catala espanol
Facbook Facebook Facebook
17/04/2019

Els bisbes parlen de la Pasqua

Els bisbes parlen de la Pasqua

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Dijous Sant comença el Tridu Pasqual, el període comprès des de la tarda del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, en el qual l’Església celebra els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Són dies de fe i d’estimació, de guardar-se alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església i per gaudir de les tradicions ben arrelades (processons, viacrucis, caramelles, mones, aplecs...), de reviure la institució de l’Eucaristia i el manament de l’amor, de silenci i contemplació de la creu, que culminaran amb la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, així com dels catecúmens i del dret a decidir.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, recorda que “l’any 1849 Fiodor Dostoievski, acusat de formar part d’una cèl·lula socialista, va ser condemnat a mort”, que “quan es trobava ja davant l’escamot d’afusellament, va arribar l’amnistia del Tsar, que va commutar la pena capital per desterrament a Sibèria” i que “a partir d’aquesta experiència, l’obra literària del gran escriptor rus es mou en dues coordenades: l’ànima de l’ésser humà, amb les seves emocions i les seves passions, i la fe en Déu que es manifesta fins i tot sense voler”. Afirma que “amb la Pasqua de Resurrecció culmina la Setmana Santa i l’Església celebra la més gran de les seves festivitats, de la qual els diumenges seran joioses rèpliques al llarg de l’any”. Diu que “en aquest punt podem preguntar-nos si el que era vàlid per a la societat russa de fa un segle i mig —la religiositat ficada en l’ànima del poble—, continua sent aplicable a la societat catalana del segle XXI en què vivim” i que considerem les idees en què es fonamenta el món d’avui “i veurem que són idees cristianes: justícia, solidaritat, llibertat, igualtat, fraternitat…”. Finalment, destaca que la celebració pasqual “és una ocasió perquè ens preguntem com podríem aconseguir que en el nostre cor fos Pasqua tot l’any”, diu que “podem aconseguir-ho perquè aquesta és la voluntat de Déu, que ens va crear per a ser feliços fins i tot en la tribulació” i ens desitja una bona Pasqua.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, demana que ressonin amb força les paraules recents del papa Francesc als joves i a tots: “Crist viu, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món... Ell viu i et vol viu! Ell està en tu, Ell està amb tu i mai no se’n va. Per més que te n’allunyis, allà hi ha el Ressuscitat, cridant-te i esperant-te per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per retornar-te la força i l’esperança.” Diu que “avui és Pasqua i el món s’omple d’esperança!”. Dona gràcies al Senyor “per la vostra santa Resurrecció, per obrir-nos el cel a tota la humanitat, per fer triomfar l’amor sacrificat, que tot ho transforma, per haver enviat l’Església, comunitat de germans, i per haver fet renéixer la Creació sencera”. Destaca que “avui és Pasqua i la mort ha estat vençuda!” i que “per l’amor crucificat del Senyor, tot el món ha renascut, amb una vida i una pau noves”. Demana que “Ell obri els nostres cors a l’amor compromès i servicial, semblant al seu, que posa els pobres en el centre de tot” i que el Senyor ens enviï el seu Esperit Sant que ens transformi en temples d’amor ardent i ens faci viure en l’alegria i el consol de ser amics seus. Finalment, dona gràcies a Déu “perquè ens heu cridat a ser testimonis de la vida nova de la Resurrecció” i desitja a tots una “santa i Joiosa Pasqua”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “mentre fem camí, ens movem entre les exigències de la justícia i el do de la misericòrdia” i que si no fos per aquest do “no podríem sobreviure”, “el món continuaria essent un desert”. Afirma que avui proclamem ben alt que el drama de les injustícies, “que determina la nostra història i provoca tant de sofriment, acaba amb el triomf de la misericòrdia”, ja que “això és el que significa la nostra fe en la Resurrecció de Jesucrist”. Diu que “el món nou, la persona humana, l’Església nova, no neixen dels nostres compromisos i bones accions, sinó de Jesucrist ressuscitat. Perquè només en Ell i per Ell el Pare ha perdonat el món” i que “la nostra mirada va des del Ressuscitat a la nostra resurrecció, des de Jesús de Natzaret victoriós a l’Església i el món nous”. Recorda que “el primer missatge que escoltem és aquell que ens advertia la carta als Colossencs: l’Església, la comunitat de germans, que ja ha ressuscitat, roman “amagada amb Crist en Déu, fins que aparegui Crist, vida nostra, i ella al seu costat””, així com que “el cel es va fer realment present en la seva humanitat, en la seva història, en el seu cor i en el seu cos humans. Però no ho va fer trepitjant la humanitat, amb la seva glòria, pròpia de Déu, (...) sinó que es va ocultar sota les formes de pobresa, sofriment, mort i sacrifici d’amor”. Finalment, demana “que l’Esperit ens permeti de viure aquesta glòria real, encara que amagada”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, desitja una “Santa Pasqua de Resurrecció a tots” i vol fer referència a “l’Exhortació Apostòlica postsinodal del Sant Pare Francesc Christus vivit, dedicada als joves, fruit de la XV Assemblea Ordinària General del Sínode dels Bisbes que es va celebrar del 3 al 28 d’octubre de 2018”. Diu que “el missatge fonamental que el Sant Pare vol transmetre és que Jesucrist no pertany només al passat, sinó també al present i al futur, perquè ell és la Vida eterna”. Afirma que “Crist viu i és la nostra esperança!” i que “en el capítol quart de l’esmentada Exhortació Apostòlica el Papa es refereix al gran anunci que hem d’escoltar atentament: que Déu és amor, que Crist et salva a tu i és viu, que l’Esperit dóna vida”. Destaca que “Déu és misericòrdia, és Amor i ens estima personalment”, que “Crist ens salva”, “lliurà la seva vida a la creu per a salvar-nos; donà la vida per tots i per cada un dels redimits”, que “la Resurrecció del Senyor és, en definitiva, la seva consagració com el Salvador, com el Senyor que conquista la vida i ja domina sobre la mateixa mort, que ha estat vençuda” i que l’Esperit “dóna vida. És el principi vivificant de l’Església, “l’ànima de l’Església”, el “cor de l’Església””, “promou en el nostre interior una autèntica pregària cristiana, ve en ajut de la nostra feblesa per a ensenyar-nos a demanar allò que ens convé” i “prepara els cors per a rebre l’anunci salvador i els dinamitza perquè donin fruits propis de la vida pasqual: amor, pau, paciència, afabilitat, bondat, fidelitat, mansuetud, sobrietat, goig”.  

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que «Crist viu, esperança nostra, i ell és la més preciosa jo­ventut d’aquest món.», que “amb aquestes paraules comença l’exhortació apostòlica postsinodal de Francesc, papa, adreçada als joves i a tot el Poble de Déu” i que el seu missatge és clar: “des de la fe cristiana que anuncia Crist, que ha mort en la creu i ha ressuscitat d’entre els morts, l’Esglé­sia, sempre jove, convida a descobrir viu i present, en el cor de cada persona i en el cor de la humanitat, Jesús”. Recorda que “aquest és el nucli fonamental de la nostra fe cristiana”. Afirma que “el gran repte i la gran contribució que els cristians po­dem i devem fer al nostre món és aquesta bona notícia: Hi ha Algú que amb la seva mort i la seva resurrecció ha portat al món la novetat sempre nova” i que “amb Jesús ressuscitat, viu entre nosaltres, el cor del creient viu en la seguretat de l’amor que mai no mor, passi el que passi”. Finalment, diu que “aquesta invitació de l’Església i de tot cristià ha d’arribar als joves, però també a tothom, com explica el Sant Pare: «Si aconsegueixes valorar amb el cor la bellesa d’aquest anunci i et deixes trobar pel Senyor; si et deixes estimar i salvar per ell; si entres en amistat amb ell i comences a parlar amb Crist viu sobre les coses concretes de la teva vida, aquesta serà la gran experiència, aquesta serà l’ex­periència fonamental que sostindrà la teva vida cristia­na. Aquesta és també l’experiència que podràs comuni­car als altres joves”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “després de la mort del Senyor, els deixebles vivien una situació de desconcert”, “no entenien com Déu havia abandonat Jesús”, no estaven únicament desil·lusionats o desenganyats sinó que “allò que es qüestionaven era la mateixa fe en Déu”. Afirma que els deixebles no només necessitaven recuperar una il·lusió humana sinó que havien de ser conduïts a la fe en el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist i que la prova de la fe que van haver de viure “és la de tots els temps: el sofriment dels justos, l’èxit de l’impiu, la prepotència del mal, la mort dels innocents, la força de la injustícia…”. Destaca que “en Pasqua se’ns anuncia que Déu va ressuscitar Jesús al tercer dia i, a l’actuar així, demostra que no l’havia deixat en poder de la mort i que li havia donat la raó front als qui l’havien condemnat” i que “aquest anunci és el que pot il·luminar el nostre món, perquè ens diu que la paraula definitiva no la té la mort, sinó la vida”. Reconeix que “la celebració de la Pasqua no ens evita les lluites”, “però la Pasqua ens allibera de la por per seguir lluitant. I en eixa llibertat podem seguir treballant pel Regne de Déu”. Finalment, diu que “Pasqua és un missatge d’alegria i d’esperança, perquè ens dona la seguretat en la victòria definitiva de la voluntat del Pare i del seu designi de salvació”, demana que aquest missatge il·lumini la nostra vida en tot moment i ens desitja una feliç Pasqua de resurrecció.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la celebració de la Pasqua “és essencial per als cristians”, “manifesta en la seva globalitat la persona del Senyor, des del seu Naixement fins a la seva Ascensió”, “ens permet reflexionar, recrear, imaginar el seu missatge universal i etern” i  “fa possible, de la mateixa manera, poder participar de la seva obra redemptora i perllongar en el temps les conseqüències del que significa”. Recorda que de Jesucrist “ho rebem tot, la nostra actitud orant, la participació en els sagraments i el compromís sincer i lleial amb els nostres germans” i que “la nostra identificació amb Crist ens exigeix optar per la vida nova que ara neix, després de vèncer el pecat i la mort, per possibilitar una esperança en plenitud fins a la vida eterna”. Afirma que per això la festa de la Pasqua, “a més a més de l’essencial component religiós, està envoltada en multitud de manifestacions populars, artístiques i culturals com expressió de l’alegria i la felicitat que provoca en el cor de milions de cristians en totes les parts del món”. Destaca que “la festa de la vida per excel·lència és la Pasqua de la Resurrecció de Jesús”, ja que “hi trobem la felicitat d’enaltir la vida i lluitar contra tot allò que mata el cor humà, que trepitja la dignitat de cada persona, que col·labora amb la injustícia de la desigualtat i la manca dels indispensables mitjans per viure”. Finalment, diu que “malgrat els nostres pecats i de la mort que produeixen, avui gaudim i manifestem la Vida clara, justa, lliure, solidària i alegre que porta Jesucrist amb la seva Resurrecció”.        

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “per Pasqua ens podem felicitar mútuament” “perquè Jesús, el crucificat, ha ressuscitat!” i que “quan parlem de la resurrecció de Jesús manifestem que la seva persona inicia una nova manera de ser, de viure en plenitud la Vida amb Déu”. Afirma que “el Crist ressuscitat que mostra les nafres del crucificat no està lligat al temps ni a l’espai” i que “cal mostrar «signes de resurrecció»” com ara “el testimoni dels apòstols, dels primers màrtirs i dels màrtirs de totes les generacions que, sense voler morir, varen preferir ser fidels a Jesús Ressuscitat”, “l’existència i la missió de l’Església, de les seves comunitats i institucions, des de Jesús Ressuscitat fins avui, arreu del món”, “la vida ordinària de multitud de persones viscuda amb fe, esperança i molt d’amor fins al perdó”, “la multitud d’homes i dones que han consagrat la seva vida a Déu seguint els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència, disposats a donar-ho tot sense res canvi” i “la vitalitat de les comunitats cristianes que han viscut i viuen la seva fe en Crist acollint sempre els pobres dels més pobres en qualsevol lloc del món, proclamant la seva confiança en la Resurrecció de Jesús i dels qui moren, encarnant l’Evangeli en la cultura de cada moment per mitjà del pensament, de l’art, de la música... i sobretot en la lluita per la dignitat de les persones i de la justícia”. Finalment, acaba el seu escrit reafirmant que “certament que ens podem alegrar i felicitar!”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que “Crist és viu i camina entre nosaltres!” i que a la vetlla pasqual i el diumenge de Pasqua “molts catecúmens adults hauran rebut els sagraments de la Iniciació Cristiana”. Afirma que “aquesta cinquantena d’adults, que han passat pel Servei Diocesà per al Catecumenat, és un signe de la vida nova que el Senyor està generant a la nostra Església”. Recorda que és veritat que baixen les estadístiques de baptismes, de primeres comunions, de confirmacions i de matrimonis per l’Església, però també constata que “augmenten les conversions”. Llegint les cartes dels catecúmens, on molts li expliquen la seva experiència, agraeix al Senyor “que hi hagi adults que avui demanen abraçar la fe”. Diu que “els catecúmens són un bé per a l’Església, perquè ens conviden a ser Església en sortida, a aprendre a acollir i a no prejutjar aquells que arriben a una parròquia per primera vegada per ser batejats”. Recorda que el papa Francesc “a Christus vivit, ens diu que la pastoral juvenil implica dues grans línies: la primera, relativa a la recerca, la convocatòria i la crida; i la segona, centrada en l’acompanyament en el camí de maduració de la fe” i destaca que “els catecúmens ens conviden a prioritzar l’anunci de Crist i a fer una recerca més profunda de la persona”. Finalment, ens desitja una “bona Pasqua”.   

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “avui és Pasqua” i que “cada any us la felicito aprofitant aquest escrit”, però enguany “la inquietud que alguns vàreu tenir quan llegíreu que el Secretari de la Conferencia Episcopal Española defensava que el dret a decidir era moralment il·legítim, mereix una paraula d’aclariment”. En primer lloc reprodueix “el 7è punt de l’article “Más allá del voto. Compromiso cívico”, de Mons. Luis Argüello, publicat a la revista Ecclesia”, ja que “quan llegim un titular que ens xoca sobre les manifestacions d’un Bisbe sempre és imprescindible llegir el text original”. En segon lloc reprodueix “el paràgraf número 5 del document dels Bisbes de Catalunya “Al Servei del nostre poble””. Finalment, diu que “cadascú analitzi els dos textos, els valori, tregui les seves conclusions i, tenint en compte tota la resta de punts de l’article de Mons. Argüello –trobareu l’enllaç a la pàgina web del bisbat-, decideixi conscientment el seu vot”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar les lectures d’aquests dies sants i els actes de Setmana Santa (celebracions litúrgiques, processons, viacrucis, passions i celebracions de la Pasqua), així com l’exhortació apostòlica Christus vivit, a les següents pàgines web:

          Agenda: http://www.tarraconense.cat/

 

Barcelona, 17 d’abril de 2019

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +