catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Josep Àngel Saiz Meneses

Josep Àngel Saiz Meneses

18 d’agost de 2019

Avui m’agradaria compartir algunes reflexions sobre el pelegrinatge a partir del Nou Testament. En primer lloc, contemplem com Nostre Senyor Jesucrist entra en la història humana i recorre els camins de l’ésser humà. Neix a Betlem, ha d’emigrar a Egipte, viu després a Natzaret i durant la seva vida pública recorre els camins de Palestina. Essent encara un nen peregrina al temple de Jerusalem per a ser presentat pels seus pares i després peregrina com a jueu observant a les festes que estaven prescrites.

Crist es fa present en la vida de tot ésser humà i es revela com a Camí, Veritat i Vida. La seva vida i el seu ministeri públic, tot recorrent els camins de Palestina, esdevé un pelegrinatge cap a Jerusalem, un viatge que té com a meta la Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió al cel. La vida de Crist, lliurada per amor fins a la mort, és un camí, un pelegrinatge d’abaixament, d’humiliació, i finalment, de resurrecció i d’exaltació a la dreta del Pare. El Fill etern s’encarna, es fa home, s’humilia a si mateix prenent la condició d’esclau; essent ric, es fa pobre per nosaltres i dona la seva vida morint a la creu per la nostra salvació. Ressuscitat pel Pare, és glorificat i exaltat a la seva dreta com a Salvador.

En segon lloc, Maria és introduïda en el misteri de Crist des del moment de l’anunciació i serà model de peregrinació de la fe. En primer terme, quan es dirigeix ​​amb decisió a visitar la seva cosina Elisabet; a la Nativitat, tot mostrant als pastors i als Mags el seu Fill primogènit; també quan el presenta en el Temple i anys més tard quan el troben entre els doctors de la Llei, ocupat en les coses del seu Pare. Sant Joan Pau II remarca dos aspectes en referència a la Mare de Déu: la radical novetat de la fe de Maria i la nit de la fe de Maria en la seva manera d’ascendir els cims del pelegrinatge de la fe.

Al llarg de la vida pública de Jesús, Maria continua avançant en el pelegrinatge de la fe i manté la unió amb el Fill fins a la creu, on és entregada com a Mare al deixeble pel mateix Jesús. Maria és present a l’inici del pelegrinatge de l’Església en la Pentecosta. Ell precedeix i  a la vegada pertany al misteri d’aquesta Església que comença el seu camí en la història; ella era el testimoni singular de la infància de Jesús i de la vida oculta de Natzaret i per això era al cor més profund de la mateixa Església. En el pelegrinatge de l’Església Maria ens ha precedit i ens acompanya sempre. Ella és consol per als creients i signe d’esperança segura.

I en tercer lloc l’Església és el poble pelegrí que Déu congrega en el món sencer. Realitza la seva missió d’anunciar el Regne de Déu i instaurar-lo en tots els pobles mentre peregrina enmig de les dificultats i persecucions pel món amb la gràcia i la força que rep del Senyor ressuscitat. Mentre camina en aquesta terra té l’experiència que aquesta no és la seva estada definitiva. Mentrestant, és sagrament de salvació, ferment viu en el camí de la història, formant una comunitat de pelegrins enmig dels homes.

Déu vol que tots els homes se salvin. Per això va escollir  Israel, que és figura del nou Poble de Déu, constituït per jueus i gentils, unificat segons l’Esperit. Aquest poble té per cap a Crist, té per llei la caritat i com a fi el Regne de Déu. Aquest nou poble de Déu és l’Església de Crist, que pelegrina en aquest món confortada amb la presència del Senyor segons la seva promesa als apòstols: "I sapigueu que jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi dels temps" (Mt 28,19).

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +