catala espanol
Facbook Facebook Facebook
11/01/2019

Els bisbes parlen del Baptisme del Senyor i de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians

Els bisbes parlen del Baptisme del Senyor i de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Diumenge 13 de gener, l’Església celebra enguany la festa del Baptisme del Senyor al riu Jordà que clou el temps de Nadal i que mostra Jesús, a l’inici de la seva activitat pública, presentant-se a la societat com l’Anyell de Déu i el Messies esperat.

Així mateix, l’Església celebra del 18 al 25 de gener la Setmana de pregària per a la unitat dels cristians, amb el lema “Cerca la justícia i només la justícia”, en la qual totes les comunitats demanen al Senyor “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu” (Jn 17, 21). Aquestes dates van ser proposades l’any 1908 per Paul Watson per cobrir el període entre la festa de sant Pere (la Càtedra) i de sant Pau (la Conversió). Des d’un principi es va denominar Octavari. A aquest tema se li va donar especial importància en el Concili Vaticà II (1962-65) i més tard, l’any 1995, el papa sant Joan Pau II va publicar una encíclica que va titular Ut unum sint en la qual explica com es pot concretar aquest desig-mandat del Senyor en aquests moments.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Baptisme del Senyor i de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, així com de la fraternitat, de la catolicitat escandalosa, de La Seu d’Ègara, de si hi ha futur sense joves, de conèixer Jesús i del curs Nova vida.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que el dia del baptisme de Jesús “davallà l’Esperit Sant i vam escoltar la veu celestial misteriosa que li digué: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut»” i que “baixant a les aigües del riu Jordà, Jesús les santificà perquè arreu de la terra fossin la matèria i l’instrument que donés la filiació divina a tots els batejats en l’aigua i l’Esperit Sant, amb la fe de l’Església”. Diu que “el baptisme és el "fonament de tota la vida cristiana"”, que “és el primer dels sagraments, la porta que permet a Crist fer estada en la nostra persona i a nosaltres submergir-nos en el seu Misteri” i que “en la festa del Baptisme del Senyor hem d’agrair el nostre baptisme, que ens ha empeltat i unit definitivament a Crist”. Afirma que “perquè fórem batejats, estem cridats a donar-ho tot i a imitar en tot el Senyor”, que “hem estat fets “fills de Déu”, i realment ho som!” i que “la vocació cristiana que ens ha estat regalada en el dia del nostre baptisme l’hem d’anar realitzant en el dia a dia del viure quotidià, al llarg de tot l’any i en qualsevol circumstància”. Finalment, demana que “siguem durant tot l’any que iniciem fidels a la immensa gràcia rebuda en el nostre baptisme”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que tots els evangelistes presenten el baptisme de Jesús al riu Jordà i que “aquell home de Natzaret que s’acosta a Joan és certament el Fill estimat de Déu”. Diu que “Jesús va rebre el baptisme de Joan, que era de purificació i de conversió per acollir el Messies”, però “nosaltres hem rebut o podem rebre el baptisme de Jesús, en el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”. Afirma que “se’ns imposa una breu reflexió sobre el baptisme, i especialment en relació amb el baptisme d’infants”. Reconeix que “alguns pares ja no es plantegen batejar els seus fills, malgrat la insistència d’alguns avis o familiars, perquè viuen molt allunyats de l’experiència cristiana”, que  “d’altres, fins i tot creients, dubten si cal fer-ho o no, pensant potser que un dia el fill o filla ja decidirà”, que “hi ha pares que sí demanen el baptisme i bategen els seus fills. I fan molt bé. Però després, a l’hora d’educar-los, no tenen en compte aquest fet i obliden el compromís adquirit d’educar-los en la fe” i que “cal remarcar que molts pares que han batejat els seus fills els han educat com a cristians i han procurat oferir-los totes les ajudes per créixer en la fe, sobretot amb el seu testimoni”. Diu que cal preguntar-se per què batejar i que les expressions per a respondre a la pregunta són “per rebre la gràcia de Crist”, per esdevenir membre de la gran família de Jesús”, “per rebre el do de la vida per sempre i amb plenitud”. Finalment, diu que “la responsabilitat i el compromís de la coherència són fonamentals en la decisió del pares” i que “a tots, ens cal viure amb goig el nostre baptisme”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, recorda que “fa més de mil anys es va produir el cisma d’Orient pel qual l’Església ortodoxa es va separar de la catòlica, i en fa cinc-cents que es va escindir el protestantisme, i poc després l’Església anglicana” i que “totes elles reconeixen Jesucrist i són per tant Esglésies cristianes”; també recorda els avenços que s’han fet en el camí cap a la unitat. Diu que “tota l’Església catòlica s’ha involucrat en l’objectiu de fer realitat l’Ut unum sint ‘que siguin u’, desig expressat per Jesucrist” i que, com diu el papa Francesc “no s’hi arribarà per absorció, ni per renúncia a una història de fe, ni com a resultat d’una acció diplomàtica”, sinó que “serà un do i s’avança en l’amor i el servei comú als més necessitats”. L’arquebisbe de Tarragona recorda també que “aquest diumenge celebrem la festivitat del Baptisme de Nostre Senyor Jesucrist” i que “aquest primer sagrament de la vida cristiana és un bon punt de partença per a considerar la unitat dels cristians”. Finalment, afirma que la recerca comuna de Déu “és la brúixola que portarà al seu terme el camí ecumènic pel qual convido a pregar en aquests dies propers”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla “sobre aquesta important iniciativa de pregar per la unitat de tots els cristians”. Diu que “la setmana té un lema que pretén configurar el sentit de l’oració i de les accions litúrgiques que se celebren” i que “el text bíblic per aquest any està agafat del llibre del Deuteronomi (16, 20) “Cerca només la justícia””. Informa que “els materials i les indicacions per aquest any han estat preparats per cristians d’Indonèsia”, un país de 265 milions d’habitants, que només té un 10% de cristians de diferents tradicions; un país en el qual “la corrupció està present en moltes formes; infecta la política i els negocis amb conseqüències devastadores per al medi ambient. A més l’escletxa entre rics i pobres ha augmentat molt”. En aquest context, “les comunitats cristianes prenen consciència novament de la seva unitat en ajuntar-se davant d’una mateixa preocupació i per donar una resposta comuna a una situació injusta”. Moguts per això, “els cristians d’Indonèsia van trobar que les paraules del Deuteronomi, que figuren com a lema, parlaven poderosament a la seva situació i les seves necessitats”. El bisbe de Lleida informa que “per aprofundir en la reflexió sobre la unitat i la justícia, s’ha escollit un desenvolupament temàtic per a cada dia”. Finalment demana a tots que participem “en tots els actes que organitzin les vostres parròquies i comunitats”, recorda que “la Delegació Diocesana d’Ecumenisme i Diàleg Interreligiós fa un treball intens d’animació al llarg de l’any” i diu que “estem molt agraïts per això ja que ens impulsa a pregar i treballar per la unitat dels cristians”.

El cardenal Joan Josep Omella diu que fa uns dies va llegir un document dels bisbes belgues que li va cridar molt l’atenció, “ja que parlaven del somni de Déu per a la humanitat” i creu que compartir amb nosaltres el seu missatge “ens pot ajudar a viure l’eix de la fraternitat, que és l’objectiu de la nostra arxidiòcesi per enguany”. Entre altres coses, els bisbes belgues diuen que “viure en comunió amb molts altres, fins i tot diferents, és el primer somni de Déu per a la humanitat” i que “la vida en comú amb els altres no era una càrrega, sinó una gràcia”. El cardenal Omella es pregunta “per què ens costa la convivència, per què ens costa la fraternitat” i diu que la fraternitat “és un do que Déu Pare vol regalar a cada un dels seus fills” i alhora és una necessitat, perquè nosaltres “necessitem la companyia per viure, per conèixer-nos a nosaltres mateixos, per afrontar les dificultats, per prendre decisions, per celebrar la vida”. Diu també que “viure la fraternitat com a actitud de conversió pastoral no és només perquè puguem ser millors cristians o viure amb més pau i alegria, sinó que està al servei de l’evangelització”. Finalment, ens convida a demanar “al Pare el do de la fraternitat, perquè puguem viure el somni de Déu i anunciar un regne de pau, serenitat i goig”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la mirada profunda a la realitat que ens envolta descobreix una tendència preocupant al tancament”, que “el més visible és el tancament de fronteres nacionals, polítiques i culturals. Però també el tancament de fronteres de grup, d’idees, i fins i tot de persones, individus” i que “el més preocupant és que els tancaments porten a un procés, un dinamisme que podríem descriure com un inici de distanciament, un pas vers l’exclusió”. Diu que podríem interpretar aquest fenomen com un “veritable retrocés”, “encara que s’hagi venut com a modernitat i progrés “defensar allò nostre””. Afirma que “l’obertura universal del missatge cristià és essencial a la nostra fe”, que “els cristians avui hem de ser tan lúcids com humils” i que “no negarem els nostres errors, ans al contrari, conservarem un tarannà constant de conversió i penediment”. Destaca que, alhora,  “no podrem deixar de viure i proclamar amb respecte i llibertat que, Jesucrist, la seva Paraula i la seva obra, és el millor regal, l’únic necessari per a la salvació de tot el món, que nosaltres oferim a tothom”. Finalment, diu que el motiu més clar pel qual ho entenem i vivim és “que no hi ha més garantia d’un amor humà, madur, veritablement alliberador, que aquell amor obert a tothom, universal i únic, que ens va portar Jesucrist”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que el 13 de gener “s’escau l’aniversari de la celebració del Concili d’Ègara, que va tenir lloc en aquesta data l’any 615 en el conjunt de les esglésies de Sant Pere, conegut també actualment com La Seu d’Ègara”. Ha volgut fer memòria d’aquest esdeveniment de la història de la diòcesi “per recordar la visita que vàrem fer el proppassat 13 de desembre al conjunt de La Seu d’Ègara amb el Sr. Andrés Perelló, ambaixador d’Espanya a la UNESCO, i el Sr. Alfredo Vega, alcalde de Terrassa”. Recorda que va tenir l’ocasió de parlar “amb el Sr. Perelló i amb el Sr. Vega sobre la creació de la diòcesi d’Ègara i la seva història, sobre el conjunt d’aquestes esglésies, així com també sobre la candidatura per ser declarades, un dia no massa llunyà, Patrimoni de la Humanitat”, que “la candidatura avança amb pas ferm” i que “tot això ha estat possible gràcies a la bona entesa institucional entre l’Església i l’Administració local i el treball realitzat des de la Comissió que ho porta a terme”. Afirma que “ens cal continuar donant passos endavant entre tots”. Finalment, confia que, “amb la bona entesa que sempre ens ha caracteritzat a tots els agents implicats, aconseguim que un patrimoni religiós, artístic i cultural tan excepcional de la ciutat de Terrassa, esdevingui patrimoni de la humanitat, i que sigui una fita important en la història, semblantment a com ho fou en el seu moment el Concili d’Ègara, del qual celebrem el seu aniversari”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, es pregunta si hi ha futur sense joves. Diu que “l’hivern demogràfic, tantes vegades anunciat, és una realitat entre nosaltres” i que “la baixa natalitat, amb tendència creixent des de fa massa anys, parla d’un país en envelliment progressiu”. Afirma que “avancem vers una societat envellida, amb més avis que no pas nens. I això no parla de futur”. Ens recorda que no hem d’oblidar mai “que la més gran riquesa d’un poble són els seus fills”. Reconeix que “els condicionaments socials no sempre ajuden a les famílies a afrontar el repte de la fecunditat amb generositat” i que “el suport a la natalitat i, en concret, a les famílies nombroses, és una de les mesures necessàries”, “entre altres que portin a posar les persones i les famílies en el centre de l’atenció dels servidors públics”. Com a bisbe, que estima aquesta terra i la seva gent i que sap de la importància de les famílies i la seva generositat, com a comunitat de vida i d’amor, fa una crida “a la fecunditat en l’amor matrimonial”. Finalment, diu que “el «sí» a la fe cristiana és un «sí» a la vida. I el «sí» a la vida és un «sí» al futur, a l’esperança, a la nostra terra i a la nostra cultura”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “acabades les festes de Nadal la litúrgia ens presenta a Jesús, que després del temps de la vida oculta es va revelant progressivament al seu poble i comença la missió d’anunciar el Regne de Déu” i que avui ens vol convidar a reflexionar sobre els primers esdeveniments de la vida pública del Senyor “amb el desig d’arribar a ser cada dia millors seguidors seus”. Afirma que “per a ser un autèntic deixeble de Jesús cal tenir el desig de conèixer-lo cada dia més”, no només acontentar-nos amb saber moltes coses sobre Crist o sobre la fe, i que “el coneixement es fa més profund per l’amor”, ja que “la relació d’amor autèntic i, per tant desinteressat, afavoreix una confiança que possibilita l’obertura del cor a l’altre”. Per això diu que conèixer Jesús “ens mou al desig de créixer cada dia més en la seua amistat”. Destaca que “l’amistat amb Crist, si és autèntica, desperta en el cor del deixeble el desig de compartir la vida amb Ell, de viure les mateixes actituds i sentiments, de participar en la seua missió d’anunciar el Regne de Déu en el nostre món mitjançant la vivència de la pròpia vocació, d’imitar-lo en l’estil de vida senzill i humil, de fer com Ell el bé als altres...”. Finalment, ens convida a “escoltar els textos evangèlics d’aquests diumenges, no solament amb el desig de saber més coses sobre Crist, sinó amb la il·lusió de créixer cada dia més en la seua amistat”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ens vol oferir “un regal molt especial, d’aquests que no ens deixen indiferent quan l’obrim”, “el regal té un nom: NOVA VIDA”, un curs que es portarà a terme a la diòcesi de Solsona del 18 al 20 de gener, “que predisposa a obrir el cor per a un encontre, l’encontre amb Jesús, el Senyor”, “un encontre que porta a viure una VIDA NOVA. D’aquí el seu nom”. El bisbe de Solsona diu que aquest curs “està emmarcat en el si d’un programa de formació que ofereix l’Escola d’Evangelització Sant Andreu (www.evangelizacion.com), que creu que pot ser “un bon itinerari formatiu per als col·laboradors parroquials i tots aquells qui puguin estar interessats en viure un camí de formació cristiana a través d’una metodologia activo-participativa” i que “és un programa que emfatitza l’aspecte bíblic i la dimensió pastoral”. Finalment, ens convida a “obrir aquest regal per assaborir-ne tot allò que conté” i ens anima a participar-hi.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar més informació i material per a la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, a les següents pàgines web:

          http://www.bisbatgirona.cat/pdf/noticia_doc2174.pdf

 

 

Barcelona, 11 de gener de 2019

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +