Data: 27 de desembre de 2020
En l’ambient propi de les festes del Nadal, l’Església ens convida avui a contemplar la Sagrada Família de Natzaret, en la que el Senyor va nàixer i va créixer guanyant-se “el favor de Déu i dels homes” (Lc 2,52). La família de Jesús és el signe de què es va fer realment home i és també el model de tota família cristiana.
La paraula de Déu que la litúrgia ens ofereix aquest any ens presenta dues famílies: una de l’Antic Testament, formada per Abraham i Sara; i l’altra del Nou, formada per Maria, Josep i el mateix Jesús. Si ens fixem, veurem que el que uneix als seus membres és fonamentalment la fe. Tant Abraham i Sara com Maria i Josep són creients oberts a Déu, i així ho viuen en els seus projectes. No estem davant uns matrimonis tancats en ells mateixos: Abraham creu en la promesa de Déu; eixa fe fa possible que tingue el fill que tant desitjava i que assegurava la seua descendència. També la vida que comparteixen Maria i Josep es fonamenta en un acte de fe: Ella va creure l’àngel que li anunciava que seria la mare del Messies; Josep va creure a l’àngel que li va anunciar que el fill que portava Maria era obra de l’Esperit Sant, i va prestar l’obediència de la fe. La fe va ser font de fecunditat i va possibilitar que es compliren les promeses de Déu, que són sempre de salvació.
Avui veiem moltes famílies que viuen tancades en elles mateixes, sense eixa obertura a Déu ¿són per això més alegres? ¿viuen més la vertadera felicitat? ¿hi ha més amor entre els seus membres? ¿se senten contentes de la seua vocació i de l’amor dels uns pels altres? ¿estan més unides? La fe no lleva res, ans al contrari, dóna els béns de la Gràcia. Una família oberta a Déu no és menys feliç que la que viu tancada en ella mateixa. La fe enforteix tot allò que és autènticament humà i, per això, és font de goig i d’alegria, perquè en l’obertura a Déu es va descobrint que les seues promeses, que són sempre de gràcia, van complint-se al llarg del temps.
Aquestes dues famílies són també model per a les famílies cristianes perquè acullen el fill com a do de Déu. Abraham el desitjava, però sap que no li pertany com si fos una propietat exclusiva. També Maria i Josep, quan acullen Jesús són conscients que és un regal que Déu els ha fet, però no per a ells sinó per a tota la humanitat. Per això van a presentar-lo al temple. Al fer-ho, estan oferint-lo al Pare. Els fills són un regal, no un obstacle per realitzar objectius o projectes. Són el camí per a la vivència plena del matrimoni com a vocació. La missió dels pares consisteix a ajudar-los a descobrir la voluntat de Déu en la seua vida, que és el camí perquè siguin feliços. ¿Què és el que volen uns pares per als seus fills? Que siguen feliços! I ¿quin és el camí perquè siguen feliços? Ajudar-los a descobrir la seua vocació en la perspectiva de la fe i animar-los a fer-la vida. Això és el que Maria i Josep van fer amb Jesús i el que ens ensenyen a nosaltres.
