catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

20 de gener de 2019

Del dia 18 al dia 25 de gener celebrem l’octavari de pregària per la unitat dels cristians.

Durant aquests dies ens cal pregar, però també interessar-nos per la unitat dels qui som cristians. Per això us envio aquesta reflexió.

Cal distingir entre ecumenisme i diàleg interreligiós. El diàleg interreligiós es refereix al coneixement i a la col·laboració amb les diverses religions. L’ecumenisme és el camí, iniciat fa molts anys, per aconseguir la unitat entre els cristians separats en esglésies diferents.

El moviment ecumènic s’inicià l’any 1910 en l’àmbit de les esglésies evangèliques (protestants) a Edimburg en un context missioner. La nostra Església Catòlica inicia diàlegs amb el moviment uns anys més tard, però és en el pontificat de sant Joan XXIII i en el Concili Vaticà II que s’incorpora plenament al moviment ecumènic. Des de Joan XXIII fins al papa Francesc, tots els papes han impulsat el procés cap a la unitat amb documents i accions.

Esmento aquí alguns fets per mostrar la importància i l’actualitat d’aquest camí cap a la unitat.

A la nostra Església de Girona, els membres de la comunitat anglicana poden celebrar el seu culte en alguns temples que els hem cedit. Cal dir que aquest fet, tanmateix, ha estat criticat per algun blog d’informació religiosa que no el valora com caldria.

El papa sant Joan XXIII manifestà abans de morir: «Ofereixo la meva vida per l’Església, per la continuïtat del Concili Ecumènic, per la pau en el món i per la unitat dels cristians». El germà Roger, fundador de la comunitat ecumènica de Taizé, que acull cada any milers de joves, estava convençut que els cristians es poden reconciliar mitjançant la pregària en comú, que fa possible acollir el do de l’Esperit. El papa sant Pau VI i el patriarca Atenàgores l’any 1965 varen fer una declaració conjunta per esborrar de la memòria la sentència d’excomunió de l’any 1054 entre l’Església Catòlica i l’Església Ortodoxa.

El papa Francesc ha enviat molts signes i ha efectuat trobades amb caps de les altres esglésies, la darrera en una cerimònia ecumènica amb el president de la Federació Luterana Mundial, amb motiu dels 500 anys de la reforma de Luter.

La pregunta, però, és què podem fer avui per avançar cap a la unitat. La mateixa Església ens ofereix l’itinerari.

- La renovació de la mateixa Església essent fidel a la seva vocació i missió, ajudats pels moviments bíblic i litúrgic, la catequesi, la predicació de la Paraula de Déu, el servei envers els necessitats i el compromís amb la justícia.

- La conversió interior de tots per ser més fidels a l’Evangeli.

- La pregària per la unitat.

- El coneixement mutu de les diverses esglésies, de la doctrina, de la història, de la vida espiritual i cultural.

La unitat del cristians és un factor important de la nostra fe com a creients en Jesucrist, que va pregar perquè tots fóssim un, per la unitat del seus deixebles. Estem convidats a desitjar i treballar per la unitat perquè creiem en Jesucrist, perquè volem ser coherents amb l’Evangeli, perquè hem de donar testimoni d’unitat i d’amor davant del món, a semblança de la Trinitat.

Tanmateix cal tenir molt present que la unitat, que no és uniformitat, no és només el resultat dels nostres esforços, sinó un do de Déu.

I no oblidem, en aquest camí cap a la unitat, tot allò que ja ara ens uneix.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +