catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

17 de novembre de 2019

Aquest diumenge celebrem la tercera Jornada Mundial dels Pobres, instituïda pel papa Francesc.

Com cada any, el Papa ens fa arribar el seu missatge, en el qual ens convida a ser molt conscients de la realitat dels pobres i de les nostres actituds envers ells.

Enguany el missatge porta per títol: «L’esperança dels pobres mai no quedarà frustrada». Recull les expressions dels salms 9 i 19, que són d’actualitat i manifesten que la fe, en el cor dels pobres, els retorna l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida.

També el salm 10 es fa la pregunta que s’ha repetit al llarg dels segles fins als nostres dies: Com Déu pot tolerar la situació del pobre i l’arrogància del qui l’oprimeix? Com pot permetre que sigui humiliat, sense intervenir per ajudar-lo? Per què permet que l’opressor tingui una vida feliç quan el seu comportament hauria de ser condemnat precisament per la humiliació del pobre?

Cal notar que aquest salm es va compondre en un moment d’un gran desenvolupament econòmic, que, com sol passar, provoca molts desequilibris socials. Reflecteix la condició dramàtica dels pobres quan es comparava amb la riquesa d’uns pocs privilegiats.

En llegir el missatge i contemplar la realitat he constatat novament alguns fets que ens haurien de commoure i fer reaccionar. La crisi econòmica no ha estat obstacle perquè grups de persones s’enriquissin amb desmesura, mentre augmenten els pobres mancats de tot tipus de béns necessaris per a una vida digna, i que a més sovint són marginats, maltractats en la seva dignitat i explotats.

Recordo un fet de fa uns anys a les portes de l’església on, cada dia, a les hores de les celebracions, hi havia alguns pobres parant la mà. Sovint, amb els fidels, a l’entrar o sortir del temple es parlava «dels nostres pobres». Un dia un d’ells, el més habitual, es dirigeix a nosaltres i ens diu: «No em dic pobre, em dic Joan». Fou per a nosaltres una gran lliçó, perquè reclamava almenys la seva dignitat com a persona.

El Papa descriu les nombroses formes d’esclavatge de milions d’homes, dones, joves i infants: famílies que han d’abandonar la seva terra per poder subsistir; joves que no tenen accés al treball a causa de polítiques econòmiques; víctimes de violència, de les guerres, de la prostitució, de les drogues, dels odis...; els immigrants, als quals es nega la solidaritat i la igualtat; i tantes persones marginades i sense sostre que s’arrosseguen pels nostres carrers.

Les nostres reaccions i actituds

Cal ser conscients que Déu està a favor dels pobres, perquè és aquell que «escolta», «intervé», «protegeix», «defensa», «redimeix», «salva». Déu no resta indiferent, perquè és aquell que fa i farà justícia. El dia del Senyor destruirà les diferències. Però ara podem començar a destruir aquestes diferències, perquè ara ha començat el dia del Senyor. Jesús es va identificar en els indigents: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). Ell inaugura la seva predicació amb la benaurança dels pobres, que nosaltres hem d’anar realitzant.

L’Església, per missió, no hem de permetre que ningú se senti estrany o exclòs. El nostre servei és veritable evangelització. La promoció dels pobres no és aliena a l’Evangeli, ans al contrari: manifesta la validesa de la fe cristiana.

La jornada ha de servir sobretot per descobrir la bondat amagada en el seu cor, atendre la seva cultura i expressions per iniciar un diàleg fratern, per estendre la mà i estimar-los.

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +