catala espanol
Facbook Facebook Facebook
29/03/2019

Els bisbes parlen de la paràbola del fill pròdig i de la classe de religió

Els bisbes parlen de la paràbola del fill pròdig i de la classe de religió

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El quart diumenge de Quaresma, anomenat també Laetare (Alegreu-vos), l’Església ens proposa meditar la paràbola del fill pròdig, recollida al Nou Testament per l’Evangeli de Lluc (Lc 15,11-32), que expressa la misericòrdia d’un Déu bondadós, que no jutja, no condemna i que perdona, que té un cor ple d’amor, que estima tots els seus fills, espera pacientment el seu retorn i mai no deixa d’estimar-los.

D’altra banda, durant les pròximes setmanes té lloc la matriculació dels infants i joves a totes les escoles i instituts, moltes famílies hauran de prendre decisions que tenen a veure amb l’educació dels fills. Comença la preparació del pròxim curs escolar i, en molts casos, això suposa l’elecció del centre educatiu i també l’opció dels pares d’inscriure els fills a la classe de Religió Catòlica.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la paràbola del fill pròdig i de la classe de religió, així com de l’aigua, de reconciliar-nos amb Déu, de la reforma de l’Església, de la consciència de salvats, de la trobada del Moviment Infantil Diocesà de Tortosa, de la conversió i de les primeres passes que s’han dut a terme a la diòcesi de Solsona en relació als abusos a menors.

Dues de les cartes dominicals parlen de la paràbola del fill pròdig. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que l’Evangeli d’aquest diumenge “descriu com mai l’itinerari existencial d’un ésser humà”. Diu que “el fill petit, immadur i fràgil, se n’anà de casa a terres llunyanes a la recerca de novetats, de sensacions desconegudes, seduït pels encants i plaers que esperava descobrir, sense tenir en compte els sentiments del seu pare”, que “el germà gran no va marxar de casa, però el seu cor també estava ben lluny, perquè no tenia consciència de ser fill sinó treballador” i que “per uns camins ben diferents, tant l’un com l’altre han d’aprendre a tornar a la casa del pare”. Pregunta als cristians del segle XXI “què pensem, què sentim quan escoltem i meditem la paràbola del fill pròdig” i si se’ns remou alguna cosa en el fons del nostre cor, si s’il·lumina quelcom en el nostre enteniment, si es fa més viva la determinació de la nostra voluntat.  Afirma que “per a nosaltres també és el moment de tornar a la casa del Pare, és el temps per reconciliar-nos amb ell” perquè “ens hem allunyat de la seva presència” o “perquè estant-hi a la vora no ho vivim de manera plena i conscient”. Finalment, ens recorda que “Ell surt sempre a trobar-nos per a donar-nos la seva abraçada de perdó i de gràcia” i ens convida a posar-nos en camí.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “la paràbola expressa qui és Déu, i qui som nosaltres” i que la seva reflexió “vol ser una invitació a identificar-nos amb els personatges”. Diu que Déu –el pare– manifesta l’amor incondicional envers el seu fill perdut, abatut i desorientat, “un amor que res ni ningú pot destruir, ni tan sols el pecat i la infidelitat” i que “respecta la llibertat del seu fill, malgrat que això signifiqui la seva perdició”. Afirma que el fill que marxa de casa és “imatge de cadascun de nosaltres com a pecadors”, “vol marxar de la pròpia casa, on ho ha rebut tot, al costat del pare, perquè vol ser més lliure, més feliç i viure intensament”, “fa experiència de la pròpia misèria, de la pròpia situació d’una manera intensa” i “es proposa tornar humilment, com a servidor i esclau”. El bisbe de Girona diu que “ens podem reconèixer en aquest fill en moltes situacions de la vida”, com per exemple quan “hem marxat de la companyia de Déu, i li hem dit que no el necessitem”, i ens convida a viure “el sentit més joiós i festiu del sagrament del perdó que ens fa retornar amb el Pare”. Finalment, diu que “el fill gran, el fidel, el complidor, també necessita conversió”, que “sovint ens passa com el fill gran de la paràbola. No hem abandonat Déu, ni la fe, ni l’Església. Els hem estat fidels, però no hem sigut feliços” i que “també ens hem de convertir per valorar el regal que és haver estat sempre al costat de Déu, i hem d’aprendre a ser com ell”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla de la classe de religió. Recorda que l’Església, “des dels seus inicis, ha tingut un veritable compromís educatiu” i “uneix a l’obra educativa i a la promoció humana el testimoniatge i l’anunci de l’Evangeli”. Afirma que “a la classe de religió catòlica, el docent no sols forneix de coneixements als alumnes sinó que, d’acord amb l’edat dels infants i joves, cerca fer dialogar la fe amb les preguntes del nostre món, amb els desafiaments que la ciència i la tècnica planteja” i que “molts infants i joves volen conèixer més bé la pròpia fe, descobrir-ne les arrels en la Bíblia, entendre millor el que creiem, admirar la bellesa i el significat de l’art cristià...”. Diu que “és per tot això que els pares i mares disposeu d’un bon mitjà en la formació dels vostres fills i filles: la classe de religió i moral catòlica a l’escola”. Recorda que “cada any, en aquest temps, se us proposa escollir-la per als vostres fills i filles” i anima a escollir-la, “perquè l’educació integral humana i cristiana dels infants i joves s’ho val”. Finalment, diu que “totes les escoles tenen el deure d’oferir la classe de religió i moral catòlica per tal que, lliurement, els qui ho vulguin, la puguin triar” i diu als pares i mares que tenen el dret a escollir-la i que “els vostres fills us ho agrairan perquè en res els perjudica i, en canvi, els beneficia molt”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que a l’inici d’aquesta Quaresma ens proposava, entre altres coses, fer dejuni d’aigua, fent-ne un consum responsable i ens animava “a utilitzar l’aigua amb seny, sense malbaratar-la”. També recorda que “segons dades de Nacions Unides, a una de cada quatre persones al món no els arriba aigua potable a la llar”, així com que en una conferència internacional dedicada a l’aigua el papa Francesc assenyalava que “la Santa Seu i l’Església estan compromeses en favor de l’accés a l’aigua potable per a tots” i que “aquest compromís es manifesta en moltes iniciatives com la creació d’infraestructures, la formació, la consultoria i l’assistència a poblacions en perill en què el subministrament d’aigua no està garantit”. Diu que “hi ha moltes entitats de l’Església, com Mans Unides i Càritas, que treballen i ajuden a resoldre aquest greu problema” i que “el passat 22 de març vam celebrar el Dia Mundial de l’Aigua amb una proposta clara: «No deixar ningú enrere»”, un lema que “explica que des d’ara fins al 2030 cal aconseguir l’abastiment, la gestió sostenible i el sanejament de l’aigua per a tothom”. Demana que “preguem perquè plogui el necessari i no ens falti l’aigua, però també perquè ploguin moltes iniciatives que permetin fer arribar l’aigua a tots els racons del planeta”. Finalment, diu que “cal que assegurem l’accés a l’aigua potable arreu del món” ja que “és un bé essencial per a la vida, un recurs natural limitat amb el qual no es pot jugar” i que “garantir que ningú es quedi enrere és un repte de tots”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “Dimecres de Cendra la litúrgia de la Paraula proclama aquestes belles i solemnes paraules de Sant Pau: “Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu””. Diu que “la Quaresma és un clam a ser més humils i retornar al Pare de misericòrdia”, que “necessitem aquesta reconciliació que serà vida per a nosaltres” i que “en el camí vers la Pasqua cal que ens convertim i que creiem en l’Evangeli”. Ens ofereix “els cinc camins de reconciliació amb Déu que proposa St. Joan Crisòstom patriarca de Constantinoble a les seves “Homilies””. Diu que “el primer camí de la reconciliació és condemnar els propis pecats”, “el segon és no recordar els pecats dels enemics, dominar la ira, perdonar els germans que ens han ofès”; el tercer consisteix en l’oració, una tercera forma de purificació, “la pregària fervorosa i ben feta, que ve de l’íntim del cor”. Afirma que el quart camí “és la via de l’almoina, que té un valor molt gran” i el cinquè “la humilitat”. I el text de St. Joan Crisòstom acaba dient que no ens quedem sense fer res sinó que cada dia intentem avançar per tots aquests camins i que “encara que un es trobés vivint en la pobresa severa, sempre podrà deposar la ira, practicar la humilitat, pregar contínuament o renunciar als pecats, i la pobresa mai no li serà un obstacle.”

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, parla de la reforma de l’Església, com a camí de justícia i misericòrdia. Diu que “abans de construir, cal purificar” i que “la purificació inclou alguna pèrdua, és a dir, una exclusió del que no és pur o no és autèntic”. Afirma que “quan Benet XVI va parlar de “reforma necessària de l’Església” estava d’acord amb aquesta necessitat de buidament. Però hi afegia un matís molt important, en utilitzar la paràbola de l’escultor”, tenint en compte en la tasca creadora “la contemplació, en la pedra, de la imatge que ell volia reproduir”. Recorda que “St. Bonaventura ja havia dit que la persona humana arribava a ser ella mateixa quan l’escultor, Déu, hi realitzava una “extirpació” (un buidatge, una ablació) de tot el que no és propi del seu ésser, és a dir, el que no és autèntica imatge seva”. Es pregunta si això vol dir que sols Déu pot renovar l’Església. I respon que “en cert sentit sí”, però que “també és tasca nostra si actuem amb Déu i segons Ell”. Finalment, afirma que “la imatge autèntica de l’Església, el seu veritable ser, va més enllà del que els nostres programes i accions poden aconseguir” i que “el primer pas que ens demana el Senyor és que estiguem disposats, no tant a fer grans coses, com a perdre tot allò que, potser nosaltres, li hem afegit amb els nostres càlculs humans”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “la Quaresma és un temps de gràcia que ens porta a viure en l’essencial” i que “per això és molt important que avivem la nostra consciència de salvats” i “encara més si ens adonem que estem immersos en un pensament dominant que afirma que l’home sense Déu pot construir el món i la societat”, ja que “amb aquest pensament tenim el perill de l’autosuficiència: tot és qüestió de les nostres forces, les nostres capacitats, les nostres lleis, les nostres institucions”. Diu que “la mirada del qui té la fe cristiana en el seu cor porta a reconèixer que la persona humana, tot i ser bona per la creació, feta per les mans de Déu, està ferida a causa del pecat original”, que “Déu actua en el cor de les persones amb la seva gràcia alliberadora” i que “aquesta és l’experiència fundant del creient: viure la llibertat de la salvació en Crist”. Afirma que “els cristians necessitem redescobrir-nos alliberats pel Senyor i enviats a portar aquesta bona nova de la llibertat” i que “en nosaltres ha d’haver-hi una veritable lluita, amb la força de la gràcia de Déu, contra el pecat. I això en la vida quotidiana”. Finalment, ens convida a fugir de la vida superficial i buida i a viure la llibertat dels fills de Déu, salvats per Crist.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que diumenge 7 d’abril “celebrarem la trobada del Moviment Infantil Diocesà (MID), al qual estan convidats els xiquets que participen en les activitats catequètiques de les nostres parròquies”. Convida els sacerdots i catequistes a animar “als xiquets i a les seues famílies a participar en la trobada del MID, pensant en el bé que els pot fer viure aquesta experiència eclesial”. Diu que “és important que els xiquets de les diferents parròquies de la diòcesi es troben i descobreixin que molts altres companys de la seua edat estan recorrent el mateix camí de fe que ells” i que “també és important que tinguen l’experiència que els cristians formem una gran família”, ja que “això els amplia l’horitzó de la vivència de la fe i els ajuda a comprendre millor el que significa la pertinença a l’Església”. Així mateix, diu que “convé que les seues famílies se senten convidades també a participar en aquest dia de convivència i de festa de la fe”, ja que és important “la implicació dels pares en la iniciació dels fills a la vida cristiana” i “qualsevol ocasió i qualsevol signe que els puga acostar a l’Església l’hem d’aprofitar”. Finalment, afirma que “la relació dels catequistes amb els xiquets també pot enriquir-se en aquest dia de convivència” i que “sobretot, hem de pensar en el bé que els fa a ells perquè els oferim l’ocasió de tenir una vivència alegre de la fe, que els pot animar en el desig de conèixer més a Jesús i de voler viure en la seua amistat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que estem encara en temps de Quaresma. Diu que “els cristians sabem que tots, mentre vivim en aquest món, estem subjectes a la temptació i al pecat i necessitats de conversió”, així com que “sembla que últimament s’insisteix en fomentar l’actitud de l’alegria en tots els cristians per part de molts sacerdots en les seves predicacions dominicals”. Recorda també que “amb gran constància el Sant Pare ens recomana que visquem amb molta alegria la fe en Jesucrist”, que “un cristià no pot manifestar rostre trist”. Es pregunta si poden combinar tots dos termes en una mateixa persona de manera simultània “perquè sembla que la conversió implica penitència, penediment i cara trista. O també que l’alegria va associada a despreocupació i a poca serietat en els plantejaments fonamentals de la vida i de la fe” i recorda que “el mateix Jesús combina els dos termes quan afirma “hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix…” i ens situa en la línia de sortida per gaudir, com els àngels, de l’alegria de la conversió”. Diu que “en aquest temps de Quaresma el Senyor ens convida amb més insistència a la conversió”. Finalment, ens convida a tots a confessar els nostres pecats, ja que “necessitem acostar-nos al sagrament del perdó per experimentar l’alegria del regal que Déu ens fa” i “les ruptures amb Déu i amb els germans necessiten recompondre’s prèviament per participar de l’Eucaristia”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que a la glossa “I a la nostra diòcesi, què?” es va comprometre a anar-nos comunicant les mesures concretes que durien a terme “en relació als abusos a menors que s’haguessin pogut produït a la diòcesi i a la protecció dels menors i adults vulnerables a partir d’ara”. Diu que “és ben escaient fer-ho en aquest temps de Quaresma, puix que la realitat dels abusos, la transparència de l’Església en aquest tema i el treball per fer de les comunitats cristianes un lloc segur és un magnífic propòsit de conversió”. Comunica que ha creat “una Comissió d’Atenció a les Víctimes d’Abusos Sexuals i de Protecció dels Menors i Adults Vulnerables a la diòcesi de Solsona” i que “és una comissió presidida per una dona i formada per dues dones i dos homes”. Diu que “el prevere d’aquesta comissió ja ha assumit la responsabilitat d’analitzar els expedients, juntament amb un altre sacerdot, de tots els mossens que han actuat a la diòcesi des de l’any 1930” i que “també, s’ha creat una oficina d’atenció a les víctimes d’abusos sexuals a menors”. Posa a la nostra disposició el següent correu electrònic: abusos@bisbatsolsona.cat i el telèfon 677 83 05 03, “perquè tota possible víctima o persona coneixedora d’algun delicte comès per part d’algun clergue ho pugui denunciar”. Finalment, anuncia que “abans d’acabar l’any, la comissió farà públic un informe que, bo i salvaguardant la identitat de tothom, revelarà la magnitud del problema dels abusos sexuals a menors per part de clergues a la diòcesi de Solsona des del 1930 fins a l’actualitat”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

AixĂ­ mateix, poden trobar les lectures dominicals, a la segĂĽent pĂ gina web:

 

Barcelona, 29 de març de 2019

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +