catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Joan Enric Vives Sicília

Joan Enric Vives Sicília

21 d’octubre de 2018

Diumenge passat a St. Pere del Vaticà el Papa Francesc va canonitzar un màrtir molt estimat a tot Amèrica, el primer arquebisbe màrtir d’aquell continent i el primer sant d’El Salvador. Sant Òscar Arnulf Romero i Goldámez (15.8.1917 Ciudad Barrios – 24.3.1980 El Salvador) fou Arquebisbe de San Salvador els darrers tres anys de la seva vida, i abans havia estudiat al Salvador i a Roma, on fou ordenat de prevere el 4 d’abril de 1942.

Pastor en diverses parròquies de seu país, després fou Secretari de la Conferència episcopal i el 25 d’abril de 1970 fou ordenat bisbe auxiliar de San Salvador, elegint el lema “Sentir amb l’Església”. Li costava adaptar-se a les directrius pastorals renovadores, i fou nomenat bisbe de Santiago de María el 1974. Fou allà on va començar a enfrontar-se a la dura realitat de la injustícia social, especialment després de l’assassinat d’uns camperols amb infants. Tres anys més tard, el 1977, Pau VIè. l’elegí com a Arquebisbe metropolità de San Salvador. S’incrementaven el clima de violència, les persecucions i arbitrarietats del govern i l’exèrcit, i l’opressió del poble senzill. I fou l’assassinat del seu sacerdot P. Rutilio Grande, que desvetllà en ell una gran valentia per la defensa dels drets humans, dels pobres i dels oprimits. La seva humilitat i coratge són una crida a la conversió, al compromís i a l’acció. S’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià. Fou un valent defensor dels pobres i desemparats, i divulgava l’Evangeli i la doctrina social de l’Església, amb compromís arriscat que no agradava als poderosos, a través de les seves homilies setmanals des de la Catedral i radiades, que es feren molt famoses, on condemnava els assassinats i les tortures, i on exhortava el poble a treballar per la pau i el perdó, i per una societat més justa. Va aconseguir gran ressò mundial durant els seus tres anys com a Arquebisbe de San Salvador. Les universitats de Georgetown i Lovaina li van conferir doctorats honoris causa, i membres del Parlament de Gran Bretanya el van nomenar candidat al Premi Nobel de la Pau. Però alhora es va guanyar la difamació i l’odi de membres de l’oligarquia salvadorenca, del govern i l’exèrcit, manifestats en persistents atacs en contra als mitjans de comunicació, que dolorosament van acabar en el seu martiri durant la celebració eucarística.

St. Joan Pau II va dir d’ell, que “va donar la seva vida per l’Església i pel poble de la seva estimada pàtria, El Salvador”. Mentre celebrava missa, a la Capella de l’Hospital Divina Providència, fou abatut d’un tret al cor per un franctirador assassí, el 24 de març de 1980 (que ara és el dia de la seva festa) i amb la seva mort lliurada va culminar una vida dedicada al servei dels seus germans, com a sacerdot i bisbe. Volia una Església pobra que predica el Regne i que aposta pels pobres i els desheretats de la terra. Ell deia: “Això vol l’Església: inquietar les consciències, provocar crisi en l’hora que viu. Una Església que no provoca crisi, un Evangeli que no inquieta, una paraula de Déu que no aixeca butllofes -com diem vulgarment-, una paraula de Déu que no toca el pecat concret de la societat on s’està anunciant, quin Evangeli és aquest? Consideracions pietoses molt boniques que no molesten ningú, i així voldrien molts que fos la predicació”. Que St. Òscar Romero, St. Romero d’Amèrica, ens continuï “inquietant” perquè visquem i prediquem amb major coherència l’Evangeli de Jesús i l’opció preferencial pels pobres!

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +