catala espanol
Facbook Facebook Facebook

TORTOSA. Festa del Reservat al Seminari Diocesà de l’Assumpció

TORTOSA. Festa del Reservat al Seminari Diocesà de l’Assumpció

El dilluns 5 de novembre es celebrà com tots els anys al Seminari  la festa del Reservat. A les 11 hores s’aplegà el presbiteri diocesà,  presidit pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. El P. Salvador Villota Herrero, carmelita de València, Dr. en Ciències Bíbliques per l’Institut Bíblic de Roma i professor del Nou Testament en la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València, impartí una conferència sobre l’Evangeli de sant Lluc.

A continuació, el Sr. Bisbe presidí l’Eucaristia concelebrada per tots els preveres i amb l’assistència de quatre diaques permanents i els cinc seminaristes de la diòcesi: Christian, Santi, Matteo, Isael i Alberto i alguns fidels. S’inicià la celebració amb el cant “La terra lloï el Senyor”. Tot seguit, mossèn Javier Vilanova Pellisa, rector del Seminari, va fer la monició d’entrada: Ens hem reunit davant l’altar del Senyor per celebrar la festa del Reservat. Preguem pels nostres seminaristes i aquest mes preguem de manera especial per les vocacions sacerdotals en la “Cadena de pregaria” que farem a tots els bisbats amb seu a Catalunya.

Tot seguit foren proclamades les Lectures. La primera del llibre de Josuè. El Salm responsorial: “Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als hebreus (9, 11-15) i l’Evangeli segons sant Marc (Mc 14, 12-16. 22-26)

L’homilia fou eminentment eucarística i sacerdotal. El Sr. Bisbe la inicià saludant el rector del Seminari, els germans en el sacerdoci, els diaques permanents, els seminaristes i els germans i germanes tots. Com tots els anys celebrem la festa del Reservat des del beat Manuel Domingo i Sol. La vida sacerdotal només es comprèn quan es pren com a punt de referència l’Eucaristia. Segons el Vaticà II, la principal missió dels preveres és la celebració de l’Eucaristia, centre de la nostra vida i ha de ser l’ànima de la vivència diària del nostre sacerdoci.

La Paraula de Déu ens ajuda a comprendre el que significa la vida del prevere, qui ha d’adoptar  una forma eucarística. Els deixebles preparen el sopar amb l’anyell pasqual, però sembla que el Senyor se oblida i es dóna a si mateix per ells. En aquell moment l’anyell pasqual és substituït per la vida de Jesús lliurada al servei. Nosaltres també convoquem les nostres parròquies, però com diu el Vaticà II, el culmen de tota l’evangelització és que els cristians s’alimenten amb el sagrament de l’Eucaristia. Aquest sagrament ha de donar sentit a la nostra vida sacerdotal. Si convoquem, reunim i convidem la comunitat cristiana, també s’ha de realitzar aquesta transformació que es produí en el darrer sopar. Hem de fer de tota la nostra existència una donació als altres, així com Jesús transformà l’anyell pasqual en una donació d’ell mateix.

Totes les activitats pastorals hem de fer-les de cara a transformar la nostra vida. Una de les missions que tenim com a preveres és reunir la comunitat cristiana entorn del Senyor. Quin era el vincle d’unió dels deixebles? Quan veiem en l’Evangeli com acompanyen el Senyor, ens adonem que no tenien els mateixos interessos, discutien entre ells qui seria el primer en el Regne de Déu i moltes vegades no eren amics. Però van participar d’aquell sopar pasqual perquè tots es sentien units a Crist. El nostre ministeri no el podem viure aïlladament. En primer lloc l’hem de viure com a presbiteri diocesà. No tots pensem igual, poden aparèixer interessos i desigs molt diversos, però el cert és que tots ens sentim deixebles del Senyor i malgrat les diferències, tots volem seguir-lo i servir-lo i ens sentim membres d’un mateix cos.  També quan mirem la realitat de les nostres comunitats parroquials,  no tots els qui participem de l’Eucaristia som una colla d’amics, però sí tots volem ser deixebles del Senyor.

Que les nostres celebracions siguen el punt de referència de la nostra comunitat cristiana. L’Eucaristia ens fa membres del cos de Crist i la nostra vida ha de ser de tal manera que per damunt de tot volem ser amics del Senyor. Què és el que la gent veu en les nostres parròquies? Veuen en mi, sacerdot, un autèntic amic del Senyor? Ho sé jo tot, ho decideixo jo tot?  La vida dels preveres tindrà una forma eucarística si de veritat som autèntics del Senyor.  Per això l’Eucaristia que cada dia celebrem, ha d’alimentar tota la nostra vida sacerdotal. Que així sigue.

Un diaca permanent va fer les pregàries demanant especialment pels seminaristes, per les vocacions sacerdotals, pels joves… Durant la Comunió vam cantar: “Al·leluia! Tots esperem de vós Senyor, al·leluia, el nodriment de vida eterna”

En acabar la celebració de la Missa, es va fer l’exposició del Santíssim i després del “Pange lingua”, el Sr. Bisbe consagrà al Senyor el nostre Seminari: “ Avui novament us consagrem aquest Seminari, Mestre d’amor i de veritat. Jesús, Bon Pastor, acolliu la nostra pregària sacerdotal a favor d’aquesta casa, dels qui s’han format i es formaran… Esteneu la vostra mà protectora sobre aquest Seminari, sota la protecció de l’Assumpció de Maria, la seua titular”  Tot seguit la processó mentre vam cantar: “Adoro te devote”, “Himne del Congrés Eucarístic de Barcelona”, “Cantemos al Amor de los amores”, fins tornar a arribar a la Capella, ja que aquest any a causa de la pluja no es va poder anar davant la cripta. Després de “Tantum ergo” i la benedicció amb el Santíssim, s’acabà la celebració amb el cant final: “Laudate Dominum”.

Tot seguit van compartir un dinar de germanor acompanyats pel Sr. Bisbe. Va ser una celebració molt solemne, tenint com a centre el sacerdoci i el gran amor a l’Eucaristia.

Maria Joana Querol

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +