Data: 6 de juny de 2021
Compartir apropa les persones i crea immediatament un entranyable vincle entre elles. Compartir és una curiosa operació d’aritmètica, és dividir per multiplicar, així ho fem quan compartim les adversitats per tal de multiplicar les esperances. I, curiosament, compartir, sigui el que sigui, ens iguala i ens uneix.
Els catòlics anhelem un món que sigui un únic poble habitat per més de set mil milions de veïns i veïnes que es coneixen i s’ajuden. Un poble en què tot el que passa ens importa, perquè tots som família de Déu i ningú hauria de quedar-s’hi fora. Som poble de Déu, una única família que viu en una mateixa llar, un planeta que és una terra comuna, plural i diversa que ens acull. Som naturalesa, som terra, som vida creada i regalada per Déu.
A l’Església ens importa el que passa als nostres germans més desfavorits, per això, unim esforços i actuem. El darrer any 2020, gràcies a la labor de centenars de professionals i milers de voluntaris de Càritas Diocesana de Barcelona i de les Càritas parroquials, es van atendre més de 120.000 persones. Això ha estat possible gràcies a la solidaritat de prop de 12.000 socis i donants, aportacions dels quals han permès cobrir les necessitats més bàsiques, com l’alimentació o l’habitatge. Malgrat un context desfavorable, gràcies a Càritas Barcelona, més de mil persones van trobar feina. És l’acció del poble de Déu, que peregrina a Barcelona i que lluita per un món sense desigualtats socials.
El cansament, l’abatiment i el desig que torni la normalitat com més aviat millor, no ens pot fer oblidar que cal instaurar una nova normalitat que arribi a totes les llars. No volem tornar al mateix punt de partida d’abans de la crisi de la Covid, sinó que volem anar cap a una normalitat nova, més justa i fraterna, construïda des d’una família que ens fa germans, que corregeixi les creixents desigualtats.
Avui que celebrem la solemnitat de Corpus Christi, el Dia de la Caritat, des d’aquest poble universal volem celebrar-lo reconeixent, com diu el papa Francesc, que «l’amor a la societat i el compromís pel bé comú són una forma excel·lent de la caritat, que no només afecta les relacions entre els individus sinó les “macro-relacions com les relacions socials, econòmiques i polítiques”» (Laudato si ’, 231).
«Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. […] Beveu-ne tots, que això és la meva sang» (Mt 26,26-28). En cada Eucaristia, aquest testimoni viu d’amor ens convoca a fer present la vida, mort i resurrecció de Jesús i a acollir el seu amor en el nostre cor. Aquest memorial del Senyor ens transforma per compartir amb els altres el que som i tenim. Siguem bon pa que es parteix i es comparteix per fer-nos propers i properes a les persones més pobres i necessitades.
Benvolguts germans i germanes, ens cal renovar l’estil de vida i crear espais d’amor fratern i solidari. Visquem més atents als nostres veïns i veïnes. Canviem la mirada i acostem-nos a la realitat, com ho va fer el bon samarità. Impliquem-nos en allò més proper i no hi passem de llarg, siguem coherents amb allò que creiem. Siguem més família! Siguem més poble! Siguem més germans!
