Data: 20 de juny de 2021
El proper dia 25 entra en vigor la nova Llei Orgànica que regula l’eutanàsia, permetent-la en determinats casos i circumstàncies.
Aquest fet és greu. No sols per la llei en si mateixa, la pràctica concreta de la qual planteja molts seriosos problemes, sinó, sobretot, per les raons que pretenen defensar-la. És a dir, per la mentalitat en la qual es basa. En definitiva, considerem que és una llei, que, promulgada pretesament per respecte a la llibertat individual, en realitat atempta contra la dignitat mateixa de la persona humana.
Criticar o lluitar contra aquesta llei pot semblar que amb això es pretén entaular una batalla enfront dels legisladors o els polítics que la defensen. No és així, de cap manera. El que es pretén és defensar la vida i la dignitat de la persona. Concretament es pretén precisament el dret a una mort digna.
En aquest cas, com en tants altres, mirem de donar raó de la nostra postura, encara que d’antuvi acceptem que potser no s’accepten els nostres motius, per la senzilla raó que partim de conceptes de “dignitat humana, llibertat, drets humans”, diferents. La nostra voluntat continua sent, no “vèncer”, sinó convèncer mitjançant el diàleg. I no per aconseguir una major influència o poder, sinó perquè desitgem salvar l’ésser humà. Desitgem salvar en concret la persona humana en la seva integritat i, d’una manera particular, la persona humana feble i sofrent.
Què és l’eutanàsia? Com passa en el cas de l’avortament intencionat, es pot vestir amb paraules més o menys suaus, però en definitiva l’eutanàsia és una acció del metge, que busca provocar la mort del pacient, a fi d’evitar-li un sofriment. L’eutanàsia pretén solucionar el sofriment matant al qui pateix.
Volem oferir en positiu la postura de l’Església, secundada per la ciència, la intel·ligència, el coneixement de la realitat i la competència d’un gran nombre de professionals i associacions internacionals del món de la salut.
Pretenem una mort digna per a aquella persona que pateix i es troba en un estat terminal de la seva vida. Què entenem per “una mort digna”?
– La mort “més digna” és aquella que és acceptada i assumida lliurement, després d’una informació clara sobre l’estat de salut i els possibles tractaments.
– És aquella que es dona havent rebut tota l’atenció sanitària possible per a la sanació, sense l’aplicació de tractaments desproporcionats (aferrissament terapèutic), però, si és el cas, amb l’administració de les cures pal·liatives correctes per a l’alleujament del dolor.
– És la mort esdevinguda en circumstàncies de respecte i afecte, si pot ser amb la companyia d’éssers estimats i amb l’atenció espiritual adequada, segons la fe i les conviccions pròpies.
Per què l’eutanàsia i no es promou el tractament de cures pal·liatives? ¿No serà que en defensar l’eutanàsia ens estem traient un pes de sobre?; ¿no serà que ens molesta que el malalt que sofreix al nostre costat constitueixi una càrrega, personal i econòmica, per a nosaltres, per a la societat?; ¿no serà que l’eutanàsia és la solució més fàcil, còmoda i rendible?
La mort és el moment en què es posa en joc la gran qüestió del sentit de la vida. I és la fe allò que il·lumina aquesta decisiva qüestió: què significa viure, morir, emmalaltir, sofrir, treballar, gaudir, créixer, estimar, etc. Per això la mort ha de ser l’acte “més humà”, el moment que demana preparació remota i, si pot ser, consciència present.
