catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

18 d’agost de 2019

 

 

Durant aquest agost, alguns fets m’han estimulat a reflexionar sobre el temps lliure o l’oci. Primer, el fet que l’agost és un temps de parada de moltes activitats habituals de durant l’any, i això es nota principalment perquè hi ha molts establiments tancats, ja que sol ser el mes que més s’aprofita per fer vacances. També es nota per la intensitat de la circulació de vehicles, sobretot en direcció a les platges i altres indrets d’estiueig. L’ocupació dels hotels, càmpings i apartaments n’és un altre signe eloqüent. El temps lliure apareix cada vegada més com a possibilitat de realització personal i espai de creativitat, i per això cada vegada és més contemplat com un dret que contribueix a la dignitat de la persona.

Per a tots els qui treballen o estudien és necessari un temps per deixar la feina habitual, canviar el ritme de vida, cercar activitats de lleure, d’esport, de cultura, de descans, de convivència, de serenor... I això també val per als jubilats que assumeixen feines familiars o de voluntariat.

La problemàtica dels qui malauradament no tenen treball és una altra. Què fer quan no tens obligacions a fer? Què fer en aquest temps que no està necessàriament destinat a alguna activitat que forma part de les responsabilitats de cada dia: treball, estudi, classes, tasques de la llar...? Què fer en el temps lliure? És difícil oferir respostes perquè el que a un l’entusiasma, a l’altre el deprimeix. El temps lliure és precisament el temps de cadascú en el qual et pots permetre escollir segons el teu gust, el temps en el qual s’és més lliure per decidir.

Hi ha propostes per a tots els gustos, opinions, sensibilitats, economia, edats... M’atreveixo, però, a formular algunes indicacions per si poden servir a algú per viure intensament aquest mes.

Descans

Sigui quina sigui la situació personal, laboral, familiar... necessitem un temps de descans per viure uns dies de canvi del ritme habitual, de canvi d’activitats, fins i tot de residència... per satisfer la necessitat de recuperar forces, ànims, coratge. Recordem que Jesús, conscient de la necessitat de descans, convidava els seus deixebles a descansar.

Convivència

Enmig del ritme quotidià potser és més difícil trobar espais de convivència i diàleg amb la família, amb amics, amb coneguts... Cal aprofitar aquest dies per assaborir una convivència sense presses.

Contemplació

Des de la meva experiència, penso que cal tenir una actitud de «contemplació serena» i no només d’observació immediata. El ritme habitual, la servitud del rellotge, la quantitat d’impactes que rebem constantment amb les obligacions... ens habituen a «mirar i passar». I quan estem obsessionats per algunes qüestions ens succeeix el mateix. Mirem les persones, la natura, la tele, els carrers... però no ens afecten personalment. Un cop passat, ja és passat. La contemplació demana mirar amb implicació, deixant-se impressionar per allò que es veu, s’escolta o sorgeix en el pensament.

Pregària

La dimensió cristiana de la persona no fa vacances. Al contrari, aquests dies poden ajudar els cristians a pregar, a donar gràcies, a llegir l’Evangeli, a demanar l’ajut de Jesús, que és també al teu costat. Comunica-t’hi.

Temps per gaudir i aprendre. Temps per reflexionar.

Sovint he sentit i experimentat l’expressió «facis el que facis, el cap no para». És a dir, el pensament, la comprensió, la reflexió... no s’aturen. Per això aquests dies poden ser molt adients per proposar-se pensar o reflexionar amb serenor, profunditat i perspectiva. Aprofitem-los!

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +