Cada any, el quart diumenge de gener, l’Església celebra la Jornada de la Infància Missionera, promoguda per les Obres Missionals Pontifícies, com a ajuda recíproca entre els infants del món, que dona als infants un paper protagonista en el servei missioner: ells són els agents, donants i receptors de la tasca missionera. Infància Missionera és una escola de fe: convida els infants a seguir Jesús i anunciar l’Evangeli com a missioners, els ensenya a pensar en les necessitats dels infants de tot el món i a resar per ells i els inicia en la pràctica de la caritat i la solidaritat amb els altres infants. El seu lema fundacional és “Els infants ajuden els infants”. I aquest any el lema és una crida directa a la consciència personal: «Atreveix-te a ser missioner.»
D’altra banda, el dia 2 de febrer, dia de la Presentació del Senyor al temple de Jerusalem, el Moviment de gent gran “Vida Creixent” celebra la festa anual dels seus patrons (els ancians Simeó i Anna) i també aquest dia l’Església celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, aquest any amb el lema “La Vida Consagrada, trobada amb l’amor de Déu”. És una Jornada per promoure el coneixement i l’estima de la vida consagrada com a forma de vida que assumeix i encarna la trobada amb l’amor de Déu i amb els germans, manifestat en el lliurament profètic des de cada carisma fundacional. En aquesta Jornada Mundial de la Vida Consagrada l’Església dona gràcies a Déu per totes les persones d’especial consagració, que des de les diverses vocacions i formes de vida i servei són presència eloqüent de l’amor de Déu en el món.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquests esdeveniments, així com de Santa Teresa de Jesús Jornet, amb motiu del 175è aniversari del seu naixement, de la veritat de la informació i la informació de la veritat, amb motiu de la celebració, dimecres 24 de gener, de sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors i dels periodistes, i de l’espiritualitat matrimonial i familiar.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol , diu que en la societat actual, una apel·lació com la del lema de la Jornada de la Infància Missionera “sona gairebé a provocació. És un reclam a nedar contra corrent” i recorda missatges del sant Pare en els quals convida els infants i els joves a una obertura als altres, a ser revolucionaris, anar contra corrent i atrevir-se a ser feliços. L’arquebisbe Pujol afirma que els missioners “s’identifiquen amb la gent, esdevenen un més d’entre ells, i són apreciats per la gratuïtat amb què els lliuren la vida. Alhora són feliços, descobreixen els valors d’una nova cultura” i conclou el seu escrit dient que “la Infància Missionera vol fer arribar aquest missatge a nens i nenes que siguin capaços d’entendre la bellesa d’una opció que és la d’ajudar altres infants, amb l’oració i la solidaritat de petites aportacions econòmiques. És una rebel·lió de pau i amor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova , diu que la Jornada de la Infància Missionera “vol eixamplar el cor dels infants, descobrint com n’és de gran la missió cristiana, arreu del món, però, al mateix temps, ajudar-los a descobrir-se ells mateixos com a missioners” i que l’objectiu del lema d’aquest any és “donar suport als missioners i missioneres”, però també descobrir que els infants “poden ser missioners en el seu propi ambient, i, per què no?, somiar en ser missioners algun dia, si Déu crida i ells responen amb generositat”. També afirma que cal ensenyar els infants “a ser capaços de parlar de Jesús als seus amics i de ser, ells mateixos, protagonistes de les invitacions a conèixer més i més a Jesús, tant al seus amics, com als seus pares i familiars” i que “ningú no pot ser autèntic amic i missioner de Jesús si no surt a trobar-se amb els altres”.
Quatre de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. El cardenal Joan Josep Omella , arquebisbe de Barcelona, mira d’explicar breument “quins són els trets particulars que diferencien la vida consagrada de la de la resta dels cristians”, diu que “les persones que assumeixen lliurement aquesta crida a la vida consagrada viuen els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència per amor al Regne del cel” i que ho fan com “una manera de viure una consagració més íntima a Déu, motivada sempre per donar més glòria a Déu” i, com que enguany se celebra el vuitè centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè, el cardenal Omella vol tenir present Santa Maria de Cervelló, “l’ànima femenina de l’Orde mercedari”, “un testimoni del que és la vida consagrada, de la seva radicalitat i els seus fruits, sovint enmig de moltes dificultats i proves”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés , diu que la vocació és un fruit madur de vida de l’esperit, que no es dona espontàniament, sinó que té darrere quelcom que l’ha feta possible, que sempre té abans un temps, que és el resultat d’una història. Diu també que contemplant l’escena de la presentació del Senyor en el Temple, l’Església “recorda la Vida Consagrada, els cristians especialment consagrats, religioses i religiosos, que segueixen la vocació particular d’oferir-se a si mateixos de forma radical al Senyor i als germans” així com “les persones grans, que, com en el moviment “ Vida Creixent ”, viuen com a cristians laics l’últim tram de la seva vida, sentint-se cridats a lliurar-se activament al Senyor en la seva Església”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz , recorda el testimoni que la jove de Sabadell Mariona Tarrés va oferir en una Escola de Pregària. Afirma que “va transmetre sobretot una actitud de recerca que la va portar fins el descobriment i l’encontre amb Crist” i que “des de la seva experiència personal de Crist, ella anà descobrint la voluntat de Déu en la seva vida, és a dir, la seva vocació”; afegeix que “de l’encontre amb Ell poden néixer iniciatives i compromisos al servei de la pau, la justícia, els pobres, la conservació de la creació i de totes les causes nobles que necessitin la nostra col·laboració” i aprofita l’ocasió per “felicitar els religiosos pel do de la vocació rebuda” i agrair “la seva col·laboració en la vida diocesana”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent , afirma que la vida consagrada és “un signe per al nostre món i per a l’Església, perquè en una cultura que allunya a Déu del cor i de l’horitzó de la vida dels homes, ens recorda a tots què és el que més ha de ser estimat, que no és una altra cosa que Déu”. Afegeix que “la consagració a Déu ens parla també del sentit últim de tota vocació cristiana”, que és “crida a donar la vida”, que aquest lliurament de la vida “assumeix formes diverses en l’Església”, i que en la vida consagrada assumeix la forma d’uns vots: el vot d’obediència, “la forma més radical d’entregar la vida lliurement a Déu per a complir la seua voluntat”; el vot de pobresa, “un camí per a donar la vida, un camí que només pot entendre qui ha descobert que el seu vertader tresor és Crist” i el vot de castedat, “que no és no estimar a ningú, sinó ser lliure per a estimar de tot cor a Jesucrist i a tots els homes pels qui es prega”.
Dues de les cartes dominicals parlen de la gent gran. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives , informa que aquest mes de gener “estem commemorant amb acció de gràcies el 175è. aniversari del naixement de Sta. Teresa de Jesús Jornet i Ibars, nascuda a Aitona (Lleida) el 9 de gener de 1843 i que fundà a Barbastre les Germanetes dels Ancians Desemparats el 1872, per donar resposta als ancians pobres o malalts, que quedaven sols i sense empar”, diu que “ens cal retrobar l’amor a la vellesa i als ancians. I dedicar-los temps, energies, generositat, sigui dins la família o, si no es pot, a les residències que els acullen quan estan sols, malalts o quan tenen pocs recursos” i demana que “visquem envers els padrins l’amor agraït i generós”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez , explica a què dedica la gent gran part del seu temps i com “ens donen als altres lliçons d’afecte i dedicació desinteressada. I això és motiu d’agraïment i exemple a seguir”. Diu això per accentuar “una acció de molts dels nostres avis que no obliden la seva experiència cristiana i continuen en la seva formació i compromís parroquial o diocesà. Es reuneixen en petits grups de reflexió, preguen, dialoguen i celebren la fe”. Són “grups reduïts que estan englobats en un moviment apostòlic que rep el nom de Vida Creixent i que està estès en moltes diòcesis” i que té un himne amb una frase final “que resumeix la seva actuació”: “I aquesta alegria ningú no ens la prendrà” i un llibret que serveix com a fil conductor de les reunions al llarg del curs, que aquest any té com a títol ‘La primavera a la tardor de la vida’”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo , escriu la seva glossa “pensant en tots els qui exerceixen l’ofici de comunicadors”, però també “en nosaltres, perquè tots, d’alguna manera, comuniquem”, diu que l’Església “considera els mitjans de comunicació com a «dons de Déu»” i que aquests mitjans “són factors de progrés humà” i “imprescindibles, avui, per a l’evangelització”. Així mateix, considera que “en un context de crisi econòmica, política, cultural, «d’humanitat»… els mitjans de comunicació públics i privats, i també els mitjans de comunicació personals, haurien de comprometre’s, amb tota la societat, a fomentar la responsabilitat cap al bé comú i cap a les víctimes més afectades per aquestes situacions”. Finalment, diu que els missatges i comentaris en les xarxes socials “s’han de fer des de la veritat i certesa d’afirmacions i informacions, des del respecte a la dignitat de les persones, i, sempre, amb caritat”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell , acaba les seves glosses sobre Amoris Laetitia . Concretament parla de l’últim capítol d’aquesta exhortació apostòlica on el papa Francesc “ofereix a les famílies unes notes d’espiritualitat per a viure la seva relació amb Déu en l’esponsalitat i la vida de família”. El bisbe de Solsona acaba el seu escrit dient: “Confio i espero haver aconseguit que us hagueu animat a llegir-la. Convé llegir el Papa i més ara que ho fa fàcil i accessible a tothom. Com us he dit més d’una vegada, no ens quedem amb els titulars i les anècdotes. Tampoc en les meves glosses”.
Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:
Barcelona: https://www.esglesiabarcelona.cat/cartes-dominicals/
Girona: http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=1&subseccio=4&c_categoria=1&fitxa=3
Lleida: http://www.bisbatlleida.org/documents/bisbe
Sant Feliu de Llobregat: http://www.bisbatsantfeliu.cat/bisbe.php?id=1
Solsona: http://bisbatsolsona.cat/bisbe/documents/
Tarragona: http://www.arquebisbe.arquebisbattarragona.cat/category/4vents/
Terrassa: http://bisbatdeterrassa.org/diocesi/bisbe/cartes-dominicals/
Tortosa: https://bisbattortosa.org/paraules-de-vida/
Urgell: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/el-bisbe-durgell/la-veu-del-bisbe
Vic: http://www.bisbatvic.com/full.htm
Així mateix, poden trobar al web http://tarragonamissionera.blogspot.com.es/material relacionat amb la Jornada de la Infància Missionera i més informació sobre aquesta Jornada a https://www.omp.es/que-es-jornada-infancia-misionera/. I a http://www.conferenciaepiscopal.es/wp-content/uploads/2017/12/2017_vidaconsagrada_folleto.pdf, més informació sobre la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.
Barcelona, 26 de gener de 2018
Font : Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
