Data: 29 de novembre de 2020
En començar el temps d’Advent, la litúrgia de l’Església ens convida a recórrer el camí espiritual que ens conduirà a la celebració del Nadal i ens prepara perquè el visquem amb autenticitat cristiana. Segurament enguany no podrem viure aquestes festes de la mateixa manera que en anys anteriors. Moltes de les tradicions que formen part del nostre patrimoni religiós i cultural propi d’aquestes dates, com els pessebres vivents, les cavalcades de Reis, i fins i tot les trobades amb la família i els amics, serà difícil que puguin realitzar-se. L’ambient extern que alegra els carrers dels nostres pobles i ciutats i il·lusiona a xiquets i majors serà diferent. Potser tindrem la mateixa sensació que en altres festes d’aquest any.
Això no significa que no celebrarem el Nadal. Segurament no tindrem el mateix ambient festiu caracteritzat per tants elements externs que sovint ens poden distraure del que és essencial per als cristians, però això ens pot portar a una major senzillesa i a centrar-nos en el que celebrem: la bona notícia que el Fill de Déu ha vingut al nostre món.
Des de fa uns mesos estem vivint una situació que mai haguérem imaginat. La globalització que caracteritza l’avui del nostre món es manifesta en l’extensió, ara per ara incontrolada, d’una pandèmia que afecta tant als països pobres com als rics, que veuen que les seues fortaleses no eren tan sòlides com imaginaven. És una experiència de fragilitat global que ens ha desconcertat i que cada dia sentim més pròxima. Encara que les notícies dels mitjans de comunicació tenen la fredor pròpia dels números i les estadístiques, cada dia que passa caiem més en el compte que no estem únicament davant una qüestió de xifres: avui tots coneixem a persones concretes que han patit aquesta malaltia i fins i tot que han mort. Cada dia que passa el sofriment que està causant ens és més proper.
El Fill de Déu ve al nostre món a fer seus els nostres sofriments i fragilitats, a anunciar-nos una paraula de consol i d’esperança. El seu naixement en soledat i pobresa ens indica quins són els primers cridats al seu Regne; ens convida a reconèixer amb humilitat les nostres pobreses i fragilitats; a no creure que som més del que realment som; i ens anuncia que en les foscors que apareixen en la història humana ha brillat una llum que ens encoratja a continuar lluitant per un món més digne de l’ésser humà. Enguany podem viure el Nadal sense traslladar-nos a un món irreal de somnis que s’esvaeixen prompte, però estant més prop de Crist.
L’inici de l’Advent ens indica en quina direcció hem de caminar cap al Nadal: no orientant-nos a les coses que ens distrauen de l’essencial, sinó tornant-nos cap a Déu, cap a eixe Déu que no es queda en la seua glòria indiferent al sofriment humà, sinó que ha volgut fer-lo seu en el seu Fill i mostrar-nos d’aquesta manera la grandesa del seu amor. Que aquest temps de gràcia ens porti a obrir el nostre cor a Crist.
