El dijous 10 d’abril, al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa es va celebrar com tots els anys  el Pregó, aquesta vegada a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de la diòcesi de Tortosa. Hi eren a la presidència el Sr. Bisbe, l’Il·lm. Sr. Jordi Jordán Farnós, Alcalde de Tortosa i la Sra. Cinta Fontanet Ramírez, Presidenta de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa de Tortosa. També van ser-hi presents el Sr. Àlex Alvárez, President de l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa “La Verònica” de Reus i el seu Consiliari, Mn. Enrique Rojas.

Van participar del Pregó, l’Il·lm. Sr. Víctor Cardona Eixarch, Degà del Capítol de la Catedral; Mons. Jordi Bertomeu Farnós, Oficial de Disciplina del Dicasteri de la Fe de la Santa Seu; Mn. Joan Guerola Arrastrària, Vicari Judicial; Mn. Josep Ma Membrado Blas, canonge i rector de les parròquies del Sant Crist de la Catedral i de Sant Blai de Tortosa; Mn. Tomàs Mor Puig, titular del col·legi diocesà de la Sagrada Família; Il·ltre. Sra. Meritxell Roigé Pedrola, diputada provincial;  regidors i regidores, membres del Consistori municipal de Tortosa, pregoners i pregoneres d’altres anys de la Setmana Santa, presidenta de la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta; germans i germanes majors de les confraries de Tortosa; membres de la Confraria  de  Nostre Senyor Pare Jesús del Calvari de Reus, membres d’altres institucions civils, socials i culturals i un bon nombre de tortosins/esque omplien la sala del Centre d’Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa.

La Sra. Cinta Carles Xaubet, membre de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa de Tortosa, presentà l’acte. Bona nit a totes i a tots. Anem a començar l’acte del Pregó de la Setmana Santa. Aquest any tenim com a pregoner l’Excm. i Rvdm. Sergi Gordo Rodríguez, Bisbe de Tortosa. Tot seguit tindrà la paraula la Sra. Cinta Fontanet Ramírez, Presidenta de l’Agrupació de Confraries.

La Sra. Cinta Fontanet saludà el Sr. Bisbe i els assistents al Pregó. Presentà els diferents actes programats amb motiu de la celebració de la Setmana Santa. Però abans de continuar, ens digué  que volia que escoltéssim la cançó “Al Amor más sincero” del cantautor Javi Sánchez, capellà de les germanes religioses de la Puríssima que van estar a Tortosa i ara estan a Saragossa. Bisbe Sergi, gràcies per estar al nostre costat i li agraïm que sigui una persona tan propera. El convidem també a presidir la Processó del Silenci, dedicada al Sant Crist de la Puríssima i a la Mare de Déu de les Angoixes, i el Dijous Sant recorrerà alguns dels nostres carrers. Ens concentrarem a les 23’30 h. a la Plaça de la Immaculada de Remolins i farà el recorregut fins l’església de la Puríssima, passant per l’absis de la Catedral. El nostre agraïment  a tots els qui ha fet possibles aquests actes. Us desitjo a tots una bona Setmana Santa i una joiosa Pasqua de Resurrecció.

A continuació ens adreçà la paraula l’Il·lm. Sr. Jordi Jordan Farnós, alcalde de Tortosa. Saludà els presents donant-los la benvinguda i agraint-los la seua presència. És un acte que combina religió i cultura i atreu moltes persones a la nostra ciutat. La Setmana Santa de Tortosa és un referent, és una mostra que impressiona i som molts els que la vivim. Les processons que fem són molt conegudes: La de la Passió, el Diumenge de Rams; la del Silenci, el Dijous Sant i la del Sant Enterrament de Jesús, el Divendres Sant. L’any passat vaig ser Pregoner i sempre en tindré un bon record. Avui donem la benvinguda al nostre Sr. Bisbe com a Pregoner d’aquest any, i li dono les gràcies per formar part de la vida religiosa, social i cultural de la nostra ciutat. També el meu agraïment a l’Agrupació de Confraries de Tortosa per la seua tasca i poder continuar aquesta tradició. Els desitjo a tots una bona Setmana Santa i una feliç Pasqua de Resurrecció.

L’Excm i Rvdm. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa, va fer el Pregó de la Setmana Santa

 Fills i filles de Déu, germans i germanes en Crist, amics i amigues: feliç Setmana Santa de Tortosa 2025! Permeteu-me que les meves primeres paraules siguin de sentit condol davant la terrible desgràcia que va tenir lloc ahir al canal de Roquetes, en la qual va perdre la vida una xiqueta. L’encomanem a la misericòrdia del Senyor alhora que preguem per la seva família en aquests moments de prova i de dolor.

És per a mi un veritable honor poder proclamar aquest pregó de Setmana Santa, que heu tingut la gentilesa d’encomanar-me. He rebut la invitació com una amabilitat vostra i per això us dono les gràcies, perquè és reflex d’un sentit eclesial que us honora. Em plau destacar la gran pietat, religiositat i creativitat cultural que revela l’intens programa d’actes de la Setmana Santa de Tortosa, que se celebra en aquesta ciutat del 13 al 20 d’abril d’enguany. Us expresso la meva sincera enhorabona pel dinamisme que aquest programa expressa i demostra.

Tortosa és una ciutat de tradicions arrelades, i la seva Setmana Santa és un autèntic patrimoni de fe, art i devoció popular. La solemnitat de les seves processons, la bellesa dels passos, veritables obres d’art, i el silenci respectuós que acompanya els moments més emotius creen una atmosfera única.  El fervor dels confrares i la mirada colpidora de les imatges sagrades ens transporten al cor del misteri cristià. És una expressió de fe que uneix generacions i que es viu amb profund respecte i emoció, com un llegat que passa de pares a fills. Les diferents confraries, cadascuna amb la seva pròpia identitat i història, contribueixen a fer de la Setmana Santa tortosina una manifestació singular, on tradició i espiritualitat caminen plegades. Aquest any, celebrem la Setmana Santa en el marc del Jubileu del 2025 que, per invitació del Papa Francesc, ens convida a que siguem pelegrins d’esperança. Així mateix, a la nostra diòcesi estem fent un discerniment sota el lema Caminem junts plens d’esperança per anunciar amb més força l’Evangeli. Que aquests dies de passió i glòria ens ajudin a viure més plenament aquesta missió “d’Església en sortida”.

 La Passió de Jesús des d’una “Església en sortida”
El tema del meu pregó de Setmana Santa vol ser una contemplació d’un moment clau de la Passió de Jesús, des d’una “Església en sortida”. Us recordo que, en el vocabulari del papa Francesc, una “Església en sortida” és l’expressió d’una Església activa i missionera, que és el contrari a una “Església autoreferencial”, abocada només a l’autoconservació. Si ens movem en la lògica de “l’Església en sortida” –com és el meu desig-, estem tots nosaltres davant la responsabilitat de compartir i col·laborar en l’objectiu de ser una comunitat diocesana tortosina “en sortida”, en una desitjada sintonia amb el papa Francesc. Per això, he pensat centrar les meves paraules especialment en una “sortida”, la que consisteix a “sortir” a l’encontre de Crist. És la sortida relativa a la nostra relació amb Jesús, el nostre desig d’acompanyar-lo en tota la seva Passió, especialment en la seva hora de Getsemaní. És aquí on m’aturaré en aquest pregó de Setmana Santa.

 “No fixeu els ulls en ningú més que en Ell”
Què us pot dir, abans de res, el vostre bisbe en aquest pregó de la Setmana Santa de 2025?Davant d’aquesta “sortida” a Jesucrist, haig d’aclarir el seu sentit amb la finalitat d’evitar tota ambigüitat: no és sortida “de” Crist, o allunyament d’Ell, sinó que és sortida “cap a” Crist, cap a Ell. El vostre bisbe, en aquest pregó, desitja, abans de res, convidar-vos al fet que reafirmem la nostra fe, la nostra esperança, la nostra caritat i el nostre amor a la persona de Jesucrist, del qual ens disposem a reviure la seva passió, la seva mort i la seva resurrecció Sempre ens hem de moure en aquelles paraules de Jesús a Nicodem: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’Ell” (Jn 3, 17).  Només Ell és el camí, la veritat i la vida.

 Acompanyem Jesús a Getsemaní.
“Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: -Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. Llavors els digué: -Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: -Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols” (Mt 26, 36-39). He optat, en aquest pregó, per posar el focus –com ara es diu- en el Jesús de l’hort de Getsemaní. Per què? Abans de res, perquè el Jesús de Getsemaní és tan gran i tan humà que sempre ens supera, vull dir que ens quedem davant d’Ell com a xiquets que no se saben tota la lliçó que els ha assenyalat el Mestre.

I, ara us confessaré una impressió meva com a cristià, i és que en el Jesús de Getsemaní està ja in nuce –és a dir, en el moll de l’os- tota la Passió del Nostre Senyor.  El Tabor i Getsemaní són com els dos pols o extrems fonamentals de la vida de Jesucrist. En la teofania de la Transfiguració en la muntanya del Tabor, Jesús aconsegueix la mateixa glòria de Déu, que és la seva com a Fill de Déu; en l’agonia de Getsemaní, Jesús assumeix totes les fragilitats de la seva naturalesa humana. A la muntanya del Tabor és la llum de la seva glòria la que sembla situar-lo fora de les fronteres humanes. En l’hort de Getsemaní són l’angoixa i el dolor els que confirmen la condició humana de Jesús. Getsemaní és la kenosis de Jesús, el seu fer-se no res, tingut per un home qualsevol, com diu sant Pau (Fl 2,7). Amb un Judes actuant davant els enemics de Jesús, i els seus més íntims amics adormits, incapaços de vetllar una hora al costat d’Ell, el Jesús de Getsemaní està extenuat, prostrat en l’angoixa de la seva nit fosca, una hora en què també actua Satanàs, que esperava aquesta hora des del temps de les temptacions del desert.

Jesús, en el moment de fer pregària, es deixa caure sobre la pedra de Getsemaní. Nostre Senyor allí va suar sang, allí ja va començar a donar-la per tots nosaltres. “Jesús –va escriure José Luis Martín Descalzo- lloró lágrimas de sangre en Getsemaní por los pecados de todos los hombres. Allí comprendió mejor que nadie y aceptó que alguien tenía que morir para que el Amor fuera amado”. Allí vam ser-hi tots. Santa Teresa de Jesús explica, en la seva autobiografia, el Llibre de la vida, que “las más de las noches, antes de que me durmiese, siempre pensaba un poco en la oración del Huerto, aun desde que no era monja…”

L’hora de Getsemaní, per als cristians, és l’hora d’agrair a Jesús tot el que va sofrir en la seva Passió per nosaltres. “I Déu faci –va escriure el teòleg Romano Guardini- que aquesta hora no hagi estat inútil per a nosaltres”, és a dir, Déu faci que no ens adormim al costat del Crist de l’agonia en Getsemaní, sobretot durant els dies de la Setmana Santa. Getsemaní ens revela la imatge del nostre Déu, el Déu en el qual creiem i al qual procurem estimar amb el nostre pobre cor humà. José Luis Martín Descalzo, en la seva obra en tres volums titulada Vida y misterio de Jesús de Nazaret, va fer aquesta transcendent afirmació: “Del Huerto de los olivos surge “otro” Dios, otra imagen de Dios, bien distinta. És el Déu amor de l’evangelista sant Joan que en aquella hora dramàtica té la suficient serenitat per a dir: “Si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.” (Jn 18,8). I també per a rubricar la seva decisió última i definitiva, en la qual posa en joc la seva mateixa vida en dir: “No he de beure la copa que el Pare m’ha donat?” (Jn 18, 11).

El Déu de l’agonia de Getsemaní és el nostre Déu, el nostre únic Déu, el Déu que es lliura a la mort per la salvació del món. L’escriptor cristià Georges Bernanos va afirmar una cosa molt humana i en Jesús, alhora, encara més humana: que en Getsemaní Jesús va santificar la por dels éssers humans per sempre. “Vegeu com, en un cert sentit, la por és, en definitiva, filla de Déu, rescatada en la nit del Dijous Sant”. I un altre francès, el científic i filòsof Blaise Pascal, va deixar escrit: “Jesús estarà en agonia fins a la fi del món; cal no dormir durant aquest temps” (Pensaments, 553). Aquest és el nostre Déu, el Déu que ens revela Jesús, amb les seves obres i també amb tot el que Ell és, amb tot el que Ell fa i diu.

 A Getsemaní, a la llum d’una gran mística i d’un poeta
Per a acostar-nos amb l’esperit descalç a Getsemaní és bo que ens acompanyin els poetes i, més encara, els místics. Permeteu-me, per això, recórrer primer al testimoni d’una dona, santa i gran mística, i després al d’un poeta. La dona és jueva com Jesús, és Edith Stein, canonitzada pel papa sant Joan Pau II –es va escriure que era la dona que ell més admirava del món-, filòsofa i escriptora, copatrona d’Europa, però sobretot religiosa carmelita descalça, amb el nom de Santa Teresa Beneta de la Creu, filla espiritual de Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, que va sofrir martiri per la seva condició de jueva a les cambres de gas d’Auschwitz. Vegem el que va escriure sobre el Jesús de Getsemaní en la seva obra La ciència de la Creu (un estudi sobre sant Joan de la Creu). Em sembla un testimoni definitiu per a viure un agraïment sincer al Jesús de la Passió, però especialment al Jesús de l’hora de Getsemaní. Sentim-la:

“Cap cor humà no s’ha endinsat mai en una nit tan fosca com la que visqué l’Home Déu a Getsemaní i al Gòlgota. Cap esperit humà que busqui no podrà penetrar mai l’insondable secret de l’abandonament diví de l’Home Déu moribund. Però el mateix Jesús pot permetre que algunes ànimes escollides tastin una mica d’aquesta amargor extrema. Són els seus amics més fidels, a qui exigeix això com a prova suprema del seu amor, i si no es fan enrere, sinó que voluntàriament es deixen introduir en la nit fosca, Ell mateix es convertirà en el seu guia :

“Oh noche que guiaste!
Oh noche más amable que la alborada!
Oh noche que juntaste Amado con amada,
amada en el Amado transformada”
(Poema de la Noche Oscura, de Sant Joan de la Creu).

I ara us convido que ens deixem il·luminar pel testimoni d’un poeta. Podríem citar-ne tants. Deixeu-me tancar aquest capítol del meu pregó amb un text del poeta León Felipe, que ens va deixar un bell i breu poema “de com havia de ser la seva creu”, desitjant una creu austera i senzilla, com austera, senzilla i confiada demanem que sigui avui la nostra fe en el Senyor. Vetllem amb Ell, en la seva solitud de Getsemaní i de tota la seva Passió. I demanem, per a cadascun de nosaltres, aquella “creu senzilla”, que demanava el poeta León Felipe en escriure el poema: “Hazme una cruz sencilla, carpintero…”

Tres motius d’aquest aturar-nos al costat de Jesús en Getsemaní
No sé si he aconseguit acostar-vos una mica al Jesús de Getsemaní; per descomptat, la detenció de Jesús i tot el succeït en l’Hort de les Oliveres no és tota la Setmana Santa. Però deixeu-me finalment dir tres coses que expliquen per què he triat parlar-vos sobretot d’aquest “sant moment” de la vida de Jesús:

– Primer, perquè, després de dues guerres mundials, el pensament d’una gran part d’Europa durant el segle XX es va polaritzar entorn de la filosofia de l’angoixa, del sense-sentit i de la desconfiança. I ara, estem assistint atònits a l’amenaça real del que el Papa Francesc anomena “tercera guerra mundial a pedaços”. No falten avui motius per a la manca d’esperança i sentir també angoixa davant l’esdevenir del nostre món, davant el rearmament a Europa, davant les guerres a Ucraïna i en la Terra Santa en què va viure i va morir i va ressuscitar Nostre Senyor. Sabrem els cristians d’avui vetllar amb el Jesús de l’Hort de les Oliveres? O més aviat restarem adormits? Creurem de veritat que el Déu-fet-home ens espera sempre i està amb nosaltres com a llum i esperança davant les nostres febleses i foscors?

– Segon, perquè enmig del Getsemaní del nostre món, ressona amb força, més que mai, el missatge de la Butlla de convocació del Jubileu 2025 on el Sant Pare recorda el moment en què Sant Pau deia: Spes non confunfit, “l’esperança no defrauda” (Rm 5, 5). “Deixem-nos atraure des d’ara per l’esperança i permetem que a través de nosaltres sigui contagiosa per a tots els qui la desitgen” (Butlla, n. 25). L’esperança és una virtut activa. Per tant, això vol dir que un deixeble de Jesús, ha de ser sempre un sembrador d’esperança, evitant ser “profeta de desventures” (Sant Joan XXIII), cridat a viure “el do de l’alegria” (Sant Pau VI, Gaudete in Domino, 1), sabent que l’esperança és una virtut “obligatòria per a tot cristià” (Beat Joan Pau I, Audiència General del 20 de setembre de 1978), i així, sense por, obrint “de bat a bat les portes a Crist” (Sant Joan Pau II, Homilia en l’inici del seu pontificat, 22 d’octubre de 1978), viure que “en esperança hem estat salvats” (Benet XVI, Spe salvi, 1).

– Tercer, perquè, Getsemaní i la Creu no tenen pas l’última paraula. Al final de cada Setmana Santa, celebrem el Diumenge de Pasqua, tot proclamant el major designi de la història:  Jesucrist ha ressuscitat! Amb aquesta certesa de la Resurrecció de Crist, de la qual som testimonis pel seu infinit i incommensurable amor (Fets 1, 22), ens endinsem en un camí d’esperança que converteix la tribulació en consolació, el plor en alegria, el dubte en certesa, la por en confiança, la guerra en pau, la feblesa en fortalesa, la divisió en fraternitat, el conflicte en amistat, l’odi en amor. Ressuscitar, amb Crist, és una tasca del dia a dia; una missió fraterna que hem de dur a terme en la nostra família, en el nostre treball, en els nostres estudis, en les nostres amistats i en el nostre quefer ordinari. «Si Crist no ha ressuscitat–com va deixar escrit sant Pau– la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe» (1 Cor 15, 14).

 Conclusió
És hora de cloure aquest pregó no sense donar-vos les gràcies a totes les confraries pel vostre testimoni, per la gran passió i emoció que viviu, per com expresseu i celebreu la Setmana Santa de Tortosa. És una immensa riquesa la pluralitat de confraries. Cadascuna aporteu una expressió complementària del Misteri Pasqual. Totes juntes sou signe d’una gran comunió eclesial i missionera. Totes i cadascuna de les escenes de la Passió de Jesús representades en les belles imatges de cada confraria ens ajuden a ser “Església en sortida”, caminant amb Jesús, seguint els seus passos, pels nostres carrers i places, sentint el seu amor fins a l’extrem, en l’espera de poder arribar al matí del diumenge de Pasqua, experimentant que també cadascú de nosaltres, com la Mare de Déu, podem viure la trobada amb Crist Ressuscitat.

És un goig que mantinguem ben vives les nostres belles tradicions de pietat popular, sent així deixebles missioners que irradien arreu l’alegria de l’Evangeli, comunicant-lo amb molta devoció i pietat, “caminant junts”. Per invitació del papa Francesc, a la nostra Església catòlica estem vivint un Sínode. El terme “sínode” etimològicament significa “caminar junts”. Doncs bé, les nostres processons són precisament expressió de sinodalitat viscuda, no teòrica. La processó que comporta confiança, esperit solidari, anunci i missió, voluntat de donar testimoni públic de la fe. Que el Senyor ens concedeixi viure amb profunda religiositat aquests dies sants: en les processons, en pregària a la llar familiar, i, sobretot, tinguem-ho molt en compte, en les celebracions litúrgiques del Tridu Pasqual, a la nostra Catedral tortosina, a les nostres parròquies, monestirs i comunitats. Celebració litúrgica i expressió popular no s’oposen, sinó que es complementen. La litúrgia és font i cim de la vivència cristiana. Les processons son pregària en moviment. L’harmonia entre litúrgia i pietat popular contribueix així al Primer Anunci, a l’encontre amb Déu a través de Crist, mort i ressuscitat. Amics i amigues: recordem que, des de la mirada de la fe, la Creu de Crist és arbre de vida, de sang tenyida, pau i combat, mort i victòria, camí de glòria. Amén. Feliç Setmana Santa Tortosa 2025 i que Déu us beneeixi!

Maria Joana Querol Beltrán