catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Salvador Giménez Valls

Mons. Salvador Giménez Valls

10 de desembre de 2017

“Prop de vosaltres” és el lema que vaig triar al principi de la meva arribada a la diòcesi per agrupar els comentaris o glosses de cada diumenge. He de confessar que em vaig deixar ajudar per algun col·laborador que em va oferir al mateix temps altres possibilitats d’elecció. Em va captivar aquesta expressió perquè, en certa manera, resumeix el sentit de la meva vida i del meu ministeri i també el desig de fer realitat el que expressa.   

Més d’una vegada he estat temptat a explicar l’elecció d’aquest tema. I per timidesa o per por a futurs incompliments, he desistit de fer-ho. Potser també per no conèixer a les persones que, en un principi, tenia al voltant i que rebien de manera cordial a un desconegut pastor de la seva diòcesi. No volia pecar d’excessiva ingenuïtat ni d’un pretès mestratge o exemplaritat en el tracte. Ara mateix, després de dos anys d’exercici d’aquesta responsabilitat eclesial i amb la mirada posada en tants rostres coneguts en les meves converses privades, en les meves homilies o intervencions públiques o en la meva presència en actes de festes religioses i populars, m’atreveixo a manifestar els meus sentiments de proximitat amb tothom. I en aquest breu comentari vull exigir-me humilitat i sinceritat.

L’ésser humà té la necessitat o li agrada tenir a prop a persones que el cuidin, l’eduquin o l’acompanyin. Passa, com és natural, en la infantesa i en l’adolescència. També es dóna en nivells distints en la maduresa de la vida. S’han perdut les forces o una malaltia ha inhabilitat part de l’organisme o els anys que no perdonen...

No em refereixo només a les atencions corporals. En determinats moments de la nostra existència necessitem algú que ens cuidi. Però en aquest cas parlo de persones adultes, en plenitud de facultats i amb possibilitats de prescindir dels altres per a una vida rutinària. Parlo, un pas més, de persones amb una profunda convicció d’ajuda a l’altre. Parlo de cristians que, per seguir el mandat de Jesucrist, fan de la caritat el seu estandard fonamental. I l’últim pas, parlo de ministres, servidors del Poble de Déu, que desitgen viure amb coherència cristiana i predicar amb alegria la proximitat que ha mostrat el Senyor cap a tots els homes i dones del món.

Aquesta proximitat és la que em sento obligat, per la meva responsabilitat pastoral, a posar en pràctica en tots els moments de la meva vida. Vull reproduir la posició de Jesús en les actituds cap als altres. Tinc massa exemples ens els evangelis en els quals mostra no només la proximitat física sinó la comprensió cap a l’altre en les seves múltiples circumstàncies, l’acceptació global del que està a prop meu, l’oferta del meu perdó amb les ofenses rebudes i l’expressió de la misericòrdia amb els que mostren més necessitat de ser escoltats i atesos.

Desitjo estar a prop de vosaltres per conèixer les habilitats, els interessos i les preocupacions diàries. També per comprendre millor les vostres idees i projectes vitals, per participar dels vostres millors sentiments d’ajuda mútua. Per reconèixer les vostres limitacions i caigudes, per advertir i eradicar els arguments que ens construïm per separar o enfrontar a persones o comunitats. Per aprendre dels vostres modals, de les vostres emocions i de les vostres actituds. En definitiva, per intercanviar els sentiments i oferir amb lleialtat els meus que voldrien ser sempre els de Crist.

Desitjo estar a prop dels sacerdots, col·laboradors del ministeri episcopal, dels membres de la Vida Consagrada per participar dels seus carismes i de tots els laics per animar la seva vida compromesa amb l’Església i el món en el que viuen.

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +