1. Les deu Diòcesis amb seu a Catalunya que formen la Conferència Episcopal Tarraconense, pel que fa al tema de les immatriculacions, sempre han seguit el procés legal vigent, sense cercar privilegis. No han actuat en cap moment de manera arbitrària i han documentat tot el que els constava com a propi. L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu.
Cal tenir en compte que una “immatriculació” és la primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat i és necessari que cap particular o entitat la tingués registrada abans. Cada vegada que una Diòcesi ha registrat un immoble, ha presentat la documentació de prova de la titularitat eclesial, d’acord sempre amb la legalitat vigent, i amb la supervisió professional dels tècnics del Cadastre i dels Registradors de la propietat.
2. Les immatriculacions s’han dut a terme després que entre 1861 i 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples. El 1998 es considerà inconstitucional aquesta prohibició i es van poder registrar els béns fins el 2015, amb la forma legal d’inscripció per “certificació”.
3. En el cas de possibles errors en les immatriculacions, les Diòcesis amb seu a Catalunya estan obertes al diàleg amb els interessats i a resoldre-ho de forma amistosa. Si no hi hagués acord, sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents.
4. Els béns immatriculats han estat i estan a disposició dels fidels, ja que no pertanyen a cap Rector o Bisbe a títol personal, que només són administradors d’aquests béns. Aquestes propietats són de les comunitats de fidels cristians i estan al servei del conjunt de la societat.
Tarragona, 23 de juliol de 2020
