Avui dijous, 21 de novembre, el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha fet pública la concessió del títol de «Basílica Menor» per a l’església de Sant Esteve d’Olot per part del papa Francesc. Ho ha fet saber al bisbe el Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Santa Seu amb un decret signat a Roma el 25 de setembre passat.

La notícia s’ha donat a conèixer aquest matí a la nau de la mateixa església davant dels mitjans de comunicació. L’ha comunicat el bisbe de forma telemàtica, ja que aquests dies es troba a Madrid a la reunió de l’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola. També s’ha comptat amb les intervencions del rector de la parròquia, Mn. Pere Domènech; Josep Murlà, membre de la Junta de l’Associació Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, i l’alcalde d’Olot, Josep Berga. Tots ells han destacat la importància d’aquest nou títot, tant per la comunitat cristiana com per a tota la ciutat. Sant Esteve podrà anomenar-se també, a partir d’ara, «basílica parroquial».

Aquesta concessió reconeix el temple com a focus espiritual per a les parròquies de la comarca i en destaca el seu perfil arquitectònic i la qualitat del  fons artístic que conserva i exposa. Segons disposa la carta del Dicasteri adjunta al decret, amb aquest reconeixement, l’església de Sant Esteve vetllarà per «intensificar i promoure, a través d’una especial atenció litúrgica i pastoral, el seu vincle amb l’Església de Roma i amb el Papa».
L’església de Sant Esteve se suma, amb aquest títol, a les altres tres basíliques que ja hi ha a la diòcesi, que són la Catedral (concessió del títol, any 1900), l’església de Castelló d’Empúries (concessió del títol, any 2006) i l’església de Sant Feliu de Girona (concessió del títol, any 2011).

El reconeixement arriba després d’uns quants anys d’haver-se’n iniciat els tràmits. Va ser a finals del 2020 quan el bisbe Francesc Pardo va fer arribar la sol·licitud de la parròquia a la Santa Seu, sota l’impuls de l’Associació d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura. El procés va quedar aturat amb motiu de la mort del bisbe i s’ha desencallat recentment amb el nomenament de fra Octavi Vilà com a nou bisbe de la diòcesi. Va ser, precisament, ell mateix, qui va anunciar a Olot la represa dels tràmits, durant l’homilia de la missa de benedicció de la imatge de sant Esteve de la façana, el 13 de juliol passat: «Avui, Esteve, el primer màrtir, torna en aquesta església, que esperem que ben aviat sigui basílica, ara que hem reprès la petició a la Santa Seu perquè així sigui».Més endavant, en una data encara per determinar, tindrà lloc la celebració solemne d’acció de gràcies per la concessió d’aquest títol.

Les basíliques menors

És una distinció concedida per la Santa Seu a aquelles esglésies que destaquen per raó de la seva història, les relíquies que custodien, la grandesa arquitectònica o artística i, sobretot, per ser centre de devoció, pietat litúrgica i sacramental, així com la seva activitat evangelitzadora i pastoral.

Al món hi ha més de 1.500 basíliques menors, 31 de les quals a Catalunya. S’anomenen “Menors” per distingir-les de les “Majors”, que són quatre i totes elles a Roma: Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major.

L’ombrel·la, el tintinacle i l’escut pontifici

Els elements materials que identifiquen, simbòlicament, una basílica, són principalment:

• L’ombrel·la, que és un petit paraigua de seda groga i vermella -els colors tradicionalment associats amb la seu papal i la ciutat de Roma- sota el qual, històricament, se situa el Papa quan visita una basílica.
• El tintinacle, que és un campanaret, que segueix el perfil del campanar de la basílica, i que sona en el decurs de les visites pontifícies.
• L’escut pontifici amb les «claus creuades»

Els dos primers elements presidiran, al presbiteri, la nova basílica, i es podran utilitzar durant les celebracions litúrgiques solemnes.

L’església de Sant Esteve d’Olot

La primera església parroquial romànica va ser consagrada el 9 de gener de 1117 pel bisbe Berenguer Humbert i ha marcat la vida de la ciutat, al mateix temps que ha estat un referent per a totes les parròquies de la comarca. A causa del creixement de la població i al seu arrelament religiós, també per la seva influència i per altres vicissituds, aquest primer temple va ser substituït per l’edificació actual, que es va construir entre els anys 1750 i 1763. La benedicció del nou temple va tenir lloc el 10 de setembre de l’any 1763. Posteriorment, durant el segle XIX, es van dur a terme les obres d’ornamentació dels altars i retaules.

En ple segle XX, la parròquia va viure un parèntesi destructiu i de persecució amb la Guerra Civil. El temple es va salvar perquè es va convertir en magatzem d’obres d’art dels museus barcelonins. Al final de la guerra, es van reparar els nombrosos desperfectes, es va recuperar l’església per al culte i es va normalitzar la vivència cristiana de la ciutat.

Coincidint amb l’embranzida pastoral del Concili Vaticà II i, posteriorment, amb l’arribada de la democràcia, es va reparar la coberta del temple, es va rehabilitar l’interior i es va fer la nova instal·lació elèctrica, entre d’altres. Al mateix temps es va reactivar l’apostolat laical, la catequesi i la participació en la litúrgia.

El febrer de 1993 la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va fer pública la declaració de Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), en la categoria de monument, per a l’església de Sant Esteve, així com per a les seves parts integrants, i va concretar la delimitació de l’entorn de protecció (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC, núm. 1708).

En les seves capelles es conserven elements artístics que provenen de l’etapa anterior a la construcció actual o d’esglésies de la comarca, com escultura, pintura i orfebreria, i que van des de l’art gòtic, el renaixement i el barroc, a més d’obres d’artistes de finals del s. XIX i començaments del s. XX. També destaca per conservar una col·lecció d’objectes i ornaments litúrgics molt importants de diferents èpoques i períodes artístics. D’entre les obres custodiades a l’església de Sant Esteve cal destacar una pintura d’El Greco, “Crist abraçat a la creu”, una làpida o pedra sinagogal o un dels millors retaules del barroc català dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’entre altres tresors, com la col·lecció d’orfebreria o de llibres de cor.

El temple de Sant Esteve és una icona de la ciutat i la seva parròquia és una comunitat referent, per la seva història, patrimoni i, especialment, per la dinàmica de la comunitat cristiana, en la seva vessant litúrgica i d’apostolat. La parròquia se significa per la festa del seu patró i acull múltiples celebracions i activitats pastorals parroquials i interparroquials. Al costat del temple hi ha el Casal Marià, que acull les sessions de catequesi, les trobades de moviments i associacions, i compta també amb un auditori, en conveni amb l’ajuntament.

Vídeo de la intervenció del Bisbe de Girona, en la qual dona a conèixer la notícia: