Data: 28 de juny de 2024
«Nits romàniques», recitals de poesia, visites guiades i caminades són algunes de les propostes de la tercera edició de «Territori Oliba. Des del 15 de juny fins al 6 de desembre aquesta agenda d’activitats de descoberta i coneixement del paisatge, els monuments i la història d’un territori marcat per la petjada del bisbe i abat Oliba proposa més d’una vintena d’activitats a Osona, el Bages, el Ripollès i el Moianès. El santuari de Montgrony, a Gombrèn (Ripollès) participa per primer cop en aquesta iniciativa de dinamització que promouen Cases d’Oliba i el Camí Oliba.
LES «NITS ROMÀNIQUES», RECITALS DE POESIA, VISITES GUIADES O CAMINADES SÓN ALGUNES DE LES PROPOSTES CULTURALS QUE FINS AL DESEMBRE ES FARAN AL RIPOLLÈS, OSONA, BAGES I MOIANÈS
Una de les propostes destacades de l’edició d’enguany són «Les Nits Romàniques» que es van iniciar fa uns dies al monestir de Sant Pere de Casserres (15 de juny) i que continuaran al monestir de Santa Maria de Ripoll (26 de juliol) i a la basílica de la Seu de Manresa (20 de setembre). Es tracta d’una experiència completa d’aprofundiment en l’art romànic a partir de la pintura i la música. Les “nits” permeten descobrir com en l’art medieval es feia la pintura al fresc i al tremp d’ou veient en directe com es fa una reproducció de pintura romànica de cada un dels monuments on es fa l’activitat. Violant Bonet (Vioguia) i Michel Desmier (El Jardí Romànic) són els dinamitzadors d’aquesta activitat que es combina amb música gòspel i medieval a capella que interpreta el grup MA’AIMA al llarg de la nit.
EL SANTUARI DE MONTGRONY S’INTEGRA A CASES D’OLIBA I PARTICIPA PER PRIMERA VEGADA EN AQUEST CICLE D’ACTIVITATS DE CASES D’OLIBA I EL CAMÍ OLIBA
La poesia és una de les novetats de la tercera edició de «Territori Oliba». El rapsode i tenorista Valentí Maymó es posa a la pell del poeta Jacint Verdaguer en dos recitals únics i exclusius que ha dirigit Jordi Lara. «Verdaguer al santuari de Montgrony» (30 de juny) proposa un monòleg emocionant que inclou, entre d’altres, la llegenda mariana de la Mare de Déu de Montgrony, el poema «Lo comte Arnau» i l’epistolari relatiu a Montgrony i verals que Verdaguer mantenia amb l’amic Jaume Collell. A «Camins del Paradís: Verdaguer a Vic» (11 de juliol), Maymó recitarà versos d’obres vinculats amb la terra com «La plana de Vic» o «La veu del Montseny» combinats amb fragments d’obres de caràcter religiós com «El calze i l’arpa» o «Tenen forma de creu» en el marc incomparable que és el restaurat claustre gòtic de la catedral. També amb la poesia com a protagonista, el MEV, Museu d’Art Medieval de Vic proposa a «Territori Oliba» l’espectacle «Fer versar el got» (4 d’octubre), una creació on tres artistes crearan conjuntament un espai de diàleg entre poesia, música i pintura investigant les múltiples relacions entre llenguatges artístics.
VISITES GUIADES PER CONÈIXER EL PATRIMONI CULTURAL I CAMINADES PER CONÈIXER EL TERRITORI
Les visites guiades especials també són un pol important de la programació. La basílica de la Seu de Manresa consolida al juliol les «Vesprades d’estiu a la seu gòtica» (4,5,18 i 19 de juliol), un recorregut quan cau el sol que acaba amb l’ascens a la primera coberta, caminant entre contrafort i on es poden apreciar tots els detalls de l’estructura de la Seu. El monestir de Santa Maria de Ripoll estrena la visita «Un terratrèmol i tres saquejos al monestir de Ripoll» (17,24 i 31 de juliol i 7,14 i 21 d’agost). Aquesta permet conèixer aquests esdeveniments històrics que han marcat el monestir, saber d’elements i obres que es van perdre, així com aquelles que s’han pogut conservar. El monestir de l’Estany se suma a la programació amb la visita «El claustre de l’Estany a la llum de les espelmes» (20 de juliol) que repeteix després d’exhaurir places en les anteriors ocasions que s’ha programat.
Un any més, des de l’Associació Rutes del Romànic i Osona Turisme, impulsor del Camí Oliba, organitza a «Territori Oliba» caminades amb la voluntat de recórrer un tram del sender (GR151) que connecta Montserrat amb els Pirineus. Enguany es faran caminades en trams del recorregut del Bages (29 de setembre) i que aquest any es farà a entorn de Montserrat, coincidint amb el mil·lenari del monestir, el Ripollès (5 d’octubre) amb un recorregut entre Camprodon i Molló, Osona (16 de novembre) amb un recorregut pel Bisaura i al Moianès (6 de desembre) caminant per l’entorn de l’Estany. Aquestes activitats estan pensades perquè els participants puguin descobrir tot el territori i l’oferta que l’integra.
Programació completa aquí
Data: 27 de maig de 2021
Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys.
Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes… Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades… Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.
Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …
Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.
Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…
Repensar, descobrir
En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.
La sorpresa de la persistència
En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”; en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.
Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.
Quins fils ens estiren amunt?
Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)
De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.
L’equip de L’Albergueria
La voz de la iglesia
