catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

21 d’abril de 2019

Sí, certament, per Pasqua ens podem felicitar mútuament. Així succeeix després de la Vetlla Pasqual i de les celebracions. Ho he viscut durant molts anys, sobretot en acabar la celebració de la vetlla a les parròquies i en la Pasqua Jove. Algú podria pensar: «I ara per què es feliciten desitjant-se una joiosa Pasqua amb abraçades, encaixades de mans, somriures...?». Només hi ha un motiu: perquè Jesús, el crucificat, ha ressuscitat! Però aquest fet és motiu de tanta alegria?

Comentant la nostra fe en la resurrecció de Jesucrist, en una reunió de formació amb els pares dels infants de la catequesi de primera comunió, em varen fer una pregunta i una afirmació. La pregunta: «Com ho sap?». I l’afirmació: «Doncs no ho sembla que hagi ressuscitat, tal com va el nostre món!».

Vaig intentar respondre a les dues qüestions explicitant què afirmem quan parlem de la resurrecció i mostrant signes de resurrecció que podem experimentar en la nostra vida i alhora en la història de la humanitat.

No hem de pensar que la resurrecció és un retornar a la vida terrenal. Quan parlem de la resurrecció de Jesús manifestem que la seva persona inicia una nova manera de ser, de viure en plenitud la Vida amb Déu. El Crist ressuscitat que mostra les nafres del crucificat no està lligat al temps ni a l’espai. Per això els evangelis indiquen que podia passar a través de les portes tancades, es presenta amb un aspecte sota el qual no el reconeixen immediatament, apareix i desapareix, però alhora els demana menjar per mostrar que és ell mateix, els instrueix i els ensenya les nafres de la passió i crucifixió.

Alhora, cal mostrar «signes de resurrecció» com a contrapunt a la constatació «tal com està el nostre món»:

- El testimoni dels apòstols, dels primers màrtirs i dels màrtirs de totes les generacions que, sense voler morir, varen preferir ser fidels a Jesús Ressuscitat, confirmant la seva fe abans que allargar uns anys la seva vida humana.

- L’existència i la missió de l’Església, de les seves comunitats i institucions, des de Jesús Ressuscitat fins avui, arreu del món. Hem superat dificultats, persecucions, limitacions humanes, pecats personals i institucionals, dificultats polítiques... És un fet tan significatiu que no s’entén sense la presència i l’acció de l’Esperit Sant, la promesa i el regal de Jesús Ressuscitat. Si Jesús no hagués ressuscitat faria temps que l’Església no existiria tal com ha estat i és.

- La vida ordinària de multitud de persones viscuda amb fe, esperança i molt d’amor fins al perdó. Pensem en persones conegudes que s’han mantingut fidels a Jesucrist en l’Església, malgrat situacions dramàtiques viscudes i que posaven en qüestió la seva fe.

- La multitud d’homes i dones que han consagrat la seva vida a Déu seguint els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència, disposats a donar-ho tot sense res canvi.

- La vitalitat de les comunitats cristianes que han viscut i viuen la seva fe en Crist acollint sempre els pobres dels més pobres en qualsevol lloc del món, proclamant la seva confiança en la Resurrecció de Jesús i dels qui moren, encarnant l’Evangeli en la cultura de cada moment per mitjà del pensament, de l’art, de la música... i sobretot en la lluita per la dignitat de les persones i de la justícia.

 

Certament que ens podem alegrar i felicitar!

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +