catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Romà Casanova Casanova

Mons. Romà Casanova Casanova

15 d’octubre de 2017 

“La llum dels pobles (lumen gentium) és Crist”, són aquestes les paraules amb les quals s’inicia la constitució dogmàtica sobre l’Església del Concili Vaticà II. L’Església reconeix que Crist, el seu Mestre i Senyor, és la llum dels pobles, no pas ella. L’Església, com la lluna, solament pot oferir llum si reflecteix la del sol, en aquest cas, Jesucrist. L’Església per pròpia essència i missió és portadora de la llum de Crist a tots els homes. Cada generació de cristians hem de fer nostra aquesta naturalesa i vocació.

L’Església, en aquests moments, és cridada a viure en petites comunitats, constituïdes per persones senzilles, no pas les més enteses ni les més sàvies; però cridada, al mateix temps, a ser una minoria creativa capaç d’aportar regeneració a la societat. Aquestes dues afirmacions semblen contradictòries: per una part, petites i humils comunitats, i, per l’altra, regeneradores de la societat. I és que la grandesa de l’Església no prové dels seus números, ni de la seva organització, ni de la seva capacitat d’influir. L’única força de l’Església és la fe en el seu Senyor, Jesucrist.

Un aprofundiment que ens porti a una vivència radical de la fe, en què aquesta conformi la vida. La fe en Crist solament té un lloc per a ser-hi: el cor de la persona. La fe és cridada a ser el motor de la vida, l’alè que dona empenta en els moments de dificultat, la llum que il·lumina les coses petites de cada dia i ens fa capaços de mirar més enllà, de no quedar-nos en les llums fugisseres i encegadores del moment: les modes, les ideologies, les tendències...

Santa Teresa de Jesús, dona forta, capaç de copsar la realitat amb intel·ligència i saviesa, enamorada de Jesús, persona valenta i decidida, en el segle XVI de grans trasbalsaments en l’Església i en la societat, va entendre que el Senyor li demanava reformar la vida carmelitana amb la fundació de petites comunitats de dones. Cada comunitat de religioses al llarg dels segles ha fet palès el que ens demana l’Església en aquests moments: ser minories creatives. Quan Crist és enmig i cercat amb tot el cor, una comunitat, una parròquia, irradia al seu redós vida cristiana, cultura profundament cristiana: amor, veritat i bellesa. I això sense ni adonar-se’n, talment un bosc que creix sense fer soroll.

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +