per a indicar quin és l’ordenament polític o social d’una comunitat”. Diu també que “el Papa emèrit advertia que quan té lloc una oposició manifesta a la presència pública i cultural de la religió, dels símbols religiosos, etc., pretenent recloure l’actuació de la religió a l’àmbit exclusivament privat, aleshores ja no es tracta d’una sana laïcitat, sinó d’un laïcisme hostil”. Expressa que, més recentment, el papa Francesc “va recordar que “la convivència pacífica entre les diferents religions es veu beneficiada per la laïcitat de l’Estat, que, sense assumir com a pròpia cap posició confessional, respecta i valora la presència del factor religiós en la societat””. Finalment, desitja que “les celebracions de la festa major als nostres pobles i ciutats siguin una veritable trobada entre persones i entre institucions, en sana convivència i respecte”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “a l’estiu és bo que sapiguem posar una mica de distensió, i que els assumptes que durant el curs ens van pesant, trobin en aquests dies una mica d’alleugeriment”. Recorda que “l’estiu d’aquest any coincideix amb el Mundial de Futbol” i que una gran part de la població segueix aquesta competició “amb el desig que el seu equip nacional pugui aixecar la copa de campions del món”, però que només un equip s’endurà la copa i “pertoca saber guanyar, però, sobretot, saber perdre” i alegrar-se per la victòria dels altres. Afirma que el món del futbol és ambivalent, que “és capaç d’aglutinar sentiments de molts en un objectiu concret: el suport, i el desig de la victòria”, però que “no han de portar mai a l’odi o a la violència”. Finalment, destaca que “és una dada positiva que les nacions del món puguin competir sanament en l’esport”, que “trobar-se i competir sanament, amb fortalesa, però amb joc net, ens ha d’ajudar a millorar les relacions entre els pobles i nacions” i que “l’esport ha de ser un lloc de trobament i de pau”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, parla de l’exhortació del papa Francesc, Gaudete et exsultate. Diu que en el quart capítol de l’exhortació “trobem unes reflexions sobre les actituds que hem d’aprofundir en aquest moment històric per fer realitat en la nostra vida l’ideal de santedat” i que “el Papa esmenta alguns riscos i límits de la cultura actual: “l’ansietat nerviosa i violenta que ens dispersa i ens afebleix; la negativitat i la tristor; l’accídia còmoda, consumista i egoista; l’individualisme i tantes formes d’espiritualitat sense encontre amb Déu que regnen en el mercat religiós actual” (nº 111)” i com aquestes situacions es poden transformar en “una oportunitat per créixer en certes actituds espirituals”: “l’ansietat que ens porta a perdre la pau interior es combat centrant-nos en Déu, que ens estima i ens sosté”. “La negativitat i la tristesa és signe d’una espiritualitat inautèntica, perquè el cristià està cridat a donar testimoni del “goig en l’Esperit Sant””. “L’audàcia  i el fervor en la vivència de la missió és signe de què no se cedeix a la temptació de la comoditat a la qual ens arrossega aquesta cultura consumista i egoista”. Finalment, diu que enfront l’individualisme “és necessari convèncer-nos que el camí de la santedat l’hem de recórrer comunitàriament, en oració constant per trobar-nos amb Déu i alimentar-nos de la seua Paraula”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, manifesta la seva alegria perquè “en aquests últims dies de curs a la nostra diòcesi s’han presentat tres publicacions de molta altura intel·lectual i humana i, al mateix temps, d’un autèntic compromís cristià” i ens convida a llegir-les. Diu que “l’autor de la primera publicació és un sacerdot que va morir fa uns mesos i era molt conegut i estimat, Josep Martí i Cristòfol. Porta per títol Humanisme cristià i és de la col·lecció de Quaderns IREL” i que “les altres publicacions són obra de dos seglars amb una dilatada dedicació a l’acció diocesana en diferents camps de la seva activitat professional i amb compromís cristià”: es refereix al “Dr. Joan Viñas Salas i el seu llibre Com viure amb la malaltia. Des de l’experiència d’un metge malalt cristià. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I també a Juan Luís Salinas Sánchez amb l’obra ¿Qué quieres de mí, Señor?, publicat per Monte Carmelo”. Finalment, afirma que aquestes publicacions poden ajudar-nos molt en la nostra vida cristiana “perquè ens descriuen pensaments i vivències molt profundes, molt autèntiques i amb gran testimoni de la seva fe en Jesucrist”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar materials sobre la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit i l’exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et exsultate, a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 29 de juny de 2018

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +