catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Salvador Giménez Valls

Mons. Salvador Giménez Valls

15 d’octubre de 2017

Consumim tantes notícies cada dia que amb rapidesa unes tapen a altres i les oblidem fàcilment. No importa que siguin impactants o intranscendents. És tal l’allau d’informacions rebudes que ens cansem aviat de la seva lectura o visió. O ens en desentenem.

M’agradaria recordar algunes paraules del papa Francesc en el seu recent viatge a Colòmbia. O no tan recent. Ha passat poc més d’un mes i segurament molts ho han oblidat. Serveixin aquestes línies per tornar a l’actualitat d’aquells dies. No hi ha dubte que va ser un esdeveniment molt important per a tots els colombians que van acompanyar la presència del papa amb oracions, amb cants i amb testimonis de vida. Van escoltar i també van parlar. Tant el pontífex com la resta d’acompanyants ens van donar, amb les seves paraules, lliçons per a la nostra pròpia reflexió.

Tots sabeu que Colòmbia ha estat assotada per enfrontaments civils, per l’odi de bàndols i, el que és pitjor, per una guerra interna que dura cinquanta anys. I això pesa molt en el cor de la gent i roman com un pòsit en els fons de la societat de manera que les relacions humanes es tornen irrespirables per la justícia i la fraternitat. En aquest context, el papa va acceptar que el viatge tenia els seus riscos i les seves grans dificultats. Ho va posar tot en mans de Déu i es va trobar amb una majoria de catòlics als quals va voler apel·lar recordant la seva fe i la seva tradició. Segurament no tenia un altre interès que mostrar-los, una vegada més, les paraules i els gestos de Jesucrist que ens narren els evangelis. Desitjava que tots es miressin al mirall del Senyor per tornar a les arrels de l’arbre de la reconciliació, de la pau i del perdó.

Segons nombrosos mitjans de comunicació social el resultat del viatge va ser un èxit. Els desafiaments que tenia per davant van ser superats i el món sencer va percebre que s’havia guanyat molt en el camí de l’entesa entre les diferents forces socials. I això mateix va causar admiració i molts ulls van tornar a situar-se en l’ona de les grans i valuoses paraules evangèliques, fonament d’una societat lliure i justa. És cert que continuen els punts negres de la confrontació en altres llocs però podem entreveure el camí que condueix a la pau, l’aspiració constant de tots els pobles encara que als éssers humans els costi tant aconseguir.

No puc fer una crònica del viatge ni resumir el contingut de totes les locucions pronunciades en les diferents trobades i celebracions eucarístiques. Em permeto recordar algunes frases que ens poden afectar també a nosaltres i com un recordatori de l’acció papal. Ni tan sols hi ha espai per a citar la seva procedència amb exactitud. Són com pinzellades que ens colpegen el cor i ens ajuden a actuar en conseqüència.

Cal rebutjar la venjança i construir la pau.

El protagonista de la reconciliació és la gent, no una fracció o una elit.

És urgent "que es rebutgi tot tipus de violència". No perdin la pau per el jull.

Tot esforç de pau fracassa sense reconciliació i aquesta no vol dir legitimar les injustícies.

És hora de curar ferides, de construir ponts, de llimar diferències. És l’hora de desactivar els odis, de renunciar a les venjances i d’obrir-se a la convivència".

També es va emocionar el papa en escoltar a una dona, Pastora Mira, a la qual la violència li va prendre la vida del seu pare, del seu marit i dos dels seus fills arribant a tenir cura dels assassins dels seus éssers estimats. Tot un exemple de coherència cristiana i motiu per a la nostra reflexió.

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +