catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

17 de juny de 2018

Aquest any, 2018, es compleixen 1.000 anys de l’inici del pontificat del comte Oliba com a bisbe de Vic. El qui ja era abat dels monestirs de Ripoll i de Cuixà, l’any 1018 inicià el seu servei episcopal a Vic, i ho feu fins a l’octubre de 1046, en què moria a Cuixà. Com diu l’Encíclica mortuòria, recordant la seva vida: «Quan morí el bisbe d’aquella regió (Ausona), per avinença dels clergues i barons de tota la bisbalia , i per elecció magnífica dels prínceps, i per ordenació cuitosíssima de diversos prelats, fou sublimat a la càtedra pontifícia. Res no afluixà la primera continència, ans a sos súbdits donà exemple d’humilitat i de paciència i de tota obra bona.» 

El bisbe Oliba fou en l’exercici del seu ministeri episcopal un exemple, en aquells moments de transició d’un món a un altre, de saber aportar tota la força de la fe en Jesucrist com a configuradora d’una societat nova. En trencar el mil·lenni va començar a germinar un món nou, que fou el món medieval, el de la feudalitat, les formacions nacionals, les municipalitats, les llengües romàniques, els nous arts romànic i gòtic... Persones cabdals, com el bisbe Oliba, van aportar el millor d’elles mateixes, des d’una forta fe, feta vida i cultura, al servei dels homes del seu temps. La seva obra fou de recuperació de la llibertat de l’Església i la defensa dels seus drets; així com dels seus deures a favor de tots, especialment dels més pobres i febles. També fou important la seva obra d’administració en resposta als problemes que hi havia en la frontera, i les tasques de fortificació i repoblació, a fi que es pogués viure en la pau i en la llibertat cristianes. Una altra faceta fou la renovadora i constructora; restant encara edificis per ell renovats o edificats de nou. Solament assenyalaré el campanar de la catedral de Vic i Santa Maria de la Tossa. Però no podem oblidar la seva tasca pacificadora, amb la Pau i Treva, en la seva primera formulació feta a Toluges, l’any 1027, en forma de decret sinodal, perquè, com es llegeix, prescindint de la llei divina i de la religió cristiana, abundava la iniquitat i la caritat es refredava.

Hauríem d’aprendre la lliçó que ens ensenya el bisbe Oliba de la confiança en la fe en Jesucrist com a fautora de nova humanitat. Jesucrist és la llum dels pobles. Ho va ser en aquells tombants de la història del segle XI, i ho és ara en el canvi de paradigma dels segle XXI.

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +