catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Salvador Giménez Valls

Salvador Giménez Valls

22 d’abril de 2018

En aquests últims mesos han proliferat successos i notícies sobre la llibertat d’expressió. Hi ha hagut també nombrosos comentaris i opinions a la premsa escrita. S’han organitzat tertúlies en els mitjans audiovisuals sobre la mateixa qüestió. Cada un es forma la seva pròpia opinió amb l’ajuda dels comentaristes o es reafirma en la postura que prèviament tenia. Res a dir davant aquest dret fonamental reconegut per la nostra Constitució (art. 20) per expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions per mitjà de diferents suports, per una llibertat en la producció i creació literària, artística i científic-tècnica, per a la llibertat de càtedra i per la llibertat de comunicar informació veraç per qualsevol mitjà. Estic convençut que l’exercici d’aquest dret evidencia la salut democràtica d’una societat.

La meva preocupació en escriure aquestes línies està motivada per les nombroses faltes de respecte als sentiments religiosos dels creients que, emparats pel dret de llibertat religiosa reconegut per la Constitució (art. 16) dels individus i de les comunitats, sense més limitació en les seves manifestacions que la necessària per mantenir l’ordre públic. Una llei orgànica posterior (any 1980) desenvolupa aquest dret limitant-lo a la protecció del que exerceixen els altres, sense forçar ningú a declarar la seva sentiment religiós i amb un mandat de cooperació de l’Estat amb les diferents confessions religioses. L’Estatut de Catalunya en el seu article 4, Drets i principis rectors, i en l’article 161, Relacions amb les entitats religioses, també recull la línia d’aplicació d’aquest dret.

Vivim en una època en la qual tots som molt gelosos dels drets que ens assisteixen. No és la meva intenció entrar en una consideració jurídica sinó en una exhortació amb una marcada tintura moral dirigida sobretot als catòlics per tal de recordar-los la importància de no tornar mai els insults ni respondre amb més odi als que provoquen tensió davant el més sagrat de la fe. Torneu bé per mal encara que els qui insulten, ofenen o es burlen dels nostres sentiments tinguin la gosadia d’afirmar que no pretenien molestar ningú. Dóna la impressió que es mofen dues vegades. Als cristians ens preocupa la reiteració d’aquests actes que s’acosten al vandalisme i que mostren menyspreu al més sagrat. Volem col·laborar a una convivència digna entre tots i demanem respecte per als nostres sentiments. Constantment s’exigeix ​​de l’Església la presentació d’un rostre amable, d’una bona acollida a tots, d’una empatia sense límits cap a qualsevol que pensi o cregui diferent. És una línia d’actuació clarament evangèlica però en la nostra ingenuïtat tenim dret a queixar-nos, a denunciar una injustícia tan gran de falta de respecte i a sol·licitar accions de defensa dels nostres drets que emparen les lleis.

També una paraula per als no creients. Demanem la seva comprensió cap als que se senten ofesos davant els atacs i desvaris d’uns quants. Que sàpiguen respondre, des de les seves conviccions profundes, amb el diàleg, amb la recerca de la pau en la convivència diària i amb l’acceptació dels qui mantenen la cosmovisió cristiana. Tots tenim el mateix dret a ser respectats combinant la llibertat d’expressió, que no és llibertat per ofendre o insultar, amb la llibertat religiosa que es desenvolupa en lloança a Déu i en atenció al proïsme.

Acabo amb una recomanació, entre d’altres, que va fer l’any 2010 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya: Respectar els sentiments individuals i col·lectius de manera que no s’utilitzin indegudament, encara que sigui en clau d’humor, els símbols representatius per a les persones que professen una confessió religiosa.

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +