catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Jaume Pujol Balcells

Jaume Pujol Balcells

9 de desembre de 2018

«És el meu promès» o «és la meva promesa», es deia sovint, igual que s’afirmava «estem promesos». Espero que continuïn sent expressions molt utilitzades en la notificació d’un festeig davant tercers.

Ara es diu moltes vegades «és un amic» (o una amiga), quan no s’afirma «som parella», expressions que cal acceptar com modernes, tot i que no expressen tan bé el sentit de promesa o de compromís que és el que ha de caracteritzar un festeig i més encara un matrimoni.

La promesa mira al futur, no sols al present. I el futur es desitja amb totes les forces de la voluntat. En un casament el compromís mutu és estimar-se en totes les circumstàncies, en la salut i en la malaltia… no sols viure l’amor «mentre duri».

Hi ha una bella anècdota sobre com el canceller alemany Otto Bismark entenia la seva relació amb Johanna, la seva jove esposa. Ella li havia manifestat per carta la seva por que l’oblidés, atret per tantes ocasions com tenia en els seus viatges de tractar amb belles cortesanes i ambaixadores. El canceller dissipa els seus temors contestant: «Oblides que t’he esposat per estimar-te?» Manifestava una intenció perdurable, no sols una conjuntura. I, en efecte, el seu matrimoni va durar quaranta-set anys, fins que ella va morir, quatre anys abans que ell.

La capacitat de compromís mesura la integritat d’una persona, sigui en les relacions socials, en els negocis, en l’amor o en la donació de si mateixa. Ser fidel a la paraula donada, a la voluntat expressada, no sols ofereix estabilitat, sinó que és mostra de personalitat íntegra d’algú que no es deixa condicionar per les emocions fugaces o per la recerca del plaer en les seves accions, sinó que pensa en els altres.

També en la relació amb Déu ens hem de comprometre, i aquesta manera d’actuar no serà una càrrega sinó un alliberament. Un cristià que decideix anar a missa dominical, o confessar-se amb freqüència, o ajudar en les tasques socials de l’Església, és conseqüent amb la seva fe, i aquesta coherència entre el que pensa i el que fa és el millor testimoniatge de vida per a la seva família i amics.

El papa Francesc ha insistit durant el Sínode dels Joves en la necessitat del compromís, a no tenir por d’abandonar la comoditat del sofà, a prendre riscos, a no mirar el que passa al món com qui observa des d’un balcó. Els ha dit: «no tingueu por de casar-vos», «no tingueu por d’anar contra corrent», «no tingueu por de comprometre-us amb els pobres», «atreviu-vos a somiar».

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +