Data: 16 de maig de 2021
La Resurrecció de Crist allibera la persona humana íntegrament. Allibera la seva paraula, la seva vida, els seus sentiments, els seus afectes, la seva intel·ligència, etc. I com que la Resurrecció de Crist conclou en la seva glorificació (Ascensió), també diem que tota la persona humana és glorificada.
És molt important saber què significa això de “ser lliure per a la glòria, ser lliure per a ser glorificat”.
Fa un temps el professor A. López Quintás, responia a preguntes entorn de “l’emergència educativa” en la qual estem tots ficats. Mitjançant un exemple clar explicava com naixia la llibertat creativa: amb uns papers en blanc, deia, es pot fer el que vulguis; però si hi escric una partitura musical, m’haig de cenyir al que allí posa, però em permet produir la bellesa d’una melodia… En aquest segon cas s’és més lliure. I a la pregunta sobre la utilitat que aquest tipus d’experiències tenia en la tasca educativa responia:
“Sí, cal descobrir noves fonts de formació, perquè tot és poc per a entusiasmar els nens i joves amb els valors en el clima actual de glorificació del negatiu”
Sí que entenem què significa glorificar. Sobretot quan malauradament veiem que “és glorificat allò més negatiu”. Què és glorificat en el món mediàtic? Seguint la paràbola del professor, glorificar la llibertat del qui fa amb els papers el que vulgui és destructiu; glorificar la llibertat del qui interpreta la partitura mitjançant l’aprenentatge i l’esforç creatiu és permetre-li créixer. La seva llibertat és per a la veritat i la bellesa.
Aquesta llibertat és la que ressuscita i és glorificada en Crist.
Més concretament, en Crist és glorificada la llibertat de qui va assumir la condició de Servent Sofrent per amor. És a dir, d’aquell que, integrant la seva pobresa i la seva feblesa, va utilitzar la seva llibertat per a estimar.
Ravasi va compondre “El cant de l’ase” que ens remet al bell poema de G. K. Chesterton titulat així, “L’ase”. Era l’ase que va portar damunt seu Jesús el Diumenge de Rams. L’ase és, davant del poderós i bell cavall, un animal menyspreat, burlat, maltractat, encarnació del súbdit una mica fracassat i una mica oprimit. Però el poema acaba amb aquestes paraules que responien a les burles:
“Necis! jo també vaig tenir la meva hora dolça, la meva hora de glòria vaig tenir jo també: un gran clam omplia les meves oïdes, i hi havia una mar de palmes als meus peus!”
No sols va tenir “la seva hora de glòria”. Ens permetem pensar que aquest ase va ser glorificat en l’Ascensió del Senyor. Perquè en Crist és glorificat tot aquell que el serveix portant-lo amb humilitat, per tal que Ell sigui aclamat.
I així arribem a copsar que de l’Ascensió sorgeix, s’allibera, la missió. És la missió dels qui veuen en l’horitzó el món i la humanitat glorificats. Porten al damunt i en el propi cor el Crist i van anunciant la Bona Nova amb les seves paraules i les seves obres.
Aleshores en ells i en el món la llibertat és acomplerta.
