catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Salvador Giménez Valls

Salvador Giménez Valls

11 de novembre de 2018

Benvolguts diocesans:

El passat 14 d’octubre el Papa Francesc va presidir la Santa Missa i la canonització de set beats. Dos d’ells molt coneguts, el Papa Pau VI i l’arquebisbe Oscar Romero i els altres anomenats “beats de la caritat” (Francesco Spinelli, Vincenzo Romano, María Catalina Kasper, Nazaria Ignacia March i Nunzio Sulprizio), molt venerats en els seus països o congregacions. A la cerimònia a la plaça de Sant Pere del Vaticà es notava en l’ambient una profunda alegria i un major agraïment a Déu per situar aquestes persones com a models a seguir per a tots els cristians que desitgen caminar darrere les petjades de Jesús.

Em sembla que molts de vosaltres vàreu seguir la celebració mitjançant alguna cadena de televisió o de ràdio i ho encerto si dic que us va commoure l’esdeveniment i us va fer reflexionar molt l’homilia del Papa. El meu comentari d’avui se centra en els dos sants més coneguts sense restar importància a les virtuts dels altres cinc. Cada un d’ells té les seves pròpies característiques personals que són susceptibles d’exemplaritat per a tothom; de cap manera els uns són més rellevants que els altres.

El primer és PAU VI. El van batejar amb el nom de Joan Baptista Montini, va néixer a Concesio, a prop de Brescia, a la Llombardia, al nord d’Itàlia, el 26 de setembre de 1897 i va morir a Castellgandolfo el 6 d’agost de 1978. Va ser el 262è Pontífex de l’Església catòlica, elegit en juny de l’any 1963 succeint a Sant Joan XXIII. Va ser beatificat el 19 d’octubre de 2014 i acceptat un miracle que es va incorporar a la causa de canonització. Va continuar i clausurar el Concili Vaticà II (1962-65) que ha estat l’esdeveniment més transcendental del segle XX per a la nostra Església.

Segons el meu parer aquest gran home pot ajudar-nos en alguna de les seves facetes personals. Molt preocupat pels problemes del món, l’anomenen “el Papa de la vida” per la seva defensa de la concepció; alguns el coneixem com l’home del diàleg; va ser molt equànime en tots els assumptes de l’Església després de les corrents postconciliars i va manifestar sempre un cant a l’esperança en el Déu de Jesucrist que ens porta la salvació per a tota la humanitat. 

El segon és OSCAR ARNULFO ROMERO, Arquebisbe de Sant Salvador. Va néixer el 15 d’agost de 1917 a Ciudad Barrios, del departament de Sant Miquel; va ser assassinat a l’altar mentre celebrava la Santa Missa el 24 de març de 1980. Just deu anys després es va iniciar la causa de canonització i presentada de manera formal el seu successor Arturo Rivera. Des de llavors va rebre el títol de Servent de Déu. El 3 de febrer de 2015 va ser reconegut per l’Església com a màrtir “per odi a la fe” quan el Papa Francesc va aprovar el decret de martiri corresponent. El 23 de maig del mateix any va ser beatificat a la plaça del Salvador. Es tracta del primer salvadoreny en ser elevat als altars i el primer arquebisbe màrtir d’Amèrica. Molt estimat pel seu poble mentre va viure i reconegut com a sant, immediatament després de la seva mort, per tots els que el van conèixer. Va ser un signe de contradicció enmig d’un món colpejat per la violència del poder constituït i per les forces contràries. Va ser titllat de comunista per uns i de traïdor pels altres. Fidel a la paraula de Déu i a la Doctrina Social de l’Església, va reprovar tota violència de la que va ser víctima. Compromès totalment amb el seu poble va arribar a dir “Que la meva sang sigui llavor de llibertat”. A nosaltres ens ensenya el camí de la pau, l’entrega als més pobres i la denúncia profètica de les injustícies. Pregueu per nosaltres.

Amb la meva benedicció i afecte.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +