catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Josep Àngel Saiz Meneses

Josep Àngel Saiz Meneses

21 d’abril de 2019

¡Santa Pasqua de Resurrecció a tots! ¡Crist viu i és la nostra esperança! Avui vull fer referència a l’Exhortació Apostòlica postsinodal del Sant Pare Francesc Christus vivit, dedicada als joves, fruit de la XV Assemblea Ordinària General del Sínode dels Bisbes que es va celebrar del 3 al 28 d’octubre de 2018, que es va presentada el proppassat dos abril. Les dues primeres paraules del text, que es converteixen en el títol de l’exhortació, resumeixen el seu contingut i ens ofereixen una clau hermenèutica per a interpretar tot el text. El missatge fonamental que el Sant Pare vol transmetre, tal com es va destacar en la presentació, és que Jesucrist no pertany només al passat, sinó també al present i al futur, perquè ell és la Vida eterna. Per això, cada generació de creients descobreix en ell un contemporani i un company de camí. El Papa Francesc ha volgut fer coincidir la publicació d’aquest document amb l’aniversari de la mort de sant Joan Pau II, el Papa que va escriure la primera Carta als joves del món l’any 1985, amb ocasió de l’Any Internacional de la Joventut.

¡Crist viu i és la nostra esperança! En el capítol quart de l’esmentada Exhortació Apostòlica el Papa es refereix al gran anunci que hem d’escoltar atentament: que Déu és amor, que Crist et salva a tu i és viu, que l’Esperit dóna vida. Déu és misericòrdia, és Amor i ens estima personalment. La Bona Nova de l’Evangeli és que som fills de Déu. Som cridats a contemplar i a viure l’experiència de l’amor de Déu, a contemplar i fer experiència de Déu Pare misericordiós. Estem cridats a viure i a ser testimonis d’aquesta experiència de filiació. També contemplem la grandesa de l’ésser humà, que és dignificat fins al punt de ser fill de Déu, cridat a formar una família en fraternitat i comunió. Finalment, hem de viure l’actitud filial confiant plenament en el Pare i en la seva providència amorosa, “com un nen a la falda de la mare” (Salm 130,2).

Crist ens salva. Ell lliurà la seva vida a la creu per a salvar-nos; donà la vida per tots i per cada un dels redimits. Amb sant Pau podem repetir: “La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi” (Ga 2,20). Des de la contemplació de la creu copsem l’immens amor de Déu a totes les persones, de qualsevol lloc i temps. Un amor infinit, encarnat en l’actuació misericordiosa de Jesús, que a la creu culmina amb la seva realització més gran. Allò que dóna valor redemptor a la crucifixió no és tant el dolor patit sinó l’immens amor de Déu que no s’atura davant del sofriment més gran. Allò que salva la humanitat és l’amor infinit de Déu encarnat en aquesta mort. Però el crucificat “al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità” (1Cor 15,4). La Resurrecció del Senyor és, en definitiva, la seva consagració com el Salvador, com el Senyor que conquista la vida i ja domina sobre la mateixa mort, que ha estat vençuda.

L’Esperit dóna vida. És el principi vivificant de l’Església, “l’ànima de l’Església”, el “cor de l’Església”. La caritat cristiana és un amor sobrenatural, i és l’horitzó on l’Esperit Sant col·loca els fidels de Crist; també aquest mateix Esperit promou en el nostre interior una autèntica pregària cristiana, ve en ajut de la nostra feblesa per a ensenyar-nos a demanar allò que ens convé; és creador d’unitat dintre de la comunitat cristiana a través del vincle de l’amor, i també impulsa a establir relacions de caritat amb totes les persones, sigui quina sigui la seva condició. L’Esperit Sant prepara els cors per a rebre l’anunci salvador i els dinamitza perquè donin fruits propis de la vida pasqual: amor, pau, paciència, afabilitat, bondat, fidelitat, mansuetud, sobrietat, goig (cf. Ga 5,23). ¡Santa Pasqua, doncs, a tots vosaltres!

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +