Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Amb el lema “Els ancians, tresor de l’Església i de la societat”, el proper diumenge 27 de desembre l’Església celebra la festa de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep, i contempla que Jesús va néixer, créixer i madurar en el si d’una família humana unida per la fe.
D’altra banda, el dia 8 de desembre el papa Francesc va signar la Carta apostòlica “Patris corde” (Amb cor de pare), amb la qual recorda el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal. Amb motiu d’aquesta efemèride, des del 8 de desembre de 2020 fins al 8 de desembre de 2021 se celebra un any dedicat especialment a sant Josep.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa de la Sagrada Família i de la carta apostòlica Patris corde, així com de ser com els infants i del Nadal.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “la família és el pal de paller de la societat, l’espai on trobem refugi, comprensió, suport i, sobretot, amor”, que la família “sempre ens acompanya” i que “la família ens protegeix i ens fa sentir segurs”. Recorda que “durant la terrible pandèmia, que encara patim, moltes persones han patit i pateixen el dolor o la pèrdua d’algun ésser estimat” i que “és especialment dur el cas d’aquells que no s’han pogut acomiadar dels seus familiars”. A tota la gent que ha patit i pateix vol traslladar-los “l’escalf de la comunitat cristiana, el consol de la fe i l’esperança en la resurrecció”. Reconeix que “vivim una experiència on s’han barrejat sentiments de confusió, por, fragilitat…, però on sempre s’ha mantingut ferma la família” i que “enmig del dolor, el suport dels éssers estimats ens ha ajudat a tirar endavant”. Recorda que “el papa Francesc deia en una de les seves audiències que «la família és la primera comunitat on s’ensenya i s’aprèn a estimar», que també és el lloc on es transmet la fe i que «durant el camí de la vida, Jesús no ens abandona mai. La seva presència es manifesta a través de la tendresa, les carícies, l’abraçada d’una mare, d’un pare, d’un fill. La família és el lloc de la tendresa». Manifesta que “davant de totes les dificultats viscudes des de l’inici de la pandèmia, hem de recordar que Déu mai no abandona els seus fills” i que “cal que tot allò que hem viscut i hem patit sigui acollit com una crida a mirar el rostre de Jesucrist”. Finalment, recorda que “aquest diumenge, a les cinc de la tarda, a la basílica de la Sagrada Família, celebrarem una missa amb motiu de la festa de la Sagrada Família” i ens anima a “mantenir i a cuidar aquest vincle universal d’amor que és la família, aquest refugi de tendresa, la millor representació de la Santíssima Trinitat, font d’amor i de consol”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “creure, afirmar i actuar conseqüentment la fraternitat universal és molt difícil, potser impossible, si no es té un fonament ferm, un motiu irrefutable, que la sostingui” i que “en la ment del cristià evangelitzador sorgeix una pregunta que colpeja sense parar: “Com convèncer, als qui no creuen, que realment som germans, o ho hem de ser?””. Afirma que “una de les raons que van portar sant Francesc a representar l’escena del naixement de Jesús, era aquesta: “Els homes ja no saben el que és la tendresa del Pare, no saben el que és Déu… Déu, el ple de glòria, es va fer germà nostre… Els homes no sabien fins a quin punt Déu és pare. No ho podien saber. Calia que Déu els mostrés el seu Fill””. Manifesta que “el primer efecte de Nadal en el món va ser crear una família” perquè “la família és el primer efecte natural de l’amor”. Recorda que “Jesús com a home va viure la primera experiència d’estimar i ser estimat en la família de Natzaret, en un petó de Maria, en la suor i els braços de Josep endurits pel treball, en la conversa de tots dos com a esposos…” i que “sant Francesc, afirmava que calia representar el naixement de Jesús, reproduir en figura aquella família, “perquè els homes no coneixíem l’amor del Pare””. Manifesta que “la Sagrada Família de Natzaret primer i des d’ella totes les famílies que es deixen portar pel seu Esperit, són autèntiques deus de fraternitat”. Finalment, diu que “la fraternitat és possible perquè va ser i és possible la família” perquè “la fraternitat neix de la comunió d’amor entre un home i una dona, diferents i complementaris, que es fa fecunda en l’amor dels fills” i “aquesta font no es va exhaurir, sinó que continua ben viva” i “en això radica l’esperança de la humanitat”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la família de Jesús és el signe de què es va fer realment home i és també el model de tota família cristiana”. Explica que “la paraula de Déu que la litúrgia ens ofereix aquest any ens presenta dues famílies: una de l’Antic Testament, formada per Abraham i Sara; i l’altra del Nou, formada per Maria, Josep i el mateix Jesús” i que “el que uneix als seus membres és fonamentalment la fe”: “Tant Abraham i Sara com Maria i Josep són creients oberts a Déu, i així ho viuen en els seus projectes”, “la fe va ser font de fecunditat i va possibilitar que es compliren les promeses de Déu, que són sempre de salvació”. Afirma que “la fe no lleva res, ans al contrari, dóna els béns de la Gràcia” i que “la fe enforteix tot allò que és autènticament humà i, per això, és font de goig i d’alegria, perquè en l’obertura a Déu es va descobrint que les seues promeses, que són sempre de gràcia, van complint-se al llarg del temps”. Expressa que “aquestes dues famílies són també model per a les famílies cristianes perquè acullen el fill com a do de Déu”, que “els fills són un regal, no un obstacle per realitzar objectius o projectes” i que “són el camí per a la vivència plena del matrimoni com a vocació”. Finalment, diu que la missió dels pares consisteix a ajudar els fills a “descobrir la voluntat de Déu en la seua vida, que és el camí perquè siguin feliços”, “ajudar-los a descobrir la seua vocació en la perspectiva de la fe i animar-los a fer-la vida”, i diu també que “això és el que Maria i Josep van fer amb Jesús i el que ens ensenyen a nosaltres”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que els cristians tenim la Sagrada Família “com a model d’actuació per a les nostres pròpies famílies en l’amor, en el respecte a la dignitat dels altres, en la gratuïtat del servei i ajuda, en el valor de la vida i de l’educació dels seus membres; i, sobretot, en la càlida intimitat amb el Pare Déu”. Recorda que “l’Església ha valorat molt la institució familiar com un regal de Déu a la humanitat i com la primera societat natural, titular de drets propis i originaris, i la situa en el centre de la vida social”. Afirma que “en el nostre àmbit diocesà mai no ens cansarem de valorar la família i d’agrair tot el servei que presta a l’activitat evangelitzadora de l’Església i a la cohesió social” i que “tot això, ens anima a insistir a reconèixer la importància fonamental que té per a la nostra societat -la d’ara i la del futur -tant en les crisis econòmiques i socials com en els moments de bonança i expansió”. Centrant-se en el lema de la Jornada, diu que “els nostres padrins formen part substancial del creixement i de l’amor que hem rebut” i que “els devem molt”. Manifesta que “reconeixem amb satisfacció l’actitud dels avis”, que “formen part indiscutible de la família més íntima i pròxima”, que “ens agrada visitar-los als seus domicilis, que ens convidin a menjar, que ens acompanyin al col·legi, que ens reservin un petit àmbit dins del seu espai vital” i que “ells gaudeixen de la nostra companyia…”. Finalment, demana als avis “que no oblidin la seva dimensió religiosa i que ajudin els seus nets a resar, a viure amb autenticitat cristiana els sagraments de la iniciació, a acostar-los a Jesucrist, el Senyor de tots”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, constata que “la família és la institució més valorada en totes les enquestes sociològiques”, que “podem dir que som família” i que “això significa que hi hem nascut, crescut, madurat, viscut… i sempre hi trobem acolliment, escalf i refugi”. Afirma que “en aquest temps de crisi sanitària, social i econòmica que vivim a causa de la pandèmia, han estat les famílies les que han fet possible la capacitat d’afrontar-la”. Recorda que “cal constatar també l’enyorament de la família que s’ha viscut en els mesos més durs del confinament”. Recorda també que “les famílies han viscut i viuen una transformació important a causa del gran canvi cultural que experimentem” i que “cal considerar el desafiament a la fidelitat en l’amor conjugal, l’empobriment de les relacions, l’estrès i l’ansietat pel ritme de vida que descuida la reflexió serena, les dificultats per encertar com cal educar els fills…”. Manifesta que “cal que pensem en les famílies pobres; en les que emigren sense gaire esperança i passant per molts perills; en les que són perseguides simplement per la seva fe o pels seus valors espirituals i humans…”. Recorda que “l’exhortació del papa Francesc «L’alegria de l’amor» ha recollit tota la problemàtica en relació amb la família per reflexionar-hi i oferir pautes i actituds per viure-la plenament, però sobretot ha fixat la mirada en Crist per repensar amb més frescor el que la saviesa de l’Església ens ha transmès sobre la bellesa i la dignitat d’aquesta institució: l’Evangeli de la família”. Finalment, demana que “preguem per les famílies perquè siguin, com esmenta el Concili Vaticà II, «una escola de rica humanitat» i, alhora, perquè també la nostra família eclesial sigui una casa amb la porta sempre oberta per a tothom, sense excloure ningú”.
Tres de les cartes dominicals parlen de la Carta Apostòlica Patris corde. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “el Papa Francesc ens obsequià amb la Carta Apostòlica Patris corde (Amb cor de pare), amb la finalitat que creixi l’amor a aquest gran sant, i imitem les seves virtuts” i que “el Sant Pare ofereix en aquest document algunes reflexions personals sobre la figura de sant Josep, tan propera a nosaltres, tan humil i tan extraordinària al mateix temps, valent i sempre disposat a fer la voluntat de Déu”. Afirma que “Sant Josep exercí una missió única en la història de la salvació”, que “és un sant que sempre ha estat molt estimat pel poble cristià” i que “ens ensenya a tenir sempre fe en Déu, perquè ell actua també a través de les nostres pors, de les nostres fragilitats, de la nostra feblesa”. Recorda que “Déu va manifestar a Josep el seu pla de salvació, li revelà els designis a través de somnis”, que Josep “amb l’obediència troba la serenor i resol la situació” i que “en la vida oculta de Natzaret, acull el misteri i assumeix la seva responsabilitat amb totes les conseqüències”. Manifesta que “Josep és el pare de la valentia creativa, del valor que sorgeix quan trobem dificultats” i que “Sant Josep és també un gran referent per tots aquells que han de deixar la seva terra a causa de la pobresa, de la persecució o de la guerra”. Destaca que sant Josep “treballava honestament per assegurar el sosteniment de la família” i que “d’ell va aprendre Jesús el valor, la dignitat i l’alegria del treball”. Diu que “el Papa explica que Josep és per a Jesús com l’ombra del Pare del cel a la terra: l’auxilia, el protegeix, no s’aparta mai del seu costat”. Finalment, diu que l’exemple de sant Josep “és una inspiració per a nosaltres, una crida a realitzar amb fidelitat, senzillesa i modèstia la tasca que Déu ens ha encarregat en la vida”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, parla de la carta apostòlica del sant pare Francesc Patris corde («Amb cor de pare»), que “té com a finalitat «que creixi l’amor a aquest gran sant, per a ser impulsats a implorar la seva intercessió i imitar les seves virtuts, com també la seva determinació»”. Diu que “ara en el temps de Nadal és bo que mirem una mica aquesta figura cabdal en el naixement i infància de Jesús, el nostre Salvador, seguint el mestratge de Francesc, papa”. Afirma que sant Josep “va tenir un paper fonamental en el pla salvador de Déu per mitjà del seu Fill, encarnat en el si virginal de Maria, l’esposa de Josep”, que “la Providència li va confiar la missió de ser custodi dels misteris del Fill de Déu i de la virginitat de Maria, i això ho va acomplir d’una manera fidelíssima amb cor de pare i d’espòs” i que “els apartats de la carta apostòlica ja donen a conèixer de quina manera fou pare, i de retruc també espòs: pare estimat, en la tendresa, en l’obediència, en l’acolliment, de coratge creatiu, treballador i a l’ombra”. Recorda que el sant pare Francesc ha mostrat sempre una gran estima a sant Josep, que ens ha regalat aquest escrit, “que hem d’acollir i hem de fer ben nostre” i que “a més, ens ofereix l’Any Josefí, del 8 desembre d’aquest any a la mateixa data de l’any vinent, amb indulgències que perllonguen les del temps de pandèmia”. Finalment, diu que “hem d’anar amb confiança a sant Josep en les nostres contingències i en el nostre anhel de seguiment de Jesús”, que sant Josep “pare provident, patró de l’Església, ens acompanya sempre amb la seva intercessió” i que demanem a sant Josep “les gràcies que necessitem, sobretot «la gràcia de les gràcies: la nostra conversió»”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que enmig d’aquest ambient de pandèmia, el papa Francesc “ens parla de sant Josep, com a model de persona que sense protagonisme serveix els altres, exercint la paciència, la bondat i el servei humil”, que “destaca que sant Josep fou “l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i oculta”, que es troba en la segona línia, com tantes persones avui que fan un bé als altres en aquest estil” i que subratlla set aspectes de sant Josep com a pare: l’estimació i la tendresa, l’obediència i l’acollida, el coratge creatiu i el treball i l’home que està a l’ombra. Recorda que Sant Josep és estimat per tota l’Església, especialment per molts sants i santes, i que “nombroses congregacions i institucions estan sota el seu patrocini, com tots els seminaris”. Recorda també que “Josep és un exemple d’obediència a Déu”: “amb el seu “fiat”, salvà Maria i Jesús i ensenyà el seu Fill a “fer la voluntat de Pare”” i que “Josep és, també,“un pare en l’acollida”, perquè “va acollir Maria sense posar condicions prèvies”. Manifesta que “Sant Josep, alhora, és el fuster que treballa per mantenir la seva família en el dia a dia”, “és el patró dels treballadors i mostra com el treball dignifica la persona”. Expressa que sant Josep “fou com l’ombra del Pare celestial per a Jesús, tenint cura d’ell” i que “va aprendre a ser pare, donant-se a Jesús i se’n va fer càrrec amb responsabilitat i confiança”. Afirma que l’objectiu de la carta apostòlica “és que creixi l’amor a aquest gran sant, per a ser impulsats a implorar la seva intercessió i imitar les seves virtuts, com també la seva resolució”. Finalment, ens convida a “pregar a sant Josep, mirant la seva figura en el nostre pessebre” i ens demana també “d’imitar-lo, especialment tenint cura dels infants i les persones grans, en aquests dies de Nadal i durant tot el nou any”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’Evangeli esdevé sorprenent en moltes ocasions, com succeeix, per exemple, amb l’al·lusió als infants, posats en boca de Jesús en més d’una ocasió”, que “cal tenir present que, al segle I, l’infant pertany a un grau inferior: és aquell que encara no ha esdevingut home” i que “quan Jesús demana als seus deixebles que no impedeixin als nens d’apropar-se-li, i, més encara, quan els beneeix i els acull als seus braços, està dignificant l’ésser humà en tots els seus estadis”. Afirma que “el Mestre no en té prou d’usar els infants com a demanda d’acolliment i de justícia, sinó que, en les seves paraules, aquests menysvalorats s’erigeixen com a protagonistes prioritaris en el món nou que s’instaura”, que “per a mostrar-ho d’una manera clara i simbòlica, Jesús crida un infant i el posa enmig d’ell i els seus deixebles” i que “les coordenades evangèliques s’expressen a través d’una antítesi: el que per a la societat és petit és gran per a Déu”. Recorda que en aquesta escena “els deixebles han preguntat a Jesús qui és el més important en el Regne” i que “la catequesi de Jesús és clara: «Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel»”. Manifesta que “hem de ser com un infant, és a dir, esdevenir —lliurement i com un acte de donació—, més senzills i humils, tot vivint la netedat del cor, a semblança d’aquells petits i menyspreats que no tenen més qualitat que la de ser escollits per la seva pròpia petitesa”. Finalment, diu que “saber-se estimat per Déu és signe d’haver copsat el gran do de l’Evangeli” i que “qui viu així mai més no podrà sentir-se decebut, perquè sap que la seva felicitat rau en la confiança plena: la del fill que se sent estimat pel Pare del cel”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, desitja a tots una “joiosa festa del Nadal del Senyor, que ens atreu humilment a descobrir-lo, estimar-lo i acollir-lo en les nostres vides, com Maria i Josep i els pastors, com els Mags que arribaren de l’Orient”. Afirma que “Jesús és la Llum que dissipa totes les nostres pors i les tenebres del moment actual de la història humana” i que Jesús “travessa i desfà tota pandèmia”. Demana que ens deixem il·luminar per Ell, per tal de ser “transparents, humils i plens de caritat”. Manifesta que Nadal “és Déu que ve a nosaltres i ens fa germans de tots, ens assegura la dignitat de cada persona”, que “Nadal ens empeny a treballar més i millor per enfortir els llaços de la fraternitat i de l’amistat social”, que “Nadal ens fa entrar en l’àmbit protector de la Sagrada Família de Natzaret” i que “Jesús, Maria i Josep ens revelen el valor de la família, del silenci, del treball i de l’amor compartit”. Finalment, desitja de nou a tothom unes “santes festes de Nadal”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
