catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

17 de febrer de 2019

L’octubre proppassat va tenir lloc a Roma la XX assemblea general ordinària del Sínode de bisbes, sota la presidència del papa Francesc. El tema que es va tractar fou «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». Ja ha estat publicat, també en català, el document final, on es fan presents les reflexions en els temes claus i les propostes indicatives per a tota l’Església per a l’acolliment i acompanyament dels joves, i com ajudar-los en el discerniment de la voluntat de Déu per a cada un d’ells. Tot això en una Església sempre jove, que camina amb la sinodalitat que li és pròpia, llançant-se a la missió eclesial, per al bé de la humanitat. Els joves tenen un paper clau en l’Església jove. Com diu el document final: «Els joves catòlics no són merament destinataris de l’acció pastoral, sinó membres vius de l’únic cos eclesial; són batejats, en els quals viu i actua l’Esperit del Senyor. Ells contribueixen a enriquir el que l’Església és, i no solament el que fa. Ells són el seu present i no solament el seu futur» (54). Com a Església diocesana hem d’acollir aquest document i treballar perquè més i més joves trobin en ella la casa de la comunió, la llibertat i l’amor. Els joves són la nostra assignatura pendent. Hem de trobar camins de trobament, com ho va fer Jesús amb els deixebles d’Emaús, en aquell vespre de la Pasqua.

I del Sínode de bisbes al Sínode diocesà. Fa uns quinze dies vaig nomenar els membres de la Comissió del Sínode. Formada per preveres, religiosos i laics té la missió d’acompanyar el Sínode de l’Església de Vic, tant en la fase preparatòria com en totes les fases del seu desenvolupament. No cal dir que el mateix Esperit que porta l’Església, és el qui ha acompanyat l’esdeveniment eclesial del Sínode bisbes. I és també el mateix Esperit Sant el que acompanya els primers passos del nostre Sínode. Tots hem de pregar insistentment el Senyor, perquè el Sínode diocesà convocat sigui capaç de fer-nos créixer en la fraternitat entre nosaltres, a fi que la nostra Església sigui, com diu el document final del Sínode de bisbes,«un espai de diàleg i de testimoniatge que fascina. La força d’aquesta experiència supera qualsevol fatiga i feblesa. El Senyor continua repetint-nos: No tingueu por, jo sóc amb vosaltres» (1).  Hem d’estar, doncs,tots ben atents al que l’Esperit Sant suscita en el nostre cor, en la comunió de l’Església, per a caminar més junts, més sinodalment.

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +