catala espanol
Facbook Facebook Facebook
21/09/2018

Els bisbes parlen dels 800 anys de l’Orde de la Mercè

Els bisbes parlen dels 800 anys de l’Orde de la Mercè

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El dia 24 de setembre se celebra la Mare de Déu de la Mercè, també anomenada del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora dels captius. Enguany fa 800 anys que Sant Pere Nolasc, un laic que canvia el comerç per la preocupació pels germans durament empresonats pels turcs, va iniciar pròpiament el nou Orde religiós, l’Orde de la Mercè, ajudat pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i el Capítol canonical, i pel dominic Sant Ramon de Penyafort, amb el mateix rei de Catalunya i Aragó Jaume I, que els va prestar tota la seva protecció.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’Orde de la Mercè, així com de la Catedral de Tarragona i del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus, del discerniment polític, del Sínode Diocesà de Vic, de la missió dels pares, de demanar perdó i de la catequesi.

Tres de les cartes dominicals parlen de l’Orde de la Mercè. El cardenal Joan Josep Omella, diu que “avui aquesta obra mercedària és un arbre frondós que es ramifica als cinc continents. Ha suscitat diverses congregacions de vida activa, de vida contemplativa i també associacions de laics que, totes juntes, constitueixen la gran família mercedària”. Recorda que “el passat mes de gener es va obrir a Roma l’Any Jubilar Mercedari”, que “a Barcelona, el record d’aquest vuitè centenari de la fundació va molt unit a la festa de la Mare de Déu de la Mercè, a la qual mossèn Cinto Verdaguer pregava, en els seus populars Goigs, anomenant-la «Princesa de Barcelona»” i que “a l’origen d’aquesta gran empresa cristiana, a més de la Mare de Déu, amb fets extraordinaris i, fins i tot, podríem dir miraculosos, hi ha un laic, un gran devot de santa Maria, sant Pere Nolasc, marcat per la pietat mariana i el compromís social en favor dels més pobres”. Afirma que “l’exercici de la caritat és un dels trets més característics de l’Església catòlica, des dels seus orígens fins al present” i que “des d’aquesta perspectiva, podem veure l’obra mercedària com una confirmació més de la sensibilitat dels cristians d’aquesta ciutat per fer realitat les paraules de Jesús: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres»”. Finalment, demana “la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè per tal que la nostra ciutat romangui oberta al món i sempre atenta i sensible a les necessitats dels més vulnerables” i que “recordem especialment a tots aquells que estan a la presó i que tenen per patrona a la Mare de Déu de la Mercè”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la festa de la Mare de Déu de la Mercè “ens ajuda a redescobrir els grans ideals cristians en aquests dies de recomençament del nou curs pastoral” i que “necessitem que la Mare del cel inspiri la nostra vida per posar-la totalment al servei dels altres, i que la seva inspiració ens endinsi en totes les dimensions de la virtut de la caritat”. Diu també que “el “descens” de la Mare de Déu a Barcelona fa 800 anys, per inspirar un ideal de redempció als cristians del segle XIII, és font de la nostra alegria i del nostre consol”. Afirma que la Verge Maria va inspirar als fundadors de l’Orde Mercedari “una vivència real i concreta de les paraules de Crist: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”, on revela que només l’amor tingut als més petits serà el que haurà arribat fins al mateix Fill de Déu: “M’ho fèieu a mi!” (Mt 25,36.40)”. Destaca que “l’“ideal de la Mercè” que Maria impulsa consisteix a redimir captius no amb les armes sinó amb l’amor, la pregària, les almoines, la negociació i, si convé, oferint-se un mateix a canvi de la llibertat dels empresonats”. Recorda que “és bo que aquests dies, amb tots els qui treballen en la pastoral penitenciària, li presentem els nostres germans afligits per la privació de llibertat arreu del món”. Finalment, demana a Santa Maria, Mare de la Mercè, que ens doni “amor, coratge, misericòrdia i esperança”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, s’uneix a la família mercedària en acció de gràcies “per totes les mercès, les gràcies, les misericòrdies rebudes del Senyor al llarg d’aquests vuit segles”, s’uneix “a la seva mirada d’esperança cap al futur, confiant en el Senyor, sempre present en la nostra vida; confiant en Maria, mare sol·lícita dels seus fills; confiant en els germans amb els qui compartim el camí en família, en comunitat, en Església” i s’uneix “a la seva passió pel present, en el seu anhel per a revifar el carisma d’alliberament que han rebut, conscients de la grandesa de la seva vocació mercedària i de la missió que els ha estat encomanada”. Així mateix, es permet fer alguns subratllats del missatge a l’Orde de la Mercè amb motiu del XVI Capítol General de l’Orde de la Mercè que tingué lloc a Roma, entre el 23 d’abril i el 14 de maig del 2016. Finalment, demana “que la Mare de Déu de la Mercè, patrona també de la Província Eclesiàstica de Barcelona, que formem l’arxidiòcesi de Barcelona i les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, ens ajudi a viure el carisma mercedari enmig de la nostra societat, perquè la veritable pietat mariana ens ajuda a difondre el bé, ja que la fe, la caritat i la generositat de Maria s’han d’encarnar en tots els qui la invoquem com a Mare”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla de la Catedral de Tarragona, “seu primada, que recorda la condició episcopal de la ciutat des de temps antics”, i del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, “igualment un lloc sagrat, també amb profundes arrels històriques i emocionals”. Recorda que dues devocions estan lligades a aquests edificis religiosos: la de la Catedral amb santa Tecla, i la del santuari reusenc amb la Mare de Déu de Misericòrdia, les festes de les quals se celebren el 23 i el 25 de setembre, respectivament. Vol fixar-se en “el retaule dedicat a la santa màrtir al frontal de l’altar catedralici i en la bella i àmplia capella que té en el nostre primer temple” i diu que també li agrada “contemplar el relleu en el qual la Santa visita sant Pau a la presó”. Així mateix, afirma que “resulta especialment emotiu visitar la Mare de Déu de Misericòrdia en el seu santuari, a les portes del qual es troba una capelleta que marca el punt on, segons la tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta Isabel Besora i li va estampar una rosa a la galta com a senyal que confirmés la seva presència”. Finalment, diu que “les festes populars tenen en general un origen religiós” i que “l’arrel de la festa és l’alegria i gratitud transmeses durant generacions, en aquest cas celebrant l’exemple de santa Tecla a la primera cristiandat i l’assistència misericordiosa de la Mare de Déu a tota una ciutat”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “ningú no pot negar que la situació política que vivim a Catalunya és realment complicada i difícil”, una situació que “té els seus efectes en tots els àmbits de la vida social, inclosa la vida interna de l’Església” i també diu que l’Església “se sent cridada a compartir aquest sofriment i a col·laborar, dins de les seves possibilitats, a trobar solucions justes i pacífiques”. Afirma que el paper de l’Església en aquest camp es concreta a “oferir la seva companyia als qui són directament responsables de la política, començant pel mateix poble i acabant pels dedicats específicament a la política”, “estimular els polítics creients, o propers a la fe, al compromís polític il·luminat per la moral evangèlica” i “aportar els principis i fonaments del discerniment moral, segons l’evangeli i la fe catòlica, des dels quals il·luminar qualsevol acció concreta”. Afegeix que “l’Església, en proclamar el manament de Jesús “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”, sap que està demanant concreció”, que “d’aquest esforç de concreció se’n diu discerniment polític” i que “el discerniment correcte demana un coneixement objectiu de la realitat social”. Finalment, ens recorda que “el Senyor ens interpel·la des de la vida social” i demana que “siguem fidels en el camí de conèixer i obrar la seva voluntat”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, amb motiu de la convocatòria per part seva d’un Sínode Diocesà amb el lema «Aixeca’t i camina», expressa què significa un Sínode. Diu que en un document eclesial que tracta sobre la vida i el ministeri dels bisbes en l’Església es llegeix que “el Sínode Diocesà és l’instrument per excel·lència per donar ajut al bisbe diocesà en la determinació de l’ordenament canònic de l’Església diocesana” i en un altre que “el sínode diocesà ocupa un lloc primari. Es configura com un acte de govern episcopal i com esdeveniment de comunió que expressa l’índole de la comunió jeràrquica que pertany a la naturalesa de l’Església”. El Sínode Diocesà, doncs, és “una institució al servei de la comunió eclesial, per legislar normativa pròpia per a l’Església diocesana, en comunió amb l’Església universal” i pot ésser “molt útil en aquests moments en què hi ha un profund canvi social, que afecta a la fe cristiana de les persones”. El Sínode Diocesà és “un exercici de comunió, al qual som tots convocats, en les diferents fases del seu desenvolupament, en la recerca de la voluntat de Déu per a nosaltres aquí i ara”. Finalment, el bisbe de Vic diu que “això ens demana a tots pregària, estudi, escolta mútua; i tot això immers en el discerniment de la voluntat de Déu”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, es dirigeix als primers educadors i els principals responsables de transmetre la fe als xiquets i als joves: els pares, que “valoreu la importància que pot tenir per a la vida dels vostres fills el que l’Església els ofereix”, i els recorda alguns principis que han d’inspirar la seva actuació. Els vol demanar que no separin “l’educació i el creixement en la fe” i que es preocupin “tant de la formació intel·lectual com de la formació ètica i religiosa” dels fills. Els diu també que per a una transmissió eficaç de la vivència de la fe és fonamental que cuidin dues actituds: “donar-li la mateixa importància que a altres activitats en les quals participen” i “que la fe es visca dins de casa”. Finalment, també els vol animar a comprometre’s a acompanyar els fills en els seus processos educatius i de creixement en la fe, els recorda que la seva missió educativa no consisteix a animar els fills amb discursos sinó fonamentalment a acompanyar-los amb la vida i demana que el Senyor els il·lumini en aquesta delicada missió.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el dia 20 del mes passat el papa Francesc va publicar una carta dirigida a tot el Poble de Déu amb motiu dels escàndols d’índole sexual d’alguns clergues sobre fidels al seu càrrec, de forma especial, sobre menors d’edat” en la qual “reconeixia el pecat i el delicte dels membres de l’Església, demanava perdó a les víctimes en nom de tots els catòlics, sentia vergonya i penediment pel dany causat, desitjava col·laborar i generar una cultura capaç d’evitar situacions similars i ens demanava conversió personal concretada en la penitència i la pregària de tots envers tots”. Convida a qui no ho hagi fet a llegir aquesta carta. A més, demana a tots els diocesans que “accepteu les seves orientacions centrades en un tema concret que ens molesta i ens preocupa a tots, amb diferent grau de responsabilitat i implicats tots per la nostra pertinença a un mateix Poble de Déu”. El bisbe de Lleida afirma que el text de la carta “sorprèn, commou i ens interpel·la” i que el Papa “vol arribar al cor de tots nosaltres perquè canviem la nostra manera d’afrontar aquesta tragèdia i per transmetre amb transparència el rostre de Crist a la societat actual”. Finalment, anuncia la seva responsabilitat, s’uneix a les paraules del Papa i demana  que “el Senyor ens concedeixi la llum suficient per buscar la veritat de les situacions i la dignitat de tots els nostres germans”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, dirigeix unes lletres als catequistes per tal que es mentalitzin per començar un nou curs de catequesi. Els recorda que Jesús els necessita, que la parròquia els necessita, que els infants els necessiten, que les famílies els necessiten. Els anima, agraeix el seu compromís i desitja “compartir amb vosaltres algunes conviccions, i així engrescar-nos a catequitzar amb més alegria i il·lusió”, com ara que cal “viure amb intensitat i alegria la nostra fe”, que l’Església els confia “col·laborar en la seva missió d’anunciar i ensenyar a viure la fe cristiana”, que “nosaltres oferim la persona de Jesús, el Crist”, “que ha viscut, mort i ressuscitat per nosaltres; i que continua amb nosaltres gràcies al seu Esperit i a la comunitat de l’Església”. Recorda que “les persones, els infants a la catequesi, és al Crist a qui han de descobrir, i admirar, i estimar, i acollir, i fer-li confiança per viure”. Diu també que la feina més essencial és “cristianitzar la nostra fe, ajudar a posar Crist en el centre de la nostra existència”. Demana que ens centrem en Jesús i que hi centrem també tota la nostra catequesi i que “fem que, després d’uns anys de catequesi, a la pregunta sobre què és ser cristià, els infants responguin amb convicció: «Conèixer Jesús, estimar-lo i seguir-lo»”. Finalment, agraeix als catequistes la seva missió.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar més informació sobre l’Orde de la Mercè, la carta del papa Francesc al Poble de Déu i la Carta pastoral de Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, en la convocatòria del Sínode Diocesà de Vic, a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 21 de setembre de 2018

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +