Al llarg dels segles l’Església a Catalunya ha deixat petjada en la història, el patrimoni, la cultura, l’ensenyament i molts d’altres àmbits tot afavorint el seu desenvolupament i progrés.
Actualment, són deu els bisbats amb seu a Catalunya agrupats en dues províncies eclesiàstiques, la primada de Tarragona i la de Barcelona, de més recent creació. Amb les seves 2.113 parròquies, congregacions religioses i una quantitat de moviments i associacions laïcals, fan present l’amor de Déu en el món amb la generosa donació del seu temps i les seves capacitats. Aquesta entrega desinteressada recollida en xifres, referents a l’exercici de l’any 2018, se sintetitza de forma gràfica en la segona Memòria editada per la Conferència Episcopal Tarraconense.
Una Església que anuncia, celebra, acompanya, ensenya i serveix
La primera missió de l’Església és l’anunci. L’anunci de Jesucrist que salva. Aquest anunci, més creatiu i telemàtic a causa de la pandèmia i el confinament, el realitzen laics —7.523 catequistes—, els 1.530 preveres i els 5.158 religiosos i religioses a través de la catequesi, els grups de formació cristiana, la predicació i la vida lliurada que dona testimoni d’una esperança més gran.
Aquesta missió va més enllà de casa nostra perquè l’Església també té una missió que s’anuncia arreu del món gràcies a milers de religiosos i religioses, preveres i laics que ho han deixat tot per anunciar la bona notícia de Jesús al món. Les diòcesis amb seu a Catalunya compten amb 614 missioners actius a quatre continents.
A través dels Sagraments —18.243 baptismes, 15.738 primeres comunions, 5.628 confirmacions, 3.531 matrimonis i 5 ordenacions presbiterals al llarg del 2018—, els fidels cristians reben la gràcia de Déu i són impulsats per viure d’Ell i per donar testimoni davant del món.
Catalunya també compta amb nombroses ermites, santuaris, basíliques o monestirs on s’hi celebra el culte. Al voltant d’ells han sorgit també un gran nombre de tradicions en forma de romeries, pelegrinatges i múltiples expressions de pietat popular —Catalunya compta amb 83 confraries i 7 festes religioses d’interès turístic nacional— que articula la celebració cristiana adaptant-la a cada lloc d’una manera nova.
L’Església, a més, és una realitat inserida en la vida dels nostres pobles i ciutats, acollint i escoltant, acompanyant i ajudant, especialment, a la gent gran, els malalts, els exclosos de la societat sense tancar mai les portes de casa seva. Per posar un exemple, l’Església a Catalunya compta amb 2.775 voluntaris i agents de la pastoral de la salut, 265 voluntaris de la pastoral penitenciària i més de 4.700 persones són acompanyades cada mes en els hospitals.
Coneixements, valors i virtuts ens descobreixen la bellesa, la bondat i la veritat de la vida. Per això l’Església ofereix a l’educació un camí per acompanyar els més petits i joves en aquest creixement. Col·legis i universitats d’ideari catòlic s’esforcen perquè els seus alumnes assoleixin maduresa i competència per a ser ciutadans honestos, i despertin la seva vocació de servei a la societat i al bé comú en la seva futura professió.
A Catalunya hi ha 381 centres educatius catòlics on estudien més de 237.000 alumnes i dues universitats catòliques amb més de 21.000 alumnes. Aquest fet suposa un estalvi per a l’Estat de 380 milions d’euros.
El papa Francesc afirma que «la mesura de la grandesa d’una societat està determinada per la forma en què es tracta a qui està més necessitat, aquells que no tenen res més que la seva pobresa». Durant el 2018, l’Església ha atès, en gran part a través dels 1.262 centres assistencials i socials, 510.533 persones grans, malalts crònics i persones amb discapacitat; més de 9.000 immigrants, més de 4.300 menors en centres de tutela de la infància i més de 1.300 dones ateses en centres per a víctimes de violència i promoció de la dona, entre d’altres.
Amb l’ajut de tothom
Tota aquesta activitat de l’Església es realitza gràcies al temps lliurat i a les aportacions de milers de persones. La major part d’aquestes aportacions es rep a través de les col·lectes, subscripcions i donatius directament lliurats a les parròquies o institucions eclesials, mentre que una altra part es rep indirectament dels contribuents a través de l’Assignació Tributària.
Més enllà de la Jornada de Germanor és important seguir col·laborant-hi en el decurs de l’any sent corresponsables de l’economia parroquial i diocesana per a seguir anunciant, celebrant, acompanyant, ajudant, ensenyant i servint, especialment en aquest temps de crisi.
