Commemoració dels 50 anys de la publicació “Missa Dominical”

El dia 14 de novembre va tenir lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte commemoratiu per celebrar els 50 anys de la publicació “Missa Dominical”, que edita el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL). Fou en un acte que presentà l’Arrquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella i on hi van intervenir el director de la revista, Xavier Aymerich; el seu exdirector i membre de CPL, Josep Lligadas; i també l’arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, que participà del grup de seminaristes de Barcelona fundador de la publicació auspiciada per Pere Tena i Joaquim Gomis el 1968.

50 anys de Missa Dominical que van ser motiu per explicar com es desencadena la història de la revista i el moment en què neix. Un context postconciliar que sorgeix per “donar resposta a la necessitat d’ajudar a posar en pràctica la reforma”, explicava posteriorment l’actual director de la publicació.

La revista oferia i ofereix materials per a la formació dels preveres i dels laics en el coneixement de la litúrgia; així com uns materials pràctics per a donar a conèixer la missa de forma digna i participada. Tot amb l’objectiu que “les comunitats puguin viure amb intensitat, amb profunditat i amb tot el fruit l’Eucaristia del diumenge” argumentava el director. En aquests 50 anys es porten publicats 1.458 exemplars en català i 3.700 en castellà.

50 anys d’història

El primer número va sortir l’Advent de 1958. La seva idea primigènia és vigent i guia els seus continguts. “Ajudar a viure la litúrgia de l’Església amb tota la seva riquesa i profunditat, i fer-ho amb tota la proximitat i empatia, tant en el llenguatge com en el contingut, amb els homes i dones del nostre món”. Així ho ha explicat Josep Lligadas, membre del CPL i de la redacció de Missa Dominical. 

La revista

La revista publica 16 números a l’any i arriba a més de 6.000 comunitats. És una revista de pastoral litúrgica que s’adreça als capellans i els equips de litúrgia de l’àmbit català, i també del castellanoparlant, per preparar l’Eucaristia de diumenges i festes. Inclou petits articles sobre litúrgia, orientacions generals per a la celebració, comentaris bíblics de les lectures del dia o esborranys d’homilies.

Els fruits de “Missa Dominical”

Ha creat tot un estil propi de celebrar, just després del Concili Vaticà II, quan encara no hi havia materials en català. Una gran contribució a la normalització lingüística de les celebracions en l’àmbit català i creant un pensament entorn de la celebració dominical fet des de Catalunya. A més ha treballat per difondre el cant a les assemblees litúrgiques a través del Cantoral de Missa Dominical.

També ha difós materials pràctics per a la pastoral litúrgica anomenats “fulls verds”. És una eina potent i senzilla. Missa Dominical ha donat peu a cartells i targetes. Molt útil per difondre les pregàries més comunes. A més, ha produït llibres i ha vist néixer la iniciativa Bloc MD, dels grups de litúrgia. El Bloc ha acabat aquest any per donar vida a una altra revista independent: Galilea.153.

El dia 14 de novembre va tenir lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte commemoratiu per celebrar els 50 anys de la publicació “Missa Dominical”, que edita el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL). Fou en un acte que presentà l’Arrquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella i on hi van intervenir el director de la revista, Xavier Aymerich; el seu exdirector i membre de CPL, Josep Lligadas; i també l’arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, que participà del grup de seminaristes de Barcelona fundador de la publicació auspiciada per Pere Tena i Joaquim Gomis el 1968.

50 anys de Missa Dominical que van ser motiu per explicar com es desencadena la història de la revista i el moment en què neix. Un context postconciliar que sorgeix per “donar resposta a la necessitat d’ajudar a posar en pràctica la reforma”, explicava posteriorment l’actual director de la publicació.

La revista oferia i ofereix materials per a la formació dels preveres i dels laics en el coneixement de la litúrgia; així com uns materials pràctics per a donar a conèixer la missa de forma digna i participada. Tot amb l’objectiu que “les comunitats puguin viure amb intensitat, amb profunditat i amb tot el fruit l’Eucaristia del diumenge” argumentava el director. En aquests 50 anys es porten publicats 1.458 exemplars en català i 3.700 en castellà.

50 anys d’història

El primer número va sortir l’Advent de 1958. La seva idea primigènia és vigent i guia els seus continguts. “Ajudar a viure la litúrgia de l’Església amb tota la seva riquesa i profunditat, i fer-ho amb tota la proximitat i empatia, tant en el llenguatge com en el contingut, amb els homes i dones del nostre món”. Així ho ha explicat Josep Lligadas, membre del CPL i de la redacció de Missa Dominical. 

La revista

La revista publica 16 números a l’any i arriba a més de 6.000 comunitats. És una revista de pastoral litúrgica que s’adreça als capellans i els equips de litúrgia de l’àmbit català, i també del castellanoparlant, per preparar l’Eucaristia de diumenges i festes. Inclou petits articles sobre litúrgia, orientacions generals per a la celebració, comentaris bíblics de les lectures del dia o esborranys d’homilies.

Els fruits de “Missa Dominical”

Ha creat tot un estil propi de celebrar, just després del Concili Vaticà II, quan encara no hi havia materials en català. Una gran contribució a la normalització lingüística de les celebracions en l’àmbit català i creant un pensament entorn de la celebració dominical fet des de Catalunya. A més ha treballat per difondre el cant a les assemblees litúrgiques a través del Cantoral de Missa Dominical.

També ha difós materials pràctics per a la pastoral litúrgica anomenats “fulls verds”. És una eina potent i senzilla. Missa Dominical ha donat peu a cartells i targetes. Molt útil per difondre les pregàries més comunes. A més, ha produït llibres i ha vist néixer la iniciativa Bloc MD, dels grups de litúrgia. El Bloc ha acabat aquest any per donar vida a una altra revista independent: Galilea.153.