catala espanol
Facbook Facebook Facebook
27/09/2019

Els bisbes parlen de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i del Mes Missioner Extraordinari

Els bisbes parlen de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i del Mes Missioner Extraordinari

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El papa Francesc ha establert que aquest diumenge, dia 29 de setembre, se celebri la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, una jornada que abans se celebrava el mes de gener. Aquesta Jornada, enguany amb el lema “No es tracta només de migrants”, vol sensibilitzar sobre l’acollida als migrants i refugiats que, tal com recorden els bisbes de la Comissió episcopal de Migracions, “no són un perill sinó una ajuda que ens enriqueix”.

D’altra banda, el papa Francesc ha convocat durant tot el proper mes d’octubre de 2019, quan s’escau el Domund, un mes mundial extraordinari d’oració per la causa missionera de l’Església, per tal d’alimentar l’ardor de l’activitat evangelitzadora “ad gentes” de l’Església envers els qui encara no coneixen Jesucrist i el seu Evangeli d’amor.  Aquest mes ha estat convocat amb motiu dels cent anys de la promulgació de la carta apostòlica de Benet XV Maximum illud sobre l’activitat missionera i té com a lema “Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i del Mes Missioner Extraordinari, així com de la visita pastoral, de claus per a renovar la vida cristiana, de les ordenacions sacerdotals a Barcelona i de Déu de tot final.

Tres de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz,  es refereix avui a la crida del Papa, en el seu missatge amb motiu d’aquesta Jornada, a “considerar el problema des d’una visió global, a la responsabilitat de tots en la construcció del Regne de Déu aquí a la terra, i a no deixar-nos paralitzar per la por o bé excusar-nos en aquesta por”. Diu que la por “ens priva del desig i de la capacitat de l’encontre amb l’altre, amb aquell que és diferent”, “ens priva d’una oportunitat d’encontre amb el Senyor” i “pot paralitzar la possible reacció solidària davant de la persona necessitada”, que és el que “els passa al sacerdot i al levita en la coneguda paràbola del Bon Samarità”. Afirma que “en relació amb el compromís solidari podem distingir tres tipus de temors”: la por a la incomprensió dels qui ens envolten, la por a la pròpia fragilitat i la por a aprofundir en la vida de fe que ens pot portar a un compromís més gran. Diu que “un altre temor és la por d’un mateix, a la pròpia debilitat, a la pròpia incompetència” i que “també existeix un temor a descobrir els nostres límits, a no estar a l’altura de les circumstàncies, i encara més quan ens toca viure contracorrent”. Diu també que “hi ha la por a l’encontre amb el germà, i en definitiva, a l’encontre amb Crist, que pot revolucionar la vida i portar-nos a un compromís més gran”, un encontre que “omple l’existència de plenitud i d’alegria, per una banda, però al mateix temps comporta certes renúncies per a ser més solidari amb el germà”. Finalment, recorda que el papa Francesc diu que “no es tracta només de migrants: es tracta de no excloure ningú” i que, en definitiva, “Jesús ens diu: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi””.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que en un món en el qual no cessen els conflictes, les injustícies, les discriminacions ni els desequilibris econòmics i socials, en paraules del Sant Pare “són els pobres i desfavorits els qui més pateixen les conseqüències d’aquesta situació” i que “la presència de persones d’altres països i cultures que han hagut de deixar la seua terra, és un fenomen que forma part de la nostra quotidianitat”. Afirma que el papa Francesc “vol que aquesta jornada ens ajude a reflexionar sobre la resposta que com a cristians hem de donar davant un fenomen que no deixa indiferent a ningú” i que “en el missatge que ha dirigit a l’Església per a aquesta jornada i en molts dels gestos del seu pontificat, fa una crida a la nostra consciència cristiana perquè ens plantegem si el problema està en ells o en nosaltres: en les pors que tenim als desconeguts, marginats o forasters; en la falta d’humanitat, que ens fa perdre la capacitat de compadir-nos; en la resistència a fer vida les paraules de Jesús, que ens convida a posar en primer lloc als últims...”. Destaca que a través dels migrans, segons afirma el Papa, “el Senyor ens crida a una conversió, a alliberar-nos de la indiferència i de la cultura del descart, a reapropiar-nos de la nostra vida cristiana íntegrament i a contribuir a la construcció d’un món que responga cada vegada més al pla de Déu”. Finalment, diu que el Papa “ens torna a recordar les quatre actituds que els cristians hem de cultivar per a respondre a aquest fet: acollir, protegir, promoure i integrar” i “ens adverteix que “aquests verbs no s’apliquen només als immigrants i als refugiats. Expressen la missió de l’Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que per viure plenament la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, “ens pot ajudar conèixer els eixos fonamentals del missatge papal”. Diu que “constatem amb dolor els conflictes violents, les guerres, les injustícies i discriminacions”, que “és difícil, alhora, superar els desequilibris econòmics i socials a escala local i global” i que “són els pobres i els desfavorits els qui més sofreixen aquestes situacions”. Diu també que “es constata la «globalització de la indiferència» per la tendència a l’individualisme i a la mentalitat utilitarista de les societats més desenvolupades” i que “respirem la cultura del «descart»”. Afirma que “les maldats i els fets tràgics del nostre temps fan créixer la nostra «por als altres», als desconeguts, als marginats, als forasters...”  i que “la por ens priva així del desig i de la capacitat de trobada amb l’altre, amb aquell que és diferent”. Amb paraules del papa Francesc, recorda que “no es tracta només d’immigrants, es tracta de caritat; i, mitjançant les obres de caritat, de mostrar la nostra fe”, que “es tracta de la nostra humanitat” i “es tracta de no excloure ningú” ja que “el veritable desenvolupament és aquell que inclou tots els homes i dones del món”. Diu també que “es tracta de posar els últims en primer lloc”, que “certament hi ha molts «últims» en la nostra societat, entre els quals els emigrants, amb la càrrega de dificultats que han d’assumir per trobar un lloc per viure amb dignitat” i que “es tracta de construir la ciutat de Déu i de l’home”. Finalment, afirma que “ens cal ajudar a veure en l’emigrant i el refugiat un germà o germana que ha de ser acollit, respectat i estimat per construir una societat més justa i més fraterna”.

Dues de les cartes dominicals parlen del Mes Missioner Extraordinari. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que fa un any, el Papa exhortava tothom a “viure l’alegria de la missió, testimoniant l’Evangeli en els ambients en què cadascú viu i treballa”. Diu que el mes missioner “desenvolupa 4 dimensions assenyalades pel mateix Papa Francesc per a viure aquest camí: oració, testimoni, formació i caritat” i que els mitjans han de ser “la trobada personal amb Jesucrist viu en la seva Església”, el testimoni dels “sants, els màrtirs de la missió i els confessors de la fe”, la formació “bíblica, catequètica, espiritual i teològica sobre la missió” i l’ajuda material “per sostenir el gran treball d’evangelització, de la missió ad gentes i de la formació cristiana de les Esglésies més necessitades”. Afirma que “cap Església pot ser plenament local sense mantenir la relació de comunió amb l’Església universal, ja que l’Església és Una” i que “convé avui desvetllar de nou aquest sentit d’universalitat en les esglésies locals i recordar que la compartició és el nom de la caritat, perquè "donant es rep"”. Destaca que “la missió “ad gentes" compta sobretot amb el testimoni de la persona del missioner creient que té una gran força, perquè els missioners són aquells que ho han deixat tot per anunciar Jesucrist” i que “juntament amb els missioners, el més important per a la missió és l’oració”. Finalment, demana que ens unim “des de les nostres parròquies i grups comunitaris a la vivència d’aquest Mes Missioner” i que “mirem de practicar els consells del Papa, almenys durant aquest mes d’octubre”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que el mes d’octubre “sempre és, per a l’Església, un mes missioner” i afegeix la carta apostòlica de Benet XV Maximum illud, és considerada com la carta magna de les missions modernes. Afirma que  “l’objectiu del Mes missioner extraordinari és renovar en tots els batejats la consciència de ser missioners” ja que “l’Església és missionera, sempre és en estat de missió permanent”. Diu que “la nostra diòcesi de Vic, en plena immersió en el treball de l’inici del Sínode Diocesà, que ens aboca clarament a la missió evangelitzadora, vol viure aquest esdeveniment eclesial, amb senzillesa i profunditat”. Vol fer presents tres activitats, “per fer arribar a tots la invitació a participar-hi”: l’inici del mes missioner, l’1 d’octubre, festa de santa Teresa de Lisieux, patrona de les missions, “amb el res de vespres en el Monestir de Santa Teresa de la ciutat de Vic”; el Tren missioner, una activitat organitzada per totes les delegacions de missions de Catalunya, adreçada a infants, que se celebrarà a Montserrat el dissabte 19 d’octubre per tal que “els infants visquin la missió cristiana”. I, finalment, la Jornada del Domund, “que s’ha de viure amb molta generositat en la nostra diòcesi”.

Dues de les cartes dominicals parlen de la visita pastoral. El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “en l’anterior Pla Pastoral teníem com a prioritat fer la Visita Pastoral a totes les parròquies” i que “vam voler fer la visita sense presses, coneixent la realitat pastoral de cada parròquia i participant en les reunions de tots els grups”. Afirma que “per al bisbe va ser una experiència eclesial molt important” i que “a cada parròquia li demanava al Senyor que els passés el mateix a tots els que participaven amb mi d’aquesta experiència eclesial i percebessin en la figura del bisbe la presència de Jesucrist, el Pastor de tots”. Recorda que “durant el primer any la Visita Pastoral es va portar a terme als arxiprestats de “La Seu Vella” i de “Segrià-Noguera-La Ribagorça”” i que “durant el segon any vam visitar els arxiprestats de “Gardeny” i del “Baix Segre””. I diu que “per concloure la Visita Pastoral a tota la diòcesi necessitem programar la dels dos arxiprestats que falten”: “el “Perifèria” i el “Baix Urgell-les Garrigues””. Fa “un recordatori i un avís a tots els membres de la parròquia per demanar-los oracions i participació activa quan arribi la visita del bisbe”. Informa que “cada arxiprest s’encarregarà de coordinar el calendari i l’horari de les parròquies de la seva demarcació” i que “el rector amb els responsables dels grups pastorals, prepara un breu informe de l’estat actual de la parròquia perquè el bisbe tingui un coneixement previ de la realitat que visitarà”. Finalment, recorda que l’objectiu de la Visita és resar junts, parlar i escoltar, celebrar el Misteri de Crist, revisar els llibres sacramentals i el d’economia i observar el temple i els locals parroquials per conèixer el seu estat de conservació per tal de “millorar entre tots la nostra comunitat i donar-li pistes al bisbe perquè pugui prendre les decisions més adequades al moment present”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, informa que està començant una nova visita pastoral, la segona del seu pontificat. Diu que “l’objectiu principal de la darrera visita era conèixer-ho tot i tothom” i que “ara, l’objectiu primer és ajudar cada unitat pastoral parroquial en la conversió pastoral i missionera de la parròquia de referència, per a engendrar una primera comunitat viva, orant, fraterna i evangelitzadora”. Afirma que  “la visita pastoral a cada unitat es desenvoluparà durant un trimestre” i que començarà per la de Cervera. Anuncia que els diumenges celebrarà l’eucaristia en les parròquies que tenen missa dominical, explicarà el format de la nova visita i convidarà tots els fidels a participar en una setmana especial, en la qual cada dia al vespre, tindrà un ensenyament, acompanyarà un temps de pregària comunitària, presidirà l’eucaristia i compartirà amb tots els participants un àpat fraternal. Diu que no visitarà grups, ni anirà a les escoles, ni a altres institucions “llevat de la visita a les comunitats religioses, als malalts i a les residències geriàtriques que ho demanin” i que només visitarà “els que físicament no podran assistir als encontres comunitaris de la setmana central de la visita pastoral”. Afirma que “aconseguirem una comunitat viva, orant, fraterna i evangelitzadora si pensem les accions de la parròquia des del TOTS”. Finalment, diu que acabarà la visita amb una eucaristia dominical a la missa major de la parròquia de referència a la qual confia que hi participin tots els fidels de la unitat pastoral.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “el papa Francesc subratlla que l’anunci de la fe és una tasca de tot el poble de Déu, al mateix temps que incideix en el fet que «cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana»”. Davant aquesta interpel·lació del Papa i en l’inici d’un nou curs, l’arquebisbe ens invita a “renovar la vida cristiana tenint molt present aquesta proposta d’anunciar l’Evangeli en els ambients propis”. Per aquest motiu, ens fa quatre recomanacions: la primera, “intensificar la intimitat amb el Senyor” que “se’ns posa al costat i camina amb nosaltres” i que “el que fa és donar-nos el do més preciós: ens ofereix beure del seu mateix calze”. La segona recomanació que ens fa és “estar tots més a prop de la gent i que puguin veure com vivim”, és a dir “explicitar la vida cristiana allà on es troba la gent, anar on hi ha persones en situacions difícils” perquè “si la gent no ve hem d’anar nosaltres allà on són. I que vegin la bondat, la simplicitat i l’alegria de la nostra vida”. La tercera recomanació que ens fa és que tinguem paciència i sapiguem “aguantar i quan faci falta patir” i “si arriba el moment de parlar i de denunciar, fer-ho pensant només a ajudar la gent i evitant en tot el possible ferir, que això no porta enlloc”. I, finalment, ens recomana “estimar plens d’esperança” ja que “avui se’ns ofereix l’ocasió de fer no una nova Església, però sí renovar a fons la que ens ha estat confiada, que ja tenim i formem: una Església acollidora que aporti sentit i esperança, que mostri fins on arriba l’amor de Déu”.

El cardenal Joan Josep Omella, informa que diumenge 29 de setembre, festa dels Sants Arcàngels, a la basílica de la Sagrada Família, “tindrem el goig de celebrar l’Eucaristia i l’ordenació sacerdotal de sis nous preveres”, “joves que han experimentat la crida a donar la seva vida a Déu i als germans”. Afirma que “tots rebem de Déu una invitació particular a col·laborar amb Ell en la salvació del món”, que “el Senyor concedeix a cadascú la seva pròpia vocació” i que “entre les vocacions, n’hi ha una de meravellosa: la vocació al sacerdoci ministerial”, “una crida radical i exigent, fruit d’un amor predilecte del Senyor, que reclama a qui la rep molta generositat i confiança”, “una crida de Déu per seguir-lo de més a prop”. Diu que “perquè un jove escolti la crida de Jesús convé que s’hi acosti, que estigui amb Ell i que mantingui moments intensos de diàleg amb Ell” i que “cal també que l’acompanyi algú més experimentat que el pugui ajudar en el discerniment d’aquesta crida”. Diu també que “el sacerdot es posa al servei de l’Església i ofereix la seva vida per ser enviat a servir el poble de Déu, i santificar-lo mitjançant els sagraments i el seu testimoni” i que “els pares heu de considerar una benedicció de Déu la vocació sacerdotal d’un fill”. Finalment, demana que “preguem ja des d’ara pels sis futurs preveres que seran ordenats aquest diumenge”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, revela uns pensaments oportuns en els inicis de curs. Diu que “estem submergits en un gran viatge, la destinació efectiva del qual ignorem o volem ignorar”, que “el pitjor és que, com solem confessar en moments d’una certa lucidesa, diem que “és la vida que ens porta”” i que “de vegades creiem que som nosaltres els actors, els qui decideixen la destinació i el camí. Però no és així”. Afirma que “podem creure fins i tot que és el cor qui ens porta, però el propi cor pot estar enganyat, seduït, o confós amb gustos i sentiments superficials” i diu que “no som realment conscients i lliures”. Destaca que “el començament de curs tot plegat ha de fer-nos pensar en el sentit del nostre treball i la nostra activitat en general”. Ja ha esmentat les il·lusions, la idea de progrés, els projectes que ens mouen a tornar a començar. Per això afegeix que “inevitablement hem d’aprofundir en el final de tot”: “el “per què” de tot, del sou, del descans, del diner, de la ciència, de la salut, del sexe, de la cultura, de l’amistat, de les institucions socials, de la diversió, etc.”. Finalment, diu que “qui en l’inici ens va crear per amor, ens destina a l’amor” i que “no hi ha res més indispensable per a engegar la vida d’un curs, si volem fer-ho amb la dignitat que es mereix la persona humana conscient i lliure”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar el missatge del papa Francesc i el dels bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions per a la Jornada Mundial del migrant i del refugiat 2019, així com la carta apostòlica Maximum illud del papa Benet XV i més informació sobre el Mes Missioner Extraordinari, a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 27 de setembre de 2019

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +