catala espanol
Facbook Facebook Facebook

TORTOSA. El Centre de Restauració de Béns Immobles de Catalunya du a terme la primera fase de la conservació i restauració del retaule de Santa Anna, una de les joies de l’art barroc de la Catedral de Tortosa

TORTOSA. El Centre de Restauració de Béns Immobles de Catalunya du a terme la primera fase de la conservació i restauració del retaule de Santa Anna, una de les joies de l’art barroc de la Catedral de Tortosa

 

- El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha restaurat, per encàrrec del Bisbat de Tortosa, una part del retaule de Santa Anna de la catedral de Tortosa (Baix Ebre)

- Les peces restaurades són de fusta policromada i daurada, i pertanyen, principalment, al basament, al cos principal i al cimal, del qual només en resta pràcticament el gran relleu

- El conjunt es trobava en un estat de conservació molt dolent, sobretot a causa de problemes estructurals

- La restauració d’aquesta primera fase s’ha fet al CRBMC, ha durat quatre mesos i hi ha intervingut un equip de cinc conservadors– restauradors

- La intervenció l’ha finançada íntegrament el Capítol de la Catedral. El CRBMC n’ha fet la direcció tècnica i ha dut a terme les anàlisis fisicoquímiques i les tècniques d’examen fotogràfic

 

Introducció

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) restaura les peces, escultures i relleus de fusta policromada i daurada, que formen part del basament, del pis central i del cimal del retaule de Santa Anna de la catedral de Tortosa. D’aquest darrer, cal destacar la intervenció en el gran relleu central, amb l’escena de la Visitació.

Descripció historicoartística

De mides considerables (9 x 6 metres), el retaule de Santa Anna, antigament dedicat a Sant Ruf d’Avinyó, és un formidable moble barroc, provinent de la catedral de Tortosa.

Obrat en fusta d’alba, entre 1728 i 1732, i encarregat pel Capítol de la Catedral de Tortosa, es tracta d’un extraordinari i singular retaule de l’escultor Isidre Espinalt i Serra-rica (Sant Joan d’Oló, 1658 - Sarral, 1737) i del seu fill homònim, i constitueix l’única producció de gran format que es conserva d’aquesta nissaga d’escultors, atès que gran part de la seva obra va tenir la mala fortuna de ser destruïda al llarg dels anys.

De fet, el retaule de Santa Anna va estar a punt de córrer la mateixa dissortada sort, i la seva part superior va desaparèixer en els fets de la Guerra Civil. Malgrat tot, el retaule encara conserva, en la seva composició actual, la monumentalitat que el devia caracteritzar des d’inici.

Estat de conservació

Fins a l’estiu de 2018, el retaule de Santa Anna presentava greus problemes estructurals, que posaven en perill la seva integritat física, causats per diversos factors: l’envelliment dels materials, l’activitat dels insectes xilòfags i els factors antròpics.

Aquesta patologia va provocar que el retaule presentés un desplom del lateral esquerre, que amenaçava amb un col·lapse imminent. Així, el CRBMC i el Capítol de la Catedral, van determinar conjuntament que era urgent i prioritari començar el treballs de conservació i restauració amb el desmuntatge de tot el conjunt i restaurar-lo als tallers del Centre.

Per altra banda, les capes de preparació i la policromia i dauradura presentaven pèrdues, aixecaments i desplaçaments, sobretot a les parts en què la fusta havia tingut moviments. Quant a les capes de superfície, s’observaven nombroses repintades i importants esquitxos i regalims de cera de ciris i espelmes.

En general, el retaule presentava un aspecte fosc i ennegrit, producte dels vernissos oxidats i de les capes de pols i brutícia que s’havien dipositat a sobre de la seva superfície pictòrica.

Intervenció de conservació–restauració

Després d’un estudi tècnic previ, per avaluar els riscos i la metodologia de treball, es va desmuntar el retaule, el mes de setembre de 2018, i es van obtenir un total de 56 peces, que són les que formen el conjunt.

A partir de l’octubre del mateix any, i fins al febrer de 2019, s’ha dut a terme la primera fase de restauració d’una bona part de conjunt —peces del basament, del pis central i el gran relleu del cimal.

Aquestes peces s’han desinsectat, i el suport de fusta s’ha consolidat i estabilitzat. Posteriorment, s’ha fet el procés de neteja, per retirar els estrats de brutícia i els vernissos oxidats que s’havien anat acumulant al llarg dels segles i que amagaven els colors i brillantor originals. També s’ha dut a terme la fixació dels estrats pictòrics, que en moltes àrees, es trobaven descohesionats i en perill de despreniment.

Finalment, s’ha aplicat una capa de vernís de protecció a totes les peces i s’han retocat totes les pèrdues de policromia per minimitzar l’impacte visual i millorar-ne la lectura estètica. El criteri d’intervenció ha estat el més respectuós per a l’obra, però també, per a la seva història.

Les peces restaurades en aquesta primera fase es troben actualment exposades al públic a la catedral, a la mateixa capella que aixoplugava el retaule.

La segona fase, que començarà enguany, ha de continuar amb el treballs de conservació i restauració de la resta de les peces del retaule.

La tercera i darrera fase serà la del muntatge final del retaule. Possiblement, es tractarà de la més complexa de totes, ateses les dimensions del moble. Per a aquesta operació, caldrà fer un estudi previ sobre la nova estructura auxiliar de suport que subjectarà i ancorarà el moble al mur, similar en concepte i material a la que es va fer el 2017 per a l’exposició del retaule de les Santes Càndia i Còrdula, a la mateixa catedral tortosina. S’espera que aquesta darrera fase tingui lloc l’any 2020.

ir atras - anar enrera - go back
La voz de la iglesia
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +