Data: 14 d’abril de 2025
L’eucaristia ha començat amb la processó d’entrada mentre la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, que ha sostingut els cants de la celebració, interpretava el cant Jesucrist ha fet de nosaltres una casa reial. Un gran nombre de feligresos han assistit, també, a aquesta eucaristia.
L’arquebisbe Joan al clergat: «Gràcies per la vostra fe esperançada, pel vostre treball abnegat i per la vostra caritat ardent»
Després de la proclamació de la Paraula de Déu, l’arquebisbe Joan ha pronunciat l’homilia en què ha ofert algunes reflexions als mossens de l’arxidiòcesi a partir del llibre L’existència del prevere, paradoxa i misteri, del Dr. Gaspar Hernández, rector del Teologat d’Àvila a Salamanca. «Els ministres ordenats som “homes de Déu” en un món secularitzat; som “homes eclesials” en una Església qüestionada; som homes i humans enmig d’una greu crisi antropològica», ha expressat.
Fonamentant-se en aquest llibre, el Sr. Arquebisbe ha fet referència al «decàleg de provocacions» que s’hi troba. Algunes de les que ha esmentat són que «és més important com visc com a prevere que el que faig com a prevere i, al mateix temps, és més important estar marcat a foc per la missió que evangelitzar amb moltes accions», que «és més important el que Crist fa en mi que el que jo mateix faig i, al mateix temps, és més important mirar les persones amb amor que jutjar-les» o també que «és més important actuar en unitat que actuar de manera més perfecta però aïlladament i, al mateix temps, és més important el treball conjunt que el simple treball».
En aquest sentit, l’arquebisbe Joan ha explicat que calen tres actituds: «La humilitat de qui reconeix la desproporció entre la seva persona i la seva missió. La confiança perquè és l’Esperit qui uneix i dinamitza les polaritats de les paradoxes del ministeri. I la disponibilitat del prevere a la conversió contínua.» Per això, ha convidat els mossens a treballar «junts, sumant carismes i posant-vos al servei de l’harmonia de tot el poble sant de Déu per a fer sorgir el millor de cada batejat i de cada comunitat».
«Si l’Esperit Sant és amb nosaltres, si hem estat ungits per ell, el futur ja no serà de confrontació, de resignació o de decadència, sinó d’alegria, de fraternitat eclesial, de fecunditat i d’“esperança que no enganya”, sobretot en aquest any del Jubileu, per desèrtics que ens puguin semblar els moments que estem vivint», ha conclòs el Sr. Arquebisbe, donant les gràcies als preveres i diaques «per la seva fe esperançada, pel seu treball abnegat i per la seva caritat ardent.»
Renovació de les promeses sacerdotals i benedicció dels sants olis
Després de l’homilia, la celebració ha continuat amb la renovació de les promeses sacerdotals dels preveres de l’arxidiòcesi. I, en el moment de l’ofertori, s’han presentat els olis, que enguany els ha ofrenat la Cooperativa Agrícola de la Selva del Camp – COSELVA.
D’altra banda, durant la litúrgia eucarística, l’arquebisbe Joan ha beneït els olis dels malalts, i després de la comunió també s’han beneït els olis dels catecúmens i s’ha consagrat el crisma, que serà utilitzat per a la unció en els sagraments del baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres i bisbes i també en la dedicació de temples. A més, durant la missa, s’ha pregat pels sacerdots difunts des de la darrera missa crismal: Mn. Pere Dalmau, Mn. Vicenç Morera, Mn. Manuel Borges, Mn. Miquel Barbarà, Mn. Francesc Xavier Fort, Mn. Josep Bonet i Mn. Joan Miracle.
Abans de cloure la celebració, ha tingut lloc l’homenatge als preveres que celebren l’aniversari d’ordenació, que anualment organitza la Delegació diocesana per al clergat. Enguany, ha estat reconeguda la tasca ministerial de Mn. Xavier Reñé, en el seixantè aniversari de la seva ordenació presbiteral; de Mn. Miquel dels Sants Combalia, pel cinquantè aniversari, i de Mn. Clemente Lucena, en el vint-i-cinquè aniversari.
Posteriorment, al Seminari. Casa de Cultura, ha tingut lloc la conferència per als preveres i diaques sobre el 1.700 aniversari del concili de Nicea, que ha anat a càrrec de Mons. David Abadías.

