catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Salvador Giménez Valls

Mons. Salvador Giménez Valls

23 d’abril de 2017

En aquest temps de Pasqua són moltes les famílies que celebren les primeres comunions dels seus fills. Ho viuen amb alegria i per això fan festa. Aquestes celebracions em suggereixen una reflexió, que vull compartir amb tots vosaltres. En alguns aspectes també la podem estendre al sagrament de la Confirmació.

La primera comunió és un esdeveniment familiar i parroquial que genera un gran nombre de comentaris, sobre la naturalesa del mateix, dels actors que coadjuven a la seva realització, dels riscos i compromisos que comporta i les preocupacions i dificultats que suscita.

Tots sabem que la celebració dels sagraments és essencial per a la vida cristiana. Encara que sigui breu el temps dedicat a la seva administració, el període de preparació és més llarg. Durant diversos cursos els nens i els joves van setmanalment a la catequesi per preparar-se a rebre un o altre sagrament. Per a això hi ha tota una planificació. El mossèn, els catequistes, els materials escrits, els locals... es posen a disposició de les famílies perquè els catequitzands siguin introduïts en un adequat coneixement del misteri de Crist. En una breu síntesi, podem dir que se’ls hi expliquen els continguts de la fe; es dedica un temps a la pregària; es llegeix i s’escolta la Paraula de Déu; es participa en les celebracions parroquials; es mostra el camí per distingir el bé del mal, ensenyant a obrar a l’estil de Jesucrist; es convida a continuar participant en la parròquia, i es posen les bases per al futur apostolat.

En tot aquest procés, i malgrat els quantiosos mitjans utilitzats, els diferents agents que hi intervenen manifesten una certa insatisfacció. Per part dels rectors i sacerdots en general, en constatar la reduïda perseverança dels nens i la poca col·laboració dels pares entregats, això sí, a la festa familiar. Per part dels catequistes, a l’apreciar com l’esforç realitzat sovint no es correspon amb el resultat del mateix, s’hi suma la creixent exigència de la seva pròpia formació, els anys dedicats a aquesta noble tasca. Per part dels nens, quan exterioritzen cansament o apatia, a causa potser de les moltes activitats extraescolars que la família els proposa. Per part dels pares, quan no poden, no saben o no volen col·laborar en la formació de la seva fe. En ocasions semblen més preocupats pels aspectes materials i externs de la celebració que per una autèntica formació religiosa, per a ells mateixos i els seus fills.

Som conscients de tots aquests elements que produeixen insatisfacció. Fins i tot d’alguns comentaris irònics o menyspreadors, en al·lusió als costos de la celebració, els boatos i la seva incoherència. No obstant això, la llista d’aspectes favorables que la catequesi produeix és molt més important i àmplia. Us assenyalo alguns: dedicació entusiasta, cohesió parroquial, alegria per seguir l’anunci del Senyor, col·laboració de més persones de les que imaginem, i recuperació d’altres que se sumen en aquesta tasca, pares que segueixen conscientment el procés catequètic, avis que hi ajuden.

Per a tot cristià, el fet d’anunciar el Crist és imprescindible. I, a la catequesi, es fa d’una manera sistematitzada. Accentuem la part positiva d’aquest procés. No ens quedem en un lament continuat. Manifestem felicitat per l’esforç de viure amb coherència la nostra fe i per l’afany en la tasca de transmetre-la. Us agraeixo la dedicació i el temps de la vostra formació.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +