catala espanol
Facbook Facebook Facebook
02/11/2018

Els bisbes parlen de la Jornada de Germanor

Els bisbes parlen de la Jornada de Germanor

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Diumenge 11 de novembre se celebrarà a totes les diòcesis la Jornada de Germanor, amb la qual  es convida els fidels a enfortir el seu compromís amb l’Església diocesana, a col·laborar-hi per al seu sosteniment pastoral i econòmic i ajudar-la perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat. Donant continuïtat a les campanyes dels dos darrers anys, el lema de la Jornada de Germanor 2018 és “Amb tu, som una gran família”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de Germanor, així com de la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts, de la mort, del nou pla pastoral de la diòcesi de Terrassa, del zel evangelitzador i de la caritat i de com parlar de Déu avui.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Jornada de Germanor. El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “per a la gran majoria dels catòlics, l’experiència  concreta de la seua pertinença a l’Església es viu en l’àmbit de la parròquia, que és la comunitat en la qual se celebren els sagraments, s’escolta la Paraula de Déu i es viu la fe”, però que “no podem oblidar que les parròquies no són comunitats aïllades i tancades en elles mateixes” sinó que “són part d’una Església particular presidida pel bisbe en comunió amb el Sant Pare, que és qui garanteix la nostra unió amb l’Església universal”. Recorda que “per al curs que acabem de començar s’han programat una gran quantitat d’activitats de caràcter diocesà, dirigides a tots els agents de pastoral que estan compromesos en diferents àmbits de la vida eclesial; a cristians de totes les edats, estats i situacions; i que tenen com a finalitat ajudar a tots en la formació permanent per a viure millor el compromís al que cadascú està cridat segons la seua vocació”. Afirma que “tot això no es podria realitzar sense uns mitjans materials que són necessaris per a les diferents activitats pastorals” i que “aquesta jornada és, per això, una ocasió per complir amb el deure d’ajudar a l’Església en les seues necessitats”. Finalment, diu que per part seva està convençut “que l’economia de la diòcesi, de les parròquies i de qualsevol institució eclesial ha de regir-se per tres principis: la transparència, la solidaritat i l’austeritat” i que “els béns de l’Església són per a realitzar aquelles activitats necessàries amb vista a complir la seua missió”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, posa a la nostra consideració la Diada de Germanor, “que ens ajuda a aprofundir en la nostra pertinença a una comunitat concreta com és la pròpia diòcesi”. Diu que la diòcesi de Lleida “ha encertat en repetir el lema per al DIA DE L’ESGLÉSIA DIOCESANA/DIADA DE GERMANOR que hem utilitzat en anys anteriors, AMB TU SOM UNA GRAN FAMÍLIA, i que té com a concepte i realitat central a la família”. Afirma que “podem dir i agrair la immensa majoria dels cristians l’experiència de la nostra pròpia família”, que “ens serveix com a exemple i model del que vol ser la nostra Església, una família de fills de Déu, germans de Jesucrist, que segueix les orientacions de l’evangeli”. Destaca que a tots ens correspon participar en el sosteniment de l’Església, “col·laborar en les seves iniciatives i ajudar a les persones i comunitats amb punts de fragilitat més alts”. Dona gràcies a Déu “per la vostra implicació i compromís en les tasques pastorals en les que esteu immersos”. Finalment, diu que “són fonamentals les vostres oracions”. I agraeix sincerament “la vostra ajuda econòmica per sufragar projectes personals, comunitaris i patrimonials”.

Quatre de les cartes dominicals estan relacionades amb la  solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts (altres bisbes ja n’havien parlat amb anterioritat: http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=26928). L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, diu que són “dues dates del calendari en què ens apropem d’una manera particular a les realitats eternes: la vida que hi ha després de la vida” i que són  “jornades en què tenim un record molt especial per les persones de la nostra família que ja no són entre nosaltres, als qui devem la vida i també la fe”. Afirma que “després la vida ens ha donat ocasions innombrables per a comprovar la bondat d’aquells ensenyaments, o potser ens n’ha apartat per un temps buscant el nostre propi camí” i que  “hem tingut ocasió de pensar, com sant Pau (1Co 15,19) que «si només per a la nostra vida tenim posada la nostra esperança, som els més desgraciats dels homes»”. Destaca que “per fortuna la resurrecció de Crist, com a primícia de la nostra, no és una mera especulació, sinó una promesa divina que es conté en diversos paràgrafs de l’Evangeli. És Jesucrist qui ens garanteix aquesta vida nova feliç si observem els manaments”. Finalment, destaca també que  “els sants han estat model de fe i d’esperança. També els anònims, els de la nostra família, pels quals resem aquest mes de novembre a la vegada que ens encomanem a ells com a millors ambaixadors davant Déu”.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que aquesta setmana hem celebrat la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels fidels difunts i que “els catòlics hem recordat no només els beats o els sants, també hem honrat els nostres éssers estimats, que no són oficialment canonitzats, però que viuen en la presència de Déu”. A propòsit d’aquestes dues festes, el cardenal explica “una història que té com a protagonista un monjo de qui tothom deia que era un sant”, un relat breu amb el qual ens convida “a pregar pels nostres difunts a fi que el Senyor els perdoni les faltes, puguin rebre la seva abraçada i gaudir en la seva presència, en companyia de tots els éssers estimats que els van precedir en el camí del cel”. També ens demana que tinguem “una intenció especial per tots aquells difunts pels quals ningú prega”. Finalment, el cardenal Omella prega que “demanem al Senyor que no permeti que perdem la confiança en el seu amor de Pare i que, com el monjo del nostre conte, descobrim com podem col·laborar en cada moment de la nostra vida amb l’obra de redempció del Senyor i, sobretot, amb la pregària”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “novembre ens porta a recordar i a pregar pels nostres estimats difunts” i que “el dia 2 i durant tot aquest mes, recordem tots els difunts del món, especialment els nostres familiars, amics i benefactors, aquells per qui tenim major obligació de pregar, i tots els qui estimem i que ja han partit cap a la Casa del Pare”. Afirma que “l’Eucaristia és el millor dels sufragis pels nostres difunts, ja que sempre és el memorial de la mort redemptora i de la resurrecció de Crist, “mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist” (Tit 2,13)”. Diu que “el papa Francesc ens anima a tenir esperança davant la mort, a confiar en Jesús, perquè Ell és el Ressuscitat d’entre els morts “i mantindrà viva la flama de la fe en els últims moments de vida, ens prendrà de la mà per dir-nos: aixeca’t, alça’t!"”. Finalment, ens crida a viure “aquest mes de novembre i també la participació durant l’any en les exèquies i els funerals com un moment intens de proclamar la nostra fe en la Resurrecció del Crist i la nostra esperança que el Senyor perdonarà i premiarà aquells que li encomanem”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “un dels fets més difícils d’integrar és la mort” i que “quan sobrevé la mort, especialment d’un ser estimat, la nostra societat i la nostra cultura ens ofereix un doble camí per evadir-nos del sofriment”: “D’una banda, fomenta la trivialització del fet de morir. Llavors o bé s’evita parlar-ne com a problema essencial de l’existència o bé es converteix en motiu de joc i broma”. “D’altra banda, quan el difunt era particularment estimat, la nostra cultura ofereix la via de l’alliberament dels sentiments de dolor”. Així mateix, afirma que “totes les cultures, religions i civilitzacions han pretès fer més suportable la mort” i que “la nostra cultura occidental a l’últim segle, tret de rares excepcions, ha preferit fomentar camins d’evasió, vies que “compensin” el buit i el no-res que provoca la mort”. El bisbe de Sant Feliu de Llobregat fixa la seva atenció en màrtirs actuals i es pregunta què significava per a ells la mort, com la van viure. Finalment, diu que “una de les grans paradoxes de la nostra fe” és “celebrar la mort, d’aquells que la van afrontar com acte suprem d’amor” i que “sense oblidar la injustícia que van patir, les seves morts formen part de la Bona Notícia, és a dir, de l’anunci i testimoniatge que l’amor ressuscita amb Jesucrist”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “el passat dia 27, en el marc de les VII Jornades Transmet, vàrem presentar el nou “Pla Pastoral diocesà 2018-2023: Una Església a l’encontre de la persona””, un nou pla “que vol donar resposta des de la realitat concreta als reptes de l’Església en el territori de la nostra diòcesi, que ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental”. Diu també que “el marc general que ha orientat tot aquest treball de preparació és l’exhortació apostòlica Evangeliï gaudium del Sant Pare Francesc, i més darrerament l’exhortació Gaudete et exsultate de l’any 2018” i que “enmig d’un món marcat pel consumisme, l’individualisme o la superficialitat, els cristians som convidats a viure la joia de la fe i a compartir aquest gran tresor amb els altres per tal que també en puguin fer veritable experiència”, “som convidats a ser una Església que surt a l’encontre de cada persona”. Destaca que aquest pla tindrà cinc cursos de durada, i està estructurat en quatre blocs: Deixebles missioners cridats a la santedat, Una casa amb les portes obertes, Una família en sortida i El gust de ser poble. Recorda que aquest pla vol ajudar a potenciar la riquesa de l’acció pastoral de l’Església a cada parròquia i comunitat des de la coordinació com a expressió de la comunió eclesial. Finalment, demana “que la Mare de Déu de la Salut, de la qual enguany hem celebrat el desè aniversari de la seva proclamació com a patrona de la diòcesi, ens hi ajudi”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recordant el lema del curs pastoral del bisbat de Vic, “Tots som enviats”, parla del zel evangelitzador i de la caritat. Diu que “l’Església tota ella, i tots i cada un dels qui formem el Cos de Crist, que és l’Església, té una vocació clara enmig del món, la de ser missionera i evangelitzadora” i que “ens hem de preguntar si el que és per a tota l’Església és viscut per nosaltres. ¿Evangelitzar, és la meva joia, la meva identitat més pregona? ¿Les nostres comunitats i parròquies experimenten la joia d’evangelitzar?”. El bisbe Casanova afirma que “viure l’enviament missioner, i aquest amb zel,  està molt unit a la nostra caritat” i que “un mestre i model d’evangelització és sant Antoni Maria Claret” el qual tenia un “zel missioner que el feia anar per tot arreu, amb paraula encesa”. Diu també que “la manca de zel evangelitzador és signe de manca de caritat”. I que la conclusió és que “si no vivim aquest zel evangelitzador, tan necessari per al present i el futur de la fe en Crist en el cor de les persones, no som res” i que si no hi ha un veritable desig evangelitzador en les nostres parròquies, comunitats i associacions, “concretat amb un grup adient i amb propostes oportunes, realitzades amb valentia i humilitat, no hi ha futur possible”. Finalment, ens anima a avivar “la caritat en el nostre cor” per a veure com “el zel evangelitzador ens farà fressar camins de missió a l’encontre dels germans”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que la pregunta “com parlar de Déu avui?” s’ha plantejat en el Sínode dels bisbes sobre els joves i la fe i que  “aquesta pregunta sovint es planteja a les reunions de capellans, de catequistes, de consells pastorals”. Afirma que “l’anunci de l’Evangeli, missió prioritària avui, ens demana parlar de Déu” i que “el testimoniatge i l’anunci de Déu ens pertoca a tots els batejats”. Diu també que “el com parlar de Déu avui ens porta a preguntar-nos pels destinataris: parlar a qui?” i que “cal preguntar-nos si primer és necessari parlar-nos de Déu a nosaltres mateixos” ja que “no podem parlar de Déu sense haver-lo escoltat i estar-hi en comunicació”. I afegeix que “notem que de Déu en cal parlar avui, i per això explicitem que es tracta “d’una nova evangelització””. Finalment remarca que sense una experiència personal i vital de Déu per mitjà de la pregària, de l’escolta de la seva Paraula, de les celebracions de la fe, de l’actitud d’amor envers els germans, no podem parlar de Déu.

I que “sobretot cal parlar de Déu com ho feia Jesús amb la vida, fets i paraules; amb un llenguatge entenedor que arribi al cor provocant fer-se preguntes i oferint la pròpia experiència”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar informació sobre la Jornada de Germanor, a la següent pàgina web:

 

Barcelona, 2 de novembre de 2018

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +