catala espanol
Facbook Facebook Facebook
07/09/2018

Els bisbes parlen de la Diada Nacional de Catalunya i de la Diada Nacional d’Andorra

Els bisbes parlen de la Diada Nacional de Catalunya i de la Diada Nacional d’Andorra

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El dia 8 de setembre se celebra la festa de la Patrona principal d’Andorra, la Mare de Déu de Meritxell i és la Diada Nacional d’Andorra, festa gran del Principat. I el proper dia 11 de setembre serà la Diada Nacional de Catalunya, jornada joiosa i reivindicativa dels drets del país.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquestes Diades, així com del 275è aniversari del vot que va fer el poble de Solivella al Sagrat Cor de Jesús, del 14è aniversari de l’entrada de Mons. Agustí Cortés com a primer bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, d’aplicar-se a allò que és essencial, de comunió i missió, de la missió dels catequistes i de la festa de l’enviament de la diòcesi de Lleida.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Diada Nacional de Catalunya. El cardenal Joan Josep Omella, davant la Diada de Catalunya, recorda “les paraules inicials d’una famosa pregària de sant Francesc d’Assís: «Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau.»” i diu que aquest Onze de Setembre “pot ser un bon dia per fer present l’esperit franciscà, tan arrelat a la cultura catalana”. Remarca que el seu desig és “fer una crida a la concòrdia”, perquè li sembla que “només en un clima de concòrdia és possible avançar cap a «una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i amb recerca del bé comú»”. Afirma que “cal bastir ponts. I cal fomentar una convivència vital i confiada” i que “l’Església catòlica cal que sigui un factor de cohesió social, una instància que cerqui i promogui camins de bona voluntat, camins d’esperança i pau, camins de comunió i no de confrontació”. Demana que preguem a Déu “pel nostre poble” i que fem nostra “la pregària de sant Francesc” i recorda que “al Missal Romà hi ha una bonica pregària pel propi país o per la pròpia ciutat, que es refereix significativament a l’esperit de concòrdia”. Finalment, desitja una bona diada a tothom.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “a Catalunya vivim una situació complexa que comporta sofriment i, alhora, esperança” i que “el manament de l’amor als altres com a exigència evangèlica també inclou l’amor al propi país i a la seva gent, i compartir els seus goigs, sofriments i esperances”.  Recorda que “vivim sentiments de dolor i preocupació pels qui estan privats de llibertat a la presó amb unes acusacions que gran part de la ciutadania rebutja; també pels qui s’han vist forçats, d’una manera o altra, a l’exili” i afirma que “com a cristians, sempre ens cal ser molt a prop de les persones que sofreixen, i per això en aquesta diada ens hem de sentir propers a totes elles, no per opcions polítiques, sinó per exigències de la nostra fe i de les obres de misericòrdia”. Afirma també que “ens ha de preocupar la tensió que es viu, en algunes situacions, entre grups de diverses opcions polítiques amb relació a Espanya”, ja que “aquesta tensió provoca enfrontaments que dificulten la convivència”. Destaca que “cal ser respectuosos, justos, amables envers les persones i grups que tenen diferents opcions en relació amb el present i el futur de Catalunya” i que “per això cal sempre el discerniment i un comportament pacificador i cívic”. Finalment, remarca que “cal pregar per Catalunya” i que “la pregària no significa magnificar cap opció, sinó confiar a Déu els fets i situacions que es viuen i estar atents a la seva Paraula”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, parla de la Diada Nacional d’Andorra. Recorda que “fou el 2014, quan s’esqueia el centenari de la proclamació com a Patrona d’Andorra, que la Mare de Déu de Meritxell va veure honorat el seu Santuari amb el títol de Basílica Menor”. Afirma que “els Andorrans som un poble amb arrels que s’endinsen enllà de la història, i que valorem per ser afaiçonat per les nostres antigues i sempre noves tradicions religioses i socials” i que la Verge Maria, com a bona Mare, “sempre ens recorda des de Meritxell que siguem llum esclatant com la del migdia enmig del nostre món; que ens estimem de tot cor com a germans; que no acceptem mai la violència ni les discòrdies, sinó la pau i la justícia; que no siguem egoistes sinó que defensem la vida i posem la dignitat dels més febles i necessitats al centre de la nostra societat, que hem de fer solidària i justa; que ens perdonem i recomencem sempre de nou; que no ens deixem prendre l’esperança ni l’alegria”. Finalment, diu que “posem a les mans de Sta. Maria de Meritxell el nou curs que comença, i demanem-li que beneeixi l’antiga i noble nació andorrana, que sostingui la nostra fe cristiana i ens concedeixi una caritat ardent envers tothom”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, informa que aquest dilluns 10 de setembre, visitarà Solivella per “un motiu joiós que honora l’Església de Tarragona: la celebració del 275è aniversari del vot que va fer el poble al Sagrat Cor de Jesús, devoció de la qual va ser pioner a la nostra arxidiòcesi”. Felicita el rector de Solivella, Mn. Pere Fibla, i les autoritats municipals que s’uneixen a la festa, que començarà “amb una missa solemne i una ofrena floral davant la imatge de la Mare de Déu de la façana de la parròquia, i s’acabarà a la tarda amb la processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la població”. Recorda que “Solivella i la seva devoció al Sagrat Cor de Jesús tenen tres Privilegis que li van ser concedits, un pel Papa, el segon pel rei i el tercer per l’arquebisbe” i que els documents “es van conservar amb afecte al costat de l’altar major, fins que van ser destruïts en una de les guerres, l’any 1835”. I comunica que ha accedit “a la petició de les autoritats de refer el document episcopal, amb l’esperança que s’aconsegueixin també els altres dos Privilegis en dates properes”. Afirma que “celebrar 275 anys del vot popular al Cor de Jesús té una significació molt especial. És una prova que la fe s’ha transmès de generació en generació” i demana “a Jesús, present en el sagrari i en la custòdia, i a la Mare de Déu del Tallat, tan a prop, pel poble de Solivella i per tota l’Església de Tarragona”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que el 12 de setembre “es compliran catorze anys que caminem junts com a Església Diocesana” i no voldria que “la celebració d’aniversaris i, menys encara, els plans o els objectius pastorals diocesans, ens portin a centrar-nos en nosaltres mateixos”, ja que Jesucrist “no vol una Església abstreta, que es mira i es busca solament a si mateixa: aniria contra el seu propi ser i la seva essència, que és precisament servir l’Esperit, ser instrument seu a favor de la humanitat”. Afirma que “el nostre record solament té sentit en l’Església, si es viu com a “memorial” en un sentit ampli” i que “el “memorial” de la nostra història significa descobrir i reconèixer el misteri d’amor que ha impregnat el nostre passat i celebrar-lo actualitzant-lo”, un misteri d’amor que “no és més que el Misteri Pasqual, la Mort i Resurrecció de Jesús”. Finalment, diu que “al llarg d’aquests catorze anys hem viscut infinits gestos i accions en els quals Jesucrist ha mort i ha ressuscitat” i que  “celebrant el memorial de la nostra història, vivim el present, però també ens obrim esperançats al futur”, ja que “també demà la nostra història romandrà impregnada del misteri d’amor de Crist”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, vol reflexionar sobre un principi fonamental per a la convivència i la pau social entre les persones i els pobles inspirant-se en la Doctrina Social de l’Església. Parteix del fet que “l’ésser humà és un ésser social, i com a conseqüència, el bé de cada persona està relacionat amb el bé de tots” i especifica que “per al creient, desitjar el bé comú i esforçar-se per assolir-lo és una conseqüència de la justícia i la caritat”. Afirma que “tots els membres de la societat han de col·laborar en la consecució i el desenvolupament del bé comú, cadascú segons les seves capacitats, i tots tenen també dret a fruir de les condicions de vida social que en resultin” i que les administracions “han de garantir l’organització i el bon funcionament de la societat civil, de manera que es pugui aconseguir el bé comú amb la col·laboració de tots els ciutadans” i han d’“harmonitzar els diversos interessos sectorials amb justícia”. Finalment, recorda que no s’ha d’oblidar que “el bé comú de la societat té una dimensió transcendent” i demana a Déu que “la nostra història, que els nostres esforços personals i col·lectius s’alliberin del pes feixuc dels interessos personals o partidistes i s’apliquin a la construcció de la justícia, la pau i el bé comú”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, parla de comunió i missió. Diu que “de la teologia postconciliar va sorgir la mirada sobre l’Església com a misteri de comunió i missió”, que “posant la mirada en la Trinitat, veiem la voluntat salvífica universal de Déu Pare, la missió i l’obra redemptora del Fill i la santificació de l’Església per l’Esperit Sant” i que “la comunió i la unitat en l’Església són principalment un do, que es converteix en tasca pels qui l’hem rebut pel nostre baptisme”. Afegeix que “encara que sigui una mirada ad intra, aquesta ens porta a la vida, a l’acció ad extra. I, per això mateix, la mirada ad extra de l’Església ens fa veure com, tota ella i en tot moment, és missió”. Concreta que “la missió és una realitat essencial per a l’Església, el mateix que ho és la comunió, que té la seva font en la vida trinitària”, però que, a més, “aquestes dues realitats són inseparables”. I acaba recordant que “diumenge vinent, 16 de setembre, en el dia de la Catedral i la Jornada diocesana, tenim una oportunitat per a viure aquesta doble mirada essencial a l’Església, misteri de comunió i missió”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, parla de la catequesi, instrument privilegiat per a la transmissió de la fe als qui manifesten “el desig de ser cristians, i de creixement en el coneixement de Crist i en la vida cristiana per a aquells xiquets i joves que, estant batejats, volen completar la iniciació cristiana rebent els sagraments de la Confirmació i l’Eucaristia”. Agraeix sincerament a totes i a tots els catequistes el seu generós servei i desitja que “aquesta breu reflexió en el començament del nou curs us ajude a viure millor la vostra missió”. Diu que la primera missió dels catequistes és possibilitar als xiquets i joves “una experiència d’encontre amb el Senyor i que coneguen l’Església des de dins”. Recorda a tots els catequistes que “un dels reptes que actualment teniu és que els xiquets i joves vegen en vosaltres a persones que us creieu de debò el que intenteu transmetre’ls i que viviu amb alegria la pertinença a l’Església”. Finalment, demana al Senyor que les dificultats del moment actual “no us desanimen, sinó que us estimulen a cuidar la preparació per realitzar millor la vostra missió” i desitja als catequistes “un curs ple de fruits en la tasca eclesial”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “al llarg de l’any tenim tres cites que congreguen tots els membres de la diòcesi: la festa de l’enviament, a principis de setembre; la Missa Crismal, durant la Setmana Santa; l’Assemblea Diocesana, durant l’últim dissabte de maig a la Casa de l’Església”. I parla concretament de la festa de l’enviament, que tindrà lloc dijous 13 de setembre a la tarda a la Catedral de Lleida, per convidar-nos a participar-hi, perquè preguem per aquest acte i per animar a noves incorporacions a les tasques diocesanes. Afirma que “el sentit d’aquest acte es basa en la necessitat de comprovar que tots som enviats a anunciar Jesucrist; que l’Església ens envia per a aquesta missió. Que ho farem amb les nostres paraules, amb la nostra escriptura i, sobretot, amb les nostres obres”.  Finalment, recorda que “l’Església en general, i la nostra diòcesi en particular, vol seguir el mandat del Senyor i col·laborar amb Ell en la seva missió” i que “en aquesta mateixa línia que inicia l’esdeveniment de Pentecosta ens envia l’Església a cada un de nosaltres perquè, en les diferents tasques i encàrrecs pastorals, fem present el que significa”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar el missatge del papa Francesc per la Festa Nacional d’Andorra, a la següent pàgina web:

 

Barcelona, 7 de setembre de 2018

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +