Data: 17 de gener de 2021
Aquestes paraules del Senyor en el discurs de comiat, que l’evangelista sant Joan ens ha transmès, inspiraran l’oració de milions de cristians de totes les esglésies i confessions durant l’octavari de pregària per la unitat dels cristians, que cada any celebrem entre els dies 18 i 25 del mes de gener. Al llarg d’aquests dies escoltarem diferents paraules del Senyor que ens centraran en les actituds espirituals que ens permeten créixer en l’amor. Ell ens ha elegit perquè estiguem amb Ell com Ell està en nosaltres i per a oferir-nos la seua amistat; el seu amor és el criteri i la mesura de l’amor que ha de regnar entre nosaltres; és la seua paraula la que neteja, transforma el cor i el capacita per estimar; la vida que Crist, que és el cep, ens comunica a nosaltres, que som els sarments, es manifesta en el fruit que Ell espera i que no és altre que l’amor. Si ens mantenim units a Ell creixerà el testimoniatge de l’amor i de la solidaritat amb tots els homes. I això ens portarà a una alegria plena.
En aquestes paraules se’ns traça un autèntic camí per a l’ecumenisme. És escoltant junts la Paraula i sentint-nos deixebles de Jesucrist, com superarem els prejudicis sorgits després de segles de divisions, i creixerem en coneixement i estima els uns pels altres. Certament aquesta estima mútua no és la realització plena de la unitat, però sí una condició necessària per a ella, i perquè els diàlegs teològics i doctrinals, que han d’estar guiats pel desig d’arribar a interpretar la Paraula de Déu amb el mateix Esperit amb el qual va ser escrita, ens vagin conduint a una unitat cada vegada més visible.
Durant aquests dies estem cridats a reconèixer que, si bé la plena unitat volguda per Crist per a tots els seus deixebles encara no és una realitat, compartim molts dels mitjans volguts pel Senyor perquè la seua salvació arribe a tots els homes, transforme el seu cor i el Regne de Déu es faci present entre nosaltres: la Paraula de Déu que junts escoltem i que constantment ens crida a la conversió; el sagrament del Baptisme pel qual som incorporats a Crist; la vocació de servei als més pobres i necessitats del nostre món… Realitats que fan possible que els béns de la gràcia i la salvació es troben en cristians de totes les esglésies i confessions. En totes hi ha autèntics fruits de vida cristiana. Junts ens hem d’alegrar pel do immens que compartim: haver conegut Crist i estimar-lo; i ens animem els uns als altres a romandre en el seu amor.
Aquesta setmana és, abans de res, d’oració, perquè la unitat que tots desitgem no és obra humana, sinó un do de Déu. L’oració no és quelcom al que acudim perquè no trobem els camins que ens porten a la unitat, sinó que constitueix el mitjà indicat per Crist per aconseguir-la. Ell mateix la va demanar al Pare durant l’última cena. Per això quan orem compartim els seus mateixos sentiments, ens unim a la seua pregària i la fem nostra. La fe que ens uneix a Jesucrist ens porta a unir-nos també a la seua oració. Si a més d’escoltar junts la seua Paraula, compartim els seus sentiments i oració, la unió entre nosaltres es farà més forta.
Amb la meua benedicció i afecte.
