Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dilluns 29 de juny l’Església celebra la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. Els prínceps dels apòstols des de molt antic han rebut junts una especial veneració en la mateixa data perquè van estar units per un mateix amor a Crist fins al punt de donar la vida per Ell. Segons una tradició ferma, Pere morí crucificat al circ del Vaticà i fou enterrat al cementiri que hi havia al costat, al lloc on, fins als nostres dies, és venerada la seva memòria. Pau, deixat lliure després d’una primera captivitat, fou detingut novament al costat de la Via d’Òstia, a cinc quilòmetres de Roma, on morí, probablement decapitat, no gaire més enllà de la gran basílica que fou bastida sobre el lloc del primer trasllat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau, així com de la instrumentalització del cristianisme, de la glòria i la petitesa del testimoni, de sobreposar-se als contratemps, de viure l’estiu com un temps de gràcia de Déu, del turisme d’aquest any i d’aprofitar aquest estiu diferent per conèixer la diòcesi.
Quatre de les cartes dominicals parlen de la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. El cardenal Joan Josep Omella, recorda que “l’Evangeli recull que, en arribar a la regió de Cesarea de Filip, Jesús va preguntar als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?»”, que “Simó Pere va donar una resposta contundent i clara: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.» i que “llavors Jesús va replicar: «I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església»”. Afirma que “en aquell moment, el Fill de Déu a la terra va establir els fonaments de l’Església, la institució nascuda de l’amor de Déu als homes i sagrament de salvació”, així com que “el Senyor crida Pere, Pau i els futurs ministres ordenats per enviar-los a portar la Bona Nova del seu amor i per refer la relació de confiança dels homes i les dones amb Déu” i que “avui també hi ha persones que escolten la crida de Jesucrist a ser preveres i deixen el que tenen, com ho van fer els Apòstols”. Comunica que “aquest diumenge, a les sis de la tarda, la basílica de la Sagrada Família acollirà l’ordenació sacerdotal de cinc nous preveres: Mn. Jordi Avilés Zapater, Mn. Jordi Domènec Llauradó, Mn. Vicenç Martí Fraga, Mn. Diego Pino Solà i Mn. Joan Mundet Tarragó” que “tenen en comú el seu gran amor al Senyor i ara li volen dedicar la seva vida”. Manifesta que “l’amor del sacerdot és un amor fecund, de tots i per a tots, ja que no es limita a una família de sang, sinó que es lliura a la nombrosíssima família dels fills de Déu” i que “el sacerdot és cridat a ser signe i vincle d’unitat en el si de la comunitat cristiana”. Finalment, ens anima a “compartir la joia d’aquesta celebració eucarística en què cinc homes rebran el sagrament del sacerdoci”, a donar gràcies a Déu per aquestes vocacions i a no deixar de pregar dilluns “pel Papa, el successor de Pere”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la diada dels apòstols St. Pere i St. Pau és “la festa de les dues grans columnes de la fe de l’Església, els grans amics del Senyor, que han testimoniat amb la seva sang la fe en el Crist encarnat” i que “ells són els nostres fonaments i ens estimulen a creure i a estimar, donant-ho tot a Jesús”. Afirma que Pere “és sobretot el garant de la “unitat” de l’Església universal. Fa que l’Església no s’identifiqui amb una sola nació, amb una cultura o amb un Estat. Que sigui sempre l’Església de tots” i que Pau “és l’apòstol dels pagans, arrelat en un gran amor a Jesucrist” i “ens fa adonar sobretot que l’Església ha de ser “catòlica”, oberta i universal, missionera i atraient per a totes les cultures i les persones”. Manifesta que “enguany aquesta festa de St. Pere i St. Pau pren un relleu encara més gran i solemne per a tots els catòlics”, ja que “hem experimentat el coratge i la caritat del Papa Francesc envers tots els qui sofreixen, amb gestos i paraules oportunes”. Expressa que “són dies per pregar pel Papa Francesc que Jesucrist ha posat al davant de la seva Església”, perquè “Déu el sostingui i ajudi, el faci exemple de santedat i de virtut per a tot el poble de Déu”. Assegura que “necessitem el seu guiatge i la radicalitat de les seves propostes evangèliques” i que “necessitem que ens encoratgi en el camí de l’amor i del servei, i guiï la nostra resposta als grans desafiament socials d’avui”. Finalment, diu que “les Diòcesis de la Tarraconense hem de tenir en gran estima l’apòstol Pau, de qui hem rebut la fe apostòlica que ell va sembrar en les nostres terres” i que “també hem de ser Esglésies molt unides a l’apòstol Pere i als seus successors”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que els textos de la litúrgia de la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau “exalten l’honor de la ciutat de Roma, per ser el lloc on van predicar l’Evangeli els últims anys de la seua vida, van vessar la seua sang donant testimoniatge de la fe i on es conserven els seus sepulcres” i que “per això des dels primers segles l’Església de Roma, presidida pel successor de Pere, ha tingut una primacia sobre la resta de les esglésies i el Papa és el principi visible de la comunió i la unitat de tots els catòlics”. Recorda que Pere “va conèixer Crist des del moment en què el Senyor va començar la vida pública”, que “Pere va ser el primer a confessar la fe”, que “aquest fet li va valdre rebre de Crist una missió especial a l’Església: “Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel”” i que “Jesús li va confiar la missió de confirmar en la fe els germans, i després de ressuscitar li va encarregar la tasca de pasturar les seues ovelles”. Afirma que “en comunió amb Pere, Pau, que no havia conegut personalment Jesús, va aprofundir el missatge cristià en un doble sentit: l’única cosa necessària per a salvar-se és creure en Crist i viure en Ell en una vida nova i, en segon lloc, es tracta d’un missatge dirigit a tothom: és una bona notícia que té abast universal”. Manifesta que “tant Pere com Pau van arribar a la mateixa meta, encara que per camins diferents”. Finalment, demana que “igual que l’Església primitiva orava insistentment per Pere, preguem també nosaltres insistentment pel seu successor, el papa Francesc, perquè Déu li concedeixi saviesa i fortalesa per confortar-nos en la fe en aquests moments difícils, i faci d’ell un predicador incansable de l’Evangeli”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que abans “el dia 29 de juny era festa de precepte”, “era un dia important per a la família i per a la comunitat cristiana”, “celebràvem la solemnitat de sant Pere i sant Pau”, “era el Dia del Papa”, però que “amb els canvis de les festes religioses, introduïdes al calendari en la reforma dels anys vuitanta del segle passat, va desaparèixer aquest dia festiu per traslladar-lo al diumenge”. Afirma que “la comunitat cristiana manté el significat de festa important per demanar la intercessió dels dos Apòstols i per manifestar la nostra unió i adhesió al Papa”. Recorda que Pere “era un home fràgil i pecador” i “per por va negar al seu mateix Senyor hores abans de morir a la creu” i diu que “de semblants característiques personals eren els altres apòstols”, però que “malgrat tot van saber mantenir la valentia suficient i van morir màrtirs per no renunciar a la predicació que havien après del seu Mestre”. Parla del Papa, el successor de Pere, el bisbe de Roma. Manifesta que el Papa actual “va triar el nom de Francesc per accentuar la seva referència amb el Sant d’Assís, els trets principals del qual són la pobresa evangèlica a l’estil de Crist, l’amor de la creació com a obra de Déu i la promoció de la pau i de la igualtat social en diàleg amb tots els pobles, cultures i religions”. Constata que el Papa “es caracteritza, a més a més, per un estil senzill i proper” i “és accessible i senyala amb força i de forma reiterada el seu amor preferencial pels pobres”. Finalment, diu que “avui tenim la gran oportunitat d’agrair a Déu la persona i el ministeri del papa Francesc. I pregar per ell i per totes les seves intencions” i “també per adherir-nos als seus ensenyaments que miren sempre a Jesucrist i ressalten el seu amor a l’Església” i demana que “treballem amb ell per la unitat i la comunió de la comunitat eclesial”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “la història de l’Església ens mostra com la instrumentalització del cristianisme per part de la política ha estat un fet recurrent” i que “en aquests darrers anys, han anat emergint, en diversos països i amb tonalitats diverses, determinats populismes polítics que han fet ostentació de símbols religiosos cristians”, “han sabut interpretar els interessos reals d’una part de la població que es troba perduda davant la globalització, la crisi econòmica i el liberalisme més descarat, i han presentat com a identitat pròpia les arrels cristianes dels països d’antiga evangelització” i “han cercat un enemic comú, però no l’han cercat en el propi interior, sinó que l’han trobat a fora”: en “l’emigrant estranger”. Assegura que “el populisme ha fet sorgir a flor de pell la nostàlgia d’un món antic i segur, d’uns espais tancats i homogenis ètnicament i èticament, que, a l’hora de la veritat, existeixen tan sols en la imaginació” i que “la pandèmia del Covid-19 ha desmentit aquesta visió, perquè ens ha fet adonar com un simple virus supera qualsevol mur o frontera i com l’enemic no és l’immigrant sinó el que podem portar dins de nosaltres mateixos”. Afirma que “cal remarcar que l’antídot a aquesta instrumentalització és, en aquests moments, el Magisteri del papa Francesc” i que el Papa “mostra com el cristianisme és sensible a la situació dels immigrants, a l’atenció als pobres i oprimits d’aquest món, a la defensa de la vida i a la qüestió ecològica”. Finalment, diu que “com ha recordat molt bé el papa Francesc, el cristianisme no es fonamenta en la cultura de la por, sinó en la de la vulnerabilitat, com ho demostra la pròpia vida de Jesucrist, que refusà donar l’última paraula a la por” i que “d’aquí que, dirigint-se als seus deixebles, els repeteixi ben sovint: «No tingueu por.»”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el deixeble – testimoni de Jesucrist experimenta diverses pors”, que “una d’elles, més que por, és el temor reverencial vers el misteri que ha de testificar” i que “si ens mantenim com evangelitzadors i testimonis és sols perquè hem estat enviats i l’Esperit ens acompanya”, ja que “el testimoni se sent massa petit per a portar i comunicar un misteri tan gran”. Afirma que “hi ha una altra por més freqüent i també més complicada”: “la por que sent qui confessa la seva fe, o en dona raó, tement una reacció adversa dels qui el miren o l’escolten”, “una por que indueix a témer la crítica, la burla, una certa solitud, la pèrdua de valoració social, ser “etiquetat”, etc”. Manifesta que “la fe en Jesucrist ens allibera de la gran esclavitud de la por”, que “el bon testimoni de Jesucrist porta en si mateix un tresor”, que “la seva grandesa no sols consisteix en el fet d’haver estat enviat” i que “la seva mateixa fe, la saviesa continguda en el misteri de vida que ell coneix, creu i desitja transmetre, és el tresor que necessita la humanitat empobrida”. Afirma que “aquest bon testimoni no podrà oblidar mai que, si porta en si mateix aquest gran tresor és perquè Jesucrist no es va avergonyir de ser servit en el món amb un instrument tan feble i inapropiat” i que “la feblesa, inclosa la feblesa moral, acompanya sempre la transmissió de la fe”. Finalment, recorda que “els sants, grans testimonis, també van ser pecadors, només que va vèncer en ells aquella llibertat que brolla de la salvació de Crist”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “la crisi del coronavirus ens posa a prova com a individus i com a societat”, que “davant el futur experimentem una certa por i incertesa” i que “en aquests moments és molt important la capacitat d’adaptació i resiliència tan pròpia de l’ésser humà per tal d’ensortir-se enfront de les adversitats i quedar reforçat”. Recorda que “Sant Pau ens ofereix un text molt il·luminador en la carta que escriu als cristians de Filips trobant-se a la presó, possiblement a Roma, bo i sentint propera la seva mort”, en la qual els diu: “Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces”. Afirma que “el text fa referència a la seva total disponibilitat i adaptació a les diferents circumstàncies que li va tocar de viure”, que això sant Pau ho fa “per a predicar l’evangeli” i que “esdevé un bon exemple de com el cristià no s’ha d’instal·lar en la comoditat, no s’ha d’acomodar a una forma determinada de vida, ni tampoc distreure’s amb els miratges del desert, o paralitzar-se davant les dificultats, que també hi són”. Manifesta que “l’important és la presència de Crist, que conforta i ajuda” i que “en els moments de desgràcies i de reconstrucció és bo recuperar el concepte de resiliència” que “fa referència a la capacitat de la persona per a sobreposar-se als contratemps, per a fer front a les adversitats de la vida, adaptar-se, superar-les i, fins i tot, sortir-ne enfortit”. Diu que “el creient, principalment, construeix i reconstrueix la vida sobre el fonament que és Crist, des de la fe, l’esperança i l’amor, des de la voluntat de treballar per un futur millor”. Finalment, demana que “no ens falti la fermesa per a superar les dificultats, la capacitat d’adaptació a les noves situacions i la confiança en el Senyor, perquè sabem que amb Ell serem capaços de superar totes les proves encara que semblin dures”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “encara que no ho sembli, ja som a l’estiu”, que “la situació sanitària que estem vivint no ens permet quasi ni saber en quin temps estem” i que “hi ha tantes coses diferents que ens costa de situar-nos”. Afirma que el que hem de fer els cristians, en aquest estiu tan diferent, és “viure’l com un temps de gràcia de Déu” i que una primera actitud que cal tenir és “la de la prudència i vigilància en el tema sanitari, tant per al nostre bé, com per al bé dels altres”, “prudència, vigilància i seny, combinats amb la necessitat de viure i d’estimar”, ja que “la vida sempre porta en si mateixa el risc i el servei generós”. Un altre consell que manifesta és “retornar a les celebracions als nostres temples”. Reconeix que “durant el temps de confinament s’ha afavorit, amb gran esforç i dedicació, que les celebracions poguessin arribar a les llars” i que “això ha estat molt bé” i expressa que “hem de vèncer l’engany fàcil de pensar que és més còmode seguir les celebracions des de casa”. Recorda que “les persones que per edat o malaltia no poden anar a la celebració presencial en els temples, tenen en les celebracions pels diferents mitjans una gran eina per a santificar el dia”, però que “res no pot substituir la celebració de la missa amb la comunitat cristiana per als qui poden assistir-hi”. Finalment, diu que “la caritat de la visita als familiars més grans i als malalts, en els moments oportuns ha de formar part de la vida del cristià en l’estiu”, així com “la necessitat de formació” i comunica que “des de la comissió del Sínode s’oferiran materials diversos assequibles per a tothom per a aprofundir en els temes sinodals”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que per aquestes dates, cada any acostuma a fer una carta de benvinguda als qui visiten la diòcesi de Girona durant aquest temps. Diu que “enguany la situació és molt més complexa”, ja que “les conseqüències de la pandèmia han significat una reducció molt important de visitants, sobretot d’altres països” i “moltes persones i empreses viviu una greu problemàtica econòmica que pot afectar seriosament les economies familiars i la continuïtat de negocis relacionats amb el turisme”. Diu també que “voldria manifestar a tots els treballadors i empresaris que, com a Església, volem estar al seu costat, que compartim la seva preocupació, i que mitjançant la comissió diocesana de Turisme anem seguint les incidències en el sector”. Envia “algunes paraules de benvinguda als qui ens visitaran o passaran un temps a casa nostra en les seves segones residències”, amb una carta que és “un senzill signe d’acolliment de part de tots nosaltres, de manera que us la podeu fer també vostra”. Els diu que siguin feliços i que desitja que experimentin el que han esperat trobar quan han escollit aquests indrets per passar-hi uns dies de descans i per visitar-los, encara amb la presència del sofriment per la pandèmia. Els dona la benvinguda i els diu que seran ben acollits i que es podran sentir com a casa. A tots, els convida a “visitar les nostres esglésies”, i “als qui compartim la mateixa fe” els convida “molt especialment a participar de les celebracions en els llocs on residiu o visiteu”. Finalment, els demana que es recordin “dels qui treballen per servir-vos aquests dies” i que siguin “molt respectuosos amb la natura i amb els béns comuns de tots els ciutadans”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, reconeix que “aquest any ens espera un estiu diferent” perquè “encara hem de vigilar, prendre precaucions, estar al cas dels distanciaments i portar posada la mascareta” i “amb tot això segur que les vacances es veuran afectades: per por de viatjar a segons quins llocs i també per la crisi econòmica que estan patint moltes famílies”. Diu que “ara és el moment de viatjar menys per precaució i per estalvi” i que vol aprofitar aquesta glossa per convidar-nos a “gaudir i conèixer molts llocs de la nostra diòcesi que no queden gaire lluny”, que són bonics i econòmicament rentables. Diu que “el Berguedà és un lloc ideal per als qui busquen la natura i la muntanya”, que “en el Bages, hi tenim Súria i Cardona, on cal destacar el castell medieval i la muntanya de sal” i que el Solsonès és “un altre lloc per gaudir de la muntanya pujant a peu al santuari de Lord i visitant també la catedral de Solsona”. Recorda que a la Segarra “trobem el santuari del Sant Dubte d’Ivorra, el de Sant Ramon, Santa Maria de Cervera” i que “a l’Urgell es pot visitar la casa natal de Sant Pere Claver a Verdú, les pintures murals de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega”. Al Pla d’Urgell, a més de Mollerussa, ens recomana visitar el mausoleu de l’església de Bellpuig. I demana que no ens oblidem de visitar i pregar davant les marededéus que anirem trobant. Finalment, recomana que “aquest estiu sigui un estiu per estar en família, per gaudir de la natura, per estar més “a casa nostra” i per pregar al Senyor que ens ajudi a sortir de la crisi sanitària i econòmica i ens faci ser més bons germans”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
