Data: 31 de maig de 2020
La Pentecosta arriba plena de fruits i de reptes. Un primer fruit és que,en la vigília de Pentecosta, a la catedral, si Déu vol, impartiré el baptisme, juntament amb la confirmació i la comunió eucarística, a un jove que ho hauria d’haver rebut en la Vetlla Pasqual. Però, a més, també rebran la confirmació diversos joves de diferents edats i llocs de la nostra diòcesi. El gran fruit de la Pasqua de Jesucrist és la vida nova que reben els qui creuen en ell per mitjà dels sagraments. L’Esperit Sant, promesa del Pare, fruit de la mort i resurrecció de Jesucrist, es vessa en el cor dels qui són deixebles de Crist. Que joves nostres rebin els sagraments cristians i ho facin amb ganes en aquests moments, és signe cert que el Senyor és viu i que ell continua suscitant enmig del món un poble ben seu. Altres joves d’arreu del bisbat que desitgen rebre els sagraments també ho faran en el moment oportú. Ningú no pot quedar-se sense el sagraments de Crist, si en el seu cor hi ha un veritable desig de rebre’ls.
Una altra realitat que està unida a la Pentecosta i a l’Esperit que es vessa sobre l’Església naixent, és el nostre Sínode Diocesà. Un sínode és sempre sota el guiatge de l’Esperit Sant. Quan el nostre Sínode estava fent els seus primers passos amb el treball de les actituds necessàries del camí sinodal, la situació d’alarma sanitària va trencar la seguida dels treballs en els grups sinodals. La celebració de la Pentecosta ha de ser per a tota la nostra diòcesi un moment de gràcia intensa per a refermar l’esperança que Déu és amb nosaltres i que l’Esperit Sant és la nostra força i la nostra llum per a continuar caminant junts. En la pregària pel Sínode Diocesà li demanem a l’Esperit Sant que encengui els nostres cors amb el foc del seu Amor. El caminar de l’Església no té altra realitat en el camí i en la meta que l’Amor. L’Esperit Sant és aigua viva, sempre nova i fresca, com la que raja d’una font. L’Esperit Sant és el creador de la novetat sempre nova en l’Església i en el món. Solament ell és capaç de fer possible que nosaltres vegem nous horitzons fressant camins de nou anunci de l’Evangeli als pobres. Per això, perquè confiem en l’acció de l’Esperit Sant i perquè les persones necessitem, pot ser com mai en la història, l’esperança que brolla de la fe en Crist, el nostre Sínode Diocesà continua fent el seu camí. Us torno, doncs, a dir: «Església de Vic, aixeca’t i camina sense por!»
