Data: 9 de maig de 2021
Entre els dons de l’Esperit Sant està el d’intel·ligència. Generalment pensem que les persones intel·ligents són aquelles que aprenen les coses amb facilitat i no necessiten fer un gran esforç per a comprendre-les. A primera vista, del do d’intel·ligència podríem pensar el mateix que del de saviesa: més que un do ens pot semblar una qualitat d’algunes persones. No obstant això, no podem oblidar que els dons de l’Esperit són per a tots els batejats. Per això no els hem de confondre amb qualitats humanes.
En l’Evangeli trobem alguns passatges on veiem que els deixebles no entenen els ensenyaments o advertiments del Senyor: no capten en un primer moment el sentit de les paràboles i Jesús les ha d’explicar (Mt 13, 18 i ss; 36 i ss); no entenen els anuncis de la passió i discuteixen sobre el que els ha volgut dir en parlar de la seua resurrecció (Mc 9, 32; Lc 9 45; 18, 34); o interpreten d’una manera totalment equivocada un advertiment sobre la necessitat de guardar-se del llevat dels fariseus i saduceus (Mt 16, 5-12). La causa d’aquesta dificultat per a entendre no està en el fet que els deixebles manquen de capacitats intel·lectuals o en que el Senyor parla d’una forma excessivament elevada per a ells, sinó en la “duresa de cor”, en la resistència a configurar la pròpia vida des d’Ell.
Els deixebles no podran “entendre” els anuncis de la passió i la resurrecció si, mentre el Senyor els anuncia la seua mort i els explica la dinàmica de la seua vida, que no consisteix a ser servit sinó a servir i donar la vida en rescat per molts, estan discutint qui serà el més important en el Regne del Cel; seran incapaços de comprendre l’advertiment de Jesús sobre el llevat dels fariseus, que honren a Déu amb els llavis però el seu cor està lluny d’Ell (Mt 15, 8), o es queden únicament en els preceptes externs de puresa però no els importa la veritat del que hi ha a l’interior de l’home (Mt, 15, 15 i ss), si la seua preocupació principal és assegurar-se el manteniment material.
Amb el do d’intel·ligència l’Esperit Sant ens obri a la comprensió de les paraules del Senyor. Però no estem únicament davant una comprensió intel·lectual, sinó d’un coneixement de Crist basat en una relació personal d’amistat que ens porta a viure en plena comunió amb Ell. Pot comprendre les seues paraules qui vol pensar com Ell, compartir els seus valors, sentir la seua passió pel Regne de Déu i, per això, està disposat a donar la vida per Ell i com Ell. Qui està unit al Senyor d’aquesta manera, arriba a ser una sola cosa amb Ell i a entendre els misteris del seu Regne. Pel do d’intel·ligència l’Esperit ens condueix a comprendre la coherència interna del missatge de Crist i a viure en sintonia amb Ell i amb les seues paraules.
En els relats pasquals veiem que els deixebles van arribar a entendre plenament al Senyor i les seues paraules després de la resurrecció. En la trobada amb el Ressuscitat se’ls va obrir “l’enteniment per a comprendre les Escriptures” (Lc 24, 45), va desaparèixer la duresa del seu cor i van donar testimoniatge amb totes les conseqüències. En aquest temps de Pasqua demanem a l’Esperit que ens concedeixi arribar a la intel·ligència del misteri de Crist, i a viure’l plenament per a poder ser els seus testimonis en el món.
