catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

18 de febrer de 2018

Iniciar el temps de Quaresma és posar en els nostres cors l’esperança que el bé és més fort que el mal, que la vida venç la mort, que l’amor és més fort que l’odi. El camí de la Quaresma ens aboca, de fet, a la Pasqua. Crist és la nostra Pasqua. Ell és el qui, amb la seva passió i creu, ens obre la porta de la resurrecció i la vida.

La conversió pròpia de la Quaresma no pot ser, doncs, cap altra que la de l’amor. Convertir-nos a l’Amor, a viure més i més l’amor a Déu i als germans, els qui tenim al nostre costat i als qui són lluny, oberts sempre als qui més pateixen de cos o d’esperit; aquesta és la veritable Quaresma que el Senyor espera de nosaltres. De fet, el papa Francesc, en el missatge de la Quaresma d’aquest any ens parla d’aquesta necessitat de la conversió a l’amor. L’esmentat missatge porta per títol: El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà (Mt 24,13).

Som, doncs, convidats a mirar el nostre cor per descobrir si l’amor s’hi va refredant. Preguntem-nos sincerament: quins són els senyals que ens indiquen que l’amor corre el risc d’apagar-se en nosaltres? Quan Jesús en l’evangeli de Mateu diu les paraules del títol del missatge papal, ho fa parlant dels temps definitius; en els quals són presents les persecucions als seus deixebles i les divisions i desercions en les comunitats. Un temps d’apostasia i de negació de Déu. Els temps que ens pertoca de viure amb passió són temps en què molts d’aquests elements hi són presents. Per dir-ho encara més clar: l’ambient que respirem no és pas de creença en Déu, de reconeixement de Déu, d’adoració i acció de gràcies al qui és el nostre creador i redemptor. I pensarem que aquest ambient no ens contamina? Mirem com estimem Déu i els germans. No tinguem por a dir-nos sincerament la veritat. Per guarir-nos necessitem «la medicina a vegades amarga de la veritat», com diu el Sant Pare en el missatge quaresmal.

La Quaresma ens ofereix a més el dolç remei de la pregària, l’almoina i el dejuni. No ho oblidem, són remei per a més estimar. La pregària ens ajuda a «descobrir les mentides secretes amb què ens enganyem a nosaltres mateixos.» L’almoina« ens allibera de l’avidesa i ens ajuda a descobrir que l’altre és el meu germà.» El dejuni «ens desperta, ens fa estar més atents a Déu i al proïsme, inflama la nostra voluntat d’obeir Déu, que és l’únic que assacia la nostra fam.»

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +