catala espanol
Facbook Facebook Facebook
01/03/2019

Els bisbes parlen de la Quaresma

Els bisbes parlen de la Quaresma

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Dimecres de Cendra, enguany el dia 6 de març, comença la santa Quaresma, temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua, un temps en el qual el papa Francesc dedica un missatge, aquest any amb el títol «Tot l’univers creat està atent esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu» (Rm 8,19), en el que ressona l’encíclica Laudato Si’ sobre la cura de la casa comuna i la crida a la conversió personal i comunitària, que afecta i es refereix a la nostra relació i compromís amb l’ecologia integral. En aquest missatge, el Papa diu que demanem a Déu que ens ajudi a emprendre un camí de conversió veritable i que abandonem l’egoisme, la mirada fixa en nosaltres mateixos, i ens dirigim a la Pasqua de Jesús; i ens exhorta a fer-nos proïsme dels nostres germans i germanes que passen dificultats, compartint amb ells els nostres béns espirituals i materials. El Papa acaba el seu missatge dient que “acollint en allò concret de la nostra vida la victòria de Crist sobre el pecat i la mort, atraurem la seva força transformadora també sobre la creació”.

D’altra banda, tal com ja van comunicar en la Nota sobre la protecció dels menors del dia 12 de febrer, els bisbes de Catalunya volen que aquest proper dimecres dia 6, Dimecres de Cendra, “preguem i dejunem d’una manera especial per les víctimes dels abusos i fem nostra la ferma determinació del Papa Francesc que assenyala que «l’abús sexual és un pecat horrible, completament oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen»”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Quaresma i de la protecció dels menors, així com del Dia d’Hispanoamèrica, de la justícia i la misericòrdia, de l’opció benedictina i de la missa dominical cercada i desitjada.

Cinc de les cartes dominicals parlen de la Quaresma. El cardenal Joan Josep Omella, recorda que el signe de la imposició de la cendra va acompanyat d’unes paraules evangèliques, que són resum del temps que iniciem: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli» i que la Quaresma “és el temps que l’Església ens proposa per renovar la nostra adhesió a Jesucrist”. Afirma que “els quaranta dies quaresmals, partint de l’experiència viscuda per Jesús al desert, són una invitació a tenir moments de desert enmig del soroll del nostre món, a reservar espais per assaborir la Paraula de Déu i a obrir-nos al diàleg amb Ell”. Diu que “el dejuni ens ajuda a reflexionar i a valorar el que tenim de franc, com caigut del cel” i ens anima a “racionalitzar els conflictes entre germans”, a fer “que aquest any sigui un veritable temps de fraternitat” i a fer “dejuni de lluites innecessàries que ens omplen de rancor i ens deixen buits”. També ens demana que incorporem l’almoina a la nostra vida, “com a actitud que ens apropa a Jesucrist” i que siguem generosos amb els nostres germans més pobres. I, en aquest temps de preparació, ens convida a créixer cristianament: “renunciar a un mateix i obrir-se a l’amor”. Finalment, demana que “la Quaresma d’aquest any sigui un temps de gràcia especial per a tots nosaltres”. 

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “el ritme del temps litúrgic que revivim any rere any ens recorda que, mentre estem en aquest món, els cristians caminem “de Pasqua en Pasqua cap al compliment d’aquella salvació que ja hem rebut gràcies al misteri pasqual de Crist”” i que “en orientar el nostre cor cap a la Pasqua, la Quaresma no és un temps trist, sinó d’esperança”. Afirma que “la Quaresma ens recorda que estem cridats a viure com a fills de Déu” i que “el Papa ens diu en el seu missatge que si vivim segons la nostra condició baptismal no solament ens beneficiem a nosaltres mateixos, sinó a tota la creació, perquè estem cooperant a la seua redempció”. Recorda que “aquest temps de gràcia és també temps de penediment”, que “la primera exigència d’una autèntica conversió és el reconeixement de l’arrel i de les manifestacions concretes dels propis pecats” i que “les manifestacions concretes del pecat són l’avidesa, l’afany per un benestar desmesurat, el desinterès pel bé dels altres, l’explotació de la creació, de les persones i del medi ambient”. Diu també que “el camí cap a la Pasqua ens crida a restaurar el nostre cor de cristians mitjançant el penediment, la conversió i el perdó que Déu ens ofereix” i que “per a aquest camí l’Església ens proposa tres mitjans: el dejuni, l’oració i l’almoina”. Finalment, desitja que aquesta Quaresma “sigui per a tots un temps de gràcia”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la preparació durant el temps de Quaresma consisteix en “la realització d’alguns actes externs i, sobretot, en la conversió del nostre cor a Jesucrist” i que “necessitem el recolzament de tots els que ens envolten per complir aquelles normes que l’Església ens proposa i que no exigeixen un gran esforç per al seu compliment: l’oració, el dejuni i l’almoina”. Afirma que “necessitem la gràcia de Déu per poder complir les indicacions de Jesús des del més íntim del nostre cor, amb un profund convenciment i no com un ornament rutinari perquè se’ns demana coherència entre les nostres paraules i les nostres actuacions”. Es refereix al missatge del sant Pare amb motiu de la Quaresma i fomenta el gust “per buscar el seu contingut i gaudir amb la sensació d’estar units als germans que viuen i celebren en qualsevol part del món”. Recorda que el Papa “continua amb la línia que va proposar en la seva encíclica “Laudato si’ i que convida a reconèixer totes les parts de l’univers com a obra del Creador i el compromís que ha de prendre l’ésser humà per respectar, cuidar l’harmonia de la naturalesa creada i transmetre els béns a les generacions que vindran”. Finalment, diu que li sembla que la Quaresma “és un temps important per a tots” i ens convida a prendre’ns-el seriosament, a saber viure’l amb honestedat i a explicar-lo de forma adequada als infants i joves.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, pregunta per a què serveix la Quaresma i respon que “per viure de veritat la Pasqua i tot el que significa per a cada persona i per a la humanitat” i alhora ens convida a reflexionar-hi. Recorda que “tenim quaranta dies per anar a les arrels de la nostra fe, «per convertir-nos»” i que “conversió significa un canvi de direcció, un redreçament de la vida cap a l’Evangeli”. Diu que “les persones necessitem moments intensos o especials que ens ajudin a revisar la pròpia vida, a centrar-nos, a redescobrir allò que és important” i que per tal de convertir-nos “l’Església ens proposa tres mitjans: la pregària, el dejuni i l’almoina”. Afirma que “hem de pregar per escoltar el Senyor i comunicar-nos-hi, per lloar-lo, per manifestar les nostres necessitats, per demanar la seva misericòrdia”, que “dejunar no significa només abstenir-se de menjar, sinó també d’altres coses que ens esclavitzen” i que “l’almoina vol dir donar i donar-se als altres”. I ens proposa algunes concrecions: “Buscar un estona de silenci cada dia per escoltar Jesucrist i parlar-hi senzillament”; “anar a missa cada diumenge i, si podem, algun dia entre setmana”; “provocar una estona llarga de conversa amb el marit o l’esposa; i també amb els fills”; “visitar els avis, si viuen sols o en alguna residència”; “abstenir-se de comprar objectes no necessaris, i donar els diners a Càritas” i “participar en xerrades o trobades de formació cristiana”. Finalment, proposa que el que decidim, ho fem “amb la cara alegre, i de manera que la teva mà dreta no sàpiga que fa l’esquerra”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, comenta el missatge per a la Quaresma de 2019 del Sant Pare. Diu que el papa Francesc “mostra com una vida lluny de Déu destrueix la persona, els qui l’envolten i la mateixa creació, perquè qui nega Déu acaba fent-se ell mateix amo i Senyor de tot” i que, seguint les tres pràctiques quaresmals clàssiques, “el Papa ens convida a: dejunar per a allunyar-nos de “la temptació de ‘devorar-ho’ tot, per a saciar la nostra avidesa”; pregar per a “renunciar a la idolatria i l’autosuficiència del nostre jo”; i fer almoina per a escapar-nos de la dinàmica “d’acumular-ho tot per a nosaltres mateixos””, unes actituds bàsiques que “convé que no es quedin en simples intencions sinó que es concretin en actes que ens facin viure “l’alegria del projecte que Déu ha posat en la creació i en el nostre cor””. Es pregunta si “no podríem enguany dejunar d’aquells productes envasats en plàstic”, “evitar les bosses quan comprem fruita, verdura, llegums...”. També es pregunta si “no podríem fer pregària de la carta del Papa, Laudato si’, meditant cada dia un parell de números dels dos primers capítols”, “aprofitar per a pregar i reflexionar en grup algun document que ofereixi idees i propostes per a la conversió ecològica de les parròquies”, així com “repassar allò que guardem i no fem servir  i donar-ho a Càritas o a petits negocis d’objectes de segona mà”. Finalment, recorda que “evitar l’acumulació de coses i donar-les o vendre-les en el temps oportú permet l’ajuda als qui ho necessiten, un aprofitament més complet de les coses i un estalvi de consum de matèries primeres i de generació de deixalles”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que convé tenir present la Nota dels Bisbes de Catalunya “sobre la protecció dels menors” i que “a tots ens toca aquesta sacsejada de consciències, que ens omple de vergonya i de dolor, per les notícies referides a abusos de menors, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots”. Condemna rotundament els abusos a menors “així com la cultura que els fomenta o justifica” i recorda que “és un greu problema que afecta tota la societat”. Afirma que “hem de demanar perdó pels germans que han pecat i han realitzat actes delictius”, se solidaritza amb el dolor de les víctimes, i demana perdó també “a totes les persones a qui el coneixement d’aquests fets ha escandalitzat i ha fet trontollar la seva confiança en l’Església”. Demana que “en aquesta Quaresma, sofrim i preguem per les víctimes”. Recorda que el Bisbes “volem col·laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment”, així com que creuen que és just “valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, envers els infants i joves, i les seves famílies, i convé que els defensem de tota ombra de sospites generalitzades”. Finalment, diu que “el compliment de la legislació vigent, canònica i civil, passa per posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, per a la valoració jurídica que correspongui; instar les víctimes que denunciïn els fets davant les autoritats civils; i informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe per a qualsevol cas d’abús  fonamentat”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla del Dia d’Hispanoamèrica, que se celebra el primer diumenge de març. Diu que “Joan Pau II anomenava a Llatinoamèrica «el continent de l’esperança»”, que “són països amb població jove i amb un substrat cristià que es manté molt més viu que a Europa” i on “hi viuen més de la meitat dels catòlics del món”. Afirma que “són nacions que tenen un idioma comú no sols en la llengua sinó també en els sentiments religiosos, per exemple en la devoció mariana” i que “en aquest diumenge recordem els missioners que es troben en aquelles terres a l’altre costat de l’Atlàntic, hereus dels que van sembrar la fe i van trobar una terra fèrtil on va arrelar la llavor de l’Evangeli”. Destaca que “una de les proves de vida cristiana consistent és el floriment de la santedat” i que “al continent hi tenim molts exemples, des de la peruana Rosa de Lima, primera americana canonitzada en 1671, fins a sant Óscar Romero, l’arquebisbe de San Salvador elevat als altars pel papa Francesc l’any passat”. I agraeix “la tasca que exerceixen en la nostra Església local sacerdots arribats d’aquestes terres americanes”. Finalment, vol recordar la proximitat de la Quaresma, quan “meditem la misericòrdia infinita de Déu que en el seu amor surt al nostre encontre” i demana que obrim al Senyor “les portes de la nostra vida”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, continua parlant de la justícia i la misericòrdia, aquest cop a partir de la novel·la històrica “El papa del ghetto”, de l’escriptora alemanya convertida al catolicisme, Gertrud von Le Fort. Diu que en un moment donat de la novel·la, Petrus Leonis, jueu “imperfectament” convers al cristianisme es presenta al Papa Innocenci II per a demanar justícia, perquè la seva germana havia estat objecte de segrest i vexacions per part d’un grup violent i ambiciós, i li diu “si jo fos un sacerdot de Crist com vós, pare meu, voldria lluitar per a abolir la injustícia de la terra”. I diu que el Papa li respon “ves amb compte amb no abolir també la creu. Fill, la justícia no existeix sinó a l’infern; al cel hi ha la gràcia i a la terra hi ha la creu”. El bisbe Cortés afirma que “el problema que es planteja és seriós i constant al llarg de tota la història de l’Església, d’ençà que Jesucrist va predicar el seu Evangeli i el va viure radicalment fins a morir a la creu perdonant i oferint la seva vida en sacrifici”. Afirma també que “el nostre somni, la nostra “utopia”, la nostra esperança, no és la justícia que impera a l’infern, sinó la misericòrdia i la gràcia que il·luminen el cel”. A més, ens alerta “en la lluita actual contra tota injustícia i en l’exigència de compliment del que és just” i “en la contemplació esperançada del cel”. Finalment, diu que “sempre hi haurà una participació, d’una forma o altra, en la creu, en la qual la misericòrdia absorbeix la justícia i la transforma en reconciliació i pau”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que durant les primeres setmanes del gener passat va poder llegir algunes publicacions sobre història de l’espiritualitat i es va fixar en la figura de sant Benet. Afirma que la Regla Benedictina és “una sàvia combinació d’elements precedents de la vida monàstica, una autèntica síntesi de l’espiritualitat del segle VI” i que “Sant Benet va combinar de manera harmònica la pregària i el treball”. Reconeix que fa uns dies que reflexiona sobre com aplicar i adaptar els ensenyaments de Sant Benet a la diòcesi de Terrassa. Afirma que actualment “és urgent per als sacerdots, els membres de la vida consagrada, i també per al laïcat, trobar l’equilibri i la proporció justa entre la pregària, la formació permanent, el treball pastoral, el temps lliure necessari i el descans” i diu que “es va presentar a diferents ciutats d’Espanya un llibre titulat L’opció benedictina de Rod Dreher, un escriptor i periodista nord-americà, que vol dissenyar un estratègia per als cristians en una societat post-cristiana”. Afirma que la proposta és “crear comunitats cristianes fermes de debò” i que “la nostra missió serà, amb humilitat i realisme, viure com sal de la terra i llum del món, fermentant d’evangeli els ambients, és a dir, transformant la societat i il·luminant i ordenant les realitats temporals d’acord amb la voluntat de Déu”, “una transformació que es porta a terme mitjançant l’exercici de les pròpies tasques, manifestant el Crist davant els altres amb la paraula i el testimoni, amb la fe, l’esperança i la caritat, implicats en les feines i en les condicions ordinàries de la vida familiar i social”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, parla de l’Eucaristia dominical. Diu que “la missa o eucaristia és molt més que una reunió on llegim la Paraula de Déu i rebem la sagrada comunió” i que “en l’Eucaristia es fa present la redempció de la humanitat, s’actualitza el misteri pasqual”. Afirma que “la celebració de l’Eucaristia dominical és una necessitat per a les comunitats cristianes”. Recorda “el testimoniatge dels màrtirs de Bitínia, en el segle III, detinguts i morts per reunir-se a celebrar l’Eucaristia en el diumenge”, els quals “manifestaren que el Diumenge no es pot interrompre; diumenge rere diumenge l’Església i els cristians celebren l’Eucaristia”. El bisbe de Vic diu que aquells cristians perseguits “són testimonis vius que la missa dominical ha de ser sempre cercada i desitjada” i “posaren en risc la seva vida, perquè tenien la certesa que sense la celebració de la missa la seva vida no tenia sentit”. Reconeix que “els temps actuals ens conviden a viure en una situació semblant” i que “hem d’anar avançant en la celebració dominical única en totes les parròquies. No solament per a distribuir millor les forces i poder arribar a més comunitats, sinó també per a entendre que la celebració de la missa no és solament una devoció personal, sinó que té sobretot una dimensió comunitària”. Finalment, diu que “Església, Eucaristia i Diumenge són tres realitats inseparables” i que “hem de ser capaços de desitjar i cercar la Missa dominical”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar el missatge del papa Francesc amb motiu de la Quaresma, així com la Nota dels bisbes de Catalunya sobre la protecció dels menors, a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 1 de març de 2019

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +